El Tutelatge de pràctiques, una eina per a la formació de l'estudiant

La Infermeria és una professió eminentment pràctica que requereix una formació teòrica de qualitat. Històricament, els diferents plans d’estudi han fet èmfasi en ambdós aspectes, l’aprenentatge teòric i el pràctic. Amb l’adequació a l’EEES, els estudis de Grau re-dissenyen i reforcen els programes docents per a què l’estudiant desenvolupi les habilitats, actituds, coneixements i valors imprescindibles per assolir les competències necessàries per la seva futura pràctica professional. En aquest nou marc, les pràctiques adquireixen un major protagonisme com fil conductor del currículum. Per garantir que les pràctiques clíniques asseguren la formació dels nostres estudiants, la tutorització continuada és fonamental. El professor/a o tutor/a de pràctiques és el professional que vetlla perquè així sigui. L’EUI Sant Joan de Déu, adscrita a la Universitat de Barcelona, contempla la tutorització com una prioritat del seu projecte educatiu. Durant les pràctiques clíniques la tutorització és directa i individual per a cadascun dels estudiants. Cada estudiant té assignat un tutor/a de pràctiques. El tutor/a de pràctiques tutoritza l’estudiant in situ, parla amb ell o ella i amb els professionals que l’ensenyen. Aquesta tutorització ens permet una avaluació continuada i formativa perquè orientem, corregim, donem suport i facilitem que l’estudiant vagi assolin els objectius i competències proposats per a cadascun dels practicums de manera progressiva. Per garantir l’eficàcia del sistema, durant els darrers anys hem incorporat eines pedagògiques per a la millora de la qualitat de les pràctiques clíniques dels nostres estudiants. Primerament hem format als nostres professors/es – tutors/es. També hem posat en marxa dues activitats formatives que, per una part, complementen el treball realitzat per l’estudiant durant totes les pràctiques clíniques i, per l’altra, milloren la seva tutela. Es tracta del Diari Reflexiu de Pràctiques i del Portafoli de Pràctiques. Finalment, hem fet una revisió de tots els instruments d’avaluació. L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar l’experiència de l’Escola Universitària Sant Joan de Déu en la formació pràctica dels estudiants, fent especial èmfasi en el tutelatge de l’aprenentatge clínic i en els instruments pedagògics que posem en pràctica per adequar els estudis d’Infermeria als requisits de l’Espai Europeu d’Educació Superio

Projecte Universitat - Escoles: la implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial dels mestres d'educació infantil

L’experiència formativa que presentem a continuació s’ha dut a terme el curs acadèmic 2008-2009, en l’àmbit de la formació inicial de mestres d’educació infantil, amb un grup d’estudiants de 1er i en el marc de l’assignatura Didàctica General i Atenció a la Diversitat (DGAD), de caràcter troncal, obligatòria i anual. Per dur-la a terme hem comptat amb la col·laboració de mestres en actiu de l’Etapa d’Educació Infantil de dues escoles de Sant Andreu (La Maquinista i Eulàlia Bota), a partir de la creació d’una comissió mixta de treball entre Universitat i Escoles. Aquesta experiència ens ha facilitat la incorporació d’estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d’aprenentatge propis de l’exercici docent, les aules d’educació infantil. La intervenció dels nostres estudiants ha estat possible gràcies a l’organització i planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d’aprenentatge que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. El resultat d’aquesta experiència ha respòs a l’objectiu comú d’implimentar noves metodologies per a contribuir a la millora de l’acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola

L'Aprenentatge cooperatiu i l'avaluació continuada:la implicació de l'estudiant en el seu aprenentatge i en el dels seus companys i l'ajut del docent al llarg de tot el procés

