116 resultados para Estadística -- Treball de camp
Resumo:
Aqu hem aplicat el Princeton Ocean Model als embassaments de Sau i Boadella, situats a Catalunya, Espanya. Les simulacions s'han realitzat a l'estaci d'estiu, quan la columna d'aigua est estratificada de forma contnua, i sota un rgim de brisa amb velocitats de fins a 4 m/s. Basant-nos en aquestes simulacions hem analitzat el camp d'ones internes i comparat els resultats numrics amb dades experimentals disponibles. El model reprodueix adequadament tots els modes observats en l'espectre de la velocitat i temperatura mesurades i ajuda a identificar els diferents modes. Les simulacions mostren la importncia dels modes rotacionals en el camp d'ones internes dels embassaments estratificats. En el perode estudiat, el radi de Rossby per l'embassament de Sau s de l'ordre de 100 m, que s varies vegades ms petit que la amplitud de l'rea lacustre de l'embassament, i el nmero de Rossby s de l'ordre de 0.1, corroborant la importancia de l'efecte de Coriolis.
Resumo:
Durant la Guerra Civil, els ququers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a travs de les cantines per evitar desplaaments que desarrelessin encara ms els infants refugiats. Desprs van veure la necessitat de recolzar i organitzar colnies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educaci i superar l'estat de desnutrici. Els testimonis en parlen agrats. La xarxa que van establir els ququers fou coherents, cohesionada i efica. Tamb van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitria de procedncia estrangera a travs d'una Comissi Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera ptima l'ajut econmic i en espcies que arribava de diferents pasos. La seva ajuda fou excellent i van salvar moltes vides.
Resumo:
Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educaci Ambiental adreada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educaci per al Canvi. Amb la investigaci que es presenta es pretn, a ms, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teric de l'Educaci Ambiental i la seva transposici didctica en la formaci inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedaggics i estratgies metodolgiques d'aquest mbit de l'educaci. En primer lloc, es presenta una anlisi del marc teric que ha informat el desenvolupament de l'Educaci Ambiental, la seva reorientaci i reconceptualitzaci en la dcada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendncies actuals. A continuaci es presenta l'anlisi del nivell d'incorporaci de l'Educaci Ambiental, aix com dels factors que en limiten o dificulten una plena integraci, tant a nivell de l'etapa d'educaci primria, com en la formaci inicial del professorat. Es porta tamb a terme una revisi i una anlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigaci en Educaci Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dficit que existeix, particularment, en la investigaci educativa en Educaci Ambiental en la formaci inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedaggics i estratgies metodolgiques. El propsit concret de la investigaci se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodolgic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educaci Ambiental en formaci inicial del professorat; (ii) explorar el procs de formaci en Educaci Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propsit general ha portat la definici dels objectius d'investigaci segents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodolgic triaxial en la formaci en Educaci Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procs de reflexi, individual i collectiu, en els estudiants; (c) explorar el procs de formaci en Educaci Ambiental des del pensament dels estudiants i a travs dels instruments utilitzats per a la reflexi; (d) valorar la metodologia triaxial en la formaci en Educaci Ambiental de futurs i futures mestres d'Educaci Primria. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integraci de tres eixos processals: procs d'investigaci, procs de reflexi i procs de treball cooperatiu, i s consistent amb el model teric que s'exposa i es defensa en la investigaci (el captol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuraci i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigaci se situa en el paradigma interpretatiu d'investigaci educativa i en una metodologia d'anlisi qualitativa. La mostra l'ha constituda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anlisi han estat els instruments de reflexi, individual i collectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l's d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexi collectiva, com l'aportaci ms rellevant en relaci als instruments per a la reflexi. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigaci, s'ha validat com a un instrument nuclear i efica per a la reflexi de grup, i per explorar i analitzar el procs de formaci en Educaci Ambiental i de la formaci professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bsicament, qestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produts pels estudiants (propostes didctiques en Educaci Ambiental) i la memria de la investigadora. La triangulaci s'ha realitzat a travs de tots els instruments. En la investigaci es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procs d'anlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anlisi dels resultats ha perms dibuixar l'evoluci del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anlisi holstica i multidimensional del seu procs de formaci en Educaci Ambiental. S'ha produt un canvi substancial en relaci a la comprensi i assumpci dels components de l'Educaci Ambiental: rellevncia, holisme, educaci crtica, educaci en valors, capacitat de responsabilitat, d'acci i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procs hi ha una clara potenciaci de qualitats dinmiques. Al mateix temps, l'anlisi revela la interdependncia real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influncia en la formaci en Educaci Ambiental del grup d'estudiants i en la construcci dels seus models didctics. En la investigaci es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodolgic, basat en un procs triaxial, aplicat en la formaci inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficcia i rellevncia en la seva formaci en Educaci Ambiental i, tamb, en la seva formaci com a professionals investigadors, crtico- reflexius, amb capacitat d'innovaci i amb un grau ms alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferncia i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia ser objecte de seguiment investigatiu amb el propsit de trobar les orientacions pedaggiques ms adequades a cada mbit i situaci, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalitzaci Curricular dels estudis universitaris.
