Money, Fame and the Allocation of Talent: Brain Drain, the Matthew Effect and the Institution of Science

The earning structure in science is known to be flat relative to the one in the private sector, which could cause a brain drain toward the private sector. In this paper, we assume that agents value both money and fame and study the role of the institution of science in the allocation of talent between the science sector and the private sector. Following works on the Sociology of Science, we model the institution of science as a mechanism distributing fame (i.e. peer recognition). We show that since the intrinsic performance is less noisy signal of talent in the science sector than in the private sector, a good institution of science can mitigate the brain drain. We also find that providing extra monetary incentives through the market might undermine the incentives provided by the institution and thereby worsen the brain drain. Finally, we study the optimal balance between monetary and non-monetary incentives in science.

The distribution of talent across contests

Do the contests with the largest prizes attract the most able contestants? Towhat extent do contestants avoid competition? In this paper, we show, theoreticallyand empirically, that the distribution of abilities plays a crucial role in determiningcontest choice. Sorting exists only when the proportion of high-ability contestantsis sufficiently small. As this proportion increases, contestants shy away from competitionand sorting decreases, such that, reverse sorting becomes a possibility. Wetest our theoretical predictions using a large panel data set containing contest choiceover three decades. We use exogenous variation in the participation of highly-ablecompetitors to provide empirical evidence for the relationship among prizes, competition,and sorting.

Money, fame and the allocation of talent: Brain drain and the institution of science

The earning structure in science is known to be flat relative to the one in theprivate sector, which could cause a brain drain toward the private sector. In thispaper, we assume that agents value both money and fame and study the role ofthe institution of science in the allocation of talent between the science sector andthe private sector. Following works on the Sociology of Science, we model theinstitution of science as a mechanism distributing fame (i.e. peer recognition). Weshow that since the intrinsic performance is less noisy signal of talent in the sciencesector than in the private sector, a good institution of science can mitigate thebrain drain. We also find that providing extra monetary incentives through themarket might undermine the incentives provided by the institution and therebyworsen the brain drain. Finally, we study the optimal balance between monetaryand non-monetary incentives in science.

Intel·ligència competitiva en la gestió de recursos de talent (RRT)

Les organitzacions afronten una nova era industrial, la era de la Societat del Coneixement. Als recursos clàssics necessaris per mantenir-se competitiu en un mercat cada cop més exigent (RRHH, recursos naturals, recursos financers, etc.), s'hi ha afegit el recurs del coneixement, associat a les persones que tenen la capacitat d'aportar un elevat valor afegit a les organitzacions. Aquestes persones amb aptitud, actitud i sensibilitat per actuar amb intel·ligència són recursos de talent (RRT) i han de considerar-se un factor clau per qualsevol organització. L'estudi dut a terme sobre l'estat de l'art de la gestió de RRT evidencia la manca d'estratègies en aquest sentit. A més a més, s'han detectat alguns aspectes millorables en l'actual percepció entre informació-empresa. Per tots aquests motius, s'ha dut a terme una nova proposta per entendre la relació informacióempresa i s'ha desenvolupat un model de vigilància de RRT, que hauria de quedar integrat en l'estratègia de Gestió del Coneixement de qualsevol organització. L'estudi inclou també la presentació d'algunes eines de vigilància d'informació, fent incís en les eines de cerca d'informació a Internet, per la seva creixent rellevància. Aquesta nova situació industrial presentarà noves oportunitats de negoci relacionades amb la gestió de RRT, així com obrirà possiblement nous debats ètics sobre la conveniència o no, d'entendre les persones com a un recurs més per a les organitzacions.

Talent o educació: el cas Mozart

Aquest article pretén analitzar la influència de Leopold Mozart en l'educació musical i la formació integral de W.A.Mozart, mitjançant les seves cartes i escrits, així com de l'estil de les seves primeres obres i llur semblança amb el quadern que Leopold va recopilar per a Wolfgang en 1762 i que va servir de mètode d'aprenentatge de piano durant els seus viatges i estades a l'estranger.

What do we actually mean by talent in business? Does it really matter?

