12 resultados para |d1929- -- Criticism and interpretation
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Ressenya del llibre Obres didctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures dAristnous. Es tracta dun recull dobres de lautor antic Antoni Febrer i Cardona a crrec de la filloga clssica Maria Paredes
Resumo:
Nota biogrfica sobre el filsof Martin Heidegger on es fa, per una banda, un breu reps dels principals fets de la seva vida com a filsof i, per una altra banda, un breu reps de la seva obra
Resumo:
En aquest treball es discuteix lafirmaci de Kripke de que certes identitats teriques sn exemples de veritats necessries a posteriori
Resumo:
Comentari de les obres del pintor giron Quim Corominas que van ser exposades al Museu dHistria de la Ciutat de Girona sota el ttol Corominas: els anys pintats. Retrospectiva 1967-2000
Resumo:
s una traducci de l'article de Valeriano Bozal, es tracta de la histria i comentari de lobra Retrat de Joella ,de Salvador Dal i Man Ray. Joella Bayer era, en aquell moment, esposa del galerista Julien Levy. Es tracta dun bust fet per Man Ray i pintat per Salvador Dal
Resumo:
s una traducci de l'article d'Alessandra Fornasiero. Es tracta d'un breu reps i comentari de lobra de Dal als seus inicis. Des de la seva estada a lAcadmia Real de San Fernando, a Madrid, a comenament de la dcada dels anys 20 fins a la seva estada a Pars cap al final de la mateixa dcada
Resumo:
Treball resultat dun seguit de recerques paralleles a lestudi de lobra filolgica dAntoni de Bastero, considerat avui el ms important filleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingstics moderns al nostre pas
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Resumo:
Breu reps de la vida i, sobretot, de lobra dAgust Eura, home de lletres de formaci barroca amb una obra mplia en catal, castell i llat
Resumo:
Estudi de per qu el llibre de Dan Brown El Cdigo da Vinci s un xit de vendes, i de les claus de la seva adaptaci cinematogrfica
Resumo:
S'estudia l'obra filolgica d' Antoni de Bastero i Lled (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudis en els camps de la lingstica, la filologia o la crtica literria, i fer-ne una valoraci adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogrfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que sn decisives per explicar el propi inters per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadmics, la dataci aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretaci correcta de la seva activitat. S'inclou, aix mateix, un catleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relaci amb el seu treball filolgic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen prpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta sn materials de treball. En conseqncia, l' obra filolgica del canonge es pot concretar en: la producci d'una gramtica italiana i d'una gramtica francesa, en catal, que va deixar inacabades; la realitzaci de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimolgic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipottics provenalismes italians -noms es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, per n'he localitzat prcticament tot el contingut; l'elaboraci d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns cdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Histria de llengua catalana, que havia de ser una gran compilaci dels mrits i les excellncies d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provenal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edici crtica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreci de la particular percepci lingstica i literria que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edici molt complexa, perqu l'obra ens ha arribat noms en un esborrany, que presenta mltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, aix mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o b s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat s, tanmateix, un text prou coherent que comprn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un captol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensi del catal per tot Espanya. EI ms rellevant d'aquesta obra s el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formaci de les diverses llenges romniques que t el catal com a eix central -proposa la identificaci del catal provenal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operaci que s'avana quasi cent anys a Franois Raynouard, que propugnava aix mateix, referint-se nomes al provenal, amb un mplia aprovaci de la comunitat cientfica del seu temps. Destaquen tamb un excepcional rigor histric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingstica, que s objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.
Resumo:
Presentamos una experiencia exitosa de aprendizaje que parti de Criptogamia (asignatura optativa de segundo ciclo de Biologa), que dio lugar a un proyecto de investigacin gestionado por los propios alumnos. La iniciativa se consolid estableciendo una Asociacin de Estudiantes centrada en investigacin y divulgacin. En poco tiempo, los participantes han presentado comunicaciones cientficas, y organizado actividades dirigidas a diversos pblicos, dentro y fuera de la comunidad universitaria. Actualmente se plantea una colaboracin multidisciplinar con otros organismos de investigacin y la extensin de su mbito de estudio. Abordamos su incidencia en el aprendizaje en varios aspectos: cientfico (tcnicas especficas, rigor, bsqueda de informacin e interpretacin de resultados), comunicativo (estructuracin y presentacin de la informacin obtenida, para diversos pblicos), y organizativo, incluyendo el trabajo en equipo. Aunque de carcter espontneo, esta experiencia muestra rasgos evaluables en cuanto a sus posibilidades para otras asignaturas. Analizamos las caractersticas y planteamiento de esta optativa, el perfil de sus alumnos, y el contexto universitario que la acoge. Detectamos como factores principales los aspectos participativos de la asignatura, la cohesin del grupo, el carcter voluntario de la implicacin, los beneficios percibidos por los estudiantes, y la disponibilidad de recursos humanos (supervisin) y materiales (equipamiento y subvenciones)
