Prova de camp específica de valoració de la resistència en tennis: resposta cardíaca i efectivitat tècnica en jugadors de competició

Malgrat que la resistència específica del jugador té una influència directa sobre el rendiment en el tennis, un esport intermitent de llarga durada, les proves utilitzades per valorar-la no solen incloure tasques motrius properes a situacions de joc reals i poden ser considerades de baixa especificitat. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar una prova de camp de valoració de la resistència específica en tennis (Specific Endurance Tennis Test, SET-Test), analitzant el comportament de la freqüència cardíaca (FC) i de paràmetres d’efectivitat tècnica (ET), per tal d’esbrinar una possible relació entre ambdós paràmetres i d’aquests amb el rendiment esportiu en jugadors de competició. Van participar set tennistes masculins, als quals els va ser administrada una prova triangular, progressiva, contínua i d’intensitat màxima conduïda per una màquina llançapilotes, durant la qual es va registrar la FC i, al mateix temps, paràmetres objectius d’ET (precisió i potència) mitjançant el càlcul de percentatge d’encerts i errors. S’observa un punt de deflexió de la FC (PDFC) en un 86 % dels subjectes estudiats, previ o coincident amb una disminució de l’ET (punt de deflexió de l’eficiència tècnica, PDET). Aquests dos punts mesurats de forma simultània al llarg de la prova es mostren relacionats amb el rendiment competitiu dels jugadors estudiats. Es conclou que la prova proposada sembla un mètode específic i vàlid per avaluar la resistència específica i la condició aeròbica en tennistes, tot i que calen més estudis per tal de confirmar les hipòtesis plantejades i la validesa externa de la prova.

La rivalitat Nadal-Djokovic durant l'any 2013

L’objectiu d’aquest estudi va ser poder observar les diferències a nivell estadístic entre dos tenistes. En ell apareixen els dos millors tenistes del moment en l’any 2013: Rafael Nadal i Novak Djokovic. Per a la medició dels seus partits a nivell estadístic es va utilitzar un protocol verbal a través d’una fulla d’Excel per tal de poder, posteriorment codificar la informació. Els resultats mostren les diferències de joc entre un i l’altre, així com els punts forts i dèbils de cada jugador. Aquest estudi pretén informar de manera objectiva, en quines situacions el tenista es desenvolupa millor i en quines té més problemes.

Metodología del entrenamiento de la resistencia específica en el tenis de competición. Revisión y propuesta

El principal objetivo del entrenamiento de la resistencia en el jugador de tenis de competición es mejorar la habilidad para realizar ejercicios de alta intensidad de manera repetida, recuperarse rápidamente de los esfuerzos y mantener dicha intensidad durante el juego, evitando o retardando de esta manera la aparición de la fatiga. Para el desarrollo de los sistemas energéticos específicos, el jugador debe dirigir los entrenamientos al desarrollo de las vías energéticas y patrones de movimiento que predominan en la competición, respetando en la medida de lo posible la naturaleza intermitente del deporte y la participación muscular específica. El entrenamiento intermitente (EI) es un método adecuado y mejora el nivel de especificidad en relación a los métodos continuos o interválicos largos utilizados tradicionalmente y puede realizarse en la pista de tenis mediante ejercicios específicos. Es importante controlar adecuadamente los parámetros de carga del EI para dirigir adecuadamente las adaptaciones fisiológicas y efectos del entrenamiento a las necesidades del deporte. El objetivo de este trabajo es realizar una revisión sobre los principales aspectos fisiológicos y parámetros específicos de carga necesarios para una orientación específica del EI para el tenis y proponer un modelo de variabilidad de dichos parámetros de carga en un entorno específico de entrenamiento.

Entrenamiento de la fuerza orientado a la mejora de la velocidad de golpeo en tenis

El golpeo de la bola a velocidades elevadas, es un factor determinante para el rendimiento en el tenis moderno. Durante los últimos 20 años se ha producido una gran evolución del juego y los cambios en el juego moderno se han traducido en el uso de poderosos servicios y golpes de fondo. Aunque la fuerza es una capacidad determinante desde la perspectiva de la condición física, ha habido poca investigación para fundamentar la eficacia de los programas de entrenamiento de fuerza para los jugadores de tenis. El objetivo de este estudio es realizar una revisión sobre los criterios básicos para dirigir correctamente el entrenamiento de la fuerza orientado a la mejora de la de la velocidad de golpeo de la pelota. Aunque las necesidades de fuerza dinámica máxima (FDM) en los golpeos son bajas, la literatura científica parece apuntar que unos adecuados niveles de FDM ejercen efectos positivos sobre el aumento de velocidad de golpeo en el tenis. La mejora y mantenimiento de esta manifestación de fuerza se busca a expensas de factores neurales. Los entrenamientos de fuerza útil deben utilizar medios que permitan ejecutar el gesto técnico, implicar las mismas cadenas musculares, rango de movimiento o velocidades de ejecución. En este sentido, se han propuesto la utilización de pelotas medicinales, mancuernas de peso ligero, gomas elásticas, máquinas multifuncionales de resistencia neumática o poleas.

Estudi de la zona de finalització més eficaç per guanyar el punt mitjançant l'atac de dreta en el tennis de taula

L’objectiu d’aquest estudi és determinar la zona més efectiva per guanyar el punt mitjançant l’atac de dreta en el tennis de taula. S’utilitza una adaptació del sistema d’anàlisi dels tres nivells d’habilitat, proposat pels acadèmics xinesos Wu i Li (1990) per tal de classificar els punts de la forma que ens permetin analitzar les zones de finalització i les formes com s’obtenen els punts. L’estudi analitza cinc partits dels sis millors jugadors del rànquing mundial de la ITTF. El resultat de l’estudi és que la zona de finalització més eficaç per obtenir el punt mitjançant l’atac de dreta és la zona 1 de la taula del rival.

Coalition formation in a contest game with three heterogeneous players

We analyze the incentives for cooperation of three players differing in their efficiency of effort in a contest game. We concentrate on the non-cooperative bargaining foundation of coalition formation, and therefore, we adopt a two-stage model. In the first stage, individuals form coalitions following a bargaining protocol similar to the one proposed by Gul (1989). Afterwards, coalitions play the contest game of Esteban and Ray (1999) within the resulting coalition structure of the first stage. We find that the grand coalition forms whenever the distribution of the bargaining power in the coalition formation game is equal to the distribution of the relative efficiency of effort. Finally, we use the case of equal bargaining power for all individuals to show that other types of coalition structures may be observed as well.

Tennis i dona

L'objectiu d'aquest document que es va presentar a l’Assignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contemporània", durant el curs acadèmic 1998/1999, és analitzar les diferències del tennis respecte d'altres esports que han permès que sigui un esport actualment tant o més important que el dels homes.

Dynamic stackelberg game with risk-averse players: optimal risk-sharing under asymmetric information

The objective of this paper is to clarify the interactive nature of the leader-follower relationship when both players are endogenously risk-averse. The analysis is placed in the context of a dynamic closed-loop Stackelberg game with private information. The case of a risk-neutral leader, very often discussed in the literature, is only a borderline possibility in the present study. Each player in the game is characterized by a risk-averse type which is unknown to his opponent. The goal of the leader is to implement an optimal incentive compatible risk-sharing contract. The proposed approach provides a qualitative analysis of adaptive risk behavior profiles for asymmetrically informed players in the context of dynamic strategic interactions modelled as incentive Stackelberg games.

Nash equilibrium strategies in discrete-time finite-horizon dynamic games with risk-and effort-averse players

The objective of this paper is to re-examine the risk-and effort attitude in the context of strategic dynamic interactions stated as a discrete-time finite-horizon Nash game. The analysis is based on the assumption that players are endogenously risk-and effort-averse. Each player is characterized by distinct risk-and effort-aversion types that are unknown to his opponent. The goal of the game is the optimal risk-and effort-sharing between the players. It generally depends on the individual strategies adopted and, implicitly, on the the players' types or characteristics.

Welfare of naive and sophisticated players in school choice

Two main school choice mechanisms have attracted the attention in the literature: Boston and deferred acceptance (DA). The question arises on the ex-ante welfareimplications when the game is played by participants that vary in terms of their strategicsophistication. Abdulkadiroglu, Che and Yasuda (2011) have shown that the chances ofnaive participants getting into a good school are higher under the Boston mechanism thanunder DA, and some naive participants are actually better off. In this note we show thatthese results can be extended to show that, under the veil of ignorance, i.e. students not yetknowing their utility values, all naive students may prefer to adopt the Boston mechanism.

