La Connexió dels programes de mobilitat i el pràcticum d'infermeria a la UdG

A l’Escola d’Infermeria (EUI) de la Universitat de Girona (UdG) i des del curs 00/01, els estudiants tenen la possibilitat de participar en els programes de mobilitat, per tal de realitzar les pràctiques clíniques de tercer curs en diferents centres sanitaris europeus. Tenint en compte que entre els objectius formulats a la Declaració de Bolonya hi figuren: El reconeixement i l’enfortiment de la mobilitat dels estudiants i professors. La implementació del Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits (ECTS) que impulsa i facilita la mobilitat dels estudiants. La reformulació de l’educació entorn a l’aprenentatge de l’estudiant. Es preveu, que el Pràcticum d’Infermeria, tindrà un pes contundent en el nou Pla d’Estudis per garantir que els estudiants, estiguin preparats per entrar a treballar dins el mercat laboral europeu com a graduats en infermeria amb la qualificació professional i competencial exigida

Disseny i optimització d'un rodet hidràulic d'un molí fariner de meitat del segle XX situat a Besalú

A Besalú (la Garrotxa) hi ha les restes d’un molí fariner de rodet horitzontal que va deixar de funcionar a meitat del segle XX. Durant l'any 2004,l’Ajuntament de Besalú va realitzat unes actuacions arqueològiques a la zona dels horts, pròxima al riu Fluvià, que han permès la redescoberta del Molí d’en Subirós, que està propulsat per la força de l’aigua del canal de rec, que va paral·lel al riu. Actualment s’estan duent a terme les obres de reconstrucció de l’edifici del molí amb la intenció que torni a funcionar com ho feia antigament i convertir aquest espai en un petit museu dedicat a aquest antic ofici, en l’actualitat desaparegut. Per això, cal reconstruir tots els elements que composen el mecanisme del molí. Per poder dur a terme aquesta feina amb el màxim rigor històric s’ha realitzat un treball d’investigació històrica i s’ha comparat amb molins existents a la comarca. Aquesta comparació i anàlisi de molins existents ha revelat la manca d’estudis tècnics sobre el rodet hidràulic tot i ésser una de les parts fonamentals del molí. D’aquesta forma, és d’esperar que un redisseny adequat del rodet permeti millorar de forma apreciable el rendiment hidràulic del molí. S’ha dividit el projecte en dues parts: primer, hem definit els elements que composen el mecanisme del molí fariner hidràulic de rodet horitzontal i hem analitzat el seu funcionament. Segon, hem realitzat un estudi tècnic (hidràulic i mecànic) del rodet clàssic(utilitzat en d’altres molins de característiques semblants). D’aquesta forma, som capaços de conèixer no només el seu comportament hidràulic sinó també com podem modificar les variables essencials del mecanisme com potència hidràulica, parell motriu, etc

Estudi de la influència del vent en l’estabilitat de vehicles pesants de transport de viatgers.

Investigacions recents revelen com l’acció del vent lateral és un efecte molt important en bona part dels accidents ocorreguts en vehicles pesants de transport per carretera. És per això que el perfil aerodinàmic del vehicle esdevé determinant en l’avaluació de les forces laterals que hi actuen. El present projecte té per objecte determinar les forces laterals que s’exerceixen en vehicles pesants de transport de passatgers degut a l’acció del vent i investigar-ne la seva perillositat. Per fer-ho s’utilitzen models numèrics de dinàmica de fluids i, per diferents velocitats del vehicle, es simulen vents amb diferent intensitat i direcció. D’aquí es determinen unes condicions de perillositat en funció, entre d’altres variables, de l’angle d’incidència del vent i de la seva velocitat

