3 resultados para Country-dances (Music)
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
This article contributes to the study of cinema audiences in Europe by analyzing the actual behavior of Spanish moviegoers and their level of satisfaction. We modeled moviegoers’ choice of film by country of origin (U.S.A., Spain, and other countries) according to a set of determinants: (1) consumers’ interpretation of several sources of information, (2) motivations and (3) choice rules. We found three clear consumer stereotypes related to each type of film: (1) U.S.A. films were preferred by almost everyone (especially families and younger audiences); (2) Spanish films had audiences composed of middle-age and middle-class moviegoers; and (3) European productions were preferred by a social or intellectual elite. U.S.A. films dominate the Spanish market for the reason that they provide most of what moviegoers prefer, namely, familiar, reliable entertainment in Spanish; three characteristics that are not satisfied by Spanish and European films. Additionally, we discuss the implications for the European cultural policy
Resumo:
Durante los tres últimos cursos, la asignatura troncal Agrupaciones Musicales de la titulación de Maestro/a en Educación Musical que se imparte en la Escuela de Magisterio de Bilbao (Universidad del País Vasco-EHU), ha girado en torno a la participación en un concierto con Oskorri. Este grupo folk, considerado como uno de los mejores de la península, lleva a cabo desde hace trece años el proyecto “The Pub ibiltaria” cuyo objetivo es la recuperación y difusión de las canciones tradicionales vascas. Para ello, cada año presenta un programa de 16 ó 17 canciones y pide la colaboración de músicos para tocar en el concierto, que se graba en directo, y en el que el público participa cantando. El concierto se desarrolla en el marco de la fiesta de Santo Tomás, una fiesta muy popular y concurrida que se celebra en Bilbao el 21 de diciembre
Resumo:
El tema d'aquesta tesi és el factor de la festa en l'articulació de pràctiques musicals a Barcelona en un context que s'estén des del segle XV al XVIII. Concretament, se centra en les anomenades "Entrades Reials", unes celebracions públiques que s'esdevenien en la primera visita del monarca en motiu del seu jurament dels privilegis de la ciutat. L'elecció d'aquest objecte es justifica en primer lloc pel seu potencial per a connectar amb formes de pensament que incideixen en el debat més genèric sobre els processos d'atribució de significacions a la música. Aquestes celebracions esdevenien una important manifestació cultural col·lectiva en les que s'utilitzaven pràctiques musicals comuns a les altres festes més regulars i que conformaven el sistema general festiu: l'acompanyament del seguici per conjunts de trompetes i tabals, les intervencions musicals en el marc de les representacions realitzades al portal de la ciutat i basades en el teatre sacre medieval, les desfilades dels gremis i confraries, que participaven amb les músiques i els balls dels "entremesos" del Corpus, així com els balls privats als palaus o públics als carrers i places que durant les jornades posteriors completava el conjunt de les activitats.