Time consistent Pareto solutions in common access resource gameswith asymmetric players

In the analysis of equilibrium policies in a di erential game, if agents have different time preference rates, the cooperative (Pareto optimum) solution obtained by applying the Pontryagin's Maximum Principle becomes time inconsistent. In this work we derive a set of dynamic programming equations (in discrete and continuous time) whose solutions are time consistent equilibrium rules for N-player cooperative di erential games in which agents di er in their instantaneous utility functions and also in their discount rates of time preference. The results are applied to the study of a cake-eating problem describing the management of a common property exhaustible natural resource. The extension of the results to a simple common property renewable natural resource model in in nite horizon is also discussed.

Time consistent Pareto solutions in common access resource gameswith asymmetric players

In the analysis of equilibrium policies in a di erential game, if agents have different time preference rates, the cooperative (Pareto optimum) solution obtained by applying the Pontryagin's Maximum Principle becomes time inconsistent. In this work we derive a set of dynamic programming equations (in discrete and continuous time) whose solutions are time consistent equilibrium rules for N-player cooperative di erential games in which agents di er in their instantaneous utility functions and also in their discount rates of time preference. The results are applied to the study of a cake-eating problem describing the management of a common property exhaustible natural resource. The extension of the results to a simple common property renewable natural resource model in in nite horizon is also discussed.

Study of the effect of oral health on physical condition of professional soccer players of the Football Club Barcelona

Objectives: The objective of this study was to evaluate the oral health status of professional soccer players of F.C. Barcelona and its relation to the incidence of sport lesions. Methods: Thirty professional soccer players were consecutively evaluated in the seasons 2003/4, 2004/5 and 2005/6. A research protocol to assess their oral health was developed. DMFT, Quigley & Hein plaque index (PI), Löe & Silness gingival index (GI), World Health Organization malocclusion index, Ramfjord teeth probing pocket depth (PPD), TMJ examination and history of dental trauma were recorded. All physical injuries sustained by players during the season were documented from F.C. Barcelona medical services. Results: Mean DMFT score was 5.7 (SD 4.1), Quigley & Hein plaque index score was 2.3 (SD 1.1), Löe & Silness gingival index was 1.1 (SD 0.8), and periodontal pocket depth was 1.9 mm (SD 0.3). Pearson"s analysis showed a significant correlation between PI and GI (p<0.01). Nine players (30%) presented bruxism - the same proportion of those with severe malocclusion. Seven (23.3%) players had suffered uncomplicated crown fractures. The mean incidence of physical injuries was 8 (SD 3.4) per player. PI and PPD showed a statistically significant correlation to muscle injuries (p<0.05). Conclusions: Soccer players, despite intensive medical follow-up, have significant oral health problems such as untreated caries, gingivitis or malocclusion, and suffer dental trauma as a result of sports activities. Their physical condition could also be associated to oral health

Dynamic Criteria: a Longitudinal Analysis of Professional Basketball Players" Outcomes

This paper describes the fluctuations of temporal criteria dynamics in the context of professional sport. Specifically, we try to verify the underlying deterministic patterns in the outcomes of professional basketball players. We use a longitudinal approach based on the analysis of the outcomes of 94 basketball players over ten years, covering practically players" entire career development. Time series were analyzed with techniques derived from nonlinear dynamical systems theory. These techniques analyze the underlying patterns in outcomes without previous shape assumptions (linear or nonlinear). These techniques are capable of detecting an intermediate situation between randomness and determinism, called chaos. So they are very useful for the study of dynamic criteria in organizations. We have found most players (88.30%) have a deterministic pattern in their outcomes, and most cases are chaotic (81.92%). Players with chaotic patterns have higher outcomes than players with linear patterns. Moreover, players with power forward and center positions achieve better results than other players. The high number of chaotic patterns found suggests caution when appraising individual outcomes, when coaches try to find the appropriate combination of players to design a competitive team, and other personnel decisions. Management efforts must be made to assume this uncertainty.

L'impacte d'un programa de tennis com a eina de millora de la qualitat de vida i l'estrès percebut en dones físicament inactives d'entre 43 i 50 anys

Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.