Law and the practise of principle in diverse societies

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la London School of Economics and Political Science, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’objecte principal del projecte ha estat analitzar les implicacions jurídico-polítiques i institucionals d’una teoria de la justícia i la igualtat liberals aplicada a societats multiculturals amb un marcat predomini de la diversitat cultural. L’anàlisi desenvolupa una línia d'investigació interdisciplinar - entre el dret i la teoria política - iniciada en una tesis doctoral sobre multiculturalisme i drets de les minories culturals (UPF, 2000) que va culminar en la publicació de Group Rights as Human Rights (Springer, 2006). La recerca adopta com a punt de partida les conclusions de l'esmentada obra, en especial, la rellevància del reconeixement de drets col•lectius; tanmateix, el tipus de qüestions plantejades, l’enfoc i la metodologia emprades són substancialment diferents. En concret, s'adrecen preguntes específiques sobre el model i aspiracions del constitucionalisme democràtic i el paper del dret en contextos multiculturals. També s’atorga un pes central a la dimensió institucional dels models de gestió de la diversitat que s’analitzen, prioritzant un enfocament comparatiu a partir de l’estudi de controvèrsies concretes. L’objectiu és superar algunes limitacions importants de la literatura actual, com ara la tendència a examinar en abstracte la compatibilitat de determinades demandes amb el constitucionalisme democràtic, sense abordar el funcionament d'estratègies de gestió de la diversitat cultural emprades en contextos concrets. Els treballs producte d'aquest projecte articulen les línies bàsiques d’un model pluralista, basat en principis més que en regles, que desafia els plantejaments dominants actualment. Aquest model es caracteritza pel compromís amb la legitimitat i igualtat comparatives, rebutjant el paternalisme i les visions liberals típiques sobre el paper de la regulació. La presumpció de l’“standing” moral dels grups identitaris és fonamental per tal de considerar-los interlocutors vàlids amb interessos genuïns. També s’argumenta que la integració social en contextos multiculturals no depèn tant de l’eliminació del conflicte sinó, sobre tot, d’una gestió eficient que eviti abusos de poder sistemàtics. El model defensa el rol del dret en la institucionalització del diàleg intercultural, però admet que el diàleg no necessàriament condueix a l’acord o a una estructura reguladora coherent i uniforme. Les aspiracions del ordre jurídic pluralista són més modestes: afavorir la negociació i resolució en cada conflicte, malgrat la persistència de la fragmentació i la provisionalitat dels acords. La manca d'un marc regulador comú esdevé una virtut en la mesura que permet la interacció de diferents subordres; una interacció governada per una multiplicitat de regles no necessàriament harmòniques. Els avantatges i problemes d’aquest model s'analitzen a partir de l'anàlisi de l’estructura fragmentària de l'ordre jurídic internacional i del règim Europeu de drets humans.

In Search of a theory of debt management

A growing literature integrates theories of debt management into models of optimal fiscal policy. One promising theory argues that the composition of government debt should be chosen so that fluctuations in the market value of debt offset changes in expected future deficits. This complete market approach to debt management is valid even when the government only issues non-contingent bonds. A number of authors conclude from this approach that governments should issue long term debt and invest in short term assets. We argue that the conclusions of this approach are too fragile to serve as a basis for policy recommendations. This is because bonds at different maturities have highly correlated returns, causing the determination of the optimal portfolio to be ill-conditioned. To make this point concrete we examine the implications of this approach to debt management in various models, both analytically and using numerical methods calibrated to the US economy. We find the complete market approach recommends asset positions which are huge multiples of GDP. Introducing persistent shocks or capital accumulation only worsens this problem. Increasing the volatility of interest rates through habits partly reduces the size of these simulations we find no presumption that governments should issue long term debt ? policy recommendations can be easily reversed through small perturbations in the specification of shocks or small variations in the maturity of bonds issued. We further extend the literature by removing the assumption that governments every period costlessly repurchase all outstanding debt. This exacerbates the size of the required positions, worsens their volatility and in some cases produces instability in debt holdings. We conclude that it is very difficult to insulate fiscal policy from shocks by using the complete markets approach to debt management. Given the limited variability of the yield curve using maturities is a poor way to substitute for state contingent debt. The result is the positions recommended by this approach conflict with a number of features that we believe are important in making bond markets incomplete e.g allowing for transaction costs, liquidity effects, etc.. Until these features are all fully incorporated we remain in search of a theory of debt management capable of providing robust policy insights.