Relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle XV

Sobre les relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle XV

Iconografia paleocristiana en ceràmiques estampades gàl·liques (d.s.p.) trobades al Nord-Est de Catalunya

Aquest article presenta un estudi detallat de peces ceràmiques que pertanyen al tipus ceràmic conegut com derivada de la sigil·lata paleocristiana (D.S.P.), obrada al migdia de la Gàl·lia des de molt a final del segle IV fins ben entrat el VI i exportada per tota la costa de la Mediterrània occidental

Girona entre l'Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalús. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

Història urbana: la primera expansió meridional (segles XI i XII)

Sobre la modificació de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII

Les villae de Costantí a Carlemany: aportacions gironines a la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Article que tracta la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

El Món funerari antic, tardoantic i altomedieval a la ciutat de Girona: u n estat de la qüestió

Article que estudia els cementiris antics i altomedievals de la ciutat de Girona ubicats a l'entorn immediat de la ciutat, a la riba esquerra del riu Onyar i intra muros

La Civilització solutriana a Catalunya

Sobre la civilització solutriana, que des d'un punt de vista cronològic i cultural es va desenvolupar al bell mig del paleolític superior, a Catalunya

Dr. Pere de Palol i Salellas: In memoriam

Article en memòria del Dr. Pere de Palol i Salellas, president d'Honor de l'Institut d'Estudis Gironins, que va morir a Barcelona el 4 de desembre del 2005

Jaciment prehistòric del «Roc de la Melca» i la seva cronologia: Sant Aniol de Finestres (Girona)

Descripció del jaciment arqueològic del 'Roc de la Melca', en la vall de Sant Aniol de Finestres (Girona). Es descriuen la indústria lítica i els problemes que presenta la cronologia del 'Roc de la Melca'

Josep Mª. Corominas i Planellas (Llançà, 1906-Serinyà, 1984)

Article en memòria del Dr. Josep Mª. Corominas i Planellas, que va morir a Serinyà el 8 de juliol de 1984

1954 les cases barates de Vila-roja : memòria d'una desaparició anunciada i les claus del seu valor històric

Estudi de les primeres 150 “cases barates”, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup “San Daniel”, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestació, en la transformació i en la desaparició progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per l’arquitecte gironí Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que també fou l’arquitecte del Grup Sant Narcís, de Germans Sàbat i de Sant Cugat a Salt

L'embassament de Boadella: antecedents, execució i repercussions locals d'una infraestructura hidràulica

L' objectiu fonamental d’aquest article és aprofundir en les implicacions socials i territorials que té la realització d’una gran infraestructura hidràulica com és un embassament. Aprofitant que l’Alt Empordà compta amb una de les dues úniques grans obres d’aquesta tipologia existents a totes les comarques gironines, s’ha pres com a cas pràctic d’estudi l’embassament de Boadella. A l’article s’analitzen quins van ser els antecedents que conduïren a la seva construcció i quins van ser els efectes directes que va tenir sobre el lloc de realització. Més al marge es deixaran les seves conseqüències a la plana i al litoral altempordanesos. Es farà una radiografia sobre com era l’espai que quedà ocupat per les aigües i el seu poblament i com va repercutir el projecte a sobre d’ells. Tot plegat, sense perdre de vista els contextos històric i geogràfic que envoltaren la seva execució

Els valors literaris de la Renaixença: sobre Barcelona, l'orgull burgès i el treball dels catalans

Sobre els valors de la Renaixença

Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX

Dissertació sobre els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemàtica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caràcter socioterritorial dels impactes, associats a la seva presència en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i 'eliminació', dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un repàs de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents països productors, i s'estudien les implicacions sociopolítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al 'Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya'. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anàlisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions teòriques i epistemològiques de cara a una visió social dels problemes ambientals