Cantar en el cor de la universitat

L’objectiu d’aquesta comunicació és donar a conèixer un instrument comú que la universitat posa a disposició de la comunitat educativa per poder formar part de la vida cultural i participativa d’aquesta a través de la veu, la música, els concerts, els intercanvis i totes les activitats que se’n desprenen. També explicar com aquesta eina coral ha transformat certes pràctiques i certes relacions entre el professorat, PAS, estudiants i post graduats. Per finalitzar, exposar el fet de que com activitat complementaria pot esdevenir i ha esdevingut una porta oberta, una targeta de visita, una referència puntual de la universitat al seu entorn més immediat (Girona ciutat i comarques) i al seu entorn més llunyà (altres universitats catalanes, espanyoles, d’Europa i d’arreu del món. En aquesta comunicació s’exposaran els resultats d’una recerca descriptiva amb l’objectiu bàsic de conèixer, recollir, quantificar i analitzar tota una sèrie de dades a l’entorn de les corals universitàries de la Xarxa Lluís Vives per poder descriure, reflexionar, elaborar conclusions i, si cal, prendre decisions i corregir estratègies vers posteriors accions a planificar

Passeig per l'invisible: itinerari químic per Girona

La finalitat d'aquesta proposta és facilitar l'aprenentatge de la química a través de l'exposició d'exemples diaris, en una activitat que desenvolupa a més les competències actitudinals. S'ha observat que alguns estudiants de la Facultat de Ciències tenen dificultats per seguir assignatures de química a causa de la seva nul·la o dèbil formació en química a secundària. A més, molts d'ells consideren la química com una ciència complicada, inútil o perillosa. L’activitat presentada és un itinerari químic: un passeig per a una ciutat amb tradició química que mostra exemples quotidians de la presència de la química arreu. S'hi afegeixen experiments i demostracions, a més d'exercicis adaptables al nivell dels estudiants. Tots els professors volem tenir estudiants motivats en les nostres classes perquè sabem que això és bàsic per al seu aprenentatge. L'itinerari ha demostrat la seva validesa especialment en aquest aspecte. A més, permet treballar determinats conceptes del contingut curricular de química. Tot i que els beneficis a llarg termini de la realització de l'itinerari no s'han avaluat encara, els estudiants estan molt satisfets amb el desenvolupament de l'itinerari. Consideren que la informació donada ha millorat la imatge que tenien de química. D'alguna manera, descobreixen quelcom que fins aleshores els havia estat invisible

La Fira de la Ciència: una experiència de desenvolupament de les competències professionals en el primer curs dels estudis de mestre

La present comunicació té com a objectiu exposar la innovació docent introduïda en les assignatures de “Coneixement del medi natural, social i cultural” i de “Ciències de la naturalesa i la seva didàctica I”, ambdues assignatures troncals dels estudis de mestre en educació infantil i educació primària respectivament. Aquesta experiència pretén ser una primera prova i recollir criteris que ajudin a orientar les assignatures de l’àrea de ciències experimentals del Departament de didàctiques específiques de cara als nous títols de grau que es posaran en marxa properament. És en aquest nou marc dels estudis superiors on la docència centrada en les competències professionals pren un protagonisme important. Fins aquest curs acadèmic, els alumnes de primer dels estudis de mestre d’educació primària i infantil realitzaven i exposaven les seves propostes didàctiques als propis companys i companyes de classe. Durant el curs 2007-08 s’han modificat els treballs pràctics de tal manera que les propostes didàctiques que es treballin en la facultat es duguin a terme en el context de la Fira de la Ciència amb nens i nenes d’infantil i primària d’escoles de la ciutat de Girona. En concret, els estudiants han de preparar i realitzar “tallers de ciència” adreçats a infants i nens/es. La Fira de la Ciència és una de les activitats incloses en el pla anual del Projecte Pol·len a Girona. Aquest és un projecte europeu de promoció de l’educació científica basada en la indagació i l’experimentació. Les professores responsables de les dues assignatures implicades en l’experiència creiem que aquesta afavoreix el desenvolupament de competències professionals, alhora que introdueix elements motivacionals en relacionar els estudis de mestre amb la realitat escolar en un context i àmbit concret: la didàctica de les ciències experimentals

Berga, molt més que patrimoni immaterial

Planteja un projecte extens, innovador i creatiu, que a part d’un anàlisi de l’estat de la qüestió del patrimoni a Berga i el seu ús proposa noves rutes i noves propostes per conèixer la història de la ciutat de forma més global i amena, activar, donar valor i proposar restauracions d’urgència a elements poc valorats i poc difosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt més que la Patum, un patrimoni sostenible durant tot l’any, proper a tota classe de persones, famílies, col·lectius.... S'ha volgut crear una visió global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orígens fins l’actualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que s’ofereixen des de l’Oficina de turisme de la ciutat, segmenten la història en parts i per tant els donen més valor, en detriment d’altres que al meu parer també són cabdals en la formació de l’actual Berga

