116 resultados para Estadística -- Treball de camp
Resumo:
Lassoliment de lEspai Europeu dEducaci Superior implica nous rols per a professors i alumnes i la introducci de noves metodologies docents. En aquest article es presenta una experincia dinnovaci en la docncia de la Psicologia consistent en lassaig de la tcnica de treball cooperatiu del trencaclosques. Aquesta tcnica sha aplicat en una classe de teoria de lassignatura troncal i anual Avaluaci Psicolgica de segon curs de la llicenciatura de Psicologia. Sexposa el procediment i sanalitzen els pros i els contres de ls daquesta metodologia segons la perspectiva de la professora i segons el punt de vista dels alumnes
Resumo:
Aquest treball final de carrera s un estudi del refor dun element estructural de formig per mitj de fibres FRP. Podem assimilar-lo a una guia prctica per tal que un enginyer amb coneixements de construcci, pugui reforar un membre que ha sofert danys produts per aguantar crregues, oscillacions, etc.per les que no havia estat dissenyat. El projecte cont teoria del FRP per tal de conixer el material que utilitzarem pel nostre refor, les normatives i prenormatives que sutilitzen per fer el disseny, i un exemple prctic de clcul del refor duna biga sotmesa a flexi i el confinament dun pilar, que sn les dues opcions ms utilitzades per reforar amb FRP. El refor destructures de formig s el camp de la construcci on ms rpidament i amb major xit sestan aplicant els reforos amb FRP, degut a les propietats tant avantatjoses que presenten, entre altres, resistncia a la corrosi i lleugeresa, que es tradueix en estalvi de transport i posada en obra
Resumo:
Exhaustive statistical information-gathering operations pose major logistical challenges. By using GISs, managing the associated information becomes simpler, and monitoring the quality control of the information gathered can be stricter
Resumo:
Lobjectiu del treball s: 1. Clarificar i explicar la diversitat de tcniques que composen el teatre de loprimit, aix com els seus orgens, filosofia, creador, influncies... 2. Vincular el teatre socioeducatiu amb el nostre camp de leducaci social, i fer una breu conceptualitzaci del terme. 3. Aprofundir en la tcnica del teatre frum i en el paper del dinamitzador de lactivitat, el qual en el nostre cas correspondria al rol de leducador/a social. 4. Explicar experincies prctiques de teatre socioeducatiu. 5. Exemplificar el teatre socioeducatiu a partir duna proposta prctica dintervenci
Resumo:
L'objectiu de la ctedra de Seguretat i Salut en el Treball s promoure les activitats d'extensi universitria i l'intercanvi de coneixements i informaci amb les institucions que tenen inters en la seguretat i la salut laboral
Resumo:
Lobjectiu daquest captol s presentar una anlisi detallada de les principals qestions relatives al mercat de treball de Catalunya. En particular, analitzem lactivitat, locupaci i latur en diferents dimensions. Les variables analitzades sn: sexe, nivell deducaci, distribuci sectorial, tipus de contracte i temps necessari per trobar la primera feina. En tots els casos, les dades i les dimensions analitzades fan referncia als darrers sis anys (1999-2004)
Resumo:
A mesura dendinsar-nos en el coneixement de ladaptaci a lEEES durant aquests darrers anys i de trobar-nos en una situaci actual de modulaci dels cursos de graus pel curs vinent, ens adonem que el nostres estudiants tindran una etapa de formaci ms llarga ( grau i postgrau, mster... si sescau) i ms costosa a nivell econmic. s motiu de reflexi que un tant per cent molt elevat dels nostres alumnes dins dels plans destudis actuals treballen per poder-se costejar els estudis. Sha arribat a alguna previsi de futur? Cap a on volem anar? Han de poder treballar i estudiar o noms estudiar? En un nou escenari on la formaci canvia lenfocament des del formador cap a lalumne i on laprenentatge sorienta de manera ms autnoma i reflexiva, es podr compaginar aquesta formaci acadmica amb el mn laboral? Lobjectiu daquesta proposta s recollir reflexions i propostes per part dels alumnes de segon i tercer curs de les assignatures dEducaci Fsica i la seva didctica en els estudis deducaci fsica de magisteri, sobre el que pensen, senten i viuen (dificultats, estratgies, aportacions...) en relaci als nous graus de magisteri, aix com les possibilitats educatives que ofereix compaginar els estudis amb el mn laboral
Resumo:
OBJECTIUS DE LA COMUNICACI: Donar a conixer i difondre la metodologia emprada, lexperincia i els resultats del projecte de fi de llicenciatura de geografia de la Universitat de Girona. Lexperincia analitzada fa referncia als cursos 2007-2008 i 2008-2009, tindr continutat en el futur immediat i es considera la base i el punt de partida del projecte final de grau de geografia, ordenaci del territori i gesti del medi ambient de la Universitat de Girona
Resumo:
