Del despoblament a la revitalització demogràfica: els canvis en el comportament de la població al Pirineu català (1860-2006) : el cas de l’Urgellet i el Baridà (Alt Urgell-Cerdanya)

El treball es centra en l’estudi de l’evolució demogràfica de dues subcomarques del Pirineu català, l’Urgellet i el Baridà, entre mitjans del segle XIX i la darrera explotació estadística del padró d’habitants (2006). En la primera part del treball s’aporten bases teòriques sobre el procés de despoblament que han experimentat les àrees de muntanya catalanes i sobre el lent procés de recuperació que part d’aquests territoris experimenten en l’actualitat. A continuació es realitza un anàlisi estadístic en profunditat de les diferents etapes del despoblament, del canvi de tendència que es produeix a partir de la dècada de 1980 i de la recent revitalització demogràfica. Per últim, es presenten alguns dels factors explicatius d’aquest procés de recuperació demogràfica que afecta a determinats indrets del Pirineu català.

Producción y Productividad Agrícolas en la Isla de Mallorca, 1590-1860

This paper proposes a detailed measurement of the agricultural development of the island of Majorca from the late sixteenth century to the midnineteenth century, with an emphasis on the products which made up the bulk of the island’s agricultural production. The authors have organized most of the existing databases in the island’s archives and have also incorporated quantitative and qualitative material from their own research and that of other colleagues. Due to their quality and regularity, the data are among the richest known for pre-industrial Europe. These sources lead to some conclusions which link with recent debates in European economic history concerning the calculation of economic growth in economies for periods before statistics were kept. The text presents a methodological analysis covering almost 80 per cent of agricultural production of the island of Majorca and leaves conclusions to be supplemented by further studies of the manufacturing and service sectors

The impact of investment in education on economic development: Spain in comparative perspective (1860-2000)

Throughout the 19th century and until the mid-20th century, in terms of long-terminvestment in human capital and, above all, in education, Spain lagged far behind theinternational standards and, more specifically, the levels attained by its neighbours inEurope. In 1900, only 55% of the population could read; in 1950, the figure was 93%.This no doubt contributed to a pattern of slower economic growth in which thephysical strength required for agricultural work, measured here through height, had alarger impact than education on economic growth. It was not until the 1970s, with thearrival of democracy, that the Spanish education system was modernized and theinfluence of education on economic growth increased.

New Estimates of Regional GDP in Spain, 1860-1930

This paper presents a new regional database on GDP in Spain for the years 1860, 1900, 1914 and 1930. Following Geary and Stark (2002), country level GDP estimates are allocated across Spanish provinces. The results are then compared with previous estimates. Further, this new evidence is used to analyze the evolution of regional inequality and convergence in the long run. According to the distribution dynamics approach suggested by Quah (1993, 1996) persistence appears as a main feature in the regional distribution of output. Therefore, in the long run no evidence of regional convergence in the Spanish economy is found.

A comparison of the processes of institutionalisation of political economy in Spain and Italy (1860-1900)

[spa] El estudio de los procesos a través de los cuales la economía política se ha transformado en una disciplina académica es un área de creciente interés en la historia del pensamiento económico. Dicho estudio se ha abordado a través del análisis de la importancia de la economía política en un conjunto de instituciones, consideradas clave en la expansión de la economía en las sociedades occidentales en la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX: universidades, sociedades económicas, publicaciones periódicas de contenido económico y los parlamentos nacionales. Este papel presenta una comparación entre los desarrollos del proceso de institutionalización de la economía política en España e Italia, a través del estudio de la presencia de esta disciplina en las instituciones mencionadas para el periodo 1860-1900. El objetivo es medir la posible existencia de una vía común en la institucionalización de la economía política en ambos países, como un primer paso hacia la elaboración de un modelo supranacional de institucionalización de la economía en este periodo.