L'hospital de Santa Caterina de Girona: un model de racionalització de la caritat (de mitjan segle XIV al segle XV)

Es presenta el dibuix d’un centre assistencial que ha crescut i canviat amb la seva ciutat: ahir a la vora de l’Onyar, avui a tocar de la Gran Via i demà a Salt, l’hospital encara es mostra lligat a les necessitats socials d’aquells qui li donen raó de ser, els ciutadans

Població i territori al Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany comprèn 11 municipis agrupats al voltant d'una petita ciutat, Banyoles, on viu actualment el 60% de la població comarcal (13.000 habitants). La resta d'estanyencs, uns 8.000, estan heterogèniament repartits en la desena de municipis restants que -si exceptuem Porqueres i Cornellà de Terri- en cap cas superens els 800 vilatans

Discurs del rector, curs acadèmic 2002-2003

Aquest discurs parla dels estudiants de la Universitat de Girona, dels seus edificis, de la ciutat, de la docència i la recerca. També del Consell Social, de les il·lusions i mancances de la comunitat universitària

La Condició femenina a l'Islam: doble condició, doble discriminació

L’ objectiu d’aquest treball és poder contribuir en oferir un coneixement sobre l’Islam i la influència que aquesta religió exerceix sobre la dona musulmana per tal de poder canalitzar aquelles prejudicis existents al respecte, així com per resoldre possibles dubtes que s’hi relacionin

Estils de regulació motivacional en la realització dels deures acadèmics en alumnes de 4t d’ESO

El principal objectiu d’aquesta recerca és fer una prospecció del tema dels deures en el nivell de quart d’ESO al nostre país, a la ciutat de Girona més concretament. Aquesta recerca, però, pretén anar una mica més enllà i busca també aproximar-se a respondre altres qüestions

Etapes d’adquisició del consum d’alcohol en adolescents

El principal objectiu d’aquest treball és conèixer la prevalença i el patró de consum d’alcohol dels adolescents gironins a partir d’una mostra d’estudiants d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) de la ciutat de Girona. D’altra banda, es pretén identificar alguns factors de risc i de protecció en la iniciació i manteniment del consum d’alcohol en adolescents

Política turística de Girona: 1976-2007

Es pretén fer una descripció de la política turística de la ciutat de Girona en el període 1976-2007. Es defineixen 6 objectius: estudiar el concepte de política turística, estudiar l’evolució del boom turístic dels 60 fins al turisme de qualitat dels 90, observar el repartiment de competències entre les diferents administracions, observar l’actual política turística de l’Ajuntament de Girona, descriure els fets que han influït en la política turística de la ciutat de Girona, i comparar la política turística estatal i la de Girona en aquest període

Creació de l’empresa i estudi de viabilitat Eat & Guide Girona

La base del treball és un pla d’empresa d’un ens turístic no existent a la ciutat de Girona, que oferirà visites guiades gastro-culturals d’una manera original. S’aspira a arribar a un projecte de creació d’una empresa turística, viable al seu mercat i especialitzada en uns serveis específics per combatre la competència existent. Un ampli estudi del mercat i un pla d’empresa han de servir per poder determinar la viabilitat d’aquest projecte empresarial

Josep-Maria Terricabras: "Una universitat petita no té perquè ser esquifida, ni ha de ser marginal per ser perifèrica"

Josep-Maria Terricabras és el director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Ara fa vint anysque va tenir la idea de crear una càtedra de pensament en una Girona que tenia estudis universitaris però que encara no tenia universitat pròpia. Han passat els anys i es pot afirmar que ha estat una jugada reeixida perquè, gràcies a la Càtedra, han passat per la ciutat personatges destacats de la cultura, com Chomsky, Quine, Cavalli-Sforza, Nyman o Stieglitz, fins a completar una llista que molt aviat arribarà a la trentena. La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani és més antiga que la mateixa Universitat de Girona. El 2 de novembre vinent farà vint anys que es va crear

Un Cinturó verd per a Girona

Un cinturó verd és una zona d'espais oberts que, a mode d'anella cicumdant, voreja el nucli urbà d'una ciutat i els nuclis adjacents. El Cinturó Verd de l'àrea urbana de Girona és un instrument estratègic d'ordenació territorial i de foment de la qualitat paisatgística

L'ús turístic dels museus

Estudi del paper dels museus entre 1990 i 2000 a la província de Girona, especialment a la ciutat de Girona. Reflexió sobre el paper turístic dels museus en aquesta zona, i sobre les accions que es podrien emprendre. A partir de diferents dades, estudi de tipus d’usuaris, interès del visitant, museus més visitats, etc