The Arts (Music, Arts&Crafts and Drama) as a procedure for learning pre-school content: Grupo Edebé Project

There is nothing as amazing and fascinating as children learning process. Between 0 and 6 years old, a child brain develops in a waythat will never be repeated. At this age, children are eager to discover and they have great potential of active and affective life.Because of this, their learning capacity in this period is incalculable. (Jordan-Decarbo y Nelson, 2002; Wild, 1999).Pre-school Education is a unique and special stage, with self identity, which aims are:attending children as a whole,motivate them to learn,give them an affective and stable environment in which they can grow up and get to be balanced and confident people and inwhich they can relate to others, learn, enjoy and be happy.Arts, Music, Visual Arts and Drama (Gardner, 1994) can provide a framework of special, even unique, personal expression.With the aim of introducing qualitative improvements in the education of children and to ensure their emotional wellbeing, and havingnoticed that teachers had important needs and concerns as regards to diversity in their student groups, we developed a programbased on the detection of needs and concerns explained by professionals in education.This program of Grupo edebé, object of our research, is a multicultural, interdisciplinary and globalizing project the aims of which are:developing children's talent and personality,keeping their imagination and creativity and using these as a learning resource,promoting reasoning, favouring expression and communication,providing children with the tools to manage their emotions,and especially, introducing Arts as a procedure to increase learning.We wanted to start the research by studying the impact (Brice, 2003) that this last point had on the learning of five-year-old childrenschooled in multicultural environments.Therefore, the main goal of the research was the assessment of the implementation of a child education programme attending todiversity in a population of five-year-old children, specifically in the practice of procedures based on the use of Arts (music, arts andcrafts and theatre) as a vehicle or procedure for learning contents in Pre-school stage.Because children emotional welfare was a subject of our concern, and bearing in mind that the affective aspects are of vitalimportance for learning and child development (Parke and Gauvain, 2009), Grupo Edebé has also evaluated the starting, evolving andfinal impact in five-year-old children given that they finish Pre-school education at that age.

Consideraciones metodológicas para la enseñanza y el aprendizaje del deporte escolar = Methodological considerations for the teaching and learning of school sport

Sport is a fundamental content in the teaching and learning of Physical Education independently of whether it is seen assuch by some authors. In whichever case according to the treatment that we give it, it will have sufficient educationalpotential without forgetting that it is the student who is the important figure in the process. To achieve the objectives wemust facilitate practices that are in agreement with the indispensable ethical principles to try to bring about a meaningfuland functional learning. The methodological criteria that we present in this article have this intention helped by examplesthat make it easier to understand the teaching learning process

Cooperative learning: learning to cooperate, cooperating to learn

This research project is an attempt to give arguments in favour of using cooperative learning activities in FL classrooms as an effective approach to learning. The arguments offered are presented from two different perspectives: the first one is based on the empirical study of three students working together to achieve a common goal. The second one is a compilation of the trainee teacher's experiences during her practicum periods in a high school regarding group work. This part is illustrated by some examples that emphasize that cooperative learning can facilitate learning, promote socialisation and increase students' self-esteem

The first steps of a secondary school teacher: experiences and studies of a student-teacher

This dissertation aims at fostering the professional development of the EFL teacher. This document compiles two small scale empirical studies carried out during the practicum periods of the TED's course. The first one is based on the role of the teacher's talk in the EFL classroom and the second one focuses on students’ small group talk, analysing the impact of cooperative learning in the EFL classroom by examining students' conversation. The following section gathers the teacher's personal reflections upon the process of professionalization. The paper concludes with a summary of the major findings and further professional improvement proposals

La implementació dels ECTS a la titulació de Formació del Professorat : fomentant l'aprenentatge significatiu mitjançant b-learning, metodologies didàctiques innovadores i l'avaluació contínua

Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball col·laboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didàctica general i atenció a la diversitat i Organització del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experiències docents fent formació entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didàctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posició respecte a l'elaboració dels nous graus de Formació del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competències, l’EEES ens ha obligat a fer una reflexió sobre la nostra docència, l’educació superior i la formació dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientació concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores així com d’alumnes perquè s’ha implementat en els 13 grups d’alumnes de Formació del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatòries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes d’aprenentatges, els espais moodle, així mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qüestionaris i grups de discussió. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que també es destaquen en l’informe: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat d’incorporar tècniques especialistes en el disseny d’entorns virtuals d’aprenentatge en els equips docents, entre d’altres. D’altra banda amb l’elaboració dels nous plans d’estudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut l’entitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avançant d’altres maneres, per tant finalitzem un projecte, però es necessari replantejar-se un altre.

