Delta9-tetrahydrocannabinol decreases somatic and motivational manifestations of nicotine withdrawal in mice

The possible interactions between Delta9-tetrahydrocannabinol (THC) and nicotine remain unclear in spite of the current association of cannabis and tobacco in humans. The aim of the present study was to explore the interactions between these two drugs of abuse by evaluating the consequences of THC administration on the somatic manifestations and the aversive motivational state associated to nicotine withdrawal in mice. Acute THC administration significantly decreased the incidence of several nicotine withdrawal signs precipitated by mecamylamine or naloxone, such as wet-dog-shakes, paw tremor and scratches. In both experimental conditions, the global withdrawal score was also significantly attenuated by acute THC administration. THC also reversed conditioned place aversion associated to naloxone precipitated nicotine withdrawal. We have then evaluated whether this effect of THC was due to possible adaptive changes induced by chronic nicotine on CB1 cannabinoid receptors. The stimulation of GTPS-binding proteins by the cannabinoid agonist WIN 55,212-2 and the density of CB1 cannabinoid receptor binding labelled with [3H] CP-55,940 were not modified by chronic nicotine treatment in the different brain structures investigated. Finally, we evaluated the consequences of THC administration on c-Fos expression in several brain structures after chronic nicotine administration and withdrawal. c-Fos was decreased in the caudate putamen and the dentate gyrus after mecamylamine precipitated nicotine withdrawal. However, acute THC administration did not modify c-Fos expression under these experimental conditions. Taken together, these results indicate that THC administration attenuated somatic signs of nicotine withdrawal and this effect was not associated to compensatory changes on CB1 cannabinoid receptors during chronic nicotine administration. In addition, THC also ameliorated the aversive motivational consequences of nicotine withdrawal.

Cannabinoid withdrawal syndrome is reduced in pre-proenkephalin knock-out mice

The functional interactions between the endogenous cannabinoid and opioid systems were evaluated in pre-proenkephalin-deficient mice. Antinociception induced in the tail-immersion test by acute Delta9-tetrahydrocannabinol was reduced in mutant mice, whereas no difference between genotypes was observed in the effects induced on body temperature, locomotion, or ring catalepsy. During a chronic treatment with Delta9-tetrahydrocannabinol, the development of tolerance to the analgesic responses induced by this compound was slower in mice lacking enkephalin. In addition, cannabinoid withdrawal syndrome, precipitated in Delta9-tetrahydrocannabinol-dependent mice by the injection of SR141716A, was significantly attenuated in mutant mice. These results indicate that the endogenous enkephalinergic system is involved in the antinociceptive responses of Delta9-tetrahydrocannabinol and participates in the expression of cannabinoid abstinence.

MDMA attenuates THC withdrawal syndrome in mice

3, 4-Methylenedioxymethamphetamine (MDMA) and cannabis are widely abused illicit drugs that are frequently consumed in combination. Interactions between these two drugs have been reported in several pharmacological responses observed in animals, such as body temperature, anxiety, cognition and reward. However, the interaction between MDMA and cannabis in addictive processes such as physical dependence has not been elucidated yet. In this study, the effects of acute and chronic MDMA were evaluated on the behavioral manifestations of Δ9-tetrahydrocannabinol (THC) abstinence in mice. THC withdrawal syndrome was precipitated by injecting the cannabinoid antagonist rimonabant (10 mg/kg, i.p.) in mice chronically treated with THC, and receiving MDMA (2.5, 5 and 10 mg/kg i.p.) or saline just before the withdrawal induction or chronically after the THC administration. Both, chronic and acute MDMA decreased in a dose-dependent manner the severity of THC withdrawal. In vivo microdialysis experiments showed that acute MDMA (5 mg/kg, i.p.) administration increased extracellular serotonin levels in the prefrontal cortex, but not dopamine levels in the nucleus accumbens. Our results also indicate that the attenuation of THC abstinence symptoms was not due to a direct interaction between rimonabant and MDMA nor to the result of the locomotor stimulating effects of MDMA. The modulation of the cannabinoid withdrawal syndrome by acute or chronic MDMA suggests a possible mechanism to explain the associated consumption of these two drugs in humans.

Munchausen's syndrome simulating reflex sympathetic dystrophy

A 15 year old girl who had pain, oedema of her left hand, and fever of four months' duration is described. Marked demineralisation of her hand was shown by radiography, and increased articular uptake by technetium-99m bone scan. All these changes were indistinguishable from reflex sympathetic dystrophy. After two admissions to hospital and multiple explorations we discovered that she had induced her symptoms herself and a diagnosis of Munchausen's syndrome was made. As far as we know this presentation has not been previously reported and might help to explain the physiopathology of some signs of reflex sympathetic dystrophy.