Visualització en temps real de multituds

Avui en dia, hi ha moltes pel.lícules o videojocs on apareixen grans quantitats de persones. Sovint és molt costós aconseguir grans quantitats de persones per realitzar les escenes, amb els problemes que això comporta (ja siguin econòmics o d’infraestructura) i la majoria de les vegades resulta inviable. Amb l’arribada de les noves targes gràfiques, és possible calcular aquesta visualització en temps real, donades una sèrie de simplificacions respecte de l’estructuració dels models a visualitzar. El que es pretén amb el GdM no és oferir una visualització molt realista de multituds (com ho faria el Massive Software, per exemple), sinó que el que es vol és la simulació de multituds usant molt menys temps per obtenir uns resultats prou bons per a simular el comportament i el moviment d' una multitud humana. Aquest projecte consta de dues parts: la primera, és la creació del model de persones que formaran la multitud. La segona, és la creació del GdM i la integració d’aquest model per la generació de la multitud

Disseny i construcció d’ un braç de robot de 5 graus de llibertat governat des de PC via USB.

El braç robot es va crear com a resposta a una necessitat de fabricació d’elements mitjançant la producció en cadena i en tasques que necessiten precisió. Hi ha, però, altres tipus de tasques les quals no són repetitives, ni poden ésser programades, que necessiten però ser controlades en tot moment per un ésser humà. Són activitats que han d’estar realitzades per un ésser humà, però que requereixen molta precisió, és per això que es creu necessari el disseny d’un prototipus de control d’un braç robot estàndard, que permeti a una persona el control total sobre aquest en temps real per a la realització d’una tasca no repetitiva i no programable prèviament. Pretenem, en el present projecte, dissenyar i construir un braç robot de 5 graus de llibertat, controlat des d’un PC mitjançant un microcontrolador PIC amb comunicació a través d’un bus USB. El robot serà governat des d’un PC a través d’un software de control específic

Noves eines d'aprenentatge autònom en organització d'empreses

En un nou escenari on la formació canvia l’enfocament des del formador cap a l’alumne i on l’aprenentatge s’orienta de manera més autònoma i reflexiva, les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) ofereixen un ampli ventall de possibilitats per desenvolupar millores en els processos formatius. Un grup de professors del Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la Universitat de Barcelona estan treballant en el disseny i la implantació de nous recursos i materials docents innovadors, emmarcats en l’ús de les TIC, tant com a suport de la docència presencial com per recolzar-hi l’aprenentatge autònom. En aquest sentit, l’objectiu de la present comunicació és presentar l’experiència del professorat que la subscriu en l’ús de mitjans digitals i multimèdia per a l’aprenentatge de diverses assignatures de l’àrea d’Organització d’Empreses

L'ambient urbà i la criminalitat. Robatoris contra el patrimoni a la ciutat de Girona

L’estudi de la criminalitat és multifactorial, cal destriar en la mesura del possible els factors ambientals, d’entorn urbà, que poden jugar el paper de facilitadors de la delinqüència. Les tipologies delictives són diverses i amb motivacions "mòbils" diferenciats, el que confereix dificultats a l’estudi de la criminalitat, és per aquesta raó que es trien dues tipologies de robatoris contra el patrimoni per ser analitzats: robatoris amb força a interior de domicili (vivenda) i els furts, en un marc de ciutat petita-mitjana, com és el cas de Girona. El coneixement per part de l’autor del marc urbà n’és un part essencial per desenvolupar l’estudi. Un dels objectius finalistes és aconseguir avançar en estudis de diagnosi criminal de les ciutats; així com en el coneixement dels patrons espaials que tenen les tipologies delictives i la influència de les característiques del disseny urbà sobre la criminalitat. La metodologia que s’implementarà serà: recerca bibliogràfica, estadística descriptiva i inferencial, sistemes d’informació geogràfica, així com la deducció a partir de la visualització de la cartografia generada i un treball de camp de les zones d’alta ocurrència delictiva dels delictes esmentats. Pel que fa a les hipòtesis principals: els robatoris contra el patrimoni no es concentren en àrees degradades urbanísticament sinó ans el contrari en ambients urbans cuidats. Aquesta hipòtesi es contraposa a la teoria criminal de la "Broken Windows", que esmenta que els espais urbans degradats és on hi ha menys ocupació d’espai públic i més delinqüència. Una altra hipòtesi important és que els espais percebuts com a segurs, respecte les tipologies delictives esmentades, són els més insegurs