Determinants of the educational use of digital learning materials: The mediating role of self-efficacy, perceived norm and attitude

Initiatives to stimulate the development and propagation of open educational resources (OER) need a sufficiently large community that can be mobilized to participate in this endeavour. Failure to achieve this could lead to underuse of OER. In the context of the Wikiwijs initiative a large scale survey was undertaken amongst primary and secondary school teachers to explore possible determinants of the educational use of digital learning materials (DLMs). Basing on the Integrative Model of Behaviour Prediction it was conjectured that self-efficacy, attitude and perceived norm would take a central role in explaining the intention to use DLMs. Several other predictors were added to the model as well whose effects were hypothesized to be mediated by the three central variables.All conjectured relationships were found using path analysis on survey data from 1484 teachers. Intention to DLMs was most strongly determined by self-efficacy, followed by attitude. ICT proficiency was in its turn the strongest predictor of self-efficacy. Perceived norm played only a limited role in the intention to use DLMs. Concluding, it seems paramount for the success of projects such as Wikiwijs to train teachers in the use of digital learning materials and ICT (e.g. the digital blackboard) and to impact on their attitude.

The interactional space in CLIL (Content and Language Integrated Learning) and EFL (English as a Foreign Language) classrooms

Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.

Discovering the campus together: a mobile and computer-based learning experience

One of the most relevant difficulties faced by first-year undergraduate students is to settle into the educational environment of universities. This paper presents a case study that proposes a computer-assisted collaborative experience designed to help students in their transition from high school to university. This is done by facilitating their first contact with the campus and its services, the university community, methodologies and activities. The experience combines individual and collaborative activities, conducted in and out of the classroom, structured following the Jigsaw Collaborative Learning Flow Pattern. A specific environment including portable technologies with network and computer applications has been developed to support and facilitate the orchestration of a flow of learning activities into a single integrated learning setting. The result is a Computer-Supported Collaborative Blended Learning scenario, which has been evaluated with first-year university students of the degrees of Software and Audiovisual Engineering within the subject Introduction to Information and Communications Technologies. The findings reveal that the scenario improves significantly students’ interest in their studies and their understanding about the campus and services provided. The environment is also an innovative approach to successfully support the heterogeneous activities conducted by both teachers and students during the scenario. This paper introduces the goals and context of the case study, describes how the technology was employed to conduct the learning scenario, the evaluation methods and the main results of the experience.

Characterization and Application of Educational Virtual Environments for Science Teaching in Secondary School

This work describes the characteristics of a representative set of seven different virtual laboratories (VLs) aimed for science teaching in secondary school. For this purpose, a 27-item evaluation model that facilitates the characterization of the VLs was prepared. The model takes into account the gaming features, the overall usability, and also the potential to induce scientific literacy. Five of the seven VLs were then tested with two larger and highly heterogenic groups of students, and in two different contexts – biotechnology and physics, respectively. It is described how the VLs were received by the students, taking into account both their motivation and their self-reported learning outcome. In some cases, students’ approach to work with the VLs was recorded digitally, and analyzed qualitatively. In general, the students enjoyed the VL activities, and claimed that they learned from them. Yet, more investigation is required to address the effectiveness of these tools for significant learning.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Oral English in different school settings

Hi ha molts tipus d’escoles diferents, i fins i tot, podem constatar que cada escola és diferent de les altres. Per aquesta raó, quan parlem sobre l’aprenentatge de l’anglès, no podem generalitzar una manera de fer-ho, perquè cada una d’elles tracta aquesta llengua de manera diferent. A més, pel que fa a l’aprenentatge d’una llengua, hi ha diferents habilitats involucrades, i entre totes aquestes, he centrat aquest projecte en l’habilitat oral. Aquesta recerca esta basada en l’observació de tres exemples de tipus d’escoles, i per ser més precisos, té l’objectiu d’aprofundir com tracten l’Anglès. D’aquesta manera, el principal objectiu d’aquest projecte és comparar l’habilitat oral dels alumnes d’aquestes escoles, tot considerant les seves diferències. Així doncs, amb el desenvolupament d’aquesta recerca, vaig voler descobrir si hi havien alguns alumnes amb millors habilitats orals que d’altres, i trobar-ne la possible raó.