Caracterització del temps de vol en relació amb variables biomecàniques de l’estirada en l’arrencada d’halterofília

L’objecte del present estudi és caracteritzar el temps de vol (Tv) de la fase aèria en l’exercici d’arrencada en halterofília. Es descriu el seu comportament en funció de l’increment progressiu de la càrrega i en relació a variables biomecàniques de l’estirada, així com la seva evolució en un cicle d’entrenament. Es va fer un test màxim de càrregues progressives amb set halterofilistes (n = 7) de competició. Mitjançant els sistemes de valoració Musclelab i Chronojump es van registrar els valors de: força (F), potència (P), velocitat (V), pic de velocitat (pV) i alçada relativa (Hrel ) de la barra en l’estirada, al costat del Tv del desplaçament dels peus de l’aixecador a l’entrada sota la barra. Es va observar una moderada correlació negativa (r = –0,561; p < 0,01) entre el Tv i la càrrega màxima del test (%1RMT). No es van trobar correlacions significatives per al Tv respecte a la resta de variables analitzades. El Tv disminuïa amb l’increment de la càrrega en rangs submàxims, i era de natura aleatòria amb l’ocupació de càrregues màximes. En un subgrup de la mostra (n = 4) es van valorar les mateixes variables passades vuit setmanes. El Tv, la Pmàx i el pV suggereixen ser variables suficientment sensibles per monitoritzar els canvis generats per l’entrenament en vuit setmanes, encara que la reduïda dimensió mostral no va permetre aconseguir diferències significatives. Aquests resultats destaquen la possibilitat de considerar el Tv i la P com a mesures de control en l’entrenament d’halterofilistes, preferentment en l’ús de càrregues submàximes.

On the justice of voting systems

What are the best voting systems in terms of utilitarianism? Or in terms of maximin, or maximax? We study these questions for the case of three alternatives and a class of structurally equivalent voting rules. We show that plurality, arguably the most widely used voting system, performs very poorly in terms of remarkable ideals of justice, such as utilitarianism or maximin, and yet is optimal in terms of maximax. Utilitarianism is bestapproached by a voting system converging to the Borda count, while the best way to achieve maximin is by means of a voting system converging to negative voting. We study the robustness of our results across different social cultures, measures of performance, and population sizes.

Network-based scoring system for genome-scale metabolic reconstructions

Background: Network reconstructions at the cell level are a major development in Systems Biology. However, we are far from fully exploiting its potentialities. Often, the incremental complexity of the pursued systems overrides experimental capabilities, or increasingly sophisticated protocols are underutilized to merely refine confidence levels of already established interactions. For metabolic networks, the currently employed confidence scoring system rates reactions discretely according to nested categories of experimental evidence or model-based likelihood. Results: Here, we propose a complementary network-based scoring system that exploits the statistical regularities of a metabolic network as a bipartite graph. As an illustration, we apply it to the metabolism of Escherichia coli. The model is adjusted to the observations to derive connection probabilities between individual metabolite-reaction pairs and, after validation, to assess the reliability of each reaction in probabilistic terms. This network-based scoring system uncovers very specific reactions that could be functionally or evolutionary important, identifies prominent experimental targets, and enables further confirmation of modeling results. Conclusions: We foresee a wide range of potential applications at different sub-cellular or supra-cellular levels of biological interactions given the natural bipartivity of many biological networks.