Estudi exploratori per a la reconstrucció de temperatures de l'aigua i de l'aire en la conca central del llac Baikal (Sibèria) en els últims 40000 anys

Aquest estudi consisteix en un anàlisi exploratori que té per objectiu principal la realització d’una reconstrucció de la temperatura de l’aigua i l’aire del llac Baikal durant els últims 40.000 anys. El treball s’ha dut a terme mitjançant l’ús de les proxys de reconstrucció de la temperatura y la utilització dels mètodes TEX86, MAAT, i la d’aportació de matèria orgànica d’origen terrestre, el BIT, aplicant-les a la mostra VER93-2 st GC-24, extreta pel Baikal Drilling Project a la conca central, amb l’objectiu de fer una aportació de dades paleoclimàtiques per tal d’aconseguir una millora en les interpretacions de futurs esdeveniments climàtics, i d’identificar esdeveniments climàtics sobtats, tals com els Heinrich events i els Youngers Dryas. Abans de la realització de l’anàlisi de les mostres s’ha dut a terme una extrapolació de l’edat en el testimoni, degut a que l’edat del core BDP VER93-2.st.GC-24 havia estat extrapolada fins a 277,5 cm de profunditat i en el present estudi s’ha ampliat l’anàlisi fins als 460 cm. de profunditat. Un cop obtinguts els resultats s’ha realitzat un càlcul de precisió i reproductibilitat per tal de conèixer una estimació quantitativa de la variabilitat de les dades obtingudes en les diferents proxys, en el qual ha estat demostrat una baixa variabilitat de les dades, exceptuant la variabilitat del TEX86 i la precisió del MAAT. Per a la localització dels diferents esdeveniments climàtics donats durant l’Holocè i el Plistocè s’han realitzat anàlisis gràfics dels propis resultats, juntament i en comparació dels resultats realitzats per Escala et al. (r.n.p [resultats no publicats]) en la conca sud, i de l’estudi publicat per Prokopenko et al., en el que s’analitza la presència de diatomees i matèria orgànica l’Atlàntic Nord. Els resultats integrats d’Escala et al.,(r.n.p) i els d’aquest estudi coincideixen en la datació dels diferents esdeveniments, amb alguna variació hipotèticament produïda per l’extrapolació d’edat realitzada en el present estudi i la gran aportació de matèria orgànica en el lloc d’extracció del testimoni per part del riu Selenga. Aquests resultats mostren una possible relació entre els esdeveniments climàtics i la variació de la temperatura de l’aigua.

Origin of the neutron skin thickness of 208Pb in nuclear mean-field models

We study whether the neutron skin thickness Δrnp of 208Pb originates from the bulk or from the surface of the nucleon density distributions, according to the mean-field models of nuclear structure, and find that it depends on the stiffness of the nuclear symmetry energy. The bulk contribution to Δrnp arises from an extended sharp radius of neutrons, whereas the surface contribution arises from different widths of the neutron and proton surfaces. Nuclear models where the symmetry energy is stiff, as typical of relativistic models, predict a bulk contribution in Δrnp of 208Pb about twice as large as the surface contribution. In contrast, models with a soft symmetry energy like common nonrelativistic models predict that Δrnp of 208Pb is divided similarly into bulk and surface parts. Indeed, if the symmetry energy is supersoft, the surface contribution becomes dominant. We note that the linear correlation of Δrnp of 208Pb with the density derivative of the nuclear symmetry energy arises from the bulk part of Δrnp. We also note that most models predict a mixed-type (between halo and skin) neutron distribution for 208Pb. Although the halo-type limit is actually found in the models with a supersoft symmetry energy, the skin-type limit is not supported by any mean-field model. Finally, we compute parity-violating electron scattering in the conditions of the 208Pb parity radius experiment (PREX) and obtain a pocket formula for the parity-violating asymmetry in terms of the parameters that characterize the shape of the 208Pb nucleon densities.