Aquesta comunicaci presenta lexperincia de treball cooperatiu duta a terme a lassignatura Desigualdad social, clase y gnero del Mster de Poltiques Pbliques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. El disseny de la mateixa est pensat tant des de la perspectiva del nou marc densenyament com des dels continguts i caracterstiques concretes de la matria que imparteixo i el lloc que ocupa en el currculum dels alumnes. I, evidentment, tamb des de la meva filosofia docent. En el text es presenta tant la planificaci i desenvolupament de la mateixa com els resultats assolits. Daquests cal destacar tant els aspectes positius com els negatius i especialment la necessitat de la creaci duna nova cultura de laprenentatge i del paper autnom dels alumnes no noms per als professors, tamb, -o especialment-, pels alumnes perqu ells mateixos no la tenen assolida i aix els crea inseguretat i desconfiana cap als professors que plantegen aquesta nova manera de treballar. s cert que potser, el fer de ser un mster suposa unes caracterstiques particulars dels alumnes que no sn extrapolables a les llicenciatures o als nous graus, per en tot cas em sembla important posarho sobre la taula. Per tant es presenten en la comunicaci tant respostes com nous dubtes i reptes per a millorar la docncia en general i en particular laplicaci daquests procediments daprenentatge. Com per exemple qu sha de fer per a qu els alumnes entenguin millor els guanys que presenta aquest tipus de metodologia? Quins sn els resultats daltres casos i si aquests segueixen el mateix patr que els que he pogut observar en la meva prctica docent. Especialment em preocupen els comentaris negatius que es generen per part dels alumnes i magradaria saber daltres experincies daquest tipus per constatar si es donen aquest mateix tipus de comentaris i especialment com es resolen aquestes impressions dels alumnes. En darrer lloc magradaria debatre amb els altres participants sobre la idea de gravar les intervencions dels alumnes tant pel que fa a preguntes fetes a classe, com en la presentaci de treballs, com en els debats, com per lavaluaci daquesta mateixa experincia de treball cooperatiu formulada aqu. Les avantatges per a lautoaprenentatge dels alumnes sn clares per els problemes de planificaci i dhores danlisi per part dels professors tamb sn evidents i no penso que el marc universitari actual estigui oferint precisament en la prctica docent del dia a dia els mitjans per dur a terme experincies com aquestes
Resumo:
Lobjectiu del projecte s la construcci dunes noves installacions esportives per a la prctica del futbol a Castellfollit de la Roca degut a la precarietat de lactual camp de futbol. Inicialment sha realitzat un replantejament de la zona retirant una primera capa de restes vegetals per tal de deixar la nova parcella neta i llisa. No ha estat necessari anivellar el terreny ja que la parcella presentava una topografia gaireb plana, amb un pendent del 0,55%. A continuaci sha realitzar el moviment de terres per extraure una capa de 0,75 metres de les rees on es crearan els dos camps de futbol, ja que el terreny dun camp de futbol s un sl creat a base de capes de graves i sorres. Tot seguit sha dimensionat el drenatge, aquest sha realitzat suposant que sha devacuar la pluja mxima caiguda en dues hores per un perode de retorn de 5 anys. A partir daqu sha decidit que aquesta aigua shavia devacuar per dues vies, per drenatge superficial i per drenatge subterrani
Resumo:
Aquesta comunicaci t lobjectiu de presentar la metodologia que saplica a lassignatura de Periodisme Especialitzat I (Poltic), que imparteixen els professors Ramon Miravitllas (COM Radio) i Xavier Ginesta (El 9 Nou) a la Universitat Autnoma de Barcelona. Amb laplicaci de lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) i el plantejament socio-constructivista de laprenentatge universitari amb lanomenat Pla Bolonya, alguns docents que imparteixen periodisme poltic a la Universitat Autnoma de Barcelona van fer una aposta clara per poder explicar la realitat poltica i les seves institucions a partir de laccs dels estudiants a les fonts de primera m des de la mateixa universitat o amb sortides fora de laula. Per aix, les prctiques daquesta assignatura es fan amb les intervencions de diputats i diputades catalans a laula, la participaci dels estudiants a les tertlies reals del programa La Nit, de COM Radio i, finalment, la seva participaci a la simulaci parlamentria (SPC) que els serveis educatius del Parlament de Catalunya organitzen, des de fa cinc anys, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta experincia no hagus estat possible sense la collaboraci activa entre el mn professional, representant per COM Radio i lUniversitat Autnoma de Barcelona
Resumo:
Aquest que teniu a les mans s el nmero 30 de DUODA. Revista d'Estudis Feministes. La comissi directiva i la permanent del Centre de Recerca en Estudis de les dones de la Universitat de Barcelona -que es diu tamb Duoda- volem celebrar amb totes les lectores i els lectors de la revista aquest nmero, que va acompanyat d'un CD-ROM commemoratiu en el qual Maria-Milagros Rivera Garretas ha ordenat les aportacions, potser, ms originals publicades en la revista al llarg dels ltims quinze anys. Sn aportacions fetes des del feminisme el qual, com ha escrit Lia Cigarini, ofereix una mediaci al lexperincia humana femenina tant prcticament com terica, com la relaci primera -la relaci amb la mare-, acompanyada, quan ho est, per l'amor del pare, fundat tamb en la seva relaci amb la seva mare, relaci que -com diu Maria-Milagros Rivera Garretas- no s'acaba amb la infncia sin que afecta a tots i a cadascun dels essers humans durant tota la vida
