Calidad de vida relacionada con la salud y consumo de tabaco

La calidad de vida relacionada con la salud se ha descrito como un concepto multidimensional que incluye la identificación de síntomas, el estado funcional, la percepción de bienestar psicológico y la percepción general de salud. En el caso de la adicción al consumo de tabaco, la preocupación por la salud actual o futura es uno de los motivos más informados para dejar de fumar. En el presente estudio se analiza la relación entre la percepción de la calidad de vida relacionada con la salud y la etapa de cambio en el abandono del consumo de tabaco propuesta desde el modelo transteórico a fin de mejorar las estrategias de intervención comunitaria y clínica para la cesación tabáquica. Se ha administrado el cuestionario SF-36 a una muestra formada por 201 fumadores y exfumadores. Los datos obtenidos indican peor salud física percibida en las etapas de cambio más próximas al abandono de tabaco y una peor salud mental percibida en las etapas con tabaquismo activo. Se comparan los resultados con los observados en otras poblaciones y se discuten las implicaciones a nivel de tratamiento y prevención del tabaquismo

Role of the cannabinoid system in the effects induced by nicotine on anxiety-like behaviour in mice

Rationale: Acute behavioural effects and motivational responses induced by nicotine can be modulated by the endocannabinoid system supporting the existence of a physiological interaction between these two systems. Objectives: The present study was designed to examine the possible involvement of the cannabinoid system in the anxiolytic- and anxiogenic-like responses induced by nicotine in mice. Methods: Animals were only exposed once to nicotine. The acute administration of low (0.05, sc) or high (0.8 mg/kg, sc) doses of nicotine produced opposite effects in the elevated plus-maze, i.e., anxiolytic- and anxiogenic-like responses, respectively. The effects of the pretreatment with the CB1 cannabinoid receptor antagonist, rimonabant (0.25, 0.5 and 1 mg/kg, ip), and the cannabinoid agonist, 9-tetrahydrocannabinol (0.1 mg/kg, ip), were evaluated on the anxiolytic- and anxiogenic-like responses induced by nicotine. Results: Rimonabant completely abolished nicotine-induced anxiolytic-like effects and increased the anxiogenic-like responses of nicotine, suggesting an involvement of CB1 receptors in these behavioural responses. On the other hand, 9-tetrahydrocannabinol failed to modify nicotine anxiolytic-like responses, but attenuated its anxiogenic-like effects. In addition the association of non-effective doses of 9-tetrahydrocannabinol and nicotine produced clear anxiolytic-like responses. Conclusions: These results demonstrate that the endogenous cannabinoid system is involved in the regulation of nicotine anxiety-like behaviour in mice, and provide new findings to support the use of cannabinoid antagonists in the treatment of tobacco addiction.

Delta9-tetrahydrocannabinol decreases somatic and motivational manifestations of nicotine withdrawal in mice

The possible interactions between Delta9-tetrahydrocannabinol (THC) and nicotine remain unclear in spite of the current association of cannabis and tobacco in humans. The aim of the present study was to explore the interactions between these two drugs of abuse by evaluating the consequences of THC administration on the somatic manifestations and the aversive motivational state associated to nicotine withdrawal in mice. Acute THC administration significantly decreased the incidence of several nicotine withdrawal signs precipitated by mecamylamine or naloxone, such as wet-dog-shakes, paw tremor and scratches. In both experimental conditions, the global withdrawal score was also significantly attenuated by acute THC administration. THC also reversed conditioned place aversion associated to naloxone precipitated nicotine withdrawal. We have then evaluated whether this effect of THC was due to possible adaptive changes induced by chronic nicotine on CB1 cannabinoid receptors. The stimulation of GTPS-binding proteins by the cannabinoid agonist WIN 55,212-2 and the density of CB1 cannabinoid receptor binding labelled with [3H] CP-55,940 were not modified by chronic nicotine treatment in the different brain structures investigated. Finally, we evaluated the consequences of THC administration on c-Fos expression in several brain structures after chronic nicotine administration and withdrawal. c-Fos was decreased in the caudate putamen and the dentate gyrus after mecamylamine precipitated nicotine withdrawal. However, acute THC administration did not modify c-Fos expression under these experimental conditions. Taken together, these results indicate that THC administration attenuated somatic signs of nicotine withdrawal and this effect was not associated to compensatory changes on CB1 cannabinoid receptors during chronic nicotine administration. In addition, THC also ameliorated the aversive motivational consequences of nicotine withdrawal.