Resumo:
Estudi de cas, centrat en una escola d'educaci infantil i primria del Girons. El tractament de la informaci s'ha fet mitjanant el mtode de comparacions constants en el marc de la Grounded Theory. Principals conclusions: 1. El projecte genera l'equip En el cas estudiat, la proposta d'implantaci d'un projecte contextualment i socialment comproms ha acabat generant dinmiques collectives i estables de treball. 2. Es pot aprendre a treballar en equip Simplement practicant-ho, a partir del concurs d'unes condicions prvies. Cada persona, per, pot desenvolupar-se en marcs collaboratius de diferents maneres i amb diferents intensitats. 3. Un treball en equip prolongat en el temps modifica el context Un cop installades les dinmiques de treball en equip, el treball dels mestres en aquesta escola adquireix unes caracterstiques diferents. El procs d'incorporaci d'un nou mestre en aquesta escola, per exemple, presenta diferncies evidents abans i desprs de la posada en funcionament dels projectes collaboratius.
Resumo:
La recerca sobre l'expressi escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anlisi del sistema de la llengua des d'una ptica essencialment gramatical, actualment l'inters dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingstics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, grcies a les aportacions de diverses cincies del llenguatge (la lingstica del text, l'anlisi del discurs, la pragmtica filosfica, la sociolingstica, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit s vist com una unitat lingstica amb entitat prpia que t una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a travs de l's de regles de gramtica, per tamb, de cohesi i coincidncia textuals. I, per l'altre costat, des de la dcada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenci fonamental de plantejar quins sn els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i aix contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressi escrita a les escoles. A partir d'aqu, queda definida la intenci ltima d'aquest treball: obtenir informaci sobre l's dels coneixements, habilitats i estratgies implicats en un procs psicolgic complex com s l'expressi escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensi, doncs, s contribuir al coneixement de les caracterstiques de l'expressi escrita, tant les que fan referncia a les produccions escrites com el procs de composici, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest s un primer pas, un punt de partida, perqu posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tcnico-prctiques que serveixin per fonamentar el procs d'ensenyament i aprenentatge de l'expressi escrita. Amb aquest propsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teric, es defineixen els elements terics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepci de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingstics com les perspectives didctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tcniques sobre el concepte d'expressi escrita i es formula la definici prpia, que permet articular coherentment la investigaci realitzada: L'expressi escrita s un procs psicolgic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l's de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicaci d'idees per mitj de smbols grfics i que, d'una banda fan referncia a la gramtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratgies comunicativo-lingstiques que s'empren per a produir-los (procs de composici). S'aborda desprs l'aproximaci conceptual al codi escrit, ressaltant la noci moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdev decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat segent, s'aprofundeix en la comprensi terica del procs de composici escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per ltim, s'analitza el procs d'ensenyament/aprenentatge de l'expressi escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes terico-didctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les prctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressi escrita. La segona part o La Recerca inclou tres captols. En el primer o Captol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca s a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb qu aquesta recerca s'estructura. En el Captol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conixer quin s el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressi escrita en llengua catalana, concretament en relaci al text produt, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenci, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequaci, coherncia, cohesi, correcci gramatical i variaci. Sota una perspectiva metodolgica i un mtode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecuci dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procs d'obtenci de la informaci necessria, prviament realitzant una mplia revisi bibliogrfica sobre el tema de l'avaluaci del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bsic o Prova d'Expressi Escrita i el complementari o Full de Valoraci de l'Expressi Escrita per part del Professor. i a recollir tamb d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informaci prevista. 4) s'analitza la informaci obtinguda per mitj d'una anlisi estadística descriptiva i diferencial, ms exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressi Escrita, en tant que instrument bsic i especficament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realitzaci d'aquesta primera fase de la recerca. En el Captol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferncies clares pel que fa al procs de composici seguit en l'elaboraci i construcci del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conixer quines sn i com sn utilitzades les estratgies prpies del procs de composici, que segueixen en l'elaboraci i construcci del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior per centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propsits, es defineix primerament el marc teric que regula el desenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta terica de referncia que, en base al model cognitiu del procs de composici escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anlisi de la situaci comunicativa , planificaci (generalitzaci d'idees, organitzaci i formulaci d'objectius), textualitzaci, revisi i control, alhora que tamb concreta les estratgies i habilitats especfiques a travs de les quals es vol obtenir la informaci referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodolgica qualitativa, definida i especificada a travs