[Ressenya del llibre La construcción social del paisaje, de Joan Nogué (ed.)]

Es relacionen les ponències més significatives de les dues últimes edicions del Seminari Internacional sobre el Paisatge que el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona i el Centre Ernest Lluch van organitzar a Olot, la tardor del 2004 i la del 2005. Aquest seminari va aprofundir la temàtica del paisatge des d’una perspectiva interdisciplinària, oberta i innovadora, i va incentivar el debat metodològic i crític al voltant de la construcció social del paisatge

Projecte de gestió de Sa Canova i es Canons

En primer lloc es fa una descripció dels espais que s’estudien: dues finques de futura propietat pública situades al litoral del municipi d’Artà a Mallorca: Sa Canova i Es Canons. Seguidament s’exposen els objectius del projecte: redacció d’un document base que serveixi com a guia per tal d’assolir una correcta ordenació basada en la conservació. S’estudia la seva problemàtica: la falta de gestió i l’ús incontrolat que s’ha fet de aquests dos espais ha provocat tot un seguit d’impactes negatius sobre el medi i finalment es proposen una sèrie d’actuacions

Toni Moll, pagès a Menorca

Toni Moll va venir a explicar el Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera (CARB) al Seminari sobre la futura llei d'espais agraris de Catalunya que ha tingut lloc els dies 17 i 18 de gener a la UdG

Pla especial per accidents marins a Formentera (PEPAMF)

El projecte és un Pla Especial per accidents marins a l’ illa de Formentera. El principal objectiu és estudiar el risc davant d’ accidents com l’ abocament de substàncies nocives a les costes de Formentera per accidents de bucs o d’ emissaris i estudiar també la vulnerabilitat i la perillositat. El pla pretén una millor gestió en cas d’ abocaments marins, creant així un pla d’ actuació gestionat des de l’ illa per a una més ràpida i eficient actuació. El treball està estructurat en: un estudi de l’ illa de Formentera, els factors que afecten al pla i el disseny d’ aquest pla especial

Analysis of Irish tourism policy’s contribution to urban tourism: Dublin case study

L’objectiu principal del treball és analitzar les polítiques i plans turístics irlandesos nacionals, regionals i locals, i determinar com aquestos influeixen en el turisme urbà a Dublín. L’objectiu secundari és investigar el concepte de turisme urbà i examinar les tendències turístiques actuals i la seva repercussió en la formulació de polítiques

El Creixement urbá a la zona volcànica de la Garrotxa

Descripció del creixement urbà dels municipis que s’inclouen dins la zona del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de com aquest influeix en el parc. Esment del Campus europeu de medi ambient que es celebrà a Olot al 1991

El Creixement urbà en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

L'article és bàsicament un treball de planificació. Es fonamenta en una problemàtica territorial concreta i té com a finalitat plantejar propostes d'actuació específiques. L'objectiu és l’anàlisi del dilema entre creixement urbà i protecció del medi al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la comprovació de tres alternatives possibles per resoldre el problema. En l'article es plantegen les hipòtesis de treball i les conclusions de la memòria de recerca que sota el mateix títol va presentar l'autora a la Universitat Autònoma de Barcelona el setembre de 1991

Una Nova dimensió de la xarxa de les ciutats a Catalunya: Les àrees de cohesió

L’article parteix de la hipòtesi de l’existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. L'objectiu principal és determinar l’amplitud d'aquesta ciutat, utilitzant com a paràmetre principal la mobilitat laboral obligada. Es parla de ciutat real, d’àrees de cohesió a Catalunya, i de ciutats reals estructuradores del territori català

Anàlisi d’una àrea urbana [Ressenya del llibre L’àrea urbana de Girona: un espai per al futur, de Joan Vicente, Margarida Castañer i Joaquim Bover (ed.)]

Ressenya del llibre L’àrea urbana de Girona: un espai per al futur. A l’obra s’hi tracten aspectes de caràcter social, econòmic, cultural, urbanístic, infraestructural i institucional de Girona, tot plegat des d’una perspectiva globalitzadora i sintètica

[Ressenya del llibre Postmoderner Urbanismus: gestaltung in der städtischen Peripherie (Stadtzukünfte 1), de Ludger Basten]

El llibre d'en Basten és una síntesi i una avaluació a l’entorn de la multifuncionalitat dels nous paisatges de les perifèries urbanes, els quals reflecteixen l’evolució de l’urbanisme postmodern a Alemanya en comparació d’altres països

L'Ordenació urbanística en paísos del sud: el cas del pla de desenvolupament integral de Quilalí (Nicaragua)

Article que té com objectiu l'elaboració d'un Pla de Desenvolupament Integral per el municipi de Quilalí, situat al nord de Nicaragua, fent frontera amb Hondures. Primer s'exposen les fases per a l'elaboració del Pla i en segon terme es destaquen, a partir de la propia experiència dels autors, les fases del Pla que els autors creuen més significatives, i s'exposen alguns dels resultats obtinguts

Escac al paisatge i als models urbans tradicionals

La tesi doctoral del geògraf de la UdG Juli Valdunciel ha posat de manifest les carències que ha tingut el plantejament urbanístic per ordenar el creixement urbà, el debilitament de la ciutat com a projecte públic i una clara degradació del model de ciutat mediterrània

Estat de la qüestió sobre la romanització en l'àmbit rural de l'illa de Menorca : revisió crítica de les investigacions

Estat de la qüestió de les investigacions que s'han portat a terme sobre la continuïtat d'ocupació en els poblats talaiòtics durant l'època romana a Menorca. S'estudia la continuïtat en relació al procés de romanització que va patir l'illa

L'Àmbit urbà i periurbà de Rhode entre el 195 aC i el segle II dC

Aquest projecte de recerca es planteja, com a objectiu principal, elaborar una contextualització de Rhode entre el 195 aC i mitjan segle II dC. Es tracta d’assolir noves hipòtesis sobre el final relativament sobtat que pateix la fundació massaliota, quin són els motius del seu abandonament, si aquest es produeix totalment, quins fets porten a la recuperació d’aquest espai i quin paper pot jugar l'àmbit periurbà de Rhode durant tot aquest període. Alhora, es cerca posar en relació els esdeveniments que passen a Rhode amb el procés de romanització que pateix el territori

Algunes dades sobre la captura d'un exemplar de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) (pisces, Cetorhinidae) a l'Estartit (Torroella de Montgrí, mar català)

Se cita una nova captura de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) prop de les illes Medes (mar català). Es detallen en una taula totes les dades que s'obtingueren referents a la seva biometria, i es remarca la presencia d'algues d'origen atlantic en el seu tracte intestinal