L'Estany utòpic

Jordi Colomer publica el seu primer poemari: 'En els poemes que vaig escriure hi veig, indefectiblement, el pòsit científic'

Institut de Recerca Educativa

De mestres, n'hi ha de matemàtiques, de llengua, de música... D'educadors, n'hi ha que es dediquen a àmbits diversos: joventut, gent gran, discapacitats... Hi ha mestres i educadors que ensenyen a fer-ne; d'altres que investiguen la manera de ser-ho cada cop una mica millor, proporcionant respostes a allò que la societat els demana i que no és el mateix avui que demà. Per afrontar el repte d'aquest entorn complex i canviant, la Universitat de Girona fa una aposta decidida per la qualitat amb la creació de l'Institut de Recerca Educativa, una entitat que aplega investigadors dels departaments de Pedagogia, Psicologia i Didàctiques Específiques de la Facultat d'Educació i Psicologia

L'Art de desfilar. Corredor de veus, de Mim Juncà

Corredor de veus és una pintura mural de Mim Juncà que hi ha a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Hàbits de treball dels usuaris d'ACME

Els hàbits de treball i el coneixement adquirit pels alumnes de les universitats al llarg d’un curs cada cop ha estat més fàcil de saber per part dels professors. L’aparició de noves metodologies i nous sistemes d’avaluació junt amb les millores tecnològiques i les millores incorporades al sistema educatiu, han facilitat i promogut l’accés aquest tipus d’informació. En els darrers anys aquest tema ha adquirit una importància capdal gràcies a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). En el nou marc de l’EEES els alumnes han d’adquirir unes competències realitzant diferents activitats d’aprenentatge presencials i no presencials. Per tant un dels aspectes fonamentals per desenvolupar amb garanties l’EEES és portar a terme per part del professorat un seguiment de l’aprenentatge de l’alumne i el control de les activitats proposades. Aquestes feines comporten, sens dubte, una major dedicació del professor a les tasques docents. Són moltes les tècniques que es poden utilitzar per fer el seguiment de l’aprenentatge dels alumnes, però en els darrers anys apareix amb força l’ús de les TIC, i més concretament l’ús de plataformes d’e-learning, que permeten tant als alumnes com als professors realitzar el treball des d’on volen i quan volen. Aquestes eines han suposat un canvi en el model d’aprenentatge dels alumnes, una revolució en la comunicació entre professors i alumnes i fins hi tot un replantejament en la confecció i difusió del material que s’ha de treballar tant a classe com a fora. Hom veu que l’ús d’aquestes plataformes s’ha anat generalitzant de tal forma que aquestes han esdevingut una eina de treball més d’alumnes i professors. A la Universitat de Girona una de les plataformes d’e-learning més utilitzades per fer un seguiment del treball dels alumnes és la plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament). Aquesta plataforma web, a més a més del seguiment i control de l’alumnat, permet la correcció automàtica i on-line de gran varietat de problemes i activitats de temàtiques com matemàtiques, química, economia, electrònica, publicitat i relacions públiques, bases de dades, estadística... L’ACME és una eina que realitza un seguiment exhaustiu del treball realitzat per l’alumne a través de la plataforma, permeten al professor conèixer tot un seguit d’informació que anys endarrere era impensable. El volum de dades recollit en els darrers 3 anys ens permet veure quins són els comportaments de treball semipresencial que tenen els alumnes: quins dies treballen, a quines hores, durant quines hores del dia són més efectius, quantes hores dediquen... i tot un seguit de dades que ens pot donar un punt de referència dels hàbits de treballs dels nostres alumnes

L'Estudiant com a eix de la programació docent. Una experiència basada en les expectatives dels estudiants