d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecuci dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informaci principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell ms baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell ms alt; 2)es realitza el procs d'obtenci de la informaci, a travs de l'aplicaci de dos instruments: l'observaci i l'entrevista, per a l'elaboraci a curada i rigurosa dels quals, prviament s'efectua una revisi bibliogrfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluaci dels processos cognitius i sobre els requeriments metodolgics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informaci obtinguda a travs de tcniques d'anlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximaci a ala temtica enregistrada a travs de l'observaci i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant aix la temtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, s a dir, s'exposen quines sn i com sn utilitzades les estratgies prpies del procs de composici escrita definides en la proposta terica de referncia, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe especfic per a la comparaci entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informaci exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realitzaci d'aquesta segona fase de la recerca. En la tercera i ltima part o captol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre captols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions ms significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la prctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'mbit de l'expressi escrita.
Resumo:
En la present tesi doctoral es presenta, des d'una perspectiva narrativa i socioconstruccionista, una aproximaci a l'estudi de l'experincia de malaltia en cncer a partir del treball amb relats narrats. Es realitza una anlisi narrativa de la construcci de les histries de malaltia a partir dels relats escrits per les persones "malaltes" i /o els seus familiars. Es cerquen elements per a la reflexi de: a) el paper de la narraci en la comprensi de l'experincia de malaltia oncolgica i la construcci narrativa d'identitat; b) l's del mtode d'anlisi narrativa dins el camp de la salut/malaltia; i c) implicacions i aplicacions en la prctica teraputica. Seguint una orientaci metodolgica qualitativa, s'analitza la construcci de narratives de malaltia i del self, la construcci i relaci amb els personatges de la histria, la construcci de la malaltia (cncer), aix com les potencialitats i limitacions de l'aproximaci narrativa en l'estudi. Finalment, es presenten elements narratius per a la reflexi del seu s en l'atenci psicolgica i la prctica del professional de la salut en cncer.
Resumo:
L'estudi de les formes d'organitzaci de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la collaboraci tctica en els esports collectius en l'mbit escolar mostra com a punts de referncia terica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucci, i per un altre costat aportacions provinents de la didctica de l' ensenyament de l' educaci fsica i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistrica i cultural per Vigotsky i tamb per Bruner. Aix, conceptes com "mediaci semitica", "internalitzaci", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament prxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball s saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests ltims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, aix com la metfora de "la bastida" de Bruner, sn d'una gran importncia. Des del camp de l'ensenyament dels esports collectius han pres com a referncia bsica el model d'ensenyament a partir de la tctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensi dels esports collectius". Aix mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejn, Riera o Devs. Pel que fa al camp de la didctica, les recerques de Pieron han tingut una influncia considerable. Es proposa l'estudi del procs d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anlisi de la "interacci educativa" i de la "influncia pedaggica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influncia educativa", que operen en l'mbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcci de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus collaboradors de la Universitat de Barcelona i tamb corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anlisi del procs de cessi i trasps de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per aix s'empren els nivells i les unitats d'anlisi proposades per aquests treballs: la seqncia didctica, la sessi, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Aix mateix, s'incorpora l'anlisi de les caracterstiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organitzaci i seqenciaci. Es mant la idea que l'organitzaci de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les caracterstiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqncia didctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vdeo i amb micrfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqncia d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripci" . Hem analitzat les caracterstiques de la seqncia, de les sessions i del contingut: nmero de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., aix com la millora en el comportament tctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjanant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evoluci dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqncia. I tamb l'evoluci de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Aix ens ha perms veure el paper del contingut en l'organitzaci de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hiptesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. s possible obtenir indicadors sobre el procs de cessi i trasps del control i de la responsabilitat en una situaci d'ensenyament i aprenentatge de la collaboraci tctica en atac en la iniciaci als esports collectius. Aquest procs s temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. s necessari considerar aquest mecanisme en relaci amb un segon mecanisme descrit: la construcci d'un sistema cada vegada ms ampli i ms ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambds mecanismes estan interrelacionats i sn irreductibles tot i que s possible estudiar-los focalitzant l'atenci en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organitzaci i seqenciaci, en l'organitzaci de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'inters per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'inters per a les prctiques educatives.
