39 resultados para Patrimoni cultural -- Argentina
Resumo:
El masss de les Gavarres s un espai que forma part del Pla dEspais Naturals dInters Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnolgic. s per aix que des de lentitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta delaborar un conjunt de senders ecoturstics sobra la Zona dInters Etnolgic de la Gavarres. Lobjectiu principal s impulsar la posta en valor i crear instruments de gesti dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del masss de les Gavarres, a partir del disseny dun conjunt de senders ecoturstics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin dinstruments de dinamitzaci i de gesti per a la conservaci de lespai i els seu elements patrimonials.
Resumo:
El presente trabajo parti de la idea de vincular las tres dimensiones del pasado, presente y futuro en la representacin de la cultura hngara Catalunya, y ms concretamente en Barcelona.
Resumo:
Entrevista a Josefina Matamoros que ha participat en la presentaci del Mster en Gesti del Patrimoni Cultural de la UdG. Dirigeix el Museu d'Art Modern de Ceret. El 1978 va ser una de les impulsores del Centre de Documentaci i Animaci de la Cultura Catalana de la Vila de Perpiny (Cedacc). El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Disseny d'un espai multidisciplinar que permeti l'interpretaci del Patrimoni Industrial i Cultural de la Finca agroindustrial de San Julin (Guatemala), amb l'objectiu de fomentar la difusi i la conservaci del Patrimonio Industrial del pas
Resumo:
Presentaci inclosa dins les Segundas Jornadas Patagnicas 'La Gestin sostenible del turismo en el desarrollo local'
Resumo:
Presentem els resultats de dos processos davaluaci de programes educatius de lmbit de leducaci no formal que comparteixen un mateix entorn cultural i una filosofia de fons comuna, encara que aplicada a dos mbits dacci ben diferents. Duna banda, vam avaluar el funcionament dun programa educatiu ofert per lAjuntament de Girona i vinculat fonamentalment a la seva qualitat de ciutat histrica, amb un predomini, per tant, de les activitats referents al patrimoni histric i cultural. De laltra, un programa educatiu ofert per la Diputaci de Girona per a la coneixena despais dinters natural situats en diferents punts de la geografia gironina
Resumo:
The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs
Resumo:
The first protective activities of historical and archaeological heritage in the province of Girona (Catalonia, Spain), although some earlier precedents, were produced from the third decade of the nineteenth century. These arose as a reaction to this terrible destruction suffered as a result of the introduction of the liberal state and the disappearance of several regular orders. Preservationists actions were carried out by some pseudo-public entities, which acted at the request of local authorities. These entities include the the Diputacin Arqueolgica, the Sociedad de Amigos del Pas and the Comisin de Monumentos. These corporations, with significant human and economic constraints, began activities as important as the beginning of the excavations of the site of Ampurias, the formation of a provincial museum in Girona and the restoration of the monastery of Ripoll.