Resumo:
Aquest projecte presenta una prova pilot que s'ha desenvolupant en la diplomatura de Magisteri de la Facultat de Psicologia Cincies de lEducaci i lEsport1 Blanquerna de la URL durant el curs 2008/09 en el marc del procs d'implantaci dels crdits ECTS en els futurs graus d'Educaci Primria i Educaci Infantil. L'experincia forma part dels projectes seleccionats per al disseny, la planificaci i lavaluaci de mduls docents i seminaris dels nous plans d'estudis de grau de la FPCEE. Les assignatures i professorat que han dut a terme l'experimentaci sn Bases psicopedaggiques de l'educaci especial (9 crdits) i les professores Annabel Fontanet Caparrs i Elisabeth Alomar Kurz; Didctica de les cincies socials (10,5 crdits), i el professor Francesc Riera Piferrer, ambdues de tercer curs conjuntament amb el suport del professor Jordi Simn Llovet, de Noves tecnologies aplicades a l'educaci. L'objectiu principal del projecte ha estat organitzar i experimentar les assignatures anteriorment esmentades, amb un enfocament metodolgic basat en equips d'aprenentatge cooperatius amb el suport TIC. Des del convenciment que el treball cooperatiu s una proposta didctica molt efica per afavorir l'aprenentatge de tots els alumnes en una escola inclusiva, volem que els nostres estudiants -futurs mestres- aprenguin els continguts de les assignatures amb un plantejament de treball cooperatiu estable. L'experincia s'ha portat a terme amb 260 estudiants distributs en 52 grups de treball cooperatiu, dels quals 10 comparteixen les dues assignatures daquest projecte. Per al seguiment i elaboraci del treball, s'ha escollit utilitzar els Wikis com a eina que facilita el treball cooperatiu, i aix cada grup ha creat el seu wiki en wikispaces: http://www.wikispaces.com/site/for/teachers. Finalment, hem analitzat i valorat el grau de satisfacci dels estudiants i professorat que ha participat tant en el disseny com en la realitzaci de l'experincia, la consecuci dels objectius previstos, la valoraci de les eines de treball en lnia (on-line) com a afavoridores de l'aprenentatge cooperatiu en entorns d'educaci presencials i la dedicaci personal que ha suposat tant per als estudiants com per al professorat
Resumo:
La comunicaci que es presenta se centra en lestudi dels factors moduladors de lautoregulaci de laprenentatge i en els diversos aspectes de la seva relaci amb la construcci del coneixement. En aquest context s important, duna banda, identificar algunes de les formes de suport i ajuda que shan mostrat eficaces per afavorir en els estudiants un millor assoliment de competncies de planificaci, gesti i organitzaci tant de lestudi personal i de la realitzaci dactivitats individuals, com del treball a elaborar amb altres companys. Daltra banda, s tamb important analitzar si la construcci dels continguts propis de lassignatura millora notablement grcies a ls destratgies de supervisi, valoraci i revisi del propi aprenentatge i de les activitats collaboratives entre estudiants. La implicaci continuada en experincies dinnovaci docent1 al llarg dels ltims cursos acadmics en matries de lEnsenyament de Mestres de la URV ens permet disposar dun conjunt de dades sobre alguns dels mltiples i diversos aspectes que caracteritzen lacci docent en el marc de ladaptaci dels estudis universitaris a lEspai dEducaci Europeu Superior. Aquesta mplia trajectria de participaci en projectes orientats al disseny instruccional i la implantaci de diferents assignatures als crdits ECTS, incorporaven noves metodologies didctiques centrades en lestudiant. Els resultats obtinguts en aquestes experincies illustren que un dels components essencials que contribueixen a la construcci daprenentatges significatius i afavoreixen el millor assoliment de competncies cientfiques i professionals per part dels estudiants s lautoregulaci. El reconeixement de la complexitat dels processos implicats en lautoregulaci, entre els quals cal assenyalar tant els relatius a les aportacions per fer progressar el contingut propi de lassignatura, com daltres vinculats a la planificaci, a la gesti i a lorganitzaci del treball, ha comportat la focalitzaci de la comunicaci en lestudi daquest mbit. Es presenten algunes de les mesures adoptades per afavorir els processos dautoregulaci, part delles incorporades des del propi disseny de les assignatures, altres centrades en una varietat de recursos i dinstruments facilitadors de la planificaci i del treball acadmic. Paraules clau: innovaci i millora de la qualitat docent, autogesti de laprenentatge
Resumo:
Lautor exposa el mtode de treball que va emprar per a la realitzaci de la seva tesi doctoral, titulada Geografa humanista y paisaje: Una lectura humanista del paisaje de la Garrotxa a travs de la literatura y de cinco grupos de experiencia ambiental. La major part de lestudi segueix una metodologia clarament fenomenolgica qu permet explorar, a partir de lentrevista personal, els fenmens del mn viscut en relaci al paisatge, de cinc grups dexperincia ambiental de La Garrotxa: estiuejants, excursionistes, pintors paisatgistes, neorurals i agricultors