Resumo:
Gran part del districte miner Cartagena-La Unin es troba ocupat per residus provinents d'activitats mineres actualment abandonades. Aquestes activitats, desenvolupades histricament en les muntanyes situades en la costa sud de la llacuna costanera del mar Menor, han provocat la contaminaci per metalls dels sediments d'aquesta llacuna. La investigaci que es presenta en aquesta tesi es centra en l'avaluaci de la contaminaci i disponibilitat metllica deguda a diferents activitats antropogniques dutes a terme en l'entorn del mar Menor. Amb aquest objectiu s'han investigat diferents matrius ambientals en la zona d'estudi.
Resumo:
La present tesi, tot i que emmarcada dins de la teoria de les Mesures Semblana Molecular Quntica (MQSM), es deriva en tres mbits clarament definits: - La creaci de Contorns Moleculars de IsoDensitat Electrnica (MIDCOs, de l'angls Molecular IsoDensity COntours) a partir de densitats electrniques ajustades. - El desenvolupament d'un mtode de sobreposici molecular, alternatiu a la regla de la mxima semblana. - Relacions Quantitatives Estructura-Activitat (QSAR, de l'angls Quantitative Structure-Activity Relationships). L'objectiu en el camp dels MIDCOs s l'aplicaci de funcions densitat ajustades, ideades inicialment per a abaratir els clculs de MQSM, per a l'obtenci de MIDCOs. Aix, es realitza un estudi grfic comparatiu entre diferents funcions densitat ajustades a diferents bases amb densitats obtingudes de clculs duts a terme a nivells ab initio. D'aquesta manera, l'analogia visual entre les funcions ajustades i les ab initio obtinguda en el ventall de representacions de densitat obtingudes, i juntament amb els valors de les mesures de semblana obtinguts prviament, totalment comparables, fonamenta l's d'aquestes funcions ajustades. Ms enll del propsit inicial, es van realitzar dos estudis complementaris a la simple representaci de densitats, i sn l'anlisi de curvatura i l'extensi a macromolcules. La primera observaci correspon a comprovar no noms la semblana dels MIDCOs, sin la coherncia del seu comportament a nivell de curvatura, podent-se aix observar punts d'inflexi en la representaci de densitats i veure grficament aquelles zones on la densitat s cncava o convexa. Aquest primer estudi revela que tant les densitats ajustades com les calculades a nivell ab initio es comporten de manera totalment anloga. En la segona part d'aquest treball es va poder estendre el mtode a molcules ms grans, de fins uns 2500 toms. Finalment, s'aplica part de la filosofia del MEDLA. Sabent que la densitat electrnica decau rpidament al allunyar-se dels nuclis, el clcul d'aquesta pot ser obviat a distncies grans d'aquests. D'aquesta manera es va proposar particionar l'espai, i calcular tan sols les funcions ajustades de cada tom tan sols en una regi petita, envoltant l'tom en qesti. Duent a terme aquest procs, es disminueix el temps de clcul i el procs esdev lineal amb nombre d'toms presents en la molcula tractada. En el tema dedicat a la sobreposici molecular es tracta la creaci d'un algorisme, aix com la seva implementaci en forma de programa, batejat Topo-Geometrical Superposition Algorithm (TGSA), d'un mtode que proporcions aquells alineaments que coincideixen amb la intuci qumica. El resultat s un programa informtic, codificat en Fortran 90, el qual alinea les molcules per parelles considerant tan sols nombres i distncies atmiques. La total absncia de parmetres terics permet desenvolupar un mtode de sobreposici molecular general, que proporcioni una sobreposici intutiva, i tamb de forma rellevant, de manera rpida i amb poca intervenci de l'usuari. L's mxim del TGSA s'ha dedicat a calcular semblances per al seu s posterior en QSAR, les quals majoritriament no corresponen al valor que s'obtindria d'emprar la regla de la mxima semblana, sobretot si hi ha toms pesats en joc. Finalment, en l'ltim tema, dedicat a la Semblana Quntica en el marc del QSAR, es tracten tres aspectes diferents: - s de matrius de semblana. Aqu interv l'anomenada matriu de semblana, calculada a partir de les semblances per parelles d'entre un conjunt de molcules. Aquesta matriu s emprada posteriorment, degudament tractada, com a font de descriptors moleculars per a estudis QSAR. Dins d'aquest mbit s'han fet diversos estudis de correlaci d'inters farmacolgic, toxicolgic, aix com de diverses propietats fsiques. - Aplicaci de l'energia d'interacci electr-electr, assimilat com a una forma d'autosemblana. Aquesta modesta contribuci consisteix breument en prendre el valor d'aquesta magnitud, i per analogia amb la notaci de l'autosemblana molecular quntica, assimilar-la com a cas particular de d'aquesta mesura. Aquesta energia d'interacci s'obt fcilment a partir de programari mecanoquntic, i esdev ideal per a fer un primer estudi preliminar de correlaci, on s'utilitza aquesta magnitud com a nic descriptor. - Clcul d'autosemblances, on la densitat ha estat modificada per a augmentar el paper d'un substituent. Treballs previs amb densitats de fragments, tot i donar molt bons resultats, manquen de cert rigor conceptual en allar un fragment, suposadament responsable de l'activitat molecular, de la totalitat de l'estructura molecular, tot i que les densitats associades a aquest fragment ja difereixen degut a pertnyer a esquelets amb diferents substitucions. Un procediment per a omplir aquest buit que deixa la simple separaci del fragment, considerant aix la totalitat de la molcula (calcular-ne l'autosemblana), per evitant al mateix temps valors d'autosemblana no desitjats provocats per toms pesats, s l's de densitats de Forats de fermi, els quals es troben definits al voltant del fragment d'inters. Aquest procediment modifica la densitat de manera que es troba majoritriament concentrada a la regi d'inters, per alhora permet obtenir una funci densitat, la qual es comporta matemticament igual que la densitat electrnica regular, podent-se aix incorporar dins del marc de la semblana molecular. Les autosemblances calculades amb aquesta metodologia han portat a bones correlacions amb cids aromtics substituts, podent aix donar una explicaci al seu comportament. Des d'un altre punt de vista, tamb s'han fet contribucions conceptuals. S'ha implementat una nova mesura de semblana, la d'energia cintica, la qual consisteix en prendre la recentment desenvolupada funci densitat d'energia cintica, la qual al comportar-se matemticament igual a les densitats electrniques regulars, s'ha incorporat en el marc de la semblana. A partir d'aquesta mesura s'han obtingut models QSAR satisfactoris per diferents conjunts moleculars. Dins de l'aspecte del tractament de les matrius de semblana s'ha implementat l'anomenada transformaci estocstica com a alternativa a l's de l'ndex Carb. Aquesta transformaci de la matriu de semblana permet obtenir una nova matriu no simtrica, la qual pot ser posteriorment tractada per a construir models QSAR.
