El diari de classe del mestre Ferran Rahola (curs 1935-36)

Ferran Rahola i Auguet va néixer a Girona el 14 de maig de 1914, fill primogènit de l'escriptor Carles Rahola i Llorens i de Rosa Auguet i Farró. Va viure i estudiar a la ciutat durant la seva infantesa i joventut, i després de cursar el batxillerat a l'institut va ingressar a estudiar magisteri a l'Escola Normal de Girona. Va iniciar els seus estudis el curs 1932-33 amb l'anomenat Pla Professional de 1931, el qual ha estat, en opinió deis estudiosos, el millor que han tingut les escoles normals d'Espanya, i responia al projecte global educatiu republicà, un dels pilars bàsics de la formació inicial de mestres. Es tractava d'uns estudis de magisteri professionals, amb un entroncament directe amb les escoles

Un Retrat de la vida d'un poble [Ressenya del llibre La gent de Palafrugell: població i migracio del segle XV al segle XX, de Miquel Solana Solana]

Ressenya del llibre La gent de Palafrugell de la col·lecció Quaderns de Palafrugell, que analitza els trets principals de l'evolució de la població palafrugellenca i la seva relació amb les transformacions econòmiques i laborals

La demostració d'una unitat comarcal [Ressenya del llibre La Selva: una comarca serena d'Oriol Mach i Hugo Capellà]

Ressenya del llibre La Selva: una comarca serena d'Oriol Mach i Hugo Capellà. L'estudi és un exemple d'anàlisi territorial que mostra la heterogeneïtat i alhora la unitat de la comarca de La Selva

Una Comarca a l'abast [Ressenya del llibre Baix Empordà]

Ressenya del llibre Baix Empordà de la col·lecció Atles comarcal de Catalunya. Una llarga relació d'autors, tots especialistes de les diferents temàtiques i molts d'ells lligats de prop a la comarca donen unes bones perspectives a l'obra

La casa Vincke

L'autora fa una descripció de l'anomenada Casa Vincke de Palamós, de la família del mateix nom, molt lligada a la història industrial de la vila

L'estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines

Síntesi de les 3 ponències de la taula rodona "L'estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines" sobre el perquè del naixement i la desaparició dels Moviments de Renovació Pedagògica a Girona

La nova formació professional a les comarques de Girona

A partir del curs 1999-2000 s'inicia a Catalunya l'aplicació generalitzada dels cicles formatius de la nova formació professional implantada per la Llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), aprovada el ja llunyà 1990. Amb tot, alguns centres de les comarques de Girona ja ho han fet aquest curs mateix i la majoria entraran el curs vinent en el nou sistema

Carme Vidal i la recerca educativa

La recerca ha de tenir ben clars els seus objectius: coneixer quina és la realitat, i proposar petites millores, que facin més rendibles els mitjans que s'hi aboquen, que facin més felices i mes lliures les persones implicades, que garanteixin l'acompliment dels objectius pretesos i que heneficiïn el màxim nombre possible d'homes i dones

Molts tresors amagats

La realitat en l'educació és que gairebé tots estem immersos en processos educatius, gairebé tots aprenem, amb ajut o sense de manera intencionada, coneixements i maneres de fer

Com ens veuen?

Reflexió sobre la visió que tenen dels gironins, els estrangers que viuen a les comarques gironines

Elogi de la vida

Problemàtica de les persones amb discapacitat, fent incís en la reivindicació de la seva dignitat com a persones i de la superació de les barreres físiques, socials i mentals

Els (nous?) estudiants de Magisteri

Anàlisi sobre la tipologia, característiques i condicions dels alumnes estudiants de Magisteri a Girona amb aportacions de dades estadístiques a mitjans dels anys 90

El primer congrés de la renovació pedagògica a Catalunya

Resum i conclusions del Primer Congrés de la Renovació Pedagògica de l’any 1996, fent especial atenció en la participació de persones i entitats de les comarques de Girona

Sindicats associacions i sigles

Mapa sindical de Girona. Tan globals a nivell de província com separades per comarques. Amb dades de nombre de delegats així com dels percentatges

De l'objecció a la prestació social substitutòria: algunes dades

Aporta dades sobre l'objecció de consciència i valora el canvi cap a la prestació social substitutòria