Els Tresors del Congost: Tombes, sitges i muralles

Article publicat arrel de l’exposició “Tombes, sitges i muralles: excavacions arqueològiques a Sant Julià de Ramis, 1991-1993”, què el Museu Arqueològic de Girona va organitzar a Sant Pere de Galligants al 1995. L’autor aprofita per fer una breu ressenya sobre el Museu alhora que descriu les excavacions del Congost de Sant Julià de Ramis

Els Museus locals, un congrés i una llei

Resum del I Congrés català de Museus Locals i Comarcals, què va tenir lloc al novembre de 1989 a Arbúcies i Olot

L'Expansió del Renaixement

Resum del col·loqui celebrat a Girona sobre les relacions artístiques de la ciutat amb Itàlia entorn el 1500

El Cas de l'arrendament de tota la terrissa de Quart

Descripció dels diferents privilegis que varen obtenir els ollers de Quart, des del Privilegi Reial, que els fou concedit pel rei Felip el 7 de maig de 1572

La campanya d'excavacions del 1975, a Serinyà

Article sobre els resultats dels treballs de les excavacions arqueològiques a la Cova d’en Pau i a la Cova de l’Arbreda a Serinyà

Nuevas excavaciones en Serinyà

Resum de la comunicació presentada en el Congreso arqueológico nacional de Vitoria celebrat a l’octubre de 1975. En aquesta comunicació s’expliquen les excavacions dutes a terme a Serinyà a l’estiu de 1975, i es descriuen les del Dr. Corominas de 1972-1973

Reglà, l´historiador que volia comprendre el món

Breu ressenya de la vida i obra de l’historiador empordanès Joan Reglà

Les Ordinacions de mercaderies encamerades o falsificades: evolució del control municipal sobre la qualitat de les espècies i les drogues (segles XIV-XV)

Aproximació al funcionament de la mostassafia barcelonina medieval, i a la creació d’un dret municipal encarregat de regular la vida ciutadana. Aquesta aproximació es fa a partir d’un aspecte relativament simple: el control de la qualitat de les espècies i les drogues. L’anàlisi de les ordinacions de mercaderies encamerades serveix per veure com els consellers aprofitaren la creació de la figura del mostassaf i l’establiment de les seves àmplies atribucions normatives per controlar l’activitat mercantil barcelonina

Ordinacions, privilegis i oficis: la regulació de l'art de l'especieria (s. XIV-XV)

L’estudi de l’evolució de la regulació de l’art de l’especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s’aprofitaren en benefici propi de la cessió del "ius statuendi" al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional

[Ressenya del llibre Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols, d'Ernesto Zaragoza Pascual]

Ressenya del llibre Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols. L’obra pretén donar el catàleg definitiu dels abats del monestir de Sant Feliu de Guíxols entre el segle X i la desaparició de la comunitat de monjos al segle XIX

[Ressenya del llibre Anténéandertaliens et néandertaliens du bassin méditerranéen occidental européen: Cova Negra, Le Lazaret, Bañolas, Grotte du Prince, Carigüela, Hortus, Agut, Macassargues, La Masque, Rigabe, La Crouzade, Les Peyrards, Bau de l'Aubesier, de Marie Antoinette de Lumley-Woodyear]

Ressenya del llibre Anténéandertaliens et néandertaliens du bassin méditerranéen occidental européen. L’autora estudia amb tot detall les restes humanes fòssils pre-neandertalianes i neandertalianes del Mediterrani Occidental. Aquestes restes són escasses i fragmentàries, però l’acuradíssim estudi de cada una d’elles ha portat a la redacció d’aquesta obra monumental, amb unes conclusions breus però innovadores

El Creixement urbà en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

L'article és bàsicament un treball de planificació. Es fonamenta en una problemàtica territorial concreta i té com a finalitat plantejar propostes d'actuació específiques. L'objectiu és l’anàlisi del dilema entre creixement urbà i protecció del medi al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la comprovació de tres alternatives possibles per resoldre el problema. En l'article es plantegen les hipòtesis de treball i les conclusions de la memòria de recerca que sota el mateix títol va presentar l'autora a la Universitat Autònoma de Barcelona el setembre de 1991

El Procés d'elaboració de l'enquesta pública prèvia al Pla Comarcal de Muntanya de la Garrotxa

According to the Law regulating Mountainous Areas passed by the Catalan Parliament (211983 dated 9th March), the Regional Mountain Plan (Pla Comarcal de Muntanya) is defined as the basic instrument for the development of and policy application in mountainous areas. Consequently, other measures contemplated in the same law are subordinate to the Plan. The mentioned law is to be enforced in nine regions in Northern Catalonia, one of which is the Garrotxa district

El Paisatge

El paisatge de l’Alta Garrotxa ha sofert canvis radicals al llarg del temps i molt especial a les darreres dècades. Es proporcionen dades estadístiques sobre bosc, bosquina, pastura, conreu, vegetació de cinglera i zona estèril (roca nua, etc.)

Del mosaic tradicional a la dicotomia ciment-bosc

El paisatge, entès com el conjunt de components que confereixen a un determinat espai unes característiques pròpies, és el reflex fidel de l’evolució econòmica, social, política i ambiental que ha viscut un territori. Els intensos canvis que el paisatge ha experimentat en aquest segle a les comarques gironines es poden resumir en dues grans tendències contraposades: una forta pressió urbanitzadora i implementadora d’infraestructures, i un increment progressiu de la superfície forestal en detriment del tradicional paisatge en mosaic, que es caracteritzava per la seva heterogeneïtat. El resultat d’ambdues tendències ha estat una homogeneïtzació paisatgística progressiva que s’ha volgut il•lustrar amb el que s’ha anomenat “dicotomia ciment-bosc”