Attenuation of nicotine-induced antinociception, rewarding effects, and dependence in mu-opioid receptor knock-out mice

The involvement of μ-opioid receptors in different behavioral responses elicited by nicotine was explored by using μ-opioid receptor knock-out mice. The acute antinociceptive responses induced by nicotine in the tail-immersion and hot-plate tests were reduced in the mutant mice, whereas no difference between genotypes was observed in the locomotor responses. The rewarding effects induced by nicotine were then investigated using the conditioning place-preference paradigm. Nicotine produced rewarding responses in wild-type mice but failed to produce place preference in knock-out mice, indicating the inability of this drug to induce rewarding effects in the absence of μ-opioid receptors. Finally, the somatic expression of the nicotine withdrawal syndrome, precipitated in dependent mice by the injection of mecamylamine, was evaluated. Nicotine withdrawal was significantly attenuated in knock-out mutants when compared with wild-type mice. In summary, the present results show that μ-opioid receptors are involved in the rewarding responses induced by nicotine and participate in its antinociceptive responses and the expression of nicotine physical dependence.

Cannabinoid addiction: behavioral models and neural correlates

The use of cannabis sativa preparations as recreational drugs can be traced back to the earliest civilizations. However, animal models of cannabinoid addiction allowing the exploration of neural correlates of cannabinoid abuse have been developed only recently. We review these models and the role of the CB1 cannabinoid receptor, the main target of natural cannabinoids, and its interaction with opioid and dopamine transmission in reward circuits. Extensive reviews on the molecular basis of cannabinoid action are available elsewhere (Piomelli et al., 2000;Schlicker and Kathmann, 2001).

Hypocretins regulate the anxiogenic-like effects of nicotine and induce reinstatement of nicotine-seeking behavior

Emerging evidence suggests that the hypocretinergic system is involved in addictive behavior. In this study, we investigated the role of these hypothalamic neuropeptides in anxiety-like responses of nicotine and stress-induced reinstatement of nicotine-seeking behavior. Acute nicotine (0.8 mg/kg, s.c.) induced anxiogenic-like effects in the elevated plus-maze and activated the paraventricular nucleus of thehypothalamus (PVN) as revealed by c-Fos expression. Pretreatment with the hypocretin receptor 1 (Hcrtr-1) antagonist SB334867 orpreprohypocretin gene deletion blocked both nicotine effects. In the PVN, SB334867 also prevented the activation of corticotrophinreleasing factor (CRF) and arginine-vasopressin (AVP) neurons, which expressed Hcrtr-1. In addition, an increase of the percentage of c-Fos-positive hypocretin cells in the perifornical and dorsomedial hypothalamic (PFA/DMH) areas was found after nicotine (0.8 mg/kg,s.c.) administration. Intracerebroventricular infusion of hypocretin-1 (Hcrt-1) (0.75 nmol/1 l) or footshock stress reinstated a previouslyextinguished nicotine-seeking behavior. The effects of Hcrt-1 were blocked by SB334867, but not by the CRF1 receptor antagonistantalarmin. Moreover, SB334867 did not block CRF-dependent footshock-induced reinstatement of nicotine-seeking while antalarmin was effective in preventing this nicotine motivational response. Therefore, the Hcrt system interacts with CRF and AVP neurons in the PVN and modulates the anxiogenic-like effects of nicotine whereas Hcrt and CRF play a different role in the reinstatement of nicotineseeking.Indeed, Hcrt-1 reinstates nicotine-seeking through a mechanism independent of CRF activation