5 resultados para Brasil Geografia histórica
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Ressenya daquesta obra que es compon de tretze articles de temtica diversa (paisatge, divisions territorials, xarxa viaria, espais industrials i rurals, geografia urbana histrica...), que mostren un ampli ventall d'idees, conceptes i temes que ofereix la recerca en aquests camps; tot plegat, sense allunyar-se del seu context acadmic i geogrfic ms immediat
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
La tesi doctoral s un estudi de l'evoluci del paisatge de les closes de l'Alt Empord entre els anys 1957 i 2001. Dins el marc teric s'hi explora el concepte de paisatge cultural agrari tradicional, es fa una introducci de les aportacions que fa la geografia histrica a l'estudi de les closes arreu d'Europa i es presenten els fonaments de l'ecologia del paisatge. La recerca es basa en la fotointerpretaci de fotografies aries ampliades i l'aplicaci d'ndexs espacials propis de l'ecologia del paisatge per a l'anlisi de l'evoluci de l'estructura del paisatge. Es complementa amb la realitzaci d'entrevistes personals als gestors del paisatge per tal de conixer com han dut a terme la gesti de les closes al llarg del perode estudiat. Es combinen ambds tipus d'informaci a travs de la tcnica estadstica de la regressi logstica multinomial per tal de descobrir el funcionament de les interaccions entre aquests mbits.