Resumo:
El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgnica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models snttics de baix pes molecular per tal d'intentar reprodur la reactivitat presentada per l'enzim i conixer els mecanismes de reacci a nivell molecular que tenen lloc en els processos biolgics.1 Ms concretament el treball posa especial mfasi en els processos d'activaci d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloprotenes de Coure del Tipus 3, com sn l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduda, capa d'activar l'O2 cap a espcies de tipus perxid.2 Un altre camp d'inters ha estat l'estudi dels processos d'activaci d'enllaos C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrnsecs d'aquesta activaci a travs de metalls de trancisi.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la sntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals aix com la seva reactivitat. La reacci dels lligands triazacclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dna lloc a una reacci de desproporci de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometllic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizaci estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formaci d'un enlla organometllic entre l'tom de Cu(III) i el carboni ms prxim de l'anell aromtic del lligand. Aquesta reacci, a ms de representar una nova forma de desproporci en la qumica del Cu, suposa l'activaci d'un enlla C-H aromtic a temperatura ambient que, mitjanant l'estudi cintic d'aquesta desproporci per espectroscpia UV-Vis, dels clcul de l'efecte cintic isotpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament terics dels clculs DFT per a la optimitzaci de geometries d'intermedis de reacci, ens permeten proposar un mecanisme de reacci pel nostre sistema, on l'activaci de l'enlla C-H aromtic transcorre per la formaci d'un enlla de tipus agstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonaci del C-H aromtic per acci d'una base i posterior transferncia electrnica per obtenir el complex organometlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometllics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aqus causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserci d'un tom d'oxigen sobre la posici activada de l'anell aromtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els toms metllics. La reacci transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzliques, els quals s'observen igualment en la reacci dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). s en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participaci d'intermedis organometllics Cu(III)-C en processos d'hidroxilaci aromtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models qumics de sntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magntiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagntic o ferromagntic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enlla Cu-O, a travs del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocclics han estat estudiats, i posant especial mfasi a la seva reactivitat respecta a l'activaci d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentraci de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obt un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixaci de CO2 atmosfric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilaci aromtica intramolecular d'un dels anells benzlics del lligand, reacci que presumiblement transcorre per atac electroflic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaos C-H aromtics per metalls de transici de la primera srie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment prxims a l'enlla C-H, en unes condicions de reacci molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometllics Aryl-Cu(III) sn el producte d'una nova reacci de desproporci de Cu(II), aix com un posici aromtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalitzaci selectiva d'aquests grups aromtics.
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi s l'estudi dels valors lmit d'exposici professional previstos en la normativa actual com a valors de referncia per a l'avaluaci i control dels riscos que comporta l'exposici a agents qumics presents en el lloc de treball, fonamentalment per inhalaci, per protegir la salut dels treballadors. No es pretn realitzar ni un estudi epidemiolgic ni un estudi d'higiene, noms s'utilitzen els valors d'exposici professional per analitzar el compliment de la normativa sobre la presncia de plom en l'ambient de treball, i comprovar si el compliment de la normativa comporta la millora de la salut dels treballadors en funci de la millora de les concentracions de valors ambientals o biolgics de l'exposici dels treballadors. La Directiva 98/24/CE deroga les Directives 80/1107/CEE sobre la protecci dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposici a agents qumics, fsics i biolgics durant el treball, i la Directiva 82/605/CEE, sobre la protecci dels treballadors contra riscos relacionats amb una exposici al plom metllic i als seus compostos inics durant el treball. S'analitza l'evoluci de la normativa sobre la presncia d'agents qumics en l'ambient de treball, i en concret el plom, i la seva incidncia en els accidents laborals i malalties professionals, i el compliment de la normativa al final d'un cicle marcat per l'entrada en vigor de la Directiva 98/24/CE. Per realitzar l'anlisi anteriorment esmentada s'estudia la indstria cermica de les comarques gironines, de la construcci, de l'alimentaci i decorativa, a travs de les mesures de plom en l'ambient laboral i les mesures de plom en sang dels treballadors d'aquesta indstria des de 1991 a 1996.
Resumo:
Aquesta tesi doctoral t per objecte l'estudi de les "pactiones et stipulationes" com a mode de constituci inter vivos de les servituds predials, en el dret rom clssic. La principal font que ens informa de la seva existncia s Gai. 2, 31, segons la qual les pactiones et stipulationes serien el mecanisme generalment emprat per a la constituci de servituds i d'usdefruit a les provncies romanes. Aquest treball intenta ser una contribuci a l'estudi d'aquest negoci constitutiu de drets reals, a partir d'una revisi de les fonts que s'allunyi de la tendncia a considerar-les interpolades i ens permeti observar la intervenci del pretor en aquest camp, aix com la precisa resposta dela jurisprudncia clssica, davant problemes com ara la trasnformaci de les servituds en res incorporales i la progressiva decadncia de la mancipatio i de la in iure cessio agreujada per la impossibilitat d'adquisici d'aquests drets a travs d'usucapio (lex Scribonia).
