7 resultados para piano
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evoluci dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball est format per tres captols de recerca histrica i un d'anlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a travs del treball escrit es contextualitza i justifica la selecci de les obres del concert.
Resumo:
Eduard Toldr i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical s increblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A ms, Toldr va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. s per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva msica. En el segent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a viol i piano. A travs de l'anlisi d'aquestes sis peces, coneixerem tamb al personatge d'Eduard Toldr i el seu context cultural. Veurem que la seva msica se situa fora dels trets estilstics hispnics de l'poca i que, sota els tpics de msica espaola, les etiquetes no hi fan cap mena de justcia.
Resumo:
No podem pensar en una tradici musical llatinoamericana si no s a partir de la relaci i confrontaci de les cultures indgenes, africanes i europees, enteses des de la colonitzaci fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt ms enll de les limitades barreres d'una naci o de la utilitzaci de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procs de difusi i d'assimilaci que s que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores prpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de msica culta han hagut de fer una difcil elecci entre la msica europea i la dels seus propis pasos, elecci que mitjanant aquest treball m'agradaria destacar.
Resumo:
La intenci daquest projecte final s donar ms informaci sobre els concerts de Txaikovski per a Piano i Orquestra a travs d una contextualitzaci socio-cultural, una recerca entorn a les inspiracions esttiques del compositor i en els concerts en particular, aix com les influncies que aquests van tenir per als seus contemporanis. El treball es divideix en quatre grans captols d estudi i recerca histrica, aix com breus anlisis per a situar en concret les inspiracions esttiques de les que es parla. Com a repertori de concert s interpreta, doncs, un dels concerts en la seva totalitat: el Concert per a Piano i Orquestra No.1, Op.23 en Si bemoll menor.
Resumo:
A partir de lestudi general de lobra dAleksandr Scriabin i a partir de lanlisi particular de la Sonata nm. 9 aix com de les distintes influncies que va tenir, el treball pretn fer una valoraci de com caldria interpretar la Sonata nm. 9. s per aix que hom fa una introducci general a la vida de Scriabin i el situa en el seu context histric; estudia el seu inters per la filosofia i com aquesta va influir en la seva obra. Alhora hom analitza la faceta de Scriabin com a pianista i en revisa lobra com a compositor. La segona part del treball, prpiament analtica, entra en la qesti de les sonates i la importncia que adquireixen en tota la seva obra per tal de centrar-se, en el darrer punt, en la Sonata nm. 9 i lenfocament interpretatiu que podria tenir. Aqu, a partir del que prviament sha estudiat, hom proposa una possibilitat interpretativa. En relaci a aquest punt es comparen interpretacions de diversos pianistes.
El piano francs dels segles XX i XXI : una breu investigaci per al disseny d'un repertori de concert
Resumo:
Aquest projecte pretn estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en lescriptura pianstica, analitzant-ne la transcendncia en el terreny interpretatiu actual. Per tal dassolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut levoluci de la tcnica pianstica francesa, sestudia el material i les circumstncies que originen els respectius catlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, Pars, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anlisi permet determinar que el conservatori de Pars potencia les obres de nova creaci, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara sopta per un estudi convergent al cnon. Com a conseqncia, els autors esmentats es consideren objecte destudi essencial a Pars, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no shan establert en el pla destudis.
