The Predicate-Argument Structure

Aquest article conté una proposta per a la representació de les estructures predicatives (és a dir, dels predicats amb els seus arguments) en els formalismes basats en estructures de trets tipificades. L’article comença amb una discussió dels objectius i del nivell de descripció de la representació que es proprosa; i després se centra en una exemplificació minuciosa de les estructures predicatives de totes les categories majors (verbs, adjectius, preposicions i noms), així com d’algunes relacions de modificació.

Mètodes algebraics i de teoria de la prova per a la formalització del raonament vague

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Università degli studi di Siena, Italy , entre 2007 i 2009. El projecte ha consistit en un estudi de la formalització lògica del raonament en presència de vaguetat amb els mètodes de la Lògica Algebraica i de la Teoria de la Prova. S'ha treballat fonamental en quatre direccions complementàries. En primer lloc, s'ha proposat un nou plantejament, més abstracte que el paradigma dominant fins ara, per l'estudi dels sistemes de lògica borrosa. Fins ara en l'estudi d'aquests sistemes l'atenció havia recaigut essencialment en l'obtenció de semàntiques basades en tnormes contínues (o almenys contínues per l'esquerra). En primer nivell de major abstracció hem estudiat les propietats de completesa de les lògiques borroses (tant proposicionals com de primer ordre) respecte de semàntiques definides sobre qualsevol cadena de valors de veritat, no necessàriament només sobre l'interval unitat dels nombres reals. A continuació, en un nivell encara més abstracte, s’ha pres l'anomenada jerarquia de Leibniz de la Lògica Algebraica Abstracta que classifica tots els sistemes lògics amb un bon comportament algebraic i s'ha expandit a una nova jerarquia (que anomenem implicacional) que permet definir noves classes de lògiques borroses que contenen quasi totes les conegudes fins ara. En segon lloc, s’ha continuat una línia d'investigació iniciada els darrers anys consistent en l'estudi de la veritat parcial com a noció sintàctica (és a dir, com a constants de veritat explícites en els sistemes de prova de les lògiques borroses). Per primer cop, s’ha considerat la semàntica racional per les lògiques proposicionals i la semàntica real i racional per les lògiques de primer ordre expandides amb constants. En tercer lloc, s’ha tractat el problema més fonamental del significat i la utilitat de les lògiques borroses com a modelitzadores de (part de) els fenòmens de la vaguetat en un darrer article de caràcter més filosòfic i divulgatiu, i en un altre més tècnic en què defensem la necessitat i presentem l'estat de l'art de l'estudi de les estructures algèbriques associades a les lògiques borroses. Finalment, s’ha dedicat la darrera part del projecte a l'estudi de la complexitat aritmètica de les lògiques borroses de primer ordre.

Estat de la qüestió de l'estudi de l'aspecte lèxic : una proposta cognitiva de classficació d'esdeveniments

Peer-reviewed

Wörter stehen da einige. On nominal split topicalization in non-standard viennese german

This work investigates the syntactic, semantic, and pragmatic properties of nominal Split Topicalization (ST) constructions in Standard and non-Standard German. The topic phrase denotes a property, and the MF phrase either modifies this property or picks out a specific entity. Semantically, the topic phrase will be analysed as a property-denoting expression which restricts the denotation of the verbal predicate, while the MF phrase is composed either via specify or restrict (cf. Chung and Ladusaw, 2003). Syntactically, the base position of the topic phrase is the (incorporating) verb, and the MF phrase is generated independently as the complement of the verb containing an empty pronoun. Since predicates introduce abstract discourse referents, the topic phrase can be resumed via "pro" in the MF phrase.

La forma lògica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe

This paper has three sections. In the first one, I expose and discuss Davidson's semantic account of adverbial sentences: the basic idea is that these sentences involve quantification over events, and I defend that view from opposing perspectives like the theory of adverbs as predicate modifiers. In the second section I defend the claim that in english constructions following the scheme: ¿X did V by T-ings¿, we are referring to the same action of X; what is sometimes called ¿The Anscombe Thesis¿. Again I discuss competing theories only to conclude that the Anscombe Thesis is true. In the third section, however, it is shown that to assume as premisses these two theses -Davidson's account and the Anscombe Thesis- leads to a serious conflict. Alternative solutions are worked out and rejected. It is also argued that the only tenable solution depends on certain metaphysical assumptions. Finally, however, I will cast doubt on this solution.

Formalizing argumentative reasoning in a possibilistic logic programming setting with fuzzy unification

Possibilistic Defeasible Logic Programming (P-DeLP) is a logic programming language which combines features from argumentation theory and logic programming, incorporating the treatment of possibilistic uncertainty at the object-language level. In spite of its expressive power, an important limitation in P-DeLP is that imprecise, fuzzy information cannot be expressed in the object language. One interesting alternative for solving this limitation is the use of PGL+, a possibilistic logic over Gödel logic extended with fuzzy constants. Fuzzy constants in PGL+ allow expressing disjunctive information about the unknown value of a variable, in the sense of a magnitude, modelled as a (unary) predicate. The aim of this article is twofold: firstly, we formalize DePGL+, a possibilistic defeasible logic programming language that extends P-DeLP through the use of PGL+ in order to incorporate fuzzy constants and a fuzzy unification mechanism for them. Secondly, we propose a way to handle conflicting arguments in the context of the extended framework.