El debat i l"evolució conceptual de la carpeta d"aprenentatge universitària: un reflex del procès de canvi del model educatiu

[cat] La carpeta d'aprenentatge representa un punt de trobada dels grans temes que han ocupat la Didàctica d'ençà dels anys 90 del segle passat: el caràcter formatiu de l'avaluació, l'assumpte de les competències, la metacognició i el pensament crític de l'estudiant, el paper desenvolupat per les TIC, i la concepció d'un aprenentatge col·laboratiu i plantejat a llarg termini. En aquest article de revisió, hom estudia com aquests temes s'han concretat en la carpeta d'aprenentatge i n'han determinat la seva evolució. [eng] The learning portofolio represents a meeting point for the big questions than have concernend teaching since the 1990s: the formative character of the assessment, the issue of competencies, metacognition and the students's critical thinking, the role played by ICTs, and the idea of collaborative learning considered in the long term. The article looks at how these subjects have taken shape in the learning portofolio and how they have determinded its evolutin.

On the identification of monetary (and other) shocks

The purpose of this paper is twofold. First, we construct a DSGE model which spells out explicitly the instrumentation of monetary policy. The interest rate is determined every period depending on the supply and demand for reserves which in turn are affected by fundamental shocks: unforeseeable changes in cash withdrawal, autonomous factors, technology and government spending. Unexpected changes in the monetary conditions of the economy are interpreted as monetary shocks. We show that these monetary shocks have the usual effects on economic activity without the need of imposing additional frictions as limited participation in asset markets or sticky prices. Second, we show that this view of monetary policy may have important consequences for empirical research. In the model, the contemporaneous correlations between interest rates, prices and output are due to the simultaneous effect of all fundamental shocks. We provide an example where these contemporaneous correlations may be misinterpreted as a Taylor rule. In addition, we use the sign of the impact responses of all shocks on output, prices and interest rates derived from the model to identify the sources of shocks in the data.

Dos modos de ver y sentir el Perú: las propuestas estéticas y culturales enfrentadas de José María Arguedas y Mario Vargas Llosa

: José María Arguedas y Mario Vargas Llosa, dos de los escritores más importantes del Perú del siglo XX, representan, a su vez, dos modos divergentes y contrapuestos de entender la realidad del país andino. Este estudio abordará las antagónicas propuestas estéticas y culturales de ambos autores a través del análisis de los principales ejes de la narrativa arguediana y del ensayo La utopía arcaica de Vargas Llosa y las planteará como una proyección de la conflictividad socio-cultural que inauguró la conquista y como un reflejo de las distintas respuestas que originó el movimiento indigenista en el Perú.

El bilingüisme a Catalunya a través de la nova premsa gratuïta

Aquest treball pretén acostar-se a la situació lingüística real de la Catalunya d’avui. En la nostre anàlisi s’aborda el bilingüisme com a característica individual i col·lectiva i com a tret lingüístic que defineix Catalunya. A partir d’una contextualització històrica en el camp de la lingüística catalana, es presenta la problemàtica actual de convivència entre català i castellà per, més tard, utilitzar els mitjans de comunicació com a eina per acostar-se, entendre i treure conclusions al voltant de la situació lingüística de Catalunya. L’objectiu de l’estudi és aportar noves dades als treballs recents elaborats sobre la qüestió lingüística de Catalunya amb la finalitat de reforçar o contradir les conclusions dels mateixos. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’analitza quantitativament el percentatge de català i castellà dels quatre grans diaris gratuïts de Catalunya (20 Minutos, Metro, Què i ADN) tenint en compte que tots ells opten pel bilingüisme en els seus blocs locals. Amb tot, determinarem que aquests rotatius són un reflex de la situació lingüística que es viu avui a Catalunya. Com podrem observar, les dades que ens faciliten els diaris són força més alarmants que les conclusions a què arriben d’altres estudis realitzats fins al moment. Segons els diaris bilingües, l’ús del català entre la població de Catalunya ha disminuït en els darrers anys i, per tant, les polítiques de normalització lingüística han tingut uns efectes decebedors en l’autèntica essència d’una societat: la seva població. La necessitat de reconduir el procés de normalització lingüística i innovar en polítiques de preservació de la llengua ha de ser, doncs, una prioritat en un futur proper. Tanmateix, l’aportació de dades exactes, fiables i independents d’interpretacions interessades és el primer pas cap a l’objectiu de preservació de qualsevol llengua minoritària. De la mateixa manera, els nous mètodes d’estudi i l’ús d’eines alternatives al nostre abast, com poden ser els mitjans de comunicació, ens ha de servir per aproximar-nos a la realitat. Aquest treball, doncs, va adreçat a totes les persones interessades en l’actual debat lingüístic de Catalunya que, darrerament, ocupa part de l’actualitat dels diaris. Més enllà d’això, pot cridar l’atenció a qui vulgui fer-se una idea del model de bilingüisme que es dóna a casa nostra i el futur que aquest els depara tant al català com al castellà. Fins i tot, pot aportar dades útils per aquell que se senti atret pels mitjans de comunicació i pel mirall que aquests poden significar per a les societats modernes.

