Els Procediments de la traducció poètica: Poesia anglesa traduïda al català de 1990 a 2010

Estudi general de la traducció poètica, mitjançant l’anàlisi de 7 traduccions que són publicades entre el 1990 al 2010, és a dir, els darrers vint anys de traducció de poesia anglesa al català

Anglès i el seu emblemàtic Barri Antic. Model per a l’estudi de l’interpretació del territori en el marc de les Vies Verdes

Aquest projecte parteix d’inici de tres objectius fonamentals, com són: estudiar a fons el Barri Antic d’Anglès, posteriorment dur a terme una interpretació rigorosa i objectiva d’aquest Casc Antic i finalment demostrar el gran potencial que atresoren les Vies Verdes de Girona

Conversa a Utopia

Joan Manuel del Pozo acaba de publicar la primera traducció catalana directa d’Utopia. Apareguda per primer cop en llatí el 1516, és l’obra més destacable de l’humanista anglès Tomas More, decapitat per protestar contra la pretensió d’Enric VIII d’envair un espai de poder que fins aleshores li havia estat aliè: l’espiritual. Utopia és una illa, i More la va imaginar com un paradís de tolerància religiosa, on no faltava la feina ni els recursos per a tothom. Amb el pretext de l’edició del llibre, Engega ha convidat el filòsof Joan Manuel del Pozo, el químic Miquel Costas i la doctora en Medicina Marta Aymerich, a mantenir una conversa gens utòpica, que us presentem a continuació

Una traducció important per a la geografia catalana [Ressenya del llibre El paisatge humà de la Costa Brava, d'Yvette Barbaza]

Ressenya del llibre El paisatge humà de la Costa Brava. L’obra es presenta en dos volums. El primer l’ocupen dos blocs: “El medi i els homes” i “L’elaboració del paisatge humà i dels gèneres de vida”; el segon és un bloc referit a l’impacte territorial i socio-econòmic del turisme. Es tracta d’una obra que resulta útil per saber per què la Costa Brava és avui com és

Una Nova estació de treball per a l'autoaprenentatge de la traducció audiovisual en l’EEES

En aquest article presentem, en primer lloc, una panoràmica general de l’oferta de formació en traducció audiovisual a la universitat (apartat 2) per tal de fer evident la importància creixent d’aquests estudis i per contextualitzar l’entorn on es genera la necessitat d’una eina com la que presentem. A continuació, exposem de manera global l’objectiu del projecte com també les fases previstes (apartat 3), per detallar a continuació la feina feta fins ara (apartat 4) i les fases pendents de desenvolupar (apartat 5). Les conclusions i possibles perspectives de futur clouen aquest article (apartat 6). En resum, esperem presentar una eina innovadora encara en construcció que afavorirà l’aprenentatge autònom de la traducció audiovisual, en sintonia amb la filosofia docent del nou EEES

Aprendre anglès a Nicaragua amb imatges: consolidant nous llenguatges i xarxes interculturals

El present estudi parteix d’una premissa complicada: el context en el qual es produeix l’estudi de cas. Com ensenyar una llengua estrangera en àrees rurals de l’Amèrica Central quan les aules escolars d’aquest entorn a penes disposen de pissarres i pupitres, i molt menys de llibres de text, gravadores o ordinadors? És més, els mestres que es veuen obligats a impartir la matèria de llengua anglesa sovint tenen un coneixement de la mateixa de nivell elemental (això si hi ha sort), i molt poca metodologia pràctica de l’ensenyament. Sense coneixements, sense materials didàctics disponibles ni adequats, com podem aconseguir que l’alumnat arribi a adquirir competències bàsiques en la matèria? Com podem afavorir l’adquisició d’una competència comunicativa mínima? Com podem introduir l’ús dels nous llenguatges digitals en unes aules que encara no disposen de la tecnologia adequada?

La primera traducció goldoniana al català: La viuda astuta de Vicenç Albertí i Vidal. Manuscrit, traducció i context

La part A és un estudi filològic introductori de l'obra teatral La viuda astuta, de 1818, traduïda al menorquí per Vicenç Albertí i Vidal de l'obra La vedova scaltra de Carlo Goldoni. Hi torbem un recorregut per la vida, obra, marc intel·lectual i trajectòria de la activitat traductora d'Albertí. Així mateix hi trobem una localització de La vedova Scaltra dins la primera etapa de la reforma goldoniana. I finalment s'hi desenvolupa l'estudi comparatiu-lingüístic de La vedova Scaltra amb la versió catalana d'Albertí. La part B consta de la transcripció comentada, amb 153 notes, del manuscrit de La viuda astuta. La part C és la transcripció integral de l'obra original, seguint l'edició Giuseppe Ortolani, 1936, que s'acara amb la part D que és la traducció catalana realitzada per la doctoranda.