La Selva: una comarca singular per la seva heterogeneïtat

Sobre el creixement urbà, el desenvolupament i l'ordenació territorial de La Selva, comarca singular per la seva heterogeneïtat

L'aflorament volcànic del mas Ventós (el Port de la Selva, Alt Empordà)

Es descriu un aflorament volcànic localitzat a la rodalia del mas Ventós (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta d’una xemeneia volcànica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen són basalts olivínics alcalins amb textura traquítica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipòsit col·luvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia són difícils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcció nord-nord-est a sud-sud-oest i és d’uns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa més d’ un segle, i no s’ha retrobat fins ara

Avaluació per capacitat agrològica i capacitat de segrest de carboni dels sòls d’un transsecte de la comarca de La Selva

Aquest projecte es basa en obtenir informació dels sòls d’una zona representativa de la comarca de La Selva on hi trobàvem sòls amb diferents usos i diferents orígens geològics. Es pretén conèixer les propietats físico-químiques d’aquests sòls i la contribució dels diferents usos i orígens geològics del sòl respecte les emissions de diòxid de carboni. També s'avaluen les classes de capacitat agrològica i el coeficient de mineralització del carboni

Mongòlia: un paradís inhòspit?

Aquest article l'escrivim des del record. Des d'un record llunyà, l'estiu de 1994, un referent constant cada vegada que mencionem les societats tradicionals i de manera especial els pobles nómades. De fet, el motiu principal del viatge va ser precisament el de conviure amb homes i dones que viuen en un marc social, polític i econòmic molt diferent al nostre: el marc de les societats preindustrials, el qual configura i configurarà per molt temps Mongólia. El punt de partida d'aquest viatge és Beijin (Pequín), des d'on iniciem un periple incert però que finalment ens deixa un bon gusc de boca. El mitjà per arribar a la capital de Mongòlia, Ulaan Bator, és el tren -el transmongolià que va des de la capital de Xina fins a Moscou i que actualment és utilitzat per molts xinesos que hi van a fer petits negocis

Pakistan, una realitat desdibuixada

Ja feia anys que ens ballava pel cap d'anar a Pakistan per fer la ruta del Karakorum, la carretera més alta del món, vorejada per pics imponents i rius de gran cabal. Un trajecte que connecta el Pakistan amb la Xina i ressegueix una part de la famosa ruta de la seda. Tot un seguit de fets inesperats afavoriren que el viatge inicialment previst ampliés el seu centre d'atenció amb la visita al poble de Kalash, l'últim reducte animista del país, i els camps de refugiats afganesos de Peshawar. La nostra arribada al Pakistan és, en termes tant metafòrics com reals, tempestuosa. L'endarreriment en l'enllaç Barcelona-Londres ens impedeix d'agafar l'avió que ens havia de portar cap a Islamabad i ens obliga a quedar-nos durant un dia a la capital britànica

Amb M. Antònia Canals al Nepal de Viki Sherpa

Relació del viatge fet per la Maria Antònia Canals a Nepal amb motiu de l’acte de celebració de la signatura del conveni de col·laboració entre la Universitat de Tribhuvan a Katmandu i la Universitat de Vic per crear el centre de formació del professorat d’infantil i de primària M. Antònia Canals

Els Plans locals de joventut: una forma de participació juvenil

Aquest treball neix de l’interès per conèixer quin és el funcionament dels Plans Locals de Joventut (PLJ), com a instrument per treballar les polítiques de joventut, i el paper de la participació juvenil entorn aquest context. La temàtica principal és els PLJ però en relació amb la participació, el jovent i les polítiques de joventut actuals