L’experiència que presentem implica introduir, a l’assignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educació i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de l’especialitat de primària i musical, matriculats el curs 2008-2009, l’aprenentatge cooperatiu, com a metodologia didàctica, i l’avaluació continuada, amb l’ús del portfoli d’aprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procés d’aprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguíem amb la nostra experiència eren: • Aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participació activa és insubstituïble pel procés de construcció del coneixement. • Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procés de construcció de coneixement, ja que són l’element clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts d’aprenentatge. • Possibilitar i propiciar la construcció dels coneixement a partir de l’intercanvi, del diàleg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. • Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut d’aprenentatge construït, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. • Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situació, allò que hem après anteriorment. • Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques d’aprenentatge/avaluació individuals i grupals. • Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. • Acompanyar a cada estudiant en el seu procés d’aprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. • Augmentar la motivació de l’estudiant per l’aprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. • Promoure el desenvolupament de competències tal com: l’anàlisi de la realitat, a través de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratègies d’aprenentatge, etc

El Wiki: un nou entorn afavoridor del treball en grups d'aprenentatge cooperatius

Aquest projecte presenta una prova pilot que s'ha desenvolupant en la diplomatura de Magisteri de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport1 Blanquerna de la URL durant el curs 2008/09 en el marc del procés d'implantació dels crèdits ECTS en els futurs graus d'Educació Primària i Educació Infantil. L'experiència forma part dels projectes seleccionats per al disseny, la planificació i l’avaluació de mòduls docents i seminaris dels nous plans d'estudis de grau de la FPCEE. Les assignatures i professorat que han dut a terme l'experimentació són Bases psicopedagògiques de l'educació especial (9 crèdits) i les professores Annabel Fontanet Caparrós i Elisabeth Alomar Kurz; Didàctica de les ciències socials (10,5 crèdits), i el professor Francesc Riera Piferrer, ambdues de tercer curs conjuntament amb el suport del professor Jordi Simón Llovet, de Noves tecnologies aplicades a l'educació. L'objectiu principal del projecte ha estat organitzar i experimentar les assignatures anteriorment esmentades, amb un enfocament metodològic basat en equips d'aprenentatge cooperatius amb el suport TIC. Des del convenciment que el treball cooperatiu és una proposta didàctica molt eficaç per afavorir l'aprenentatge de tots els alumnes en una escola inclusiva, volem que els nostres estudiants -futurs mestres- aprenguin els continguts de les assignatures amb un plantejament de treball cooperatiu estable. L'experiència s'ha portat a terme amb 260 estudiants distribuïts en 52 grups de treball cooperatiu, dels quals 10 comparteixen les dues assignatures d’aquest projecte. Per al seguiment i elaboració del treball, s'ha escollit utilitzar els Wikis com a eina que facilita el treball cooperatiu, i així cada grup ha creat el seu wiki en wikispaces: http://www.wikispaces.com/site/for/teachers. Finalment, hem analitzat i valorat el grau de satisfacció dels estudiants i professorat que ha participat tant en el disseny com en la realització de l'experiència, la consecució dels objectius previstos, la valoració de les eines de treball en línia (on-line) com a afavoridores de l'aprenentatge cooperatiu en entorns d'educació presencials i la dedicació personal que ha suposat tant per als estudiants com per al professorat

Bolonya: del conflicte a la participació

La present comunicació té un caràcter bàsicament descriptiu. En ella es vol mostrar l’experiència de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB en la gestió del conflicte que ha emergit durant el curs 2008-09. Un conflicte que ha tingut com a detonant la implementació dels nous graus dins del nou marc universitari derivat de les directrius de Bolonya, però que pensem té arrels molt més profundes. Per fer-ho es presenten en primer lloc alguns antecedents, seguidament l’experiència concreta, i finalment algunes de les conclusions a les que hem arribat

El Forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat (1283-1345)

A través de l'anàlisi de dos sèries de diferents llibres de comptabilitat de Barcelona, els procedents de la gestió dels molins reals i els redactats per una institució eclesiàstica, la Pia Almoina, vam començar a estudiar el mercat del blat a Barcelona durant l'edat mitjana. Hem analitzat anteriorment el valor de les mesures a Barcelona i, per poder qualificar el preu real del pa, també hem estudiat els diferents processos industrials per fer pa de blat. Després, hem analitzat el conjunt d'impostos que pesaven sobre la comercialització de cereals. A través de l'estudi de l'evolució dels preus, hem tractat de fer una primera aproximació de la primera etapa de la crisi baixmedieval, concretament entre 1283 i 1345, tenint en compte els contrastos amb els treballs ja coneguts sobre la base de les fonts on la noció de quantitat no va ser considerada. Finalment, hem comparat els nostres resultats amb alguns treballs referents a la Corona d'Aragó i el món mediterrani, a fi d'obtenir una idea més precisa de la cronologia de les crisis de subsistència

Entorn de suport a la inserció de pròtesis

L’objectiu d’aquest projecte és integrar a la plataforma Starviewer ( plataforma informàtica de processament i visualització d’imatges mèdiques creada fruit de la col•laboració del Laboratori de Gràfics i Imatge (GILab) de la Universitat de Girona i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) de l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona) per donar suport al diagnòstic un entorn de suport a la inserció de pròtesis, que permeti automatitzar al màxim les operacions que actualment es realitzen de forma manual. Hem de tenir en compte que, tot i que, la imatge més usada pel radiòleg es la radiografia (Rx) també treballa amb tomografia computada (TAC). El TAC dona una visió 3D de l’organisme, mentre que la Rx és 2D

On és el pensament crític?

La tendència a la crítica en el passat va ser especialment palesa al segle XX; alguns ho hem pogut comprovar pràcticament durant la seva segona meitat. L’art, la religió... la ciència sobretot, era el punt de mira de la crítica. Però, aquest pensament és avui absent, immers en una cultura dominada per la mediocre idea del passar-ho bé, de gaudir, del viure bé, diferent del bon viure. Utilitzant una metàfora geològica, aquesta actitud ha anat “sedimentant” en la societat, gràcies al principal impulsor, que és el diner

Coffee and tea: viatge d'estudis de segon d'Educació Social a Holanda

Els estudiants de segon d'Educació Social vàrem anar a Eindhoven (Holanda) la setmana del 5 al 8 de febrer de 2008 amb dos objectius: veure com és la realitat dels centres educatius en aquest país i gaudir de les estones lliures del viatge tots plegats. Hem fet aquest article per poder-vos explicar la nostra experiència durant aquests dies i compartir com és la feina dels educadors en aquest país i el funcionament dels centres en els quals treballen, sense oblidar-nos de la vesant més lúdica

Manel Serra: "Els territoris coneixen la importància de la universitat i l'impacte que té en l'entorn inmediat"

ENGEGA va fer aquesta entrevista pocs dies abans que el Consell d’Administració de l’entitat acordés la fusió amb “la Caixa”. Tot i els evidents canvis que una decisió com aquesta comportarà, hem pensat que la majoria de declaracions del president s’inscriuen en una reflexió global sobre el paper de les caixes i sobre la relació amb la UdG que són plenament vigents. A més, les acotacions referides a Caixa Girona també transmeten la voluntat que l’entitat que finalment s’identifiqui amb la seva filosofia reflecteixi la incidència en el territori a través d’una col·laboració efectiva amb la UdG. Manel Serra presideix Caixa Girona. Manté una estreta vinculació personal amb la Universitat de Girona perquè forma part del Consell Social

Una Investigació sobre la formació del pensament històric a través de les representacions històriques de l'alumnat

El treball que presentem recull els resultats d’una recerca sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la història a l’educació secundària. El professorat participant forma part del grup GREDICS (Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials), de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com també professorat d’educació secundària de centres educatius de Catalunya. La recerca ha estat finançada dins el projecte ARIE de la Generalitat de Catalunya. Va començar el curs 2005-06 i ha continuat fins l’actualitat amb diversos projectes. L’objectiu fonamental d’aquesta recerca qualitativa ha estat indagar en els coneixements històrics dels/les adolescents al finalitzar l’educació obligatòria, saber com ho han aprés i com l’utilitzen per situar-se al seu món i en els seus projectes de futur. Ens hem centrat fonamentalment en les representacions històriques de l’alumnat, en especial les escrites, encara que a l’actualitat estem treballant amb altres tipus de representacions històriques, per exemple les audiovisuals que es poden produir per mitjà d’eines informàtiques

