Avaluació dels indicadors hidrològics a la riera del Sorreigs (Osona)

Dins el marc de la DMA, aquest projecte pretén realitzar un estudi sobre la interrelació entre la riera del Sorreigs (Osona) i els distints tributaris que hi conflueixen, així com amb les aigües subterrànies i de les fonts.

Evolució de les poblacions d'algues i dels paràmetres fisicoquímics de dos bassals de la Riera de la Valleta

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. S’ha observat l’evolució de les poblacions d’algues (i d’altres microorganismes) de dos bassals de la riera de la Valleta –Alt Empordà – que, durant l’estiu, quan aquesta riera s’asseca, conserven l’aigua. S’han mesurat diversos paràmetres fisicoquímics de diverses mostres (temperatura, pH, percentatge d’oxigen i lluminositat) intentant trobar relacions entre alguns d’aquests paràmetres, i entre aquests i les poblacions d’algues observades.

Estudi etnobotànic de la Conca de la Riera d'Argentona

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La conca de la riera d’Argentona és una zona molt rica en coneixements populars sobre els usos medicinals de les plantes. Es preten demostrar que és factible aplicar els estudis etnobotànics a zones en regressió rural properes a la costa com aquesta, ampliant així l’àmbit d’aplicació que fins ara ha tingut la ciència etnobotànica a Catalunya. S’ha elaborat un catàleg etnobotànic de les plantes medicinals d’aquesta zona a partir dels coneixements. Per aquest objectiu s’ha seguit una metodologia científica i interdisciplinària, combinant métodes de les ciències socials i de les ciències naturals. S’ha realitzat una enquesta etnobotànica a les persones que utilitzen o utilitzaven aquestes plantes i alhora s’han recollit mostres de les plantes. Els resultats demostren que els depositaris actuals d’aquests coneixements, que han estat transmesos de generació en generació, no han continuat transmetent-los als seus descendents. Caldria ampliar els estudis d’aquest tipus a la resta de comarques catalanes per tal que aquest patrimoni quedés preservat.

Condicions socioecològiques de la riera d'Arbúcies pel retorn de la llúdriga (Lutra lutra)

La llúdriga (Lutra lutra) va desaparèixer de la conca de la Tordera a causa de la pressió humana sobre ella i el seu hàbitat. Recentment les seves poblacions s’estan recuperant a las conques nord de Catalunya. En aquest context es presenta els resultats dels anàlisis dels requeriments socioecològics de la llúdriga en l’afluent del riu Tordera de la riera d’Arbúcies: qualitat del bosc de ribera, valoració de la contaminació de l’aigua i l’anàlisi de les poblacions d’ictiofauna, a més de l’estimació de l’espècie més abundant. L’evolució de l’ús i cobertes del sòl del sòl mostren que existeix una tendència augment en las masses forestals, zones urbanitzades i infraestructures; també una disminució del camps de cultiu, fruiters i vinyes. La qualitat del bosc de ribera es va valorar a partir del l’índex QBR, obtenint que la màxima qualitat es localitza en el tram alt, disminuint a mesura que s’apropa a la desembocadura al Tordera. La contaminació de l’aigua a estat valorada, per una banda analitzant la qualitat biològica a partir dels índexs IPS i BMWPC, obtenint que la qualitat de l’aigua disminueix a mesura que transcorre riu avall, segons l’IPS. Amb el BMWPC es troba que existeix una recuperació de la qualitat de l’aigua en l’últim tram. Per altra banda s’han analitzat el compostos químics que afecten a la llúdriga, obtenint que les concentracions d’aquest no són rellevants a l’aigua. S’ha analitzat l’estructura de la població d’ictiofauna present, trobant que el Barbus meridionalis és l’espècie més abundant en tots el trams, a més d’augmentar en captures a mesura que l’aigua s’apropa al aiguabarreig amb la Tordera. S’ha estimat la biomassa present d’aquesta espècie, concloent que es suficient per mantenir una població no gaire densa de llúdrigues, inferior a 0,15 individus per kilòmetre de riu.

Diagnosi ambiental de la riera de Santa Coloma entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes

A l’actualitat trobem nombrosos sistemes aquàtics alterats per diferents efectes d’origen antropogènic. Per tal d’evitar i/o disminuir aquests efectes va sorgir la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) essent aquest un dels seus objectius. Aquest article descriu el funcionament hidrogeològic i l’estat ecològic de la riera de Santa Coloma, afluent de la Tordera (NE Catalunya), des de pràcticament el seu inici a Santa Coloma de Farners (Girona) fins a Riudarenes (Girona). S’intenta establir les possibles influències del funcionament hidrogeològic en l’estat ecològic a partir de dades piezomètriques, de cabal, fisicoquímiques i biològiques. Per aquesta última part s’han utilitzat indicadors biològics com l’índex d’hàbitat fluvial (IHF), avaluant l’hàbitat físic; l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), per determinar la qualitat ecològica de la zona de ribera; l’índex Biological Monitorig Working Party per a conques internes de Catalunya (BMWPC), per avaluar les diferents famílies de macroinvertebrats que hi viuen i l’índex ECOSTRIMED, una síntesi dels dos índex anteriors.

