Effects of landscape evolution on flora and habitats in agricultural mosaics

A landscape mosaic is a landscape that consist of various patches, inhabited by different habitat communities over time. Agricultural mosaics area result of the long history between societies and the environment. The understanding of the driving forces for change in this landscapes, and their effect on biodiversity, allow the development of useful tools to assess and manage natural heritage. Plant diversity, endangered plant species and interesting habitats receive the center of attention, because of their capability to integrate and reflect the main changes of this landscapes after medium and long-term.

Proyecto ecoturístico integrado en la Reserva Natural El Tisey - La Estanzuela

El presente proyecto realizado en la Reserva Natural El Tisey-La Estanzuela en la República de Nicaragua pretende mejorar la situación de dicha Reserva como destino ecoturístico. Mediante una descripción exhaustiva del área y una valoración de los recursos y servicios turísticos, se ha planteado la problemática para el desarrollo del ecoturismo. Según la OMT, el ecoturismo es un tipo de turismo sostenible que se realiza en espacios naturales protegidos para conocer la flora y fauna características. Debe satisfacer las necesidades de los turistas y de los autóctonos, al mismo tiempo que protege y mejora las oportunidades de futuro y se respeta la integridad cultural, los procesos ecológicos, la diversidad biológica y los sistemas de apoyo a la vida. En base a ésto y a los resultados obtenidos tanto de la valoración de los servicios y recursos como del análisis DAFO, se han propuesto un conjunto de mejoras y se ha realizado un plan de actuación, que se trata de la elaboración de cuatro itinerarios así como de trípticos informativos, que de llevarse a cabo, mejorarían las condiciones turísticas y de seguro que aumentaría la afluencia de turistas.

Marges i biodiversitat a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Els marges de pedra seca són un dels ambients socioecològics més singulars del país i, al mateix temps, un dels hàbitats menys estudiats. La nostra recerca ha analitzat la biodiversitat de les margenades de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; mitjançant mostrejos de flora i de la fauna hem constatat l’elevada complexitat de la xarxa tròfica que s’estableix en aquest nínxol ecològic. En la vessant socioambiental, hem realitzat entrevistes a diferents entesos en la cultura de la pedra seca, les quals han permès determinar la importància dels marges per entendre una part de la història ambiental del país. Amb la recerca s’ha observat un clar retrocés del patrimoni de pedra seca a causa de la recessió del sector agrícola. L’aprofitament turístic de la cultura de la pedra seca i la implicació de les Administracions Públiques en la difusió d’aquest patrimoni, són claus per garantir-ne la pervivència en el futur.

Seguiment de l'evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l'incendi del riu Canaletes del 20/07/2009. Proposta de campanya de voluntariat ambiental en rius per la custòdia i recuperació fluvial

El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneració no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.

Avaluació del sistema d'esquí nòrdic a Sant Joan de l'Erm

En aquest projecte s’avaluen els possibles impactes derivats de la pràctica de l’esquí nòrdic en l’àmbit d’estudi de Sant Joan de l’Erm, situat al Parc Natural de l’Alt Pirineu. A la zona d’estudi, aquesta és la principal activitat, i és per aquest motiu s’estudien tots els fluxos energètics derivats de la pràctica de l’esquí, alhora que s’analitza i diagnostica l’estat de qualitat ambiental de totes les infraestructures de la zona. Les eines utilitzades en aquest estudi han estat bàsicament dues. Primerament, s’avalua l’estat de la qualitat ambiental de les infraestructures de l’àmbit d’estudi, amb la utilització d’un informe d’avaluació ambiental, adaptat de l’informe d’avaluació del Distintiu de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. En segon terme, s’ha creat i emprat un treball de camp, que consta d’enquestes destinades als usuaris de la zona d’estudi, així com unes fitxes de camp, per tal de determinar l’estat de l’entorn natural de l’àmbit d’estudi, i analitzar la repercussió del transport dels usuaris.

Estudi de la flora i la fauna d'una zona agroforestal del sud d'Osona

L’objectiu general de l’estudi és tenir un coneixement de les espècies de flora i fauna presents en una àrea agroforestal situada al sud de la comarca d’Osona. A nivell específic, s’ha laborat un llistat de les espècies de flora i fauna presents tan exhaustiu com ha estat possible, s’han caracteritzat les comunitats vegetals presents, s’ha avaluat la població d’algunes espècies de vertebrats presents, s’han identificat els punts d’interès per a la conservació de certes espècies i, finalment, s’han establert prioritats de conservació dins l’àrea d’estudi.

