328 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
The depth of the water table and the clay content are determinant factors for the exploitability of natural aggregates, such as the alluvial sands and gravels found on the fluvial domain of the Ter River. In this preliminary study, carried out in the Celri basin, we conclude that these variables can be determined by means of geophysical methods and recornmends the use of such methods in studies of regional character
Resumo:
Stratigraphic series concerning the paleogenic materials of the 'Massis de Begur' are described. We note the presence of some diferences between its northem and westem margins
Resumo:
The Guilleries are a small and mountainous area located in the north-westem part of the Catalonian Coastal Ranges where metamorphic and igneous Paleozoic rocks are exposed. After the main hercynian folding this area was affected by a brittle deformation that is mainly manifested by the intrusion of a very large number of dykes of granodiorite and the development of a complex joint system. Trends of dykes indicate that their intrusion was related to a SE-NW extension, whose estimated value is 40% on an average. This extension seems to stand, although without any associated igneous event, with the development of NE-SW directed joints which make the main set. Five families more were developed later, one gently-dipping and fou upright; the latter trending roughly SE-NW, ENE-WSW, ESE-WNW and N-S. AU the joint sets appear in the metasedimentary Paleozoic rocks and in the hercynian intrusive bodies. Concerning the ages, joints that belong to the NE-SW and SE-NW directed sets and also those slightly dipping have been attributed to the late-hercynian times and all the other are considered to be later
Resumo:
The geometry of Riera de Tossa (Costa Brava, Catalonia) Pleistocene paleovalley has been studied by two geophysical prospecting methods: vertical electric sounding (VES-DC) and seismic refraction. The results show the existence of a sudden slope change of the thalweg that permits to differentiate two sections where erosion processes operated in unequal intensity. Based on geological and geomorphological available data, it can be inferred that this slope rupture is caused by the litological control imposed by the alineation of resistant materials, which limited the headward erosion extend of the creek during the Upper Pleistocene
Resumo:
Descripci del bloc grantic basculant, conegut amb el nom de 'Pedralta', situat entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu arrel de la seva caiguda per causes naturals, el 10 de desembre de 1996
Resumo:
El projecte consisteix en realitzar lavaluaci dels sls del municipi de Sant Gregori i la seva posterior classificaci per Capacitat Agrolgica. Aquest projecte es va portar a terme per palliar la manca dinformaci sobre sls que hi ha nivell local
Resumo:
En aquest projecte delectrificaci del polgon industrial de Palafrugell s'ha realitzat un disseny complet de tots els aspectes determinants des de larribada de la lnia dalta tensi, les ramificacions de baixa tensi, clcul denllumenat, postes a terra, centres de transformaci amb els seus respectius transformadors, i per ltim un estudi i orientaci sobre tarificacions a indstries. De cada apartat s'ha realitzat tota la srie de clculs necessaris per determinar els components i aparellatge dimensionat per les necessitats
Resumo:
Socially responsible human resource management constitutes the conceptual-theory framework of the thesis. The results obtained from the empirical part show the existence of three clusters inasmuch as the application of socially responsible practices for promoting job quality in the case of Catalonia: the group of workers in organizations with low-level of social responsibility; those who work in a environment of work practices for implication and the group of workers in a environment oriented to health and safety at work. Among the determining factors in applying these practices we can find characteristics of the firms where the employees work as well as personal characteristics and those of the job. The research also shows that, in general, applying socially responsible management in human resources does have positive effects on the worker and therefore creates greater trust in management, increased job satisfaction, less stress at work and a lower intention to quit a job.
Resumo:
Between 1895 and 1910 Barcelona saw a whole range of social, political and cultural changes due to the increasingly important emergence of the working masses. At the same time, the cinema arrived in Catalonia, becoming very quickly one of the favorite entertainments of the urban laboring population which was about creating a new culture opposed to the modernist and nineteenth-century elite .This is, broadly speaking, the context that serves as a starting point for a study of the role of cinema in shaping a mass audience in Barcelona, an analysis centered on new urban spaces intended for the leisure of the lower classes emerged with the birth of modern Barcelona, especially the Parallel avenue, whose opening in 1894 made even more apparent the great social tensions and existing inequalities in Barcelonas society at the end of the century.
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral consisteix en determinar si el model de gesti dels recursos humans de les empreses matrius japoneses es transferible a les filials japoneses de Catalunya. Per tot aix desprs d'un estudi teric sobre la literatura existent del model de gesti dels recursos humans japons i la internacionalitzaci dels recursos humans, s'ha realitzat un treball empric mitjanant una enquesta a les filials japoneses instal.lades a Catalunya. En el qestionari s'analitzen diferents mbits de la gesti dels recursos humans i que constitueixen les 7 hiptesis del nostre treball de camp basades en el model de recursos humans japons referides a: 1- Reclutament i selecci, 2- Promoci i Rotaci, 3- Lideratge, comunicaci i treball en equip, 4- Motivaci, clima laboral i cultura empresrial, 5- Formaci i desenvolupament, 6- Avaluaci de l'acompliment, y 7- Retribuci i beneficis socials. Tot aix ens ha indicat quina es la tendncia del model japons de recursos humans a les filials catalanes tenint en compte que estem analitzant un contexte cultural diferent a la idiosincrasia dels treballadors japonesos. El treball ens ha perms de proposar dues lnies d'investigaci, una a determinar en el temps i una altre en l'espai. En el temps amb la nova generaci s'est produint un canvi cultural en el qual els joves japonesos intenten importar part dels valors occidentals que es veur reflectit al llarg de 10-20 anys. I en l'espai l'aplicaci de l'estudi a altres pasos europeus, com Anglaterra, Frana i Alemanya que sn els principals pasos on els japonesos prefereixen instal.lar-se.
Resumo:
La tesis analiza la calidad de los servicios ofrecidos por las consultoras, particularmente de aquellas especializadas en la implantacin de sistemas de calidad basados en normativa ISO 9000. El principal objetivo es cuantificar el nivel de calidad, as como la medicin de los beneficios reportados por la intervencin del consultor. Se busca tambin la relacin entre calidad y beneficio aportado. El anlisis acerca de la calidad se efecta a travs de una metodologa inspirada en el modelo SERVQUAL. Para cuantificar beneficios se desarrolla un procedimiento basado en los principios de gestin de la calidad definidos en ISO 9004:2000, as como en los ochos conceptos fundamentales EFQM. A travs de un anlisis factorial se han hallado las dimensiones que definen la calidad del servicio. Se analiza tambin la diferencia de comportamiento de las consultoras en funcin de su tamao. Finalmente se discuten aquellos aspectos que el sector debe mejorar para ofrecer ms calidad, y en definitiva hacer que su trabajo aporte ms valor a sus clientes.