[spa] La conceptuación de talento ha ido cobrando cada vez más importancia tanto para académicos como profesionales, con el fin de avanzar en el estudio de la gestión del talento. De hecho, la confusión sobre el significado de talento en la realidad empresarial impide llegar a un consenso sobre el concepto y la práctica de la gestión del talento. En este estudio teórico revisamos el concepto de talento en el mundo de la empresa con el fin de resumir lo que hemos aprendido y discutir las ventajas y limitaciones de las diferentes acepciones. Concluimos con la formulación de una definición de este concepto, ya que una correcta interpretación de la gestión del talento—por no hablar de una exitosa gestión del talento— depende de tener una comprensión clara de lo que se entiende por talento en un contexto organizativo. Además, con la definición de talento propuesta delimitamos el concepto de talento evitando algunos problemas detectados en las definiciones anteriores (por ejemplo, generalidades y tautologías), y poniendo de relieve las variables importantes que le afectan y lo hacen más manejable.

What do we actually mean by talent in business? Does it really matter?

[spa] La conceptuación de talento ha ido cobrando cada vez más importancia tanto para académicos como profesionales, con el fin de avanzar en el estudio de la gestión del talento. De hecho, la confusión sobre el significado de talento en la realidad empresarial impide llegar a un consenso sobre el concepto y la práctica de la gestión del talento. En este estudio teórico revisamos el concepto de talento en el mundo de la empresa con el fin de resumir lo que hemos aprendido y discutir las ventajas y limitaciones de las diferentes acepciones. Concluimos con la formulación de una definición de este concepto, ya que una correcta interpretación de la gestión del talento—por no hablar de una exitosa gestión del talento— depende de tener una comprensión clara de lo que se entiende por talento en un contexto organizativo. Además, con la definición de talento propuesta delimitamos el concepto de talento evitando algunos problemas detectados en las definiciones anteriores (por ejemplo, generalidades y tautologías), y poniendo de relieve las variables importantes que le afectan y lo hacen más manejable.

L'estímul del talent per progressar. El programa Noustalents.cat s'ha de convertir en un planter de joves científics

Divendres passat, el president Montilla, amb els consellers Maragall i Huget, va presentar el programa Noustalents.cat, un projecte gestionar per Talència -Institució per Foment de la Recerca Catalana i la Viència- que té per objectiu la promoció del talent en ciències naturals i socials, tecnologia i matemàtiques.

Are we wasting our talent? Overqualification and overskilling among PhD graduates

Drawing on a very rich data set from a recent cohort of PhD graduates, we examine the correlates and consequences of qualification and skills mismatch. We show that job characteristics such as the economic sector and the main activity at work play a fundamental direct role in explaining the probability of being well matched. However, the effect of academic attributes seems to be mainly indirect, since it disappears once we control for the full set of work characteristics. We detected a significant earnings penalty for those who are both overqualified and overskilled and also showed that being mismatched reduces job satisfaction, especially for those whose skills are underutilized. Overall, the problem of mismatch among PhD graduates is closely related to demand-side constraints of the labor market. Increasing the supply of adequate jobs and broadening the skills PhD students acquire during training should be explored as possible responses.

Geography of talent and regional differences in Spain

Tentative empirical evidence suggests that the agglomeration of talent contributes to regional development. However, given that talented people are not evenly distributed across regions, this paper seeks to determine how the concentration of talent affects patterns of regional development. Here, we empirically evaluate the effects of the distribution of talent on regional differences by means of a detailed analysis of the 17 Autonomous Communities of Spain between 1996 and 2004. We hypothesise that regions specialising in strategic sectors that are creative and which can be assumed to enjoy rapid growth in productivity will experience faster rates of development and, in turn, that this concentration of talent will have a positive impact on the region’s economic performance. Thus, we believe that this mechanism can explain the marked regional imbalances in Spain. Our findings confirm that regional differences, measured in terms of GDP per capita and by, - industrial and service- oriented production, are influenced by the Communities’ talent bases as determined by, educational attainment and employment in assumed to be strategic for regional development, inasmuch as these sectors provide economic specialization.

Labor Mobility of the Chinese Graduates from British and Spanish Universities: What Happens to the "Talent Migration"?

The scholarship on migration in Europe heavily focuses on the integration of economically vulnerable migrants. In the age of commercialization of education, however, the European Union attracts a rising number of highly skilled non-EU migrants that take up studies across the continent. Despite economic downturn, the EU universities experience a rapid growth in the number of Chinese students, many of whom settle in Europe upon graduation. Surprisingly, although the number of Chinese students in the EU increases, scholars largely ignore the labor paths that these highly skilled migrants take upon graduating from European universities. This study aims to fill this gap by exploring the variation in the Chinese graduates’ labor incorporation patterns and in their spatial mobility. In this project, I also examine macro-level hypotheses predicting that the EU and host states’ labor market institutions, changes in the EU policies on the highly skilled and the outburst of economic crisis matter for the Chinese highly skilled social and spatial mobility. Seizing on surveys, interviews and on the bodies of literature on stratification and social mobility, economic incorporation, social capital and human capital, I look at the Chinese students that graduated from universities in Great Britain and Spain. These states differ in the university tuition fees, migration policies towards the highly skilled workers and in the period of the Chinese students’ influx, thus providing an economically and socially diverse sample. My research will contribute to the literature on the relations between migrants’ social mobility, class and status background and spatial mobility, at the same time adding a transnational level perspective to the study of highly skilled Asian migration.

What is the meaning of ‘talent’ in the world of work?

The ongoing confusion about the meaning of ‘talent’ within the world of work is hindering the establishment of widely accepted talent management theories and practices. The aim of this paper is to contribute to the literature on talent management by offering an in-depth review of the talent concept within the specific context of the world of work, and proposing a framework for its conceptualization. We group different theoretical approaches to talent into ‘object’ (i.e., talent as natural ability; talent as mastery; talent as commitment; talent as fit) versus ‘subject’ approaches (i.e., talent as all people; talent as some people) and identify dynamics existing within and between them, as well as implications for talent management theory and practice. Finally, we discuss different avenues for further research aimed at developing the talent—and consequently, the talent management—construct further.

Talent, expert o les dues coses

De vegades és difícil distingir els conceptes d’individu amb talent i individu expert. Sens dubte, això és degut a que els individus que assoleixen l’èxit en l’esport, la música, el teatre, la literatura, etc. mostren ambdues condicions: una si es vol innata, el talent, i una altra adquirida, la de ser expert. També, de vegades, desitjaríem que els talents treballessin per a ser experts, aspecte que els elevaria a un grau superior d’excel·lència. En el present article es realitza una posada al dia d’ambdós conceptes amb l’objectiu d’establir una base adequada sobre la que sostenir amb més solidesa les decisions i actuacions del formador. També es presenten algunes nocions sobre el seguiment i control dels nois que gaudeixen en les canteres esportives sempre amb l’orientació bàsica de formar individus complerts amb un rendiment òptim.

La competitivitat també requereix talent

L'informe Innovation Union Competitiveness Report 2011 indica que l'Estat espanyol està en condicions d'arribar al 3% de despesa en R+D respecte al PIB, objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020, però per fer-ho caldria un increment notable de la mitjana de la despesa anual respecte als anys anteriors, especialment en l'àmbit empresarial. Un dels grans dèficits de l'economia espanyola rau en la gran distància entre la inversió empresarial en R+D espanyola i l'europea. La tendència actual fa pensar que Espanya, sense un fort impuls, es quedarà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

Intel·ligència competitiva en la gestió de recursos de talent (RRT)

Les organitzacions afronten una nova era industrial, la era de la Societat del Coneixement. Als recursos clàssics necessaris per mantenir-se competitiu en un mercat cada cop més exigent (RRHH, recursos naturals, recursos financers, etc.), s'hi ha afegit el recurs del coneixement, associat a les persones que tenen la capacitat d'aportar un elevat valor afegit a les organitzacions. Aquestes persones amb aptitud, actitud i sensibilitat per actuar amb intel·ligència són recursos de talent (RRT) i han de considerar-se un factor clau per qualsevol organització. L'estudi dut a terme sobre l'estat de l'art de la gestió de RRT evidencia la manca d'estratègies en aquest sentit. A més a més, s'han detectat alguns aspectes millorables en l'actual percepció entre informació-empresa. Per tots aquests motius, s'ha dut a terme una nova proposta per entendre la relació informacióempresa i s'ha desenvolupat un model de vigilància de RRT, que hauria de quedar integrat en l'estratègia de Gestió del Coneixement de qualsevol organització. L'estudi inclou també la presentació d'algunes eines de vigilància d'informació, fent incís en les eines de cerca d'informació a Internet, per la seva creixent rellevància. Aquesta nova situació industrial presentarà noves oportunitats de negoci relacionades amb la gestió de RRT, així com obrirà possiblement nous debats ètics sobre la conveniència o no, d'entendre les persones com a un recurs més per a les organitzacions.