106 resultados para proof of knowledge
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
This paper analyses the performance of companies’ R&D and innovation and the effects of intra- and inter-industry R&D spillover on firms’ productivity in Catalonia. The paper deals simultaneously with the performance of manufacturing and service firms, with the aim of highlighting the growing role of knowledge-intensive services in promoting innovation and productivity gains. We find that intra-industry R&D spillovers have an important effect on the productivity level of manufacturing firms, and the inter-industrial R&D spillovers related to computer and software services also play an important role, especially in high-tech manufacturing industries. The main conclusion is that the traditional classification of manufactured goods and services no longer makes sense in the ‘knowledge economy’ and in Catalonia the regional policy makers will have to design policies that favour inter-industrial R&D flows, especially from high-tech services.
Resumo:
The dissertation accomplishes two aims: 1) to diagnose what prevents true beliefs from being knowledge; 2) to give an positive account of knowledge. Concerning the first aim, it offers an account of the notion of luck. It defends the view that luck is a form of risk and distinguishes two types of luck. Then, it applies the account to the problem of epistemic luck and distinguishes, accordingly, two types of epistemic luck. It is argued that these two types of epistemic luck explain the whole range of cases of not-known true belief. Concerning the second aim, the dissertation advances an account of knowledge in terms of the notion of cognitive control that deals with the two forms of epistemic luck distinguished.
Resumo:
Final report of the eKnowledge's project, an online forum tool that offers consultants and students the chance to create spaces for asynchronous communication and collaboration.
Resumo:
La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d¿idees i persones des de fa mil·lennis. Durant l¿edat mitjana, però, el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produirentre l¿Orient (Maixriq) i l¿Occident (Magrib) islàmics. Els viatges d¿estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,varen convertir els científics musulmans en membres especialment actius en la difusió dels coneixements i dels avenços ques¿anaven adquirint a la capital de l¿imperi, Bagdad. Lluny de ser mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durantl'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segonpla, els científics del nord d¿Àfrica i, especialment, els científicsd'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissióde la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.Per això l¿aportació de la cultura araboislàmica és un esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,òptica... però l¿àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,l¿astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (desd¿al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot, continuen essent uns grans desconeguts.
Resumo:
UOC
Resumo:
Informe sobre les publicacions de recerca de la UOC introduides a ISI Web of Knowledge durant
Resumo:
Informe sobre les publicacions de recerca de la UOC introduides a ISI Web of Knowledge durant
Resumo:
UOC
Resumo:
UOC
Resumo:
UOC
Resumo:
UOC
Resumo:
UOC
Resumo:
UOC