GEPM: gestió d'equipaments públics municipals

Aquest projecte presenta una solució integral e integrada per a la gestió d’equipaments públics municipals. És integral ja que contempla tots els aspectes de la gestió, mitjançant diferents canals en funció del perfil d’usuari que l’utilitza ; és integrada ja que proporciona una solució integrada amb l’ERP corporatiu existent actualment a l’Ajuntament per al qual s’ha desenvolupat. El projecte presenta els següents canals de gestió: Aplicació Windows desenvolupada en .NET, Extranet de gestió amb gestió de continguts, Aplicació web per dispositius mòbils i Web informativa de recollida selectiva i neteja viària. El projecte també disposa de connexió al gestor documental Documentum de EMC2.

El desastre quotidià i la disciplina repressora, respostes a la geometria minimal

La proposta de tesi pren com a punt de partida les respostes artístiques i teòriques dutes a terme a partir dels anys seixanta contra un context de coneixement tradicional fonamentalment racionalista, que segueix la tradició lògica de la modernitat i que troba el seu reflex i aplicació social en l’ordre espaial i per extensió, en la geometria. Un cop descrites les nocions que d’aquesta modernitat han estat aplicades a l’art dels anys 50 i 60, es mostra com les crítiques de determinats filòsofs i artistes han anat conformant un corpus teòric i artístic que ha implicat un intent d’enderrocament d’aquest sistema tradicional de coneixement, interpretació, lectura i atorgament de sentit a les obres artístiques. Aquests són: M.Foucault, J.Derrida, R. Smithson, R. Serra, R. Morris, Mona Hatoum, Imi Knoebel o Tacita Dean, entre d’altres. Seguidament es presenta un anàlisi més profund i detallat d’aquelles respostes artístiques més paradigmàtiques, tant al sistema de pensament tradicional com a l’ordre espaial que aquest conseqüentment implica. Aquestes crítiques s’organitzen en dues parts antagòniques: l’una és “L’adveniment del caos”, i l’altra és la “Crítica de l’ordre”. Els artistes són: L. Bourgeois, E.Hesse, A.Mendieta i P.Halley. En una tercera part, es descriu com aquest inici deconstructor del paradigma de coneixement tradicional iniciat als anys seixanta es desenvolupa durant els següents vint anys tenint en aquest cas com a fonament teòric les crítiques de R.Krauss, J. Baudrillard, P.Virilio, i com artistes els arquitectes P. Eienmann i F. Gehri, entre d’altres. La conclusió fonamental d’aquests apartats intenta posar de manifest la subversió o infracció de la geometria com a contenidora dels conceptes de la modernitat: raó i ordre moral. Finalment, en una quarta part s’inclou el propi projecte artístic que representa l’experimentació i praxi de les conclusions teòriques d’aquesta tesi.

Deberes de solidaridad y posición de garante: examen del problema en la legítima defensa

La legítima defensa, com a causa de justificació que permet l’ús de la violència entre individus per la defensa de la pròpia vida i béns, és el reflex de la conceptualització filosòfica de la societat i dels principis en el cuals es funda. Partint de la premissa que la societat és una exigència natural dels individus, els principis que s'adeqüen a ella, així com a una correcta fonamentació de la legítima defensa, són els de responsabilitat i solidaritat. El primer com a contrapartida de la llibertat individual per a organitzar la pròpia esfera, el segon com a conseqüència dels vincles que existeixen entre els individus i que fan possible l'existència objectiva de la comunitat. Ambdós principis fonamenten, ordenen i limiten els conflictes propis de la legítima defensa. La seva estructura típica és la d'un subjecte que agredeix il•legítimament a un altre, originant-se per a aquest últim un dret a la defensa que, d'una banda, està limitada per deures de solidaritat i, per una altra, ha de ser tolerada per l'agressor en la mesura de la seva responsabilitat. Les variacions en aquesta estructura tenen el seu origen en raons institucionals, com és la pertinença a un vincle familiar, i també a raons organitzatives, per la qual s'imposa un deure de respondre per la pròpia conducta quan es lesionen interessos aliens. Partint d'aquest esquema, la mesura que cadascun dels subjectes pot actuar en la defensa dels seus interessos ve determinada per la confluència relativa dels següents factors: en primer lloc, el grau de responsabilitat de l'agressor (tipus subjectiu/culpabilitat) pel conflicte li imposa diferents nivells de tolerància respecte a l'acció defensiva, al mateix temps que influïx en el tipus de solidaritat (mínima o reforçada) que se li exigeix a l'agredit en l'exercici de la seva defensa; d'altra banda, l'existència de deures de solidaritat reforçats o posicions de garantia amb rellevància en el conflicte introduïx noves conseqüències en l'estructura. Per tant, les diferents tipologies del conflicte defensiu es solucionen mitjançant l'aplicació d'ambdós principis i amb la següent lògica: a major responsabilitat de l'agressor pel conflicte, menor serà la solidaritat exigida a l'agredit en la defensa dels seus interessos. L'objectiu és, en definitiva, garantir la defensa dels béns atacats al mateix temps que es tracta de retornar a la situació conforme a dret a uns subjectes que, excepcionalment, resolen un conflicte jurídic mitjançant la violència privada.

La prevenció de conflictes de la Unió Europea deu anys després de Göteborg

La Unió Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Göteborg per a la Prevenció de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una priorització insuficient i la manca d'un compromís polític clar han estat impediments fonamentals perquè la UE concretés les seves ambicions d'erigir-se en un actor global més eficaç en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau. La pràctica concreta de la UE encara és el reflex d'una perspectiva de la gestió de les crisis clarament reactiva més que no pas d'un plantejament genuí favorable a la prevenció de conflictes. Aquest document d'actuació, principalment adreçat als qui dicten la política a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gestió de crisis a posar més èmfasi en la prevenció de conflictes, tot augmentant així els seus avantatges comparatius. Això exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenció de conflictes s’integri de forma transversal en totes les polítiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acció Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat única per a millorar la coherència i l'eficàcia de la UE com a actor globlal. Ara bé, s'està aprofitant aquesta oportunitat fugissera?

Prevenció de riscs cardiovasculars en l’esportista. La Síndrome de Sobreentrenament.

L’adaptació a l’entrenament aeròbic prolongat provoca a nivell cardíac modificacions estructurals i electrocardiogràfiques que es poden considerar parafisiològiques. Una planificació incorrecta de las càrregues de treball i factors externs estressants poden provocar una desadaptació a l’entrenament i de forma crònica en la Síndrome de Sobreentrenament. Aquesta síndrome es reflex d’un desequilibri del sistema autònom, podent presentar en les seves formes més desenvolupades manifestacions cardiovasculars greus. No es disposen actualment d’un marcador diagnòstic definitiu, sent la anamnesis dirigida el “gold standard”. El tractament consisteix en un descans actiu la durada del qual dependrà de la gravetat clínica.

Trastorns respiratoris del son i infart cerebral agut: Mecanismes patogènics, prevalença, evolució i rellevància pronòstica

Estudi prospectiu en 41 pacients amb ictus agut mitjançant poligrafia respiratòria i repetició als 3 mesos (29) per avaluar el paper de la SAHS en l’ictus agut i la relació amb les CPEs. En fase estable va disminuir significativament l’IAH total i la prevalença de SAHS greu, sense relació amb el pronòstic. L’estudi de la SAHS en l’ictus agut pot sobreestimar la prevalença de SAHS greu, dada rellevant front la decisió d’iniciar tractament amb CPAP. Les CPEs mostren un pic als 7 dies post-ictus i els pacients SAHS presenten uns valors basals menors, possible reflex de la seva disfunció endotelial.

Differential time to positivity of blood cultures: a valid method for diagnosing catheter-related bloodstream infections in the intensive care unit

iii. Catheter-related bloodstream infection (CR-BSI) diagnosis usually involves catheter withdrawal. An alternative method for CR-BSI diagnosis is the differential time to positivity (DTP) between peripheral and catheter hub blood cultures. This study aims to validate the DTP method in short-term catheters. The results show a low prevalence of CR-BSI in the sample (8.4%). The DTP method is a valid alternative for CR-BSI diagnosis in those cases with monomicrobial cultures (80% sensitivity, 99% specificity, 92% positive predictive value, and 98% negative predictive value) and a cut-off point of 17.7 hours for positivity of hub blood culture may assess in CR-BSI diagnosis.