116 resultados para Estadística -- Treball de camp
Resumo:
El present treball analitza la morfologia espermtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prov de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi ptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrnic (de rastreig i de transmissi). Per a l'anlisi estadística de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, aix com algunes cI.lules somtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus s un gmeta tpic de mamfer (format per tres parts: cap, pea de connexi i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberncia acrosmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la pea de connexi. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmtica, el major desenvolupament de la protuberncia acrosmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cllules somtiques presents en l'ejaculat ofereixen les caracterstiques prpies d'un macrfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatmiques de l'epiddim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari s pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regi epididimria presenta uns valors caracterstics en relaci al dimetre intern del conducte, a l'alada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cllules somtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cellulars: les cllules principals, les cllules basals, les cllules dares, les cllules estretes i les cllules basfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cellulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homognia, b) les cllules basals, les cllules principals, les cI.Iules dares i les cllules estretes sn diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cellular especialitzat en la secreci i reabsorci cellular, i c) les cllules basfiles sn les precursores de les cllules somtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epiddim ha estat analitzada a partir dels segents parmetres espermtics: vitalitat, resistncia osmtica dels acrosomes, estabilitat ceflica, morfologia, malformacions i aglutinaci. La vitalitat espermtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistncia osmtica dels acrosomes s'assoleix en la regi corporal de l'epiddim. L'estabilitat ceflica dels espermatozoides s ms elevada en les dues primeres regions de l'epiddim que en la regi caudal. Cada regi de l'epiddim es caracteritza per una morfologia espermtica especfica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les segents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la pea intermdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinaci espermtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si b, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinaci. La maduraci epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus s un procs lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depn de que aquesta maduraci hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamtiques prpies de l'esperma epididimari s un signe d'una incompleta maduraci dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un parmetre indicador d'estrs del mascle reproductor, tant ms quant ms s'assembli a la morfologia espermtica de la regi ceflica de l'epiddim.
Resumo:
Durant aquests darrers anys hem pogut veure com el concepte de qualitat apareixia amb molta fora a casa nostra. En l'mbit empresarial i possiblement degut a la influncia que ha tingut la implicaci de les grans empreses en tot aquest moviment, o potser noms a la creixent competncia de les empreses estrangeres, el petit i mitj empresari del nostre pas s'ha vist obligat a obrir les portes de casa seva al que podrem definir com a la "Cultura de la Qualitat". s evident que en aquesta entrada l'administraci tamb hi ha pres part. Ara b, sovint aquest missatge a favor de la qualitat ha estat "disfressat" de la tant coneguda normativa ISO 9000. Poc a poc, sota aquestes sigles la gent s'ha fet la distorsionada idea de que aix vol dir qualitat i tot el que surti d'aix s sinnim de mala qualitat. Aix doncs, val realment la pena la implicaci en el compliment d'aquestes normes? s realment per aix pel que la majoria de les petites i mitjanes empreses del nostre entorn s'han implicat en l'assegurament de la qualitat segons la ISO 9000? I ms encara, una vegada han aconseguit el certificat de qualitat n'estan realment satisfetes de les millores que han tingut? O la nica millora important s la de la imatge externa de l'empresa? La recerca d'una resposta amb base cientfica s la que porta al desenvolupament del present treball, omplint el buit que hi ha actualment entre els treballs terics i la realitat. Aquesta tesi vol esbrinar quin ha estat l'impacte que hi ha hagut a les empreses catalanes degut a la implicaci en la normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000. El mtode de recerca es basar en una anlisi de les dades que es recullin d'un treball empric a realitzar en petites i mitjanes empreses de les comarques de Catalunya. Al primer captol es defineix exactament quin s l'objectiu d'aquest treball de recerca. Al captol dos es pot trobar una perspectiva del que ha estat la qualitat en la histria i de la gent que ha fet possible que prengus la importncia que ara t. La normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000, marc de treball d'aquesta tesi es mereix un captol apart, el tres. A partir de les hiptesis a contrastar, i la literatura sobre la gesti de la qualitat, al quart captol es defineix com es portar a terme es treball, quedant definit doncs quin ser el treball empric que s'ha portat a terme. Al cinqu captol es troben els resultats obtinguts del treball empric, aix com un anlisi descriptiu d'aquests. Les hiptesis plantejades es resolen al captol sis, mitjanant l'aplicaci de la tcnica estadística denominada: "Anlisi cluster". Aquesta tcnica permetr veure per a quines agrupacions d'empreses es compleixen les hiptesis i per quines no, realitzant-se aix un estudi ms concret de la situaci. Finalment al captol set s on s'hi troben les conclusions d'aquest treball,analitzant-se tamb quines poden ser futures lnies d'investigaci en aquest camp.
Resumo:
Customer satisfaction and retention are key issues for organizations in todays competitive market place. As such, much research and revenue has been invested in developing accurate ways of assessing consumer satisfaction at both the macro (national) and micro (organizational) level, facilitating comparisons in performance both within and between industries. Since the instigation of the national customer satisfaction indices (CSI), partial least squares (PLS) has been used to estimate the CSI models in preference to structural equation models (SEM) because they do not rely on strict assumptions about the data. However, this choice was based upon some misconceptions about the use of SEMs and does not take into consideration more recent advances in SEM, including estimation methods that are robust to non-normality and missing data. In this paper, both SEM and PLS approaches were compared by evaluating perceptions of the Isle of Man Post Office Products and Customer service using a CSI format. The new robust SEM procedures were found to be advantageous over PLS. Product quality was found to be the only driver of customer satisfaction, while image and satisfaction were the only predictors of loyalty, thus arguing for the specificity of postal services
Resumo:
El projecte correspon a la assignatures de 1r curs de Fonaments Fsics a lEnginyeria Mecnica. El projecte correspon a un treball de sntesi dels conceptes i les seves aplicacions dels segents temes: 1.Anlisi dimensional. 2.Camp elctric: 2.1. Intensitat de camp elctric. 2.2. Potencial elctric. 2.3. Caracterstiques elctriques dels allants i conductors. 2.4. Conductors en equilibri electrosttic. 3.Electrocintica: 3.1. Resistivitat i resistncia. 3.2. Llei dOhm
Resumo:
En aquest article sexposen els resultats del projecte desenvolupat a lEscola Politcnica Superior de Castelldefels per incorporar les quatre competncies recollides en el seu pla destudis: treball en equip, comunicaci efica, aprenentatge autnom i treball per projectes. El projecte desenvolupa les quatre competncies de manera coordinada amb els programes de les assignatures dels plans destudi. En aquest document sexposen els resultats daplicar un pla dactivitats dissenyat per desenvolupar la capacitat de treballar en equip entre els estudiants de primer curs de les titulacions de Telemtica, Telecomunicacions i Aeronutica. Mitjanant qestionaris i informes, els estudiants mostren quina s la seva percepci sobre els punts forts i els febles. Tamb reflexionen sobre els aspectes que shan de millorar del seu propi grup. El projecte inclou un sistema de recollida de dades que permet analitzar les respostes dels estudiants. Els resultats de lexperincia mostren una evoluci positiva en lactitud i en la percepci que els estudiants tenen respecte a la competncia de treball en grup. En els apartats segents es presenta la valoraci de lexperincia centrada en una de les possibles lnies dinvestigaci
Resumo:
Amb lobjectiu dassimilar i daplicar els coneixements terics i prctics relacionats amb ledici de materials multimdia i ls de la videoconferncia, els professors de lassignatura de Noves tecnologies aplicades a leducaci dels estudis de Mestre de la Universitat de Girona impliquem als estudiants en un projecte que aprofita els recursos comunicatius que ofereix Internet per interactuar amb infants i mestres descoles de les comarques gironines
Resumo:
Creaci d'un entorn de treball per tal de visualitzar models tridimensionals en temps real amb dos objectius: proporcionar una interfcie grfica per poder visualitzar interactivament una escena, modificant-ne els seus elements i aconseguir un disseny que faci el projecte altament revisable i reutilitzable en el futur, i serveixi per tant de plataforma per provar altres projectes
Resumo:
El procs de convergncia cap a lEspai Europeu dEducaci Superior ens ha fet reflexionar, entre daltres aspectes, sobre les competncies que lalumne ha de desenvolupar per tal dexercir la seva professi en el futur. Una daquestes competncies, en el cas dels estadstics, s la de ser capa dutilitzar de manera autnoma el software especialitzat que ser la seva futura eina de treball. En aquest estudi ens plantegem augmentar el nivell dautonomia dels alumnes daplicacions informtiques dins de la Diplomatura dEstadística mitjanant la realitzaci dactivitats dautoaprenentatge. Els resultats ens permeten concloure que efectivament la realitzaci daquest tipus dactivitats augmenten la capacitat de lalumne per treballar de manera autnoma davant de lordinador
Resumo:
Amb aquesta comunicaci espero donar a conixer les meves experincies en lmbit del treball que han de suportar els alumnes fora de laula. Sn ja tres cursos en qu he posat en prctica all que des de la reforma universitria (que ja tenim aqu) es proposa: que el subjecte actiu de laprenentatge passi a ser lalumne i no el professor. Del professor ensenya hem de passar a lalumne aprn. El professorat ha de transformar-se en assessor, ha dauxiliar lalumne en un procs daprenentatge i per tant dassumpci de competncies, per mai no ha de substituir-lo en lesfor per assolir tals fites. Ja no serveix transmetre coneixements mitjanant la paraula, aquesta transmissi sha de dur a terme dirigint el procs, per, lesfor ha de ser de lalumne. Lalumnat es troba ja, per les proves pilot que he portat a terme, en un estadi dabsolut desconcert, perqu el canvi s massa radical respecte a all que estan acostumats. Cal tenir en compte que provenen dun sistema educatiu on lesfor no t cap valor, per aix resulta difcil fer-los entendre que han de ser ells els protagonistes del procs daprenentatge. Es resisteixen al canvi com a postura fcil davant del temor que suscita tot all que ens s desconegut, per, tamb perqu resulta ms fcil asseures en una aula i esperar que el professor expliqui que remenar llibres, cercar informaci, analitzar-la i bastir-se la seva prpia formaci. En molts casos el professorat tampoc no entn el que est passant. Segles i segles de tradici canviaran i aix els descolloca, per s que tamb deixarem de ser els actors principals, i alguns es pregunten, si no puc entrar en una aula per demostrar els meus coneixements, de que serveixo, jo?. I precisament aquesta pregunta s el rovell de lou de la qesti. No es tracta solament de tenir coneixements, aspecte aquest que no obvia pas la reforma, sin que lalumne ha dassolir tamb capacitats, per aix nosaltres hem de passar a ser directors, entrenadors, coordinadors i assessors del procs dassumpci de capacitats dels nostres alumnes
Resumo:
El present treball semmarca dins el camp de les estructures de formig, i ms concretament, a les que es troben reforades amb armadures de materials compostos amb matriu polimrica, s a dir FRP Fiber Reinforced Polymer
Resumo:
Estudi sobre el treball realitzat durant els anys 2005 i 2006 en ms de 300 ha de presseguers de l'Alt i el Baix Empord que contempla aspectes biolgics de C. capitata, la metodologia de seguiment i control utilitzada durant els dos anys, avaluacions realitzades a camp aix com lanlisi de les dades obtingudes
Resumo:
Els plans destudis corresponents a la carrera de Psicologia arreu de tot lestat inclouen matries troncals sobre metodologia de la recerca que donen lloc a assignatures com Estadística i Mtodes Quantitatius dInvestigaci. Paradoxalment s possible accedir a aquests estudis sense haver cursat cap assignatura relacionada amb les matemtiques des de lEnsenyament Secundari Obligatori. Els estudiants que no han cursat assignatures amb continguts matemtics no noms saben menys sobre aquesta matria, sin que tamb poden estar menys motivats per adquirir nous coneixements sobre ella. En aquest treball es vol conixer quina s lopci cursada majoritriament pels estudiants que accedeixen a la carrera de Psicologia de la UdG. A ms es pretn comparar el rendiment acadmic daquests estudiants en dues assignatures que en tot o en part tenen continguts matemtics: Mtodes i dissenys dinvestigaci en Psicologia I i Estadística aplicada a la Psicologia, segons lopci de batxillerat cursada. La mostra est formada pels estudiants matriculats als estudis de Psicologia de la UdG des del curs acadmic 2003-2004 fins al 2006-07. Els resultats indiquen que la major part dels estudiants de Psicologia procedeixen de les opcions de batxillerat en Humanitats i en Cincies Socials. A ms, sobserva que el rendiment acadmic en aquestes dues assignatures dels estudiants procedents de les opcions de batxillerat Cientfico-tcnica, Cincies de la Salut i Cincies Socials s millor que el dels estudiants procedents de les opcions dHumanitats i Arts tant pel que fa a les qualificacions obtingudes, com als percentatges de no presentats a les convocatries oficials. Es discuteix la convenincia dorientar adequadament als estudiants abans diniciar el batxillerat per tal que puguin triar lopci que ms sadeqi a la carrera que volen cursar a fi de millorar el seu rendiment i la seva motivaci pels estudis
Resumo:
Lexperincia que es presenta sha dut a terme en lassignatura Introducci a lExperimentaci en sntesi qumica, que s la primera assignatura de tipus sinttic que els estudiants es troben a la llicenciatura de qumica de la Universitat de Girona. Des del curs 2001-2002 shan introdut canvis en lassignatura amb la intenci de millorar els aprenentatges per part dels alumnes, per els canvis ms significatius en aquesta assignatura es produeixen a partir del curs 2005-2006 en que sincorporen nous mtodes davaluaci. Entre aquests nous mtodes sha incorporat duna experincia combinada daprenentatge basat en projectes i de treball cooperatiu. Consisteix en qu els alumnes han de proposar la sntesi dun producte qumic. El procs que han de realitzar durant lexercici s el mateix que haurien de dur a terme en una sntesi real fora del laboratori docent. Aquest procs inclou: recerca bibliogrfica, disseny del procediment, comprovaci del material disponible, sntesi i valoraci de la qualitat del producte i, finalment, redacci i presentaci dun informe. En lexercici daprenentatge basat en projectes hi intervenen a ms tots els elements bsics de laprenentatge cooperatiu. La primera part de lexercici s una tasca de grup, els alumnes han de desenvolupar la interacci positiva cara a cara, les habilitats personals i de grup, el group processing i la interdependncia positiva. La segona part s ms individual i els alumnes desenvolupen lexigibilitat personal. Lequip de professors implicats en aquest projecte estem molt satisfets dels resultats obtinguts en lavaluaci dels aprenentatges, i especialment en aquesta experincia
Resumo:
Quan en el paquet de les vacances hi va incls el patrimoni, podem imaginar-nos que aquest pot passar a convertir-se en un esquer per atreure els visitants. Aquesta possibilitat existeix. Amb tot, tamb hi ha altres formes de fer conviure lautenticitat del llegat cultural amb la seva capacitat de comunicar i atreure. Aquesta s una qesti que preocupa els especialistes en el patrimoni i el turisme. Els professors de la UdG Jos Antonio Donaire, responsable del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme (LMRT), i Gabriel Alcalde, director de lInstitut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), tenen una llarga trajectria de treball en aquest camp i sn testimonis privilegiats dels canvis en les actituds dels visitants
Resumo:
El motiu principal que ens ha portat a la realitzaci daquest treball ha sigut el nostre inters en el camp de la rehabilitaci. Tamb ha influt en aquesta decisi la possibilitat daccedir a documentaci grfica i histrica, ja que es tracta dun edifici histric patrimoni del municipi de Salt. Com a coneixedors de lestat actual de ledifici sha decidit que lobjecte principal del projecte estigui basat en la consolidaci estructural, considerant que no hi ha un s definit, decidim que ls ser el que ve definit al CTE com a categoria C (zones daccs al pblic), que s el ms desfavorable en quant a sobrecrregues ds. Llavors, la finalitat del projecte s dur a terme la rehabilitaci de ledifici perqu s pugui adaptar a qualsevol s que se li vulgui donar. Per tant, cal deixar clar que no s objecte redissenyar o redistribuir ledifici per donar-li un s concret
