43 resultados para Periódicos brasileiros História
Resumo:
A continuaci presento un fragment del treball que vaig elaborar per a l'assignatura Histria de l'Educaci (escola i cultura), matria obligatria del 3r curs de Magisteri d'Educaci Primria. Aquesta part del treball pretenia aprofundir en la histria local, amb l'objectiu de conixer les personalitats ms properes que donen noms a les escoles i la seva poca de fundaci
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
Treball destinat a totes les persones interessades en la histria de leducaci i la prctica quotidiana del mtode Freinet. El centre dinters s una publicaci sobre experincies de mestres durant la Segona Repblica Espanyola. Les sis experincies sn el fruit de les entrevistes que en Fernando Jimnez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest perode
Resumo:
Breu itinerari per la histria del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre perodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turstica de la ciutat (1850 1900); el perode artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indstria turstica i la consolidaci de l'ideal romntic; seguidament, el perode fordista (1950- 1980) s la fase de transformaci radical del turisme i implica una concentraci de la demanda en el litoral; i, finalment, el perode postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauraci de la democrcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turstics al Barri Vell
Resumo:
Entrevista a Miquel Rigola
Resumo:
Els autors de la present proposta de comunicaci formen part d'un grup d'innovaci docent del Departament d'Histria Contempornia de la UB que es basa en l'elaboraci d'un muntatge audiovisual per part dels alumnes de grau. A partir de la creaci del grup l'any 2009 s'ha estat aplicant el projecte per tal d'aconseguir diversos objectius, entre els que destaquen l'aprenentatge de l'alumne de certes competncies que es consideren bsiques, tant transversals com especfiques, i es considera que en la seva major part s'han aconseguit. La comunicaci vol exposar quin ha estat el mtode per aconseguir-ho i s'obre al debat per millorar-lo
Resumo:
Article que analitza l'impacte, que histricament, ha tingut el desenvolupament econmic sobre el medi ambient
Resumo:
De l'any 1015 consta l'existncia del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donaci a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Gell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la installaci del Monar comtal amb llurs molins
Resumo:
Sobre la modificaci de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII
Resumo:
La Universitat de Girona ha publicat el llibre Histria, arquitectura i patrimoni que "no s un volum d'autocomplaena segons Anna Maria Geli, rectora de la Universitat sin una investigaci sobre tot all que ens ha fet ser com som"
Resumo:
L' any 1992, aprofitant les Olimpades de Barcelona, s l'any en qu a Taltell hi tenen tamb lloc diferents esdeveniments com la inauguraci del nou Museu de Prehistria de Taltell i la realilzaci d'un cicle de conferncies sobre la histria de Catalunya
Resumo:
[Ressenya del llibre de] Josep Alabau i Miquel Bosch, 'Les Escoles de Sant Jordi Desvalls : cent anys d'histria'. Volum amb la histria de les Escoles de Sant Jordi Desvalls
Resumo:
Ressenya del llibre del botnic Gabriel Mercadal i Corominas, 'Notes histriques i geogrfiques de lantic estany de Sils: lmits,termes i hidrnims', publicat per l' Ajuntament de Sils, l'any 2006. La primera gran aportaci del llibre s la delimitaci cartogrfica dels lmits de lestany a partir de diversa documentaci cartogrfica antiga i el recull dhidrnims originals dels cursos fluvials de lestany
Resumo:
La tesi doctoral LA INTERVENCI DE JOAN COROMINES EN ALGUNS DELS GRANS EPISODIS DE LA HISTRIA DE LA LLENGUA CATALANA DEL S. XX (AMB UN APNDIX D'OBSERVACIONS SOBRE LA LLENGUA CATALANA DE JOAN COROMINES) estudia l'aportaci de Joan Coromines en la histria de la llengua catalana del segle XX. El treball del lingista s situat en el context de l'obra codificadora i modernitzadora de la llengua catalana realitzada per Pompeu Fabra durant les tres primeres dcades del segle passat i descriu la intervenci i les aportacions de Coromines en la continuaci del treball normativitzador del catal. La tesi demostra que Coromines s una figura indispensable per comprendre la dinmica, la fesomia i la tessitura de la llengua catalana al llarg del crucial segle XX.
Resumo:
S'estudia l'obra filolgica d' Antoni de Bastero i Lled (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudis en els camps de la lingstica, la filologia o la crtica literria, i fer-ne una valoraci adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogrfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que sn decisives per explicar el propi inters per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadmics, la dataci aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretaci correcta de la seva activitat. S'inclou, aix mateix, un catleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relaci amb el seu treball filolgic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen prpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta sn materials de treball. En conseqncia, l' obra filolgica del canonge es pot concretar en: la producci d'una gramtica italiana i d'una gramtica francesa, en catal, que va deixar inacabades; la realitzaci de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimolgic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipottics provenalismes italians -noms es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, per n'he localitzat prcticament tot el contingut; l'elaboraci d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns cdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Histria de llengua catalana, que havia de ser una gran compilaci dels mrits i les excellncies d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provenal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edici crtica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreci de la particular percepci lingstica i literria que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edici molt complexa, perqu l'obra ens ha arribat noms en un esborrany, que presenta mltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, aix mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o b s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat s, tanmateix, un text prou coherent que comprn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un captol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensi del catal per tot Espanya. EI ms rellevant d'aquesta obra s el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formaci de les diverses llenges romniques que t el catal com a eix central -proposa la identificaci del catal provenal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operaci que s'avana quasi cent anys a Franois Raynouard, que propugnava aix mateix, referint-se nomes al provenal, amb un mplia aprovaci de la comunitat cientfica del seu temps. Destaquen tamb un excepcional rigor histric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingstica, que s objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.