Diagnosi ambiental del a riera d’Osor

Amb aquesta diagnosi es plantegen quatre objectius: determinar l’origen de la contaminació per metalls pesant, diagnosi de l’estat actual en relació a la contaminació, relacionant tots els components que formen l’ecosistema fluvial, valorar la percepció social sobre l’estat de la riera i proporcionar una visió global i integradora amb la qual es puguin preveure situacions futures i conduir possibles mesures de gestió.

Diagnosi multifuncional de la conca de la riera de Santa Coloma

Estudi de la qualitat de l’aigua de la riera de Santa Coloma i el seu paper dins la connectivitat multifuncional de la comarca de la Selva. La riera és l’eix fluvial principal de la subconca més important de la Tordera i el seu curs abraça gran part de la comarca. Per avaluar la qualitat de l’aigua s’han fet anàlisis amb paràmetres fisicoquímics i biològics. Per a l’estudi de la connectivitat s’ha fet un anàlisi a nivell local (barreres transversals a la llera i QBR) i a nivell regional identificant les principals amenaces per a la connectivitat ecològica i paisatgística (col.lisions d’ungulats o punts negres, fitxes de punts crítics, entre d’altres). S’arriba a la conclusió que la riera no té una bona qualitat de l’aigua (en alguns casos hi ha eutrofització), el seu bosc de ribera està molt degradat (sobretot a la part baixa del curs) i finalment, hi ha un gran nombre d’espais amb una gran importància estratègica per a la connectivitat però que alhora pateixen fortes pressions antròpiques per les infraestructures lineals, les quals a més, redueixen la permeabilització ecològica i fins i tot, provoquen col.lisions amb ungulats

Avaluació de l’ estat ambiental de la Riera d’Aubi i propostes de millora

Aquest projecte pretén desenvolupar una proposta d’índexs ambientals per a l’avaluació de l’estat ecològic de la riera de l’Aubi; avaluar l’estat ambiental, classificar els diferents trams, identificar els punts crítics i definir les propostes de millora ambiental per a la riera d’Aubi. La riera de l’ Aubi es troba entre els termes municipals de Mont-ras, Palafrugell i Palamós, a les comarques del Baix Empordà i Gironès

Morfogènesi de pilars de terra (earth Pillars, hoodoos). Exemples de la Riera de Gaià (Vallès Occidental, Barcelona) i del Bernal de Yátor (Las Alpujarras, Granada)

The origin and the primary features of the erosive earth pillar-like formations that develop in the Riera de Gaià (Barcelona) and in the Bernal de Yátor (Granada) are described. They are dynamic formations typical of areas subjected to strong water erosion

Aprovechamiento educativo y turístico de formas erosivas tipo pilares de tierra (earth pillars, hoodoos) : ejemplos de la riera de Gaià (Vallès occidental, Barcelona) y del Bernal de Yátor (la Alpujarra, Granada)

Se describen los principales rasgos geomorfológicos de las formas erosivas de tipo pilares de tierra que se desarrollan en la Riera de Gaià (Barcelona) y en el Bernal de Yátor (Granada) Se trata de formas dinámicas, propias de zonas sometidas a una fuerte erosión hídrica, con un elevado interés científico, estético y didáctico

Miquel Àngel Riera's The Unattainable Gods (Els déus inaccessibles), or why can Platonic Western world not restore Paganism?

The aim of this article is to read accurately the novel by M. A. Riera from the point of view of the Classical Tradition and, specifically, from the perspective of the evident Platonic tradition ¿the most metaphysical Platonic love- upon which it is based. In the author¿s opinion, only this accurate reading makes us understand why certain values coming from Paganism and which were considered as such cannot be restored by the Platonic Western world.

Els Déus inaccessibles de Miquel Àngel Riera, o per què l'Occident Platònic no pot restaurar el Paganisme?

L'objectiu d'aquest article és fer una lectura acurada de la novel·la de M. A. Riera des de la perspectiva de la Tradició Clàssica i, específicament, des de l¿'vident tradició platònica -l'amor platònic més metafísic- en la qual recolza. En opinió de l'autor, només aquesta lectura acurada amb una referència constant als textos de Plató permet entendre per què alguns valors considerats com a tals pel Paganisme no poden ser restaurats per l'Occident Platònic.