La Ciutat, el paisatge i la nació: Una lectura de l'obra de Pere Coromines

Estudi de l’obra de Pere Coromines i del seu pensament polític a través d’aquesta. Se centra en el tractament que fa l’escriptor de temes com ara la nació, la ciutat (Barcelona), la naturalesa, el paisatge, l’Empordà, la Mediterrània. En paraules de l’autor, “en l'obra de Coromines es detecta una tensió entre la temptació de remuntar-se a un paisatge primigeni, natural, no contaminat, i la reivindicació del paper de la Ciutat en la conformació de la Catalunya nacional”

Joan Manuel del Pozo: l'opinió d'un polític i professor universitari sobre algunes qüestions candents del món educatiu actual

Entrevista a Joan Manuel del Pozo, conseller d'Educació i Universitats (maig 2006- novembre 2006): l'opinió d'un polític i professor universitari sobre algunes qüestions candents del món educatiu actual

Richard Rorty i una aproximació pragmatista al liberalisme polític de John Rawls

Aquest article es proposa explorar la possibilitat d'apropar a la concepció del liberalisme polític metafilosòfic de John Rawls des del punt de vista pragmatista de Richard Rorty. La proposta està motivada per les similituds que es poden observar entre elles respecte de la finalitat i la sortida d'una concepció política. El resultat final de l'article és ambigua: d'una banda, no sembla tan descabellat afirmar que la teoria de Rawls es pot llegir sense més dificultats des d'una perspectiva pragmàtica, d'altra banda, hi ha alguns aspectes importants en els quals un liberalisme polític de Rawls segueix sent incompatible amb una concepció política de Rorty

[Ressenya del llibre Geografía y colonialismo: la Sociedad Geográfica de Madrid (1876-1936), de José Antonio Rodríguez Esteban]

Ressenya del llibre Geografía y colonialismo: la Sociedad Geográfica de Madrid (1876-1936). A l’obra es duu a terme una anàlisi complexa de les aportacions de la Sociedad entre 1876 i 1936 amb la intenció de renovar la geografia espanyola

Llocs, formes i textos de la protohistòria literària catalana. Segles XV-XVII: del marquès de Santillana a Nicolás Antonio (1676)

Es presenten notícies sobre l’activitat dels els inicis de la història literària catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i l’evolució que experimenta

On és el pensament crític?

La tendència a la crítica en el passat va ser especialment palesa al segle XX; alguns ho hem pogut comprovar pràcticament durant la seva segona meitat. L’art, la religió... la ciència sobretot, era el punt de mira de la crítica. Però, aquest pensament és avui absent, immers en una cultura dominada per la mediocre idea del passar-ho bé, de gaudir, del viure bé, diferent del bon viure. Utilitzant una metàfora geològica, aquesta actitud ha anat “sedimentant” en la societat, gràcies al principal impulsor, que és el diner

Una Investigació sobre la formació del pensament històric a través de les representacions històriques de l'alumnat

El treball que presentem recull els resultats d’una recerca sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la història a l’educació secundària. El professorat participant forma part del grup GREDICS (Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials), de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com també professorat d’educació secundària de centres educatius de Catalunya. La recerca ha estat finançada dins el projecte ARIE de la Generalitat de Catalunya. Va començar el curs 2005-06 i ha continuat fins l’actualitat amb diversos projectes. L’objectiu fonamental d’aquesta recerca qualitativa ha estat indagar en els coneixements històrics dels/les adolescents al finalitzar l’educació obligatòria, saber com ho han aprés i com l’utilitzen per situar-se al seu món i en els seus projectes de futur. Ens hem centrat fonamentalment en les representacions històriques de l’alumnat, en especial les escrites, encara que a l’actualitat estem treballant amb altres tipus de representacions històriques, per exemple les audiovisuals que es poden produir per mitjà d’eines informàtiques

Desenvolupament del pensament lògic dels nens i nenes d’ètnia gitana

Un diagnòstic sobre el domini de la lògica implica analitzar els diferents elements constitutius del pensament lògic-matemàtic com són les capacitats d’identificació, relació i operativitat. Aquesta recerca no pretén analitzar la globalitat d’aquest procés sinó que es focalitza, únicament, en detectar el domini de la capacitat de classificació i ordenació que posseeix l’alumnat gitano per tal que segons el grau de domini existent, dissenyar una estratègia d’intervenció a les aules que permeti consolidar i /o millorar el raonament i l’aprenentatge de les matemàtiques. Conseqüentment, els objectius que es plantegen es sintetitzen en: - Detectar el domini de la capacitat de classificació i ordenació, segons graus diferents de dificultat de l’alumnat d’educació infantil. - Identificar el tipus d’error present en la classificació i ordenació i les estratègies resolutòries emprades en l’ordenació

Emocions, coaching i pensament a la tutoria

Proposta sobre la tutoria i com treballar-la. Un recurs més per la tasca docent, que incideix en la manera de comunicar-nos amb els nens, donant importància a les preguntes i deixant que siguin ells els que es qüestionin les coses i intentin arribar a les conclusions. És un treball d’apropament a l’alfabetització de les emocions a través d’activitats i dinàmiques de grup. El treball de la motivació a partir de contes, metàfores i treball sistemàtic sobre com enfoquen els nens la seva feina i les seves tasques d’estudi en el seu dia a dia

Càtedra de Pensament Contemporani Ferrater Mora

La Càtedra de Pensament Contemporani Ferrater Mora ha celebrat vint anys d’existència amb una exposició a la Fontana d’Or de Girona on s’ha reflectit el cabal intel·lectual que s’ha anat acumulant en tot aquest temps, des de la data en què el mateix filòsof que dóna nom a la càtedra va ser el primer protagonista d’una llarga llista de pensadors, filòsofs i artistes que han convertit Girona en un focus internacional privilegiat de reflexió

Dos Militars davant i després de l'aixecament del 19 de juliol de 1936: Antonio Alcubilla i Enrique Justo

En aquest treball s'aprofundeix en el coneixement del que va ser l' alçament del 19 de juliol de 1936 i es detalla l'actuació contraposada que protagonitzaren, en temps de guerra i del franquisme, dos militars destinats a la ciutat: el tinent coronel Alcubilla i el capità Justo

Guerra, pàtria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)

Sobre l'emergència i presa de consciència d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII

Entrevista a José Antonio González Mancebo

Entrevista a José Antonio González Mancebo, un dels gestors del FODM (Fondo para el logro de los Objetivos de Desarrollo del Milenio)

Problemes filosòfics: del liberalisme polític rawlsià

La doctrina que Rawls anomena "liberalisme polític" -i que trobem exposada en el llibre homònim que Rawls va publicar l'any 1993- ens diu com han de ser i com hem de veure aquelles concepcions de la justícia que pretenen donar compte de l'exercici legítim del poder polític en una societat marcada per un pluralitat insuperable de postures morals, filosòfiques i religioses. En aquest sentit, doncs, el liberalisme polític configura el marc conceptual en el qual hem d'encabir la concepció de la justícia que Rawls va proposar en el seu primer llibre, Una teoria de la justícia -i que va anomenar "justícia com a equitat". En la tesi, el que he mirat de criticar és justament aquest marc conceptual o, si es vol, la interpretació que acaba oferint Rawls de la seva pròpia concepció de la justícia com a equitat. Segons el meu parer, el liberalisme polític no reforçarà la posició de la justícia com a equitat davant de la constatació del pluralisme radical de les societats modernes, sinó que més aviat la debilitarà. I això serà així, crec, perquè el liberalisme polític és una mala resposta al fet del pluralisme en general. Efectivament, no és una bona manera d'abordar el pluralisme filosòfic -per exemple- afirmar que ens hem de quedar "a la superfície, filosòficament parlant" o que una concepció de la justícia ha de prescindir de la fonamentació filosòfica i que en fa prou de partir d'allò que en la societat es considera correcte. No és una bona manera de resoldre les disputes de la filosofia política sostenir que tan sols necessitem fixar-nos en la raonabilitat de les múltiples concepcions de la justícia existents i que podem oblidar-nos de fins a quin punt són correctes o vertaderes. Tot això és el que he mirat de demostrar en la segona part de la tesi -i en la mesura que és així, doncs, constitueix una crítica a la idea rawlsiana segons la qual una concepció de la justícia ha de ser exclusivament "política". Així mateix, la tercera part del treball està dedicada a criticar la noció de consens per superposició, que és la idea amb la qual el liberalisme polític pretén fer front al pluralisme sobretot èticopolític. Al meu parer, l'argument del liberalisme polític a favor del consens per superposició és un argument o bé irrellevant, o bé incoherent. A part d'això, és dubtós que hi hagi cap necessitat d'assolir aquesta mena de consens o que no hi hagi alternatives més realistes i adequades. D'altra banda, he defensat que la solució del consens per superposició no donaria cap resposta a un dels tipus de pluralisme més urgents d'abordar, com és el pluralisme nacional de molts Estats, entre ells el nostre.