8 resultados para Bíblia. A.T. Salms-Comentaris
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Joan Ferrer (Calella, 1960) va ser deixeble i collaborador del filleg Joan Coromines. s professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. Fa unes setmanes ha presentat la primera histria i gramtica del jiddisch en castell i prepara, juntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas -s a punt de sortir- el Diccionari Girona hebreu-catal, catal-hebreu, que tamb ser el primer d'aquestes caracterstiques. Per Ferrer, l'inters per la cultura jueva no s sin un acte de justcia, el reconeixement vers una comunitat, una llengua i una cultura que eren una part indestriable de Catalunya des de temps immemorials i que forma part d'una manera compartida d'entendre el mn
Resumo:
Comentaris a la videoconferncia de Kenneth Bain sobre l'aprenentatge universitari
Resumo:
Manual pensat per a servir de guia per als alumnes dels curs Hebreu Bblic de la Universitat de Girona. Hebreu Bblic cont una descripci de la gramtica fonamental de la llengua hebrea bblica en 54 llions. Cada lli presenta sols els continguts essencials de la gramtica, que en el treball de classe s ampliat i matisat. La segona part del manual consta de 24 vocabularis i exercicis formats exclusivament per frases tretes del text de la Bblia
Resumo:
Manual pensat per a servir de guia per als alumnes dels curs Hebreu Bblic de la Universitat de Girona. Hebreu Bblic cont una descripci de la gramtica fonamental de la llengua hebrea bblica en 54 llions. Cada lli presenta sols els continguts essencials de la gramtica, que en el treball de classe s ampliat i matisat. La segona part del manual consta de 24 vocabularis i exercicis formats exclusivament per frases tretes del text de la Bblia
Resumo:
Degut a la falta d'informaci, de temps, no saber a on buscar. . . moltes vegades no ens assabentem, o ho fem massa tard, d'events als que ens hauria agradat assistir, com podrien ser concerts,conferncies, activitats esportives, etc. L'objectiu d'aquest projecte ser aprofitar les capacitats de les xarxes socials per crear un lloc web que permeti enviar i geolocalitzar events que podran ser revisats i promoguts pels usuaris, de forma que es pugui suplir aquesta mancana. La soluci implementada haur de proporcionar les segents funcionalitats: enviament d'events (permetr afegir les dades principals d'un event i geolocalitzar-lo en el mapa); organitzaci de la informaci (es disposar de categories i metacategories per agrupar els events, a ms d'un sistema d'etiquetes que facilitar les cerques en el contingut del web); exploraci dels events existents (mitjanant el mapa es podr veure les dades de qualsevol event); sistema de votaci (atorgar la capacitat per poder decidir quina informaci s ms rellevant); agenda personal (servir per registrar events i d'aquesta manera poder rebre notificacions que informin de canvis o simplement que serveixin com a recordatori); comunicaci entre usuaris (es realitzar a travs de comentaris al peu dels events i/o d'un xat intern); sindicaci web (distribuir el contingut utilitzant l'estndard RSS; disponibilitat d'una API simple (permetr l'accs a certa informaci des d'aplicacions externes)
Resumo:
Aquesta comunicaci presenta lexperincia de treball cooperatiu duta a terme a lassignatura Desigualdad social, clase y gnero del Mster de Poltiques Pbliques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. El disseny de la mateixa est pensat tant des de la perspectiva del nou marc densenyament com des dels continguts i caracterstiques concretes de la matria que imparteixo i el lloc que ocupa en el currculum dels alumnes. I, evidentment, tamb des de la meva filosofia docent. En el text es presenta tant la planificaci i desenvolupament de la mateixa com els resultats assolits. Daquests cal destacar tant els aspectes positius com els negatius i especialment la necessitat de la creaci duna nova cultura de laprenentatge i del paper autnom dels alumnes no noms per als professors, tamb, -o especialment-, pels alumnes perqu ells mateixos no la tenen assolida i aix els crea inseguretat i desconfiana cap als professors que plantegen aquesta nova manera de treballar. s cert que potser, el fer de ser un mster suposa unes caracterstiques particulars dels alumnes que no sn extrapolables a les llicenciatures o als nous graus, per en tot cas em sembla important posarho sobre la taula. Per tant es presenten en la comunicaci tant respostes com nous dubtes i reptes per a millorar la docncia en general i en particular laplicaci daquests procediments daprenentatge. Com per exemple qu sha de fer per a qu els alumnes entenguin millor els guanys que presenta aquest tipus de metodologia? Quins sn els resultats daltres casos i si aquests segueixen el mateix patr que els que he pogut observar en la meva prctica docent. Especialment em preocupen els comentaris negatius que es generen per part dels alumnes i magradaria saber daltres experincies daquest tipus per constatar si es donen aquest mateix tipus de comentaris i especialment com es resolen aquestes impressions dels alumnes. En darrer lloc magradaria debatre amb els altres participants sobre la idea de gravar les intervencions dels alumnes tant pel que fa a preguntes fetes a classe, com en la presentaci de treballs, com en els debats, com per lavaluaci daquesta mateixa experincia de treball cooperatiu formulada aqu. Les avantatges per a lautoaprenentatge dels alumnes sn clares per els problemes de planificaci i dhores danlisi per part dels professors tamb sn evidents i no penso que el marc universitari actual estigui oferint precisament en la prctica docent del dia a dia els mitjans per dur a terme experincies com aquestes
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s presentar l'estructura de la base de dades relacional que inclou tota la informaci sintictica continguda en el Diccionario Critico Etimolgico Castellano e Hispnico de J. Corominas i J. A. Pascual. Tot i que aquest diccionari cont un ampli ventall d'informacions histriques de cadascun dels temes, aquestes no es mostren de forma estructurada, per la qual cosa ha estat necessari estudiar i classificar tots aquells elements relacionats amb aspectes sintctics. s a partir d'aquest estudi previ que s'han elaborat els diferents camps de la base de dades, els quals s'agrupen en cinc blocs temtics: informaci lemtica; gramatical; sintctica; altres aspectes relacionats; i observacions o comentaris rellevants fets per l'investigador. Aquesta base de dades no noms reprodueix els continguts del diccionari, sin que inclou diferents camps interpretatius. Per aquesta ra, Syntax. dbf representa una eina de treball fonamental per a tots aquells investigadors interessats en la sintaxi diacrnica de l'espanyol
Resumo:
Reflexi sobre l'ofici del periodista davant les noves tecnologies en l' espai de la comunicaci i comentaris a l'entorn del cicle de conferncies 'Llengua i Mitjans de Comunicaci' dels Estudis de grau en Comunicaci Cultural
