Detecció, identificació de Mycobacterium tuberculosis i caracterització molecular de la resistència als principals antituberculosos en mostra clínica directa mitjançant piroseqüenciació: aplicabilitat en l’estudi de la clonalitat de les soques.

L’augment de soques de Mycobacerium tuberculosis multiresistents i l’aparició de soques extremadament resistents, ha posat de manifest la necessitat de disposar de nous mètodes de detecció precoç de M.tuberculosis i les seves resistències als principals fàrmacs antituberculosos, així com l’estudi eficaç dels brots, per a poder dur a terme un control eficient de la malaltia. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la capacitat de la piroseqüenciació per a detectar i identificar micobacteris a partir d’aïllats clínics i mostra directa, determinar el seu patró de resistència a Rifampicina, Isoniacida, Etambutol, Fluoroquinolones, Canamicina i Capreomicina i explorar la seva potencialitat per a ser emprada en el tipatge molecular de les soques. Mitjançant la optimització de la tecnologia de la piroseqüenciació pels gens analitzats, i el disseny de primers específics, hem verificat la utilitat de la piroseqüenciació per al maneig de la tuberculosi. S’ha pogut estudiar la presència de mutacions relacionades amb resistències a fàrmacs de primera línia en el 96.5% de les posicions analitzades en soca clínica i en el 70.4% en mostra directa. Van concordar amb el resultats obtinguts per altres mètodes fenotípics i/o fenotípics el 97.1% i el 98.2% del resultats obtinguts en soca clínica i mostra directa respectivament. La piroseqüenciació ens ha permet analitzar la presència de mutacions relacionades amb resistències a antituberculosos de segona línia, servint com a mètode de confirmació en l’anàlisi d’altres mètodes genotípics. La tècnica ens ha permès també identificar els principals micobacteris no tuberculosos implicats en la infecció humana, sòls o en coinfecció. Resultats preliminars mostren que l’anàlisi amb piroseqüenciació pot ser d’utilitat per l’estudi clonal de les soques de M.tuberculosis. Les nostres observacions mostren la piroseqüenciació com una eina valuosa en l’àmbit clínic, ja que permet una reducció de la demora del diagnòstic, estudi filogenètic i detecció de resistències M.tuberculosis, i per tant una millora de l’aplicació del tractament adequat, ajudant al control de la malaltia.

Experimental study of clinafloxacin alone and in combination in the treatment of ciprofloxacin-susceptible and -resistant pneumococcal meningitis

The increasing incidence of ciprofloxacin resistance in Streptococcus pneumoniae may limit the efficacy of the new quinolones in difficult-to-treat infections such as meningitis. The aim of the present study was to determine the efficacy of clinafloxacin alone and in combination with teicoplanin and rifampin in the therapy of ciprofloxacin-susceptible and ciprofloxacin-resistant pneumococcal meningitis in rabbits. When used against a penicillin-resistant ciprofloxacin-susceptible strain (Clinafloxacin MIC 0.12 μg/ml), clinafloxacin at a dose of 20 mg/kg per day b.i.d. decreased bacterial concentration by -5.10 log cfu/ml at 24 hr. Combinations did not improve activity. The same clinafloxacin schedule against a penicillin- and ciprofloxacin-resistant strain (Clinafloxacin MIC 0.5 μg/ml) was totally ineffective. Our data suggest that a moderate decrease in quinolone susceptibility, as indicated by the detection of any degree of ciprofloxacin resistance, may render these antibiotics unsuitable for the management of pneumococcal meningitis