76 resultados para Arapaçu Ecologia
Resumo:
En aquesta tesi doctoral s'han estudiat els efectes directes i indirectes de dos tipus d'espcies claus de la comunitat aqutica dels aiguamolls de l'Empord (aiguamolls costaners mediterranis amb una xarxa trfica senzilla). S'han realitzat experiments al camp utilitzant microcosmos i mesocosmos i els resultats han estat analitzats mitjanant tres aproximacions: la taxonmica, la funcional i la de mides. S'ha comprovat que en situacions amb absncia de predadors i dominncia d'una nica espcie en el zooplncton (en aquest cas Calanipeda aquaedulcis i Daphnia magna), la segregaci del recurs entre els diferents estadis de desenvolupament de la mateixa espcie zooplanctnica s una estratgia per evitar la competncia intraespecfica en condicions de limitaci de recurs. Per altra banda, la presncia de diferents top-predators a la comunitat aqutica (en aquest cas la medusa Odessia maeotica i el peix Aphanius iberus) desencadena una cascada trfica en el plncton per amb efectes top-down diferents segons el top-predator.
Resumo:
Pollution by toxic compounds is one of the most relevant environmental damages to ecosystems produced by human activity and, therefore, it must be considered in environmental protection and restoration of contaminated sites. According to this purposes, the main goal of this doctoral thesis has been to analyse the impact of several chlorophenols and heavy metals on the microbial communities of two typical Mediterranean soils. The ecological risk concentrations of each pollutant, which have been determined according to respirometric activity and changes in the microbial community composition, and the factors that influence on their effective toxic concentrations (bioavailable pollutants) have been analysed in order to predict their potential impact on different soil ecosystems and provide scientific data for the regulation of the soil protection policies. Moreover, resistant microorganisms with pollutant removal capacities have been isolated from artificially contaminated soil microcosms and tested in axenic cultures, to infer their potential usefulness for bioremediation.
Resumo:
La incidncia sobre el suro de defectes sensorials amb descriptors de florit-humitat s un dels principals problemes amb qu s'enfronta la indstria surera. Els principals compostos relacionats amb aquest defecte son cloroanisoles, metoxipirazines, geosmina i metilisoborneol. Aquesta recerca s'ha fet amb l'objectiu principal d'aprofundir en els mtodes de determinaci de compostos voltils en suro. S'ha desenvolupat una metodologia basada en la microextracci en fase slida i la cromatografia de gasos per a l'anlisi conjunta d'aquests compostos en macerats de suro. El fet que la majoria dels compostos d'inters tingui un origen microbi ha fet necessari completar les anlisis qumiques amb mtodes de detecci i allament dels microorganismes susceptibles de produir-los. S'ha utilitzat un mtode per a l'estudi de la diversitat de fongs i bacteris en mostres de suro basat en l'estudi de marcadors gentics mitjanant l'anlisi en gradients electrofortics desnaturalitzants. Per ltim s'ha avaluat la capacitat de producci de defectes sensorials per microorganismes allats de suro utilitzant tcniques olfactomtriques.
Resumo:
Entre 1999 i 2003 es va desenvolupar un projecte Life de restauraci a la maresma de La Pletera, afectada per un pla urbanitzaci, i a la llacuna del Ter Vell, amb un elevat grau d'eutrfia (aiguamolls del Baix Ter, NE Pennsula Ibrica). L'objectiu d'aquesta tesi s establir el funcionament d'ambds ecosistemes, analitzar-ne la problemtica ambiental i avaluar els efectes de la restauraci. A la maresma de la Pletera, es va analitzar el paper de la hidrologia en la composici i dinmica dels nutrients i del zooplncton en cinc llacunes, tres de les quals havien estat creades dins el projecte de restauraci com a nous refugis per una espcie de peix amenaada (Aphanius iberus). La hidrologia es va caracteritzar per un llarg perode de confinament sense entrades d'aigua, interromput de manera irregular per inundacions puntuals. La dinmica del nitrogen inorgnic es va relacionar amb les entrades d'aigua, mentre que la del fsfor, del nitrogen total i de la matria orgnica es va relacionar amb els processos d'acumulaci i reciclatge intern durant el confinament. El zooplncton es va analitzar mitjanant la combinaci d'aproximacions taxonmiques i de mides. L'estructura de mides de la comunitat es va veure ms afectada per les interaccions trfiques (depredaci i competncia) mentre que l'estructura taxonmica va ser ms sensible a factors abitics (nutrients). El rpid creixement de la poblaci A. iberus en les noves llacunes va suggerir que aquestes havien proporcionat l'hbitat adequat per a l'espcie, almenys a curt termini. Les actuacions de restauraci a la llacuna del Ter Vell es van centrar en la millora de la qualitat de l'aigua mitjanant (1) la construcci d'uns aiguamolls per depurar l'aigua d'entrada i (2) el dragat del sediment en diversos punts. Simultniament a la restauraci, per de forma independent, la gesti agrcola de l'aigua va reduir drsticament el cabal d'entrada d'aigua dola a la llacuna, provocant un canvi en el rgim hdric. Es van analitzar els efectes a curt termini d'aquest canvi sobre la limnologia i el zooplncton de la llacuna. Abans del canvi, la hidrologia era artificial ja que s'havia prolongat l'entrada d'aigua dola d'acord amb la demanda agrcola, i per tant la llacuna presentava una elevada taxa de renovaci de l'aigua i majors concentracions de nutrients. Desprs del canvi, la hidrologia va dependre ms del clima, es van reduir les entrades d'aigua i es va allargar el perode de confinament. La composici y dinmica dels nutrients va tendir a assemblar-se a l'observada a les llacunes de la maresma, mentre que la comunitat del zooplncton no ho va fer. L'estat ecolgic de la llacuna va millorar desprs del canvi en el rgim hdric.
Resumo:
La contnua descrrega de nutrients, sobretot fosfats i nitrogen, s la major causa d'eutrofitzaci dels ecosistemes aqutics. Els sistemes de tractament basats en aiguamolls construts s'han emprat per reduir ells nivells de nitrogen a l'aigua com a alternativa de baix cost als mtodes de depuraci convencionals. L'eliminaci del nitrogen a aquests sistemes depn en bona part de la vegetaci, i l'alternana de condicions aerbiques i anaerbiques per promoure els processos de nitrificaci i desnitrificaci. En aquest treball hem volgut investigar les activitats microbianes de nitrificaci i desnitrificaci en relaci a dues espcies de plantes macrfites en un sistema d'aiguamolls de tractament de flux superficial (FS-SAC), dissenyat per minimitzar l'impacte de l'alliberament d'aigua carregada de nutrients a la reserva natural dels Aiguamolls de l'Empord (Girona, Espanya).
Resumo:
Se ha estudiado la dinmica del fitoplancton en las lagunas costeras de Aiguamolls de l'Empord. El fitoplancton esta sujeto principalmente al control "bottom-up", la variabilidad hidrolgica y la disponibilidad de nutrientes tienen una mayor influencia en la composicin y distribucin de tamaos del fitoplancton, que el zooplancton. La concentracin de materia orgnica disuelta es el factor ambiental ms correlacionado con el crecimiento de la biomasa fitoplanctnica. Dada la proximidad entre las lagunas costeras y el mar, donde la ocurrencia de Proliferaciones de Algas Nocivas es cada vez ms frecuente, se realizan un inventario general de las especies ms abundantes del fitoplancton y se llevan a cabo anlisis extensivos de la toxicidad. La mayora de especies de dinoflagelados encontradas son potencialmente nocivas. Hay pocas especies en comn entre el mar y las lagunas, sin embargo, existen especies productoras de PANs caractersticas de los ambientes lagunares.
Resumo:
Man-made wetlands are often created to compensate for the loss or degradation of natural wetlands, but little is known about the processes taking place in these artificial environments, especially at the community level. Throughout this thesis, we have assessed the phenomena of primary succession over different time (short-, mid- and long-term) and spatial scales (local, regional, interregional levels), applying different approaches (taxonomic and functional) and subject groups (invertebrates and amphibians). Our main findings regarding time scales show a 3-phase successional pattern in Mediterranean man-made wetlands communities, where at the short term (1 year) colonization processes dominate; at mid term perspectives (2 to 7 years) succession signs begin to be conspicuous, and later on ( 10 years) parameters such as species richness reach an asymptote. At that moment, some biological strategies dominate, and biodiversity surrogates indicate that communities are indistinct between man-made and natural wetlands. Regarding spatial effects, we corroborated that both local and regional factors affect the establishing communities. Particularly, the low hydrological stability of the Mediterranean region has enhanced biological traits favoring resilience and resistance to disturbances when comparing Mediterranean and cold temperate aquatic communities. Even within the Mediterranean region, low levels of hydrological stability have significant effects on the successional dynamics. In these cases, local communities are highly nested within regional natural ones, and so are not able to make net contributions to regional richness. We also showed the influence of the regional pool of recruiters over local communities, both in the case of invertebrates and amphibians. Especially for the latter group, man-made Mediterranean temporary ponds (MTPs) can play an important role in their conservation.
Resumo:
L'objectiu d'aquest estudi s el d'investigar sobre l's de matria orgnica per part dels fongs i bacteris que colonitzen diferents substrats bentnics en rius Mediterranis i analitzar l'efecte dels factors ambientals i antrpics sobre l'estabilitat estructural i funcional de les comunitats del biofilm. La metodologia emprada en aquest estudi consisteix en: i) anlisi de la biomassa bacteriana i fngica, ii) anlisi de la composici de les comunitats bentniques (identificaci d'hifomicets aqutics i anlisi del 16S rDNA bacteri), i iii) anlisi de l'activitat enzimtica extracellular relacionada amb el reciclatge de matria orgnica en rius.
Resumo:
Human activities have been interfering with the natural biogeochemical cycles of trace elements since the ancient civilizations. Although they are inaccessible and remote, high mountain lake catchments are irrefutably trace-element contaminated by anthropogenic emissions, which can travel by long-range atmospheric transport before they are deposited. This has been revealed by several natural archives. High mountain lake catchments are thus excellent sentinels of long-range contamination. Continuous accumulation can lead to a build up of potentially toxic trace elements in these remote, or relatively remote, ecosystems. The thesis focuses on the biogeochemistry of a suite of trace elements of environmental concern (Ni, Cu, Zn, As, Se, Cd and Pb) in Pyrenean lake catchments, with special emphasis on discerning the natural components from the anthropogenic contributions. Five other metallic elements (Al, Fe, Ti, Mn and Zr) have also been studied to trace natural fluxes and biogeochemical processes within the lake catchment systems.
Resumo:
El paisaje, concebido como una unidad espacial y temporalmente pluriescalar caracterizada por unos patrones de distribucin - una estructura-, unas funciones y una red de flujos de materia, energa e informacin (Forman y Godron, 1986), constituye un modelo apropiado para estudiar el territorio (Marull, 2002). En la presente investigacin se hace un anlisis de los cambios ocurridos en la estructura del mosaico paisajstico de la comarca de lAlt Empord entre 1957 y 2001, para ellos se divide la comarca en unidades paisajsticas basadas en criterios fisiogrficos determinados a escala 1:25000. El anlisis de la estructura paisajstica de las diferentes unidades paisajsticas se ha realizado a travs de indicadores de composicin y de estructura segn clases paisajsticas (cubiertas o usos del suelo), mediante el clculo y anlisis de indicadores de estructura desarrollados por la ecologa del paisaje, los cuales, han permitido caracterizar y analizar las transformaciones en el tamao, la forma y el arreglo espacial de los parches tipo que configuran el mosaico paisajstico. Para el proceso de clculo y anlisis espacial se han empleado los sistemas de informacin geogrfica (SIGs), el programa Patch Analyst 1.2. La informacin cartogrfica se elabor a partir de ortofotomapas digitales y fotos areas generados por el ICC, as como de fuentes secundarias. Adems, el trabajo incluye una aplicacin terico-metodolgica a la identificacin de redes ecolgicas a travs del uso de indicadores, as como el uso de inventarios fitosociolgicos en la evaluacin de hbitats borde.
Resumo:
Conflictes socioterritorials i participaci pblica en la gesti de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empord) s un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gesti dels rius mediterranis i prospecta en la participaci pblica -activa i vinculant- per a la resoluci de conflictes i la planificaci i gesti dels recursos hdrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teric - Comprovar l'existncia de dos discursos antagnics (radicalment oposats) en l'esfera social, cientfica i de gesti dels rius que generen conflicte i que sn insostenibles per a una gesti integral dels recursos fluvials: el discurs antropocntric i el discurs ecocntric. Matria d'estudi: L'excepcionalisme hum i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulaci de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la cincia; El contracte antropocntric i el balan ecocntric en la gesti; El discurs ambiental (el riu antrpic i ecosistemtic). - Valorar si les estratgies de participaci pblica (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisi unilaterals (siguin autoritries o arbitrries)- de ms garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matria d'estudi: Definici de conflicte en positiu; L'estratgia de cooperaci i consens en la Resoluci Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gesti integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califrnia, Estats Units). Objectius del marc prctic. Conca del riu Muga (Alt Empord) - Contextualitzar la diversificaci i intensificaci dels usos de l'aigua dins un procs de canvi dels usos del sl, particularment accelerat a partir de la dcada de 1960 i objecte de problemtiques socioterritorials d'en de la dcada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sl de la conca anys 1993 i 1957. Matria d'estudi: Cartografia i estadstica dels usos del sl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l's de l'aigua, aix com les caracterstiques de les solucions adoptades en el perode 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matria d'estudi: 50 incidents problemtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptaci de la demanda i 41 d'adaptaci de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins sn els temes en matria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconmics, tcnics i poltics locals reunits en les sessions de discussi del projecte MUGA. Determinar si les estratgies participatives poden prosperar perqu sn factibles i idnies. Matria d'estudi: Projecte MUGA: Gestin del recurso agua con participacin de agentes. Estudio para la cuenca del ro Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensi d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussi entorn l's i gesti de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussi, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunci en la gesti de l'aigua de la conca).
Resumo:
La desertificaci s un problema de degradaci de sls de gran importncia en regions rides, semi-rides i sub-humides, amb serioses conseqncies ambientals, socials i econmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinaci amb condicions fsiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evoluci de la desertificaci a escala local, a travs de la creaci d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificaci (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius especfics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors ms importants de degradaci de sls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretaci i discussi dels resultats obtinguts. El segon objectiu especfic es va basar en el desenvolupament i aplicaci del DIS. L'rea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient tpic Mediterrni incls en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals aix com el canvi d's del sl i especialment l'abandonament de terres sn considerats els problemes ambientals ms importants a l'rea d'estudi (Dunj et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradaci dels sls a l'rea d'inters. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificaci i selecci dels indicadors de desertificaci ms rellevants. Finalment, els indicadors de desertificaci seleccionats a escala de conca, incloent l'erosi del sl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procs. Ja que el sl s considerat el principal indicador dels processos d'erosi, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original aix com els dos escenaris d's del sl desenvolupats, un centrat en el cas hipottic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradaci. En comparaci amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors ms elevats d'erosi i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipottic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vlida als processos de degradaci que es donen a l'rea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les poltiques d'especial inters per la regi de manera que puguin contribuir a determinar les conseqncies potencials de desertificaci derivades d'aquestes poltiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusi, el model desenvolupat sembla ser un sistema fora acurat per la identificaci de riscs presents i futurs, aix com per programar efectivament mesures per combatre la desertificaci a escala de conca. No obstant, aquesta primera versi del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar ms recerca en cas de voler desenvolupar una versi futura i millor del DIS.
Resumo:
Els Sistemes d'Aiguamolls Construts (SAC) de Flux Subsuperficial Horitzontal (FSH) s una tecnologia apropiada pel sanejament d'aiges residuals procedents de nuclis de poblaci petits. No obstant els SAC de FSH sn considerats una tecnologia natural, l'operaci i manteniment d'aquestes depuradores s crucial per a garantir el seu correcte funcionament. Aquestes necessitats d'operaci i manteniment varien entre depuradores segons (1) les caracterstiques de la comunitat, (2) la configuraci de la depuradora i el disseny del SAC de FSH i (3) les caracterstiques del medi receptor. En aquest sentit, en aquesta tesi es presenta el desenvolupament d'un Sistema d'Ajuda a la Decisi (SAD) per a la definici de protocols d'operaci i manteniment per a SAC de FSH tenint en compte els factors que causen variabilitat entre aquest tipus de depuradores (1, 2 i 3).
Resumo:
En la tesi es presenta una anlisi de l'evoluci dels canvis succets en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgstica, actual i passada, amb una especial mfasi en la diagnosi de les conseqncies geoambientals de l'esclat urbanstic iniciat a la dcada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendncia de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinmica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables. A les Bases teriques s'exposa en quina parcella del coneixement cientfic es situa aquesta recerca i es repassa l'evoluci dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Cincia Geogrfica, els estudis sobre transformaci del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anlisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodolgica per a l'anlisi paisatgstica d'un territori a diferents escales: des de l'mbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendncies generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a rea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palams, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts sn els segents: Una cartografia d'usos i cobertes del sl de tres perodes temporals i la conseqent interpretaci espacial per a cada etapa: 1957 (situaci preturstica), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democrtics) i 2003 (actualitat). Una anlisi quantitativa de la transformaci del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sl dels tres perodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinmica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gaireb cinquanta anys. Una anlisi de l'estructura del mosaic paisatgstic de cadascun dels talls temporals per mitj de l'aplicaci dels principals ndexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversi dels usos del sl i s'han posat de manifest les repercussions ecolgiques i paisatgstiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del clcul i interpretaci dels ndexos esmentats s'ha analitzat l'evoluci de la morfologia i la distribuci territorial dels quatre principals usos i cobertes del sl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb ms pressi antrpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anlisi de l'evoluci del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'mbit urbanstic municipal i les seves conseqncies paisatgstiques i ambientals. A partir de la informaci ja processada, s'han detectat les tendncies de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sl. S'han incorporat tamb els factors biofsics i antrpics, socials i econmics, condicionants i responsables d'una determinada utilitzaci del territori en cadascun dels tres perodes. Mitjanant l'anlisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patr espacial de canvi d'usos i les seves conseqncies territorials. Finalment s'ha aplicat un model de simulaci, basat en els automatismes cellulars de Markov, per tal de projectar les tendncies de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bsica per a la planificaci futura del territori i per al control de les problemtiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patr espacial dels canvis d'usos del sl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjanant models de simulaci quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes.
Resumo:
La tesi doctoral s un estudi de l'evoluci del paisatge de les closes de l'Alt Empord entre els anys 1957 i 2001. Dins el marc teric s'hi explora el concepte de paisatge cultural agrari tradicional, es fa una introducci de les aportacions que fa la geografia histrica a l'estudi de les closes arreu d'Europa i es presenten els fonaments de l'ecologia del paisatge. La recerca es basa en la fotointerpretaci de fotografies aries ampliades i l'aplicaci d'ndexs espacials propis de l'ecologia del paisatge per a l'anlisi de l'evoluci de l'estructura del paisatge. Es complementa amb la realitzaci d'entrevistes personals als gestors del paisatge per tal de conixer com han dut a terme la gesti de les closes al llarg del perode estudiat. Es combinen ambds tipus d'informaci a travs de la tcnica estadstica de la regressi logstica multinomial per tal de descobrir el funcionament de les interaccions entre aquests mbits.