La Sostenibilització de l’ensenyament de la geografia a l’educació secundària obligatòria a Catalunya

La crisi socioambiental actual ha posat de manifest que el model de desenvolupament socioeconòmic que regeix el món actual no és l’adequat, ja que genera desigualtats i conflictes entre les persones i els pobles, a la vegada que degrada el medi ambient i esgota els seus recursos dels quals depenem. Les solucions a aquesta crisi s’han de buscar des de plantejaments i punts de vista diferents als que l’han creat i és per això que hem d’aprendre a veure el món des d’una altra perspectiva, una perspectiva que possibiliti la sostenibilitat (BONNETT, 2002). La sostenibilitat sorgeix com la capacitat de les societats per resoldre problemes. La sostenibilitat és sempre una qüestió de compromís actiu per trobar solucions tenint en compte els costos i els beneficis. La sostenibilitat assumeix que no hi ha una resposta a llarg termini, és com un joc en el qual podem perdre, però mai podrem guanyar de manera definitiva, perquè la sostenibilitat és mantenir-se jugant, és tenir l’habilitat de solucionar els problemes entre tots

Competències acadèmiques i professionals integrades: què aportem d'innovador?

Competències Acadèmiques i Professionals Integrades (d’ara en davant CAPI) és un mòdul de 12 crèdits del Grau en Psicologia que es reparteixen de 3 en 3 crèdits al llarg del 1er i 2on semestre del primer curs, el 1er semestre del segon curs i el 1er semestre del 3er curs. El curs 2009-10 hem desplegat 6 dels primers crèdits. Amb la introducció d’aquest mòdul en el pla d’estudis del grau en Psicologia es pretén donar una dimensió més professionalitzadora al perfil de la titulació, atenent de manera particular al desenvolupament de la competència reflexiva com a fil vertebrador dels processos d’aprenentatge

Implícits filosòfics del convencionalisme en la geometria espaciotemporal

Treball que té com a objectiu, en primer lloc, establir quina possibilitat té el convencionalisme de ser una alternativa a les concepcions realistes de la geometria relativista; en segon lloc, assenyalar les implicacions epistemològiques que en deriven; en tercer lloc, precisar quin tipus de lectura de la hipòtesi inicial hem de fer donat que hi ha un cert marge per a l’ambigüitat i això ha permès diverses propostes; i en quart i darrer lloc, en cas que hom accepti les restriccions que el convencionalisme imposa al nostre coneixement, hem de veure quines conclusions podem extreure en l’àmbit ontològic i fins a quin punt són significatives per a la discussió sobre la relació entre matemàtica i naturalesa

Disseny de controladors òptims per al robot Pioneer

Aquest projecte titulat: “Disseny de controladors òptims per al robot Pioneer”, té com a funció incloure en la recerca, que ja està iniciada, del control del Robot Pioneer 2DX, una nova versió d’agents go to per al funcionament del robot. La problemàtica que ens trobem és sobretot per al primer controlador. Fins ara el sistema multi-agent fet, feia servir un agent go to que generava la trajectòria a seguir i la controlava mitjançant un PID. Introduint un mètode geomètric com és el cas del pure pursuit la cosa es complica ja que és més complex l’ajustament del funcionament d’aquest. Centrant-nos en canvi el cas del segon controlador el problema es simplifica ja que l’ajustatge d’aquest mateix es pot realitzar de manera empírica i la problemàtica per a la situació en concret es millora amb major facilitat. És per aquest motiu, sobretot pel primer controlador, que s’han hagut de realitzar algunes modificacions en el plantejament del projecte al llarg d’aquest. En un principi estava pensat crear aquest controlador a través de Matlab® mitjançant l’eina Simulink® però per problemes de software en un moment donat hem hagut de redirigir el projecte cap al llenguatge base de l’estructura multi-agent com és el C++. Per aquest motiu també s’ha hagut de prescindir de la implementació d’aquests també en l’estructura LabView®.