Des de l’inici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importància d’aprendre a partir de l’ensenyament del “saber fer” o competències, en l’actual llenguatge introduït pel conveni de Bolonya el 1999. Aquesta comunicació vol discutir primer les dificultats del cos docent per adequar-se als canvis generacionals i, al mateix temps, vol fer una reflexió sobre fins a quin punt la proposta de models alternatius en l’actualitat és vàlida. Aquestes dues qüestions es tractaran a través l’explicació d’una experiència docent innovadora, en l’àmbit de l’urbanisme, amb un grup d’estudiants del segon any dels estudis d’Arquitectura. Aquest esdeveniment s’explicarà a partir d’una anàlisi de l’alumnat feta també mitjançant d’un qüestionari que es va passar per conèixer les seves perspectives abans que comencés el curs. Després s’explicaran els objectius, la divisió de les tasques, els resultats esperats, els resultats assolits i els resultats no esperats però positius. L’avaluació del curs va ressaltar que la programació d’un curs a partir de les necessitats dels estudiants comporta una gran participació del professorat en el moment de desenvolupar la tasca docent i que va més enllà de la implicació que comporta la clàssica docència magistral. Al mateix temps, l’èxit positiu va ser motiu també d’una reflexió sobre els factors que hi van contribuir

Canvis en la metodologia docent universitària. Reflexions i experiències portades a terme en assignatures de l'Àrea de Física Aplicada

La universitat ha de formar titulats amb perfils que responguin a una demanda, activa, més interdisciplinària i flexible. Una nova visió de la universitat s’està gestionant fonamentada en directrius i metodologies docents diferents respecte la visió clàssica. En aquest document hi ha dues vessants: en la primera es recull determinades estratègies dels autors i en la segona es detallen dues experiències d’aplicació de l’APB amb sistemes d’avaluació diferents. En cada experiència es realitza una comparativa dels resultats acadèmics obtinguts pels alumnes emprant la nova metodologia respecte el mètode clàssic

Experiència del treball cooperatiu en una assignatura pràctica de laboratori

L’experiència que es presenta s’ha dut a terme en l’assignatura Introducció a l’Experimentació en síntesi química, que és la primera assignatura de tipus sintètic que els estudiants es troben a la llicenciatura de química de la Universitat de Girona. Des del curs 2001-2002 s’han introduït canvis en l’assignatura amb la intenció de millorar els aprenentatges per part dels alumnes, però els canvis més significatius en aquesta assignatura es produeixen a partir del curs 2005-2006 en que s’incorporen nous mètodes d’avaluació. Entre aquests nous mètodes s’ha incorporat d’una experiència combinada d’aprenentatge basat en projectes i de treball cooperatiu. Consisteix en què els alumnes han de proposar la síntesi d’un producte químic. El procés que han de realitzar durant l’exercici és el mateix que haurien de dur a terme en una síntesi real fora del laboratori docent. Aquest procés inclou: recerca bibliogràfica, disseny del procediment, comprovació del material disponible, síntesi i valoració de la qualitat del producte i, finalment, redacció i presentació d’un informe. En l’exercici d’aprenentatge basat en projectes hi intervenen a més tots els elements bàsics de l’aprenentatge cooperatiu. La primera part de l’exercici és una tasca de grup, els alumnes han de desenvolupar la interacció positiva cara a cara, les habilitats personals i de grup, el group processing i la interdependència positiva. La segona part és més individual i els alumnes desenvolupen l’exigibilitat personal. L’equip de professors implicats en aquest projecte estem molt satisfets dels resultats obtinguts en l’avaluació dels aprenentatges, i especialment en aquesta experiència

L'Aposta pel coneixement: el benestar del futur

Hi ha una clara i forta relació entre nou coneixement i creixement econòmic. El motor principal de l’economia és el canvi tecnològic i la innovació i la investigació són la base d’aquesta evolució de la tecnologia. La R+D és, doncs, el nucli del sistema capitalista. És una apreciació encara més vàlida en moments de trasbalsos financers, quan es torna a remarcar la importància de l’economia real