Emergent patterns of social organization in captive Cercocebus torquatus: Testing the GrooFiWorld agent-based model

We empirically applied the GrooFiWorld agent-based model (Puga-González et al. 2009) in a group of captive mangabeys (Cercocebus torquatus). We analysed several measurements related to aggression and affiliative patterns. The group adopted a combination of despotic and egalitarian behaviours resulting from the behavioural flexibility observed in the Cercopithecinae subfamily. Our study also demonstrates that the GrooFiWorld agent-based model can be extended to other members of the Cercopithecinae subfamily generating parsimonious hypotheses related to the social organization.

El espacio como producto social: variables arqueológicas para un análisis de la organización social en prehistoria

El espacio social es un concepto ambiguo cuyo componente material está determinado por el carácter del componente social, puesto que la organización de los objetos en el espacio y el espacio mismo, responden a las normas sociales del comportamiento humano. Partimos de la premisa que los residuos generados durante el proceso de producción y del consumo tienden a tener una distribución relativamente regular en el espacio físico. La ausencia de la aleatoriedad en la dispersión de estos restos solo significa que habían sido acumulados y depositados como restos de acciones previamente planificadas no-aleatoriamente. En este trabajo planteamos estudiar la organización y la producción del espacio social de una sociedad cazadora-recolectora concreta – la sociedad yámana - a través del análisis de las actividades cotidianas que figuran en las fuentes etnográficas y en el registro arqueológico. Con este fin creamos una metodología de trabajo interdisciplinaria, basada en un enfoque etnoarqueológico, y a través del estudio de las fuentes etnográficas, los trabajos etnoarqueológicos previos y el registro arquelógico concreto, descubrimos cuáles son las posibilidades y limitaciones de este tipo de estudios. Pudimos reconocer la regularidad espacial de los procesos de producción y reproducción social y a resolver algunas preguntas acerca del estudio de la organización social en prehistoria trabajando con los datos etnoarqueológicos obtenidos en los yacimientos Lanashuaia y Túnel VII (Tierra del Fuego, Argentina), analizando el registro extraido y trabajado en varias campañas de excavaciones arqueológicas en ultimos 25 años. El presente trabajo al fondo es un experimento etnoarqueológico estándar: partiendo de la observación etnográfica registramos unas recurrencias específicas entre algunas variables (por ejemplo: mujer/lugar/tipo de trabajo), intentamos extraer las variables definitorias de esas recurrencias, y finalmente las buscamos en el espacio definido arqueológicamente.  

Topology of the world trade web

Economy, and consequently trade, is a fundamental part of human social organization which, until now, has not been studied within the network modeling framework. Here we present the first, to the best of our knowledge, empirical characterization of the world trade web, that is, the network built upon the trade relationships between different countries in the world. This network displays the typical properties of complex networks, namely, scale-free degree distribution, the small-world property, a high clustering coefficient, and, in addition, degree-degree correlation between different vertices. All these properties make the world trade web a complex network, which is far from being well described through a classical random network description.

Bio-inspired Mechanisms for Artificial Self-organised Systems

Self-organization is a growing interdisciplinary field of research about a phenomenon that can be observed in the Universe, in Nature and in social contexts. Research on self-organization tries to describe and explain forms, complex patterns and behaviours that arise from a collection of entities without an external organizer. As researchers in artificial systems, our aim is not to mimic self-organizing phenomena arising in Nature, but to understand and to control underlying mechanisms allowing desired emergence of forms, complex patterns and behaviours. Rather than attempting to eliminate such self-organization in artificial systems, we think that this might be deliberately harnessed in order to reach desirable global properties. In this paper we analyze three forms of self-organization: stigmergy, reinforcement mechanisms and cooperation. The amplification phenomena founded in stigmergic process or in reinforcement process are different forms of positive feedbacks that play a major role in building group activity or social organization. Cooperation is a functional form for self-organization because of its ability to guide local behaviours in order to obtain a relevant collective one. For each forms of self-organisation, we present a case study to show how we transposed it to some artificial systems and then analyse the strengths and weaknesses of such an approach

Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.

Pla d'acollida per a l'alumnat nouvingut d'un CEIP de Barcelona : plantejament tècnic i social

Elaboració d'un pla d'acollida que recull l'organització i totes les actuacions necessàries per tal de facilitar l'adaptació a l'escola i l'aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts, en funció de les característiques del context escolar i a partir de la reflexió docent entorn al concepte d'atenció a la diversitat cultural.

El clima social i emocional en els mòduls de participació i convivència dels centres penitenciaris catalans

Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la població penitenciària estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organització (mòduls de participació i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparació dels resultats entre els mòduls de participació i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparació per a la vida en llibertat). Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de població i de 18 indicadors d’organització i participació de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciàries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relació al tipus d’organització de la unitat (participació i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relació a les variables descriptives de la població de cada unitat residencial d’estudi. Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluació futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalització dels mòduls de participació i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantació dels mateixos (condicions mínimes d’execució): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.

Job satisfaction and life satisfaction: Analysis of a reciprocal model with social demographic moderators

The general objective of the study was to empirically test a reciprocal model of job satisfaction and life satisfaction while controlling for some social demographic variables. 827 employees working in 34 car dealerships in Northern Quebec (56% responses rate) were surveyed. The multiple item questionnaires were analysed using correlation analysis, chi square and ANOVAs. Results show interesting patterns emerging for the relationships between job and life satisfaction of which 49.2% of all individuals have spillover, 43.5% compensation, and 7.3% segmentation type of relationships. Results, nonetheless, are far richer and the model becomes much more refined when social demographic indicators are taken into account. Globally, social demographic variables demonstrate some effects on each satisfaction individually but also on the interrelation (nature of the relations) between life and work satisfaction.

Protestants and Catholics: Similar work ethic, different social ethic

This article develops two hypotheses about economically-relevant values of Christianbelievers, according to which Protestants should work more and more effectively, as in the work ethic argument of Max Weber, or display a stronger social ethic that would lead themto monitor each other s conduct, support political and legal institutions and hold morehomogeneous values. Tests using current survey data confirm substantial partial correlations andpossible different effects in mutual social control, institutional performance and homogeneityof values but no difference in work ethics. Protestantism therefore seems conducive to capitalisteconomic development, not by the direct psychological route of the Weberian work ethic butrather by promoting an alternative social ethic that facilitates impersonal trade.

Social preferences and skill segregation

This paper shows that models where preferences of individuals dependnot only on their allocations, but also on the well-being of otherpersons, can produce both large and testable effects. We study theallocation of workers with heterogeneous productivities to firms. Weshow that even small deviations from purely selfish preferences leadsto widespread workplace skill segregation. That is, workers ofdifferent abilities tend to work in di¤erent firms, as long as theycare somewhat more about the utilities of workers who are close .

Generating global brand equity through corporate social responsibility to key stakeholders

In this paper we argue that corporate social responsibility (CSR) to various stakeholders(customers, shareholders, employees, suppliers, and community) has a positive effect on globalbrand equity (BE). In addition, policies aimed at satisfying community interests help reinforcecredibility to social responsible polices with other stakeholders. We test these theoreticalcontentions using panel data comprised of 57 global brands originating from 10 countries (USA,Japan, South Korea, France, UK, Italy, Germany, Finland, Switzerland and the Netherlands) forthe period 2002 to 2008. Our findings show that CSR to each of the stakeholder groups has apositive impact on global BE. In addition, global brands that follow local social responsibilitypolicies over communities obtain strong positive benefits in terms of the generation of BE, as itenhances the positive effects of CSR to other stakeholders, particularly to customers. Therefore,for managers of global brands it is particularly productive for generating brand value to combineglobal strategies with the satisfaction of the interests of local communities.

Corporate governance and corporate social performance

By integrating the agency and stakeholder perspectives, this study aims to provide a systematic understanding of the firm- and institutional-level corporate governance factors that affect corporate social performance (CSP). We analyze a large global panel dataset and reveal that CSP is positively associated with board independence, but negatively with ownership concentration. These results underscore the idea that the benefits of CSP do not flow to shareholders to the same extent as the costs and that the allocation of resources to CSP is lower when shareholders are powerful. Furthermore, these findings indicate that independent directors should be understood as agents in their own right, not only focused on defending shareholder interests. We also find that CSP is negatively related to investor protection and shareholder-oriented environments, while it is positively related to egalitarian environments. Finally, we jointly analyze firm-level drivers and institutional contexts.

Domestic architecture and social differences in North-Eastern Iberia during the iron age (c.525-200 BC)

This paper is concerned with the organization of societies in north-eastern Iberia (present-day Catalonia) during the Iron Age, using data provided by domestic architecture and settlement organization. I offer an analysis of the social differences detected in the dwellings based on a sample of houses excavated at different types of settlement. Although many Iberian houses had simple layouts and small surface areas, some larger dwellings at the main sites are distinguished by the shape of their ground plans, their surface areas, architectural features, and central locations; these houses are believed to be the residences of the Iberian elite. Such dwellings are not found at all sites and the data suggest that there was a relationship between the category of the settlement (or its function) and the types of dwelling in it.

El Aprendizaje de las habilidades sociales en la universidad. Análisis de una experiencia formativa en los grados de educación Social y trabajo Social

Se presenta una metodología formativa desarrollada en la asignatura de habilidades sociales de los grados otorgados por la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés de la Universidad Ramón Llull (Barcelona-España). A partir del análisis inicial de las competencias sociales de los estudiantes, se establece un plan de trabajo con la finalidad de que mejoren las habilidades sociales necesarias en el contexto profesional. La metodología se plantea como práctica supervisada que requiere la incorporación del estudiante en la organización, desarrollo y evaluación de la asignatura. Para facilitar esa incorporación se ha introducido un recurso narrativo que da sentido a todas las actividades. Se ha utilizado como indicadores de la validez social de esta metodología los datos recogidos a través encuestas de satisfacción de los estudiantes. Los resultados positivos de la experiencia justifican su difusión y su uso en otras universidades.

Prendre la paraula: l’autogestió juvenil com a foment de la participació social

L’existència d’espais per a joves sovint ha vingut donada per a fomentar la participació dels i les joves a través de la seva organització. Tot i així, la complexitat que pren aquesta ha portat a diferents formes de concebre i organitzar aquests espais, i per tant, diferents formes de dotar aquest foment de la participació. L’autogestió sovint ha estat una vessant poc impulsada des de les polítiques públiques de joventut, sense tenir-ne en compte els beneficis que aquesta pot aportar pel foment de la participació social per a representar un espai de poder decisió i veu directe pels i les mateixes joves