Resumo:
S'ha estudiat l'estructura i dinmica del sistema bentnic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empord (NE de la pennsula Ibrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), aix com parmetres fsics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundaci (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentnics i el contingut en nutrients del sediment sn principalment fsics: el grau de permanncia de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors trfics tenen menys pes que els fsics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El rgim hdric de les llacunes integra des del grau de permanncia de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracteritzaci dels diferents tipus de rgim hdric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentniques diferenciades en l'estructura, la composici i la dinmica temporal. Aix, les tres comunitats diferenciades sn: (1) la d'aiges permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre ms elevat de txons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aiges semipermanents i tempornies d'inundaci pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominncia d'organismes amb estructures de resistncia per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aiges tempornies d'inundaci continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonmica ms elevada, ja que s'observen cladcers i una major representaci taxonmica dels insectes. Durant la realitzaci d'aquest estudi els dos cicles d'inundaci van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per aix es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relaci amb la major importncia de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inrcia explicaria la manca de diferncies significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara b, s que s'observa diferncia en la composici d'organismes. Aix, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentnica de la maresma es pot atribuir a una situaci d'estrs provocada pel cicle sec. Aquesta situaci va comportar un augment de la diversitat per disminuci de la dominncia a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminuci de l'abundncia original de poblacions dominants i caracterstiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o tempornies, Gammarus aequicauda. No existeix un patr estacional en les comunitats estudiades, sin que els principals canvis en el plncton i el bentos sn deguts a pertorbacions hdriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situaci en qu dominen uns txons caracterstics en el plncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura prpia de les comunitats caracterstiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aiges permanents i per Chironomus salinarius en tempornies). La severitat s diferent en funci del grau de permanncia de l'aigua, i s ms alta en ambients permanents i ms baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptaci del bentos d'aiges permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predaci sobre el plncton. A ms, tant en el bentos com en el plncton es donen fenmens d'histresi, segons els quals l'efecte de la pertorbaci no solament depn de la causa pertorbadora sin tamb de l'estat en qu es troba la comunitat en el moment de la pertorbaci.
Onomstica osorenca. Toponmia pretrita i present dels termes municipal i parroquial d'Osor (La Selva)
Resumo:
La present tesi consisteix en un recull toponmic pretrit i present del terme d'Osor, comarca de la Selva a les Guilleries. S'hi recullen prop de 3600 noms de lloc recollits oralment o en documentaci antiga sobre els quals s'hi realitza una situaci, un recull documental, un estudi grfic i una hiptesi etimolgica. A ms a ms, s'hi presenta la situaci geogrfica (quan s possible) dins l'espai treballat, un estudi del topnim Osor, una mostra dels estudis onomstics de les comarques gironines, un estudi de genrics introductors dels topnims de l'estudi, una classificaci semntica dels termes recollits i diversos mapes de situaci. Evidentment, s'hi presenta l'etimologia seguida, unes conclusions finals i una mplia bibliografia a ms de dos annexos, un dels llinatges d'Osor en el decurs de la histria i un altre amb els malnoms recollits per entrevista oral o documentaci antiga.
Resumo:
Aqu hem aplicat el Princeton Ocean Model als embassaments de Sau i Boadella, situats a Catalunya, Espanya. Les simulacions s'han realitzat a l'estaci d'estiu, quan la columna d'aigua est estratificada de forma contnua, i sota un rgim de brisa amb velocitats de fins a 4 m/s. Basant-nos en aquestes simulacions hem analitzat el camp d'ones internes i comparat els resultats numrics amb dades experimentals disponibles. El model reprodueix adequadament tots els modes observats en l'espectre de la velocitat i temperatura mesurades i ajuda a identificar els diferents modes. Les simulacions mostren la importncia dels modes rotacionals en el camp d'ones internes dels embassaments estratificats. En el perode estudiat, el radi de Rossby per l'embassament de Sau s de l'ordre de 100 m, que s varies vegades ms petit que la amplitud de l'rea lacustre de l'embassament, i el nmero de Rossby s de l'ordre de 0.1, corroborant la importancia de l'efecte de Coriolis.
Resumo:
This doctoral thesis offers a quantitative and qualitative analysis of the changes in the urban shape and landscape of the Girona Counties between 1979 and 2006. The theoretical part of the research lies within the framework of the dispersed city phenomenon, and is based on the hypothesis of convergence towards a global urban model. The empirical part demonstrates this proposition with a study of 522 zone development plans in the Girona Counties. The results point to the consolidation of the dispersed city phenomenon, as shown by the sudden increase in built-up space, the spread of urban development throughout the territory, and the emergence of a new, increasingly generic landscape comprising three major morphological types: urban extensions, low density residential estates and industrial zones. This reveals shortcomings of planning for urban growth, weakening of the city as a public project, and a certain degradation of the Mediterranean city model.
