Diversitat bacteriana a les esponges marines

L’objectiu principal del projecte era aprofundir en el coneixement de les malalties de les esponges, centrant-nos en la diversitat bacteriana que acullen. Als estius 2008 i 2009 va haver episodis d’elevades temperatures de l’aigua de mar que van suposar importants mortalitats massives d’esponges a la Mediterrània. Contra tot pronòstic, els estius del projecte, el 2010 i el 2011, no van resultar especialment calorosos i no hi va haver episodis de mortalitat. És un fet molt positiu per les comunitats bentòniques però algun dels objectius específics de la meva proposta no es va poder dur a terme com havien estat platejats inicialment. Disposàvem de diferents mostres d’esponges malaltes de l’espècie Ircinia fasciculata, sanes i aigua circumdant recollides l’estiu 2009 i fixades per DNA, per això s’han pogut identificar i caracteritzar els canvis en la comunitat microbiològica de les esponges malaltes respecte de les sanes. Hem constatat que més que una infecció per un o pocs patògens puntuals, com havien proposat alguns autors, hi ha un canvi dràstic en la comunitat microbiològica associada a les esponges. Les esponges malaltes, on dominen els bacteris heterotròfics, presenten una major diversitat bacteriana que les sanes, on dominen els autòtrofs. Tot i que no es va poder realitzar un nou mostreig d’individus malalts, i algun objectiu específic no es va poder desenvolupar, vaig aprofitar l’estada en un centre de referència en estudis de la diversitat microbiana, per ampliar el coneixement general de les comunitats bacterianes associades a esponges. Es van realitzar nous estudis en què vam testar si totes les esponges (bacteriosponges i no) presenten simbionts reals o si les no-bacteriosponges presenten un enriquiment de les comunitats de l’aigua de mar però no una flora específica. El resultat és que totes les esponges presenten associacions molt específiques malgrat hi ha fortes diferències entre les comunitats microbianes associades a bacteriosponges i a no-bacteriosponges.

Cyanobacterial diversity and a new Acaryochloris-like symbiont from Bahamian sea-squirts

Symbiotic interactions between ascidians (sea-squirts) and microbes are poorly understood. Here we characterized the cyanobacteria in the tissues of 8 distinct didemnid taxa from shallow-water marine habitats in the Bahamas Islands by sequencing a fragment of the cyanobacterial 16S rRNA gene and the entire 16S-23S rRNA internal transcribed spacer region (ITS) and by examining symbiont morphology with transmission electron (TEM) and confocal microscopy (CM). As described previously for other species, Trididemnum spp. mostly contained symbionts associated with the Prochloron-Synechocystis group. However, sequence analysis of the symbionts in Lissoclinum revealed two unique clades. The first contained a novel cyanobacterial clade, while the second clade was closely associated with Acaryochloris marina. CM revealed the presence of chlorophyll d (chl d) and phycobiliproteins (PBPs) within these symbiont cells, as is characteristic of Acaryochloris species. The presence of symbionts was also observed by TEM inside the tunic of both the adult and larvae of L. fragile, indicating vertical transmission to progeny. Based on molecular phylogenetic and microscopic analyses, Candidatus Acaryochloris bahamiensis nov. sp. is proposed for this symbiotic cyanobacterium. Our results support the hypothesis that photosymbiont communities in ascidians are structured by host phylogeny, but in some cases, also by sampling location.