Resumo:
Conflictes socioterritorials i participaci pblica en la gesti de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empord) s un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gesti dels rius mediterranis i prospecta en la participaci pblica -activa i vinculant- per a la resoluci de conflictes i la planificaci i gesti dels recursos hdrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teric - Comprovar l'existncia de dos discursos antagnics (radicalment oposats) en l'esfera social, cientfica i de gesti dels rius que generen conflicte i que sn insostenibles per a una gesti integral dels recursos fluvials: el discurs antropocntric i el discurs ecocntric. Matria d'estudi: L'excepcionalisme hum i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulaci de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la cincia; El contracte antropocntric i el balan ecocntric en la gesti; El discurs ambiental (el riu antrpic i ecosistemtic). - Valorar si les estratgies de participaci pblica (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisi unilaterals (siguin autoritries o arbitrries)- de ms garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matria d'estudi: Definici de conflicte en positiu; L'estratgia de cooperaci i consens en la Resoluci Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gesti integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califrnia, Estats Units). Objectius del marc prctic. Conca del riu Muga (Alt Empord) - Contextualitzar la diversificaci i intensificaci dels usos de l'aigua dins un procs de canvi dels usos del sl, particularment accelerat a partir de la dcada de 1960 i objecte de problemtiques socioterritorials d'en de la dcada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sl de la conca anys 1993 i 1957. Matria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l's de l'aigua, aix com les caracterstiques de les solucions adoptades en el perode 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matria d'estudi: 50 incidents problemtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptaci de la demanda i 41 d'adaptaci de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins sn els temes en matria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconmics, tcnics i poltics locals reunits en les sessions de discussi del projecte MUGA. Determinar si les estratgies participatives poden prosperar perqu sn factibles i idnies. Matria d'estudi: Projecte MUGA: Gestin del recurso agua con participacin de agentes. Estudio para la cuenca del ro Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensi d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussi entorn l's i gesti de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussi, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunci en la gesti de l'aigua de la conca).
Resumo:
Aquesta tesi estudia com estimar la distribuci de les variables regionalitzades l'espai mostral i l'escala de les quals admeten una estructura d'espai Euclidi. Apliquem el principi del treball en coordenades: triem una base ortonormal, fem estadística sobre les coordenades de les dades, i apliquem els output a la base per tal de recuperar un resultat en el mateix espai original. Aplicant-ho a les variables regionalitzades, obtenim una aproximaci nica consistent, que generalitza les conegudes propietats de les tcniques de kriging a diversos espais mostrals: dades reals, positives o composicionals (vectors de components positives amb suma constant) sn tractades com casos particulars. D'aquesta manera, es generalitza la geostadstica lineal, i s'ofereix solucions a coneguts problemes de la no-lineal, tot adaptant la mesura i els criteris de representativitat (i.e., mitjanes) a les dades tractades. L'estimador per a dades positives coincideix amb una mitjana geomtrica ponderada, equivalent a l'estimaci de la mediana, sense cap dels problemes del clssic kriging lognormal. El cas composicional ofereix solucions equivalents, per a ms permet estimar vectors de probabilitat multinomial. Amb una aproximaci bayesiana preliminar, el kriging de composicions esdev tamb una alternativa consistent al kriging indicador. Aquesta tcnica s'empra per estimar funcions de probabilitat de variables qualsevol, malgrat que sovint ofereix estimacions negatives, cosa que s'evita amb l'alternativa proposada. La utilitat d'aquest conjunt de tcniques es comprova estudiant la contaminaci per amonac a una estaci de control automtic de la qualitat de l'aigua de la conca de la Tordera, i es conclou que noms fent servir les tcniques proposades hom pot detectar en quins instants l'amoni es transforma en amonac en una concentraci superior a la legalment permesa.
Resumo:
En les ltimes dcades, l'increment dels nivells de radiaci solar ultraviolada (UVR) que arriba a la Terra (principalment degut a la disminuci d'oz estratosfric) juntament amb l'augment detectat en malalties relacionades amb l'exposici a la UVR, ha portat a un gran volum d'investigacions sobre la radiaci solar en aquesta banda i els seus efectes en els humans. L'ndex ultraviolat (UVI), que ha estat adoptat internacionalment, va ser definit amb el propsit d'informar al pblic general sobre els riscos d'exposar el cos nu a la UVR i per tal d'enviar missatges preventius. L'UVI es va definir inicialment com el valor mxim diari. No obstant, el seu s actual s'ha ampliat i t sentit referir-se a un valor instantani o a una evoluci diria del valor d'UVI mesurat, modelitzat o predit. El valor concret d'UVI est afectat per la geometria Sol-Terra, els nvols, l'oz, els aerosols, l'altitud i l'albedo superficial. Les mesures d'UVI d'alta qualitat sn essencials com a referncia i per estudiar tendncies a llarg termini; es necessiten tamb tcniques acurades de modelitzaci per tal d'entendre els factors que afecten la UVR, per predir l'UVI i com a control de qualitat de les mesures. s d'esperar que les mesures ms acurades d'UVI s'obtinguin amb espectroradimetres. No obstant, com que els costs d'aquests dispositius sn elevats, s ms habitual trobar dades d'UVI de radimetres eritemtics (de fet, la majoria de les xarxes d'UVI estan equipades amb aquest tipus de sensors). Els millors resultats en modelitzaci s'obtenen amb models de transferncia radiativa de dispersi mltiple quan es coneix b la informaci d'entrada. No obstant, habitualment no es coneix informaci d'entrada, com per exemple les propietats ptiques dels aerosols, la qual cosa pot portar a importants incerteses en la modelitzaci. Sovint, s'utilitzen models ms simples per aplicacions com ara la predicci d'UVI o l'elaboraci de mapes d'UVI, ja que aquests sn ms rpids i requereixen menys parmetres d'entrada. Tenint en compte aquest marc de treball, l'objectiu general d'aquest estudi s analitzar l'acord al qual es pot arribar entre la mesura i la modelitzaci d'UVI per condicions de cel sense nvols. D'aquesta manera, en aquest estudi es presenten comparacions model-mesura per diferents tcniques de modelitzaci, diferents opcions d'entrada i per mesures d'UVI tant de radimetres eritemtics com d'espectroradimeters. Com a conclusi general, es pot afirmar que la comparaci model-mesura s molt til per detectar limitacions i estimar incerteses tant en les modelitzacions com en les mesures. Pel que fa a la modelitzaci, les principals limitacions que s'han trobat s la falta de coneixement de la informaci d'aerosols considerada com a entrada dels models. Tamb, s'han trobat importants diferncies entre l'oz mesurat des de satllit i des de la superfcie terrestre, la qual cosa pot portar a diferncies importants en l'UVI modelitzat. PTUV, una nova i simple parametritzaci pel clcul rpid d'UVI per condicions de cel serens, ha estat desenvolupada en base a clculs de transferncia radiativa. La parametritzaci mostra una bona execuci tant respecte el model base com en comparaci amb diverses mesures d'UVI. PTUV ha demostrat la seva utilitat per aplicacions particulars com ara l'estudi de l'evoluci anual de l'UVI per un cert lloc (Girona) i la composici de mapes d'alta resoluci de valors d'UVI tpics per un territori concret (Catalunya). En relaci a les mesures, es constata que s molt important saber la resposta espectral dels radimetres eritemtics per tal d'evitar grans incerteses a la mesura d'UVI. Aquest instruments, si estan ben caracteritzats, mostren una bona comparaci amb els espectroradimetres d'alta qualitat en la mesura d'UVI. Les qestions ms importants respecte les mesures sn la calibraci i estabilitat a llarg termini. Tamb, s'ha observat un efecte de temperatura en el PTFE, un material utilitzat en els difusors en alguns instruments, cosa que potencialment podria tenir implicacions importants en el camp experimental. Finalment, i pel que fa a les comparacions model-mesura, el millor acord s'ha trobat quan es consideren mesures d'UVI d'espectroradimetres d'alta qualitat i s'usen models de transferncia radiativa que consideren les millors dades disponibles pel que fa als parmetres ptics d'oz i aerosols i els seus canvis en el temps. D'aquesta manera, l'acord pot ser tan alt dins un 0.1% en UVI, i tpicament entre menys d'un 3%. Aquest acord es veu altament deteriorat si s'ignora la informaci d'aerosols i depn de manera important del valor d'albedo de dispersi simple dels aerosols. Altres dades d'entrada del model, com ara l'albedo superficial i els perfils d'oz i temperatura introdueixen una incertesa menor en els resultats de modelitzaci.