Diagnosi socioambiental del litoral de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà

El litoral comprés entre els municipis de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà és una platja sorrenca situada al nord de la comarca del Tarragonès. Aquest espai allotja la platja natural protegida més ben conservada entre el Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre, sent caracteritzada per les seves dunes de sorra i les llacunes salabroses. Al ser una zona costanera el principal problema són els impactes generats per la freqüentació turística que s'han avaluat en el present treball. La freqüentació ha generat nombrosos petits camins entre les dunes, afavorint la fragmentació, el sorgiment de la vegetació al·lòctona i la molèstia i canvi de comportament a espècies de fauna importants com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Quantificació i estudi dels impactes potencial de les deixalles de pesca recreativa a Port Salvi

Les deixalles acumulades per la pràctica de la pesca recreativa, sobretot des de roca, produeixen impactes sobre les espècies de flora i fauna. En aquest estudi es fa una caracterització de les modalitats de pesca recreativa i els estris emprats, una quantificació de les pèrdues dels materials al mar i una avaluació dels impactes potencials. Els resultats obtinguts de la quantificació d’ormeigs trobats al fons marí de Port Salvi (Sant Feliu de Guixols), mostren que els estris predominants són ploms, hams, esmerillons, mosquetons i fils. Les plomades més abundants són les de surfacting i les de pesca a fons de roca. Els materials que més abunden en la composició d’ormeigs de pesca són en gran part metalls i plàstics, ambdós de lenta descomposició i alta persistència al medi

Contribution of microbial and invertebrate communities to leaf litter colonization in a Mediterranean stream

Leaf litter inputs and retention play an important role in ecosystem functioning in forested streams. We examined colonization of leaves by microbes (bacteria, fungi, and protozoa) and fauna in Fuirosos, an intermittent forested Mediterranean stream. Black poplar (Populus nigra) and plane (Platanus acerifolia) leaf packs were placed in the stream for 4 mo. We measured the biomasses and calculated the densities of bacteria, fungi, protozoa, meiofauna, and macroinvertebrates to determine their dynamics and potential interactions throughout the colonization process. Colonization was strongly correlated with hydrological variability (defined mainly by water temperature and discharge). The 1st week of colonization was characterized by hydrological stability and warm water temperatures, and allocation of C from microbial to invertebrate compartments on the leaf packs was rapid. Clumps of fine particulate organic matter (FPOM) were retained by the leaf packs, and enhanced rapid colonization by microfauna and meiofaunal collector-gatherers (ostracods and copepods). After 2 wk, an autumnal flood caused a 20-fold increase in water flow. Higher discharge and lower water temperature caused FPOM-related fauna to drift away from the packs and modified the subsequent colonization sequence. Fungi showed the highest biomass, with similar values to those recorded at the beginning of the experiment. After 70 d of postflood colonization, fungi decreased to nearly 40% of the total C in the leaf packs, whereas invertebrates became more abundant and accounted for 60% of the C. Natural flood occurrence in Mediterranean streams could be a key factor in the colonization and processing of organic matter.

Noves aportacions a la flora de les comarques meridionals de Catalunya.

Data about 89 taxa are presented. Arabis nova Vill. subsp. iberica Rivas Mart. ex Talavera, Cistus × nigricans Pourr. and Phacelia tanacetifolia Benth. are new records for the Catalan flora, and 15 taxa (Allium oporinanthum Brullo et al., Apera interrupta (L.) Beauv., Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes, Campanula affinis Schult., Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Sennen) A. and O. Bolòs, Epilobium angustifolium L., Limonium hibericum Erben, Melilotus messanensis (L.) All., Minuartia funkii (Jord.) Graebner, Onosma triceros-perma subsp. catalaunica (Sennen) O. Bolòs and Vigo, Orchis palustris Jacq., Orchis simia Lam., Selaginella denticulata (L.) Spring, Stellaria neglecta Weihle in Bluff and Fingerh. and Vaccinium myrtillus L. are new records for Southern Catalonia.

Noves aportacions a la flora de les comarques meridionals de Catalunya.

Data about 89 taxa are presented. Arabis nova Vill. subsp. iberica Rivas Mart. ex Talavera, Cistus × nigricans Pourr. and Phacelia tanacetifolia Benth. are new records for the Catalan flora, and 15 taxa (Allium oporinanthum Brullo et al., Apera interrupta (L.) Beauv., Asplenium trichomanes L. subsp. trichomanes, Campanula affinis Schult., Carex sylvatica Huds. subsp. paui (Sennen) A. and O. Bolòs, Epilobium angustifolium L., Limonium hibericum Erben, Melilotus messanensis (L.) All., Minuartia funkii (Jord.) Graebner, Onosma triceros-perma subsp. catalaunica (Sennen) O. Bolòs and Vigo, Orchis palustris Jacq., Orchis simia Lam., Selaginella denticulata (L.) Spring, Stellaria neglecta Weihle in Bluff and Fingerh. and Vaccinium myrtillus L. are new records for Southern Catalonia.

Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. I. Tàxons endèmics

Catalogue of endemic, rare or threatened vascular plants in Catalonia. I. Endemic taxa. This is the first of a set of papers devoted to rare or threatened plants in Catalonia. We list 279 specific or subspecific taxa which are in a broad sense endemic to the northeastern part of the Iberian Peninsula. We assess them with regard to their conservation status according to IUCN criteria. Assignment of these taxa to established categories has led to the following results: 6 taxa critically endangered (CR), 5 endangered (EN), 32 vulnerable (VU), 5 near threatened (LR nt). 84 least concern (LR lc), 116 not threatened (NT) and 31 data deficient (DD). The small number of taxa that enjoy legal protection in comparison with the number of threatened plants is emphasized. Key words: Endemic plants, Catalonia, Plant conservation, UICN categories.

Functional diversity of macrophyte communities within and between Pyrenean lakes

Submersed vegetation is a common feature in about 70% Pyrene an high mountain (>1500 m a.s.l.) lakes. Isoetids and soft-water elodeids are common elements of this underw ater flora and can form distinct vegetation units (i.e. patches of vegetation dominated by different species) within complex mosaics of vegetation in shallow waters (<7 m). Since is oetids exert a strong influence on sediment biogeochemistry due to high radial oxygen loss, we examined the small scale characteristics of the lake environment (water and sediment) associated to vegetation patches in order to ascertain potential functional differences among them. To do so, we characterised the species composition and biomass of the main vegetation units from 11 lakes, defined plant communities based on biomass data, and then related each community with sediment properties (redox and dissolved nutrient concentration in the pore water) and water nutrient concentration within plant canopy. We also characterised lake water and sediment in areas without vegetation as a reference. A total of twenty-one vegetation units were identified, ranging from one to five per lake. A cluster analysis on biomass species composition suggested seven different macrophyte communities that were named after the most dominant species:Nitella sp.,Potamogeton praelongus, Myriophyllum alterniflorum, Sparganium angustifolium , Isoetes echinospora,Isoetes lacustris and Carex rostrata . Coupling between macrophyte communities and their immediate environment (overlying water and sediment) was manifested mainly as variation in sediment redox conditions and the dominant form of inorganic nitrogen in pore-water. These effects depended on the specific compositi on of the community, and on the allocation between above- and belowground biomass, and could be predicted with a model relating the average and standard deviation of sediment redox potential from 0 down to -20 cm, across macrophyte communities. Differences in pore-water total dissolved phosphorus were related to the trophic state of the lakes. There was no correlation between sediment and water column dissolved nutrients. However, nitrate concentrations tended to be lower in the water overlaying isoetid communities, in apparent contradiction to the patterns of dissolved nitrates in the pore-water. These tendencies were robust even when comparing the water over laying communities within the same lake, thus pointing towards a potential effect of isoetids in reducing dissolved nitrogen in the lakes.

Estudi de la connectivitat de l’illa de Menorca

Com a objectius generals: Analitzar la connectivitat ecològica a nivell paisatgístic de Menorca a partir d’una diagnosi que permeti determinar els espais d’interès connector i els punts crítics. Desenvolupar un pla d’acció amb propostes per millorar la connectivitat actual. Objectius específics: Aplicar una metodologia capaç de parametritzar els diferents conceptes relacionats amb la connectivitat ecològica i que sigui aplicable en la planificació territorial. Identificar els espais i elements d’interès per a la correcta circulació dels fluxos ecològics (flora i fauna) i socials, clau pel manteniment del paisatge i de la connectivitat funcional, definint connectors fluvials, espais naturals protegits, matrius (forestal, agrícola i urbana), unitats paisatgístiques, patrimoni arquitectònic i arqueològic, senders i camins ramaders, etc. que permetin determinar Espais o Elements d’Interès Estratègic per a la Connectivitat (EIEC). Definir els punts clau per a la connectivitat i identificar els punts crítics, on les barreres i els elements de fragmentació (carreteres, torrents, sòl urbà, etc.) intercepten els EIEC

Canvis i permanències a les closes de l'Alt Empordà

Una de les causes principals que van motivar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecció, però, no limitava la seva acció a aquest grup, sinó que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanència. Així, a més de definir-se unes àrees de màxima protecció sota la denominació de Reserves Naturals Integrals, els límits del PNAE engloben àrees potser menys emblemàtiques, però que són clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empordà. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, però que té unes qualitats que, almenys des d'una aproximació geogràfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes