116 resultados para Estadística -- Treball de camp
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Esta comunicación muestra una experiencia de aprendizaje fuera del aula, llevada a cabo en la asignatura de Diseño de Encuestas del Grado de EstadÃstica interuniversitario UB-UPC. Se trata del trabajo de campo de una encuesta personal, que los estudiantes diseñan y realizan en todas sus etapas, y que constituye la actividad central de la evaluación continuada. Como parte de la tarea se pide a cada estudiante que, una vez llevado a cabo el trabajo de campo, redacte un informe con sus reflexiones acerca del aprendizaje que ha adquirido, tanto en relación a aspectos técnicos como a competencias. La ponencia muestra los resultados más significativos y plantea algunas cuestiones para el debate
Resumo:
L’estudi de la criminalitat és multifactorial, cal destriar en la mesura del possible els factors ambientals, d’entorn urbà , que poden jugar el paper de facilitadors de la delinqüència. Les tipologies delictives són diverses i amb motivacions "mòbils" diferenciats, el que confereix dificultats a l’estudi de la criminalitat, és per aquesta raó que es trien dues tipologies de robatoris contra el patrimoni per ser analitzats: robatoris amb força a interior de domicili (vivenda) i els furts, en un marc de ciutat petita-mitjana, com és el cas de Girona. El coneixement per part de l’autor del marc urbà n’és un part essencial per desenvolupar l’estudi. Un dels objectius finalistes és aconseguir avançar en estudis de diagnosi criminal de les ciutats; aixà com en el coneixement dels patrons espaials que tenen les tipologies delictives i la influència de les caracterÃstiques del disseny urbà sobre la criminalitat. La metodologia que s’implementarà serà : recerca bibliogrà fica, estadÃstica descriptiva i inferencial, sistemes d’informació geogrà fica, aixà com la deducció a partir de la visualització de la cartografia generada i un treball de camp de les zones d’alta ocurrència delictiva dels delictes esmentats. Pel que fa a les hipòtesis principals: els robatoris contra el patrimoni no es concentren en à rees degradades urbanÃsticament sinó ans el contrari en ambients urbans cuidats. Aquesta hipòtesi es contraposa a la teoria criminal de la "Broken Windows", que esmenta que els espais urbans degradats és on hi ha menys ocupació d’espai públic i més delinqüència. Una altra hipòtesi important és que els espais percebuts com a segurs, respecte les tipologies delictives esmentades, són els més insegurs
Resumo:
Aquest llibre pretén ser una guia útil per al disseny d'experiments cientÃfics en el camp de la biologia, tant pel que fa a les prà ctiques de laboratori com al treball de camp. El llibre s'estructura en tres grans apartats: Mètode cientÃfic i disseny experimental, Estudi manipulatiu, i Estudi observacional o mesuratiu
Resumo:
Aquest llibre pretén ser una guia útil per al disseny d'experiments cientÃfics en el camp de la biologia, tant pel que fa a les prà ctiques de laboratori com al treball de camp. El llibre s'estructura en tres grans apartats: Mètode cientÃfic i disseny experimental, Estudi manipulatiu, i Estudi observacional o mesuratiu
Resumo:
La motivació principal d’aquest treball ha estat la de conèixer una realitat agrÃcola i social d’una à rea limitada però, representativa en un paÃs en via de desenvolupament com és Togo. El protocol de treball ha permès recollir informació tant sobre l’organització social del poble d’Atitsohoe com les varies fases del maneig i ús de la terra, que proporciona la base per l’alimentació local. Mitjançant un sistema d’enquestes sobre l’organització de les prà ctiques agrÃcoles i, un treball de camp i de laboratori per caracteritzar els sòls de l’à rea, hem pogut classificar els sòls i atribuir condicions de fertilitat com d’adequació per determinades espècies de cultius. Posteriorment als anà lisi s’han pogut plantejar un seguit de propostes de millora tant per les prà ctiques agrÃcoles com per les condicions quÃmiques i fÃsiques dels sòls
Resumo:
Treball amb l’objectiu d’aproximar-se teòricament i analitzar a través d’un treball de camp, com es planifica en els PDC i reflexionar sobre els elements que incideixen d’una forma o un altre en aquest procés, aixà com els efectes que pot generar una bona o mala planificació en la prà ctica quotidiana d’un PDC. Parteix de les prà ctiques de l’autora en el pla comunitari, el Pla Educació i Convivència de Santa Eugènia, Sant NarcÃs i Can Gibert del Pla de Girona
Resumo:
This article compares the mid-nineteenth century landscape of the River Tordera delta with the present day landscape, based, above all, on the changes that have occurred in land use and land cover. The mid 19th century landscape was reconstructed using data obtained from the amillaraments (land inventories) and other historical documents. Present-day land use and cover was established through photo interpretation and field work. The most important changes detected concern the almost complete disappearance of certain crops, such as vineyards, which were very important in the 19th century; the expansion of forest in place of abandoned tilled land and the increase in built up areas, which, taken together, produce a highly fragmented landscape pattern
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral consisteix en determinar si el model de gestió dels recursos humans de les empreses matrius japoneses es transferible a les filials japoneses de Catalunya. Per tot això després d'un estudi teòric sobre la literatura existent del model de gestió dels recursos humans japonès i la internacionalització dels recursos humans, s'ha realitzat un treball empÃric mitjançant una enquesta a les filials japoneses instal.lades a Catalunya. En el qüestionari s'analitzen diferents à mbits de la gestió dels recursos humans i que constitueixen les 7 hipòtesis del nostre treball de camp basades en el model de recursos humans japonès referides a: 1- Reclutament i selecció, 2- Promoció i Rotació, 3- Lideratge, comunicació i treball en equip, 4- Motivació, clima laboral i cultura empresrial, 5- Formació i desenvolupament, 6- Avaluació de l'acompliment, y 7- Retribució i beneficis socials. Tot això ens ha indicat quina es la tendència del model japonès de recursos humans a les filials catalanes tenint en compte que estem analitzant un contexte cultural diferent a la idiosincrasia dels treballadors japonesos. El treball ens ha permés de proposar dues lÃnies d'investigació, una a determinar en el temps i una altre en l'espai. En el temps amb la nova generació s'està produint un canvi cultural en el qual els joves japonesos intenten importar part dels valors occidentals que es veurà reflectit al llarg de 10-20 anys. I en l'espai l'aplicació de l'estudi a altres països europeus, com Anglaterra, França i Alemanya que són els principals països on els japonesos prefereixen instal.lar-se.
Resumo:
La tesi "Present i perspectives de futur dels programes socioeducatius en medi obert a les comarques gironines: una avaluació aproximada", està estructurada en tres apartats d'extensió desigual. Primer el marc teòric conformat per sis capÃtols. Segon el marc metodològic director de la recerca. I finalment les conclusions, constituïdes en tres seccions on les dues primeres fan referència als resultats de l'anà lisi de les aportacions del treball de camp, mentre que la tercera explicita els resultats i constatacions finals de la tesi.
Resumo:
La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importà ncia en regions à rides, semi-à rides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions fÃsiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius especÃfics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu especÃfic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'à rea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient tÃpic Mediterrà ni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals aixà com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'à rea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'à rea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original aixà com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible và lida als processos de degradació que es donen a l'à rea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polÃtiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polÃtiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, aixà com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.
Resumo:
Es tracta d’un material docent, amb què s’intenta facilitar als estudiants del camp de l’educació l’aprenentatge dels fonaments de l’estadÃstica descriptiva i aplicada. Aquesta publicació vol ajudar a comprendre els conceptes bà sics per utilitzar-los amb seguretat en contextos de recerca i per entendre les dades d’estudis educatius i socials. El document està organitzat en cinc apartats i cada apartat conté una explicació sobre el concepte o conceptes que s’hi treballen, un o dos exemples d’exercicis desenvolupats, propostes d’exercicis i les respostes a aquests exercicis. Finalment, hi ha un sisè capÃtol amb exercicis de recopilació
Resumo:
Es tracta d’un material docent, amb què s’intenta facilitar als estudiants del camp de l’educació l’aprenentatge dels fonaments de l’estadÃstica descriptiva i aplicada. Aquesta publicació vol ajudar a comprendre els conceptes bà sics per utilitzar-los amb seguretat en contextos de recerca i per entendre les dades d’estudis educatius i socials. El document està organitzat en cinc apartats i cada apartat conté una explicació sobre el concepte o conceptes que s’hi treballen, un o dos exemples d’exercicis desenvolupats, propostes d’exercicis i les respostes a aquests exercicis. Finalment, hi ha un sisè capÃtol amb exercicis de recopilació
Resumo:
Els hà bits de treball i el coneixement adquirit pels alumnes de les universitats al llarg d’un curs cada cop ha estat més fà cil de saber per part dels professors. L’aparició de noves metodologies i nous sistemes d’avaluació junt amb les millores tecnològiques i les millores incorporades al sistema educatiu, han facilitat i promogut l’accés aquest tipus d’informació. En els darrers anys aquest tema ha adquirit una importà ncia capdal grà cies a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). En el nou marc de l’EEES els alumnes han d’adquirir unes competències realitzant diferents activitats d’aprenentatge presencials i no presencials. Per tant un dels aspectes fonamentals per desenvolupar amb garanties l’EEES és portar a terme per part del professorat un seguiment de l’aprenentatge de l’alumne i el control de les activitats proposades. Aquestes feines comporten, sens dubte, una major dedicació del professor a les tasques docents. Són moltes les tècniques que es poden utilitzar per fer el seguiment de l’aprenentatge dels alumnes, però en els darrers anys apareix amb força l’ús de les TIC, i més concretament l’ús de plataformes d’e-learning, que permeten tant als alumnes com als professors realitzar el treball des d’on volen i quan volen. Aquestes eines han suposat un canvi en el model d’aprenentatge dels alumnes, una revolució en la comunicació entre professors i alumnes i fins hi tot un replantejament en la confecció i difusió del material que s’ha de treballar tant a classe com a fora. Hom veu que l’ús d’aquestes plataformes s’ha anat generalitzant de tal forma que aquestes han esdevingut una eina de treball més d’alumnes i professors. A la Universitat de Girona una de les plataformes d’e-learning més utilitzades per fer un seguiment del treball dels alumnes és la plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament). Aquesta plataforma web, a més a més del seguiment i control de l’alumnat, permet la correcció automà tica i on-line de gran varietat de problemes i activitats de temà tiques com matemà tiques, quÃmica, economia, electrònica, publicitat i relacions públiques, bases de dades, estadÃstica... L’ACME és una eina que realitza un seguiment exhaustiu del treball realitzat per l’alumne a través de la plataforma, permeten al professor conèixer tot un seguit d’informació que anys endarrere era impensable. El volum de dades recollit en els darrers 3 anys ens permet veure quins són els comportaments de treball semipresencial que tenen els alumnes: quins dies treballen, a quines hores, durant quines hores del dia són més efectius, quantes hores dediquen... i tot un seguit de dades que ens pot donar un punt de referència dels hà bits de treballs dels nostres alumnes
Resumo:
L’aprenentatge basat en problemes (ABP) es fonamenta en plantejar situacions que els alumnes probablement es trobaran en la vida real. Un ABP es caracteritza per tenir problemes acuradament seleccionats i dissenyats que requereixen l’adquisició de coneixement crÃtic, habilitat en la resolució de problemes, estratègies d’aprenentatge autodirigides i capacitat de treball en grup. El projecte ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament) té com a objectiu principal implementar un sistema eficient d’avaluació i treball continuat, mitjançant l’assignació de problemes de manera personalitzada per a cada alumne, oferint un sistema d’ajuda per a resoldre’ls, facilitant la comunicació professor-alumne i el seguiment i l’avaluació dels alumnes. En aquest treball es presenta una experiència d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) de les assignatures d’estadÃstica de les enginyeries tècniques informà tiques de l’Escola Politècnica Superior de la UdG. Aquesta es basa en una concepció diferent de la manera d’ensenyar i aprendre l’estadÃstica mitjançant la concreció de les competències i l’establiment de diverses activitats. Ens centrarem únicament en l’aplicació de la metodologia ABP i en la utilització de la plataforma e-learning ACME
Resumo:
En diferents assignatures de primer de grau, s’han planificat activitats d’aprenentatge que tenen com a finalitat fer reflexionar a l’estudiant sobre com aprèn a partir d’un conjunt de preguntes relacionades amb: com es planifiquen, com fan el seguiment o la regulació de la posada en prà ctica d’allò que han planificat i com avaluen al final els resultats aconseguits. I, a més, que siguin capaços d’aplicar aquest esquema d’actuació en qualsevol de les activitats d’aprenentatge que se’ls plantegi (activitats de laboratori, exercicis de classe, activitats de sortida de camp, exà mens, ...). En realitat, es tracta d’aconseguir responsabilitzar l’estudiant del seu aprenentatge, requeriment imprescindible per a la seva autonomia