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

New Estimates of Regional GDP in Spain, 1860-1930

This paper presents a new regional database on GDP in Spain for the years 1860, 1900, 1914 and 1930. Following Geary and Stark (2002), country level GDP estimates are allocated across Spanish provinces. The results are then compared with previous estimates. Further, this new evidence is used to analyze the evolution of regional inequality and convergence in the long run. According to the distribution dynamics approach suggested by Quah (1993, 1996) persistence appears as a main feature in the regional distribution of output. Therefore, in the long run no evidence of regional convergence in the Spanish economy is found.

A comparison of the processes of institutionalisation of political economy in Spain and Italy (1860-1900)

[spa] El estudio de los procesos a través de los cuales la economía política se ha transformado en una disciplina académica es un área de creciente interés en la historia del pensamiento económico. Dicho estudio se ha abordado a través del análisis de la importancia de la economía política en un conjunto de instituciones, consideradas clave en la expansión de la economía en las sociedades occidentales en la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX: universidades, sociedades económicas, publicaciones periódicas de contenido económico y los parlamentos nacionales. Este papel presenta una comparación entre los desarrollos del proceso de institutionalización de la economía política en España e Italia, a través del estudio de la presencia de esta disciplina en las instituciones mencionadas para el periodo 1860-1900. El objetivo es medir la posible existencia de una vía común en la institucionalización de la economía política en ambos países, como un primer paso hacia la elaboración de un modelo supranacional de institucionalización de la economía en este periodo.

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

Estímulos y obstáculos al avance de la propiedad campesina (el baix Empordà, 1860-1940)

The aim of this article is to think about the expansion in peasant property detectable from the end of nineteeth to the middle of twenteeth centuries. The research is centred around one particular Catalan region, the Baix Empordà. The main parts of the process were the break-up and, the sale of old estates, as well as its purchase —fragmented— by peasant sectors. Some explanatory elements are set, both related to the behaviour of landed sectors, and to the means that make possible the expansion of a significant group of peasant properties

The Spatial Distribution of Spanish Transport Infrastructure between 1860 and 1930

The origin of Spanish regional economic divergence can be traced back at least until the seventeenth century, although its full definition took place during industrialisation. Historians have often included uneven regional infrastructure endowments among the factors that explain divergence among Spanish regions, although no systematic analysis of the spatial distribution of Spanish infrastructure and its determinants has been carried out so far. This paper aims at filling that gap, by offering a description of the regional distribution of the main Spanish transport infrastructure between the middle of the nineteenth century and the Civil War. In addition, it estimates a panel data model to search into the main reasons that explain the differences among the Spanish regional endowments of railways and roads during that period. The outcomes of that analysis indicate that both institutional factors and the physical characteristics of each area had a strong influence on the distribution of transport infrastructure among the Spanish regions.

La consolidación de la propiedad campesina en Cataluña: un análisis cuantitativo (el Baix Emporda) 1860-1940)

Este artículo pretende aportar algunas evidencias que avalen la idea de que lastransformaciones ocurridas en la distribución del suelo agrario entre mediados delsiglo XIX y mediados del XX propiciaron un avance significativo de la propiedadcampesina paralelo a un cierto retroceso de la propiedad rentista

Evolució del poblament a Ciutadella de Menorca (1860-2013). La revolució turística

El present treball de final de grau tracta el tema de l’evolució del poblament del municipi de Ciutadella de Menorca i la seva contextualització a les Illes Balears, gràcies al Nomenclàtor del 1860. Per tal de realitzar un estudi aproximat del que pot haver passat, s’han pres tres moments històrics de referència: el 1860, el 1957 i l’actualitat. D’aquesta manera, amb la observació dels canvis en el poblament i la seva relació amb la població, m’he adonat de la tendència creixent d’aquests indicadors, els quals sofrien un canvi de tendència al voltant dels anys seixanta tot augmentat de forma accelerada. La causa d’aquest augment es troba relacionada amb l’aparició del turisme de masses, que va atreure tant immigració interessada en la gran oferta de treball, com turistes interessats en gaudir d’allò que Menorca –i el municipi en qüestió- els oferia. Parlem llavors d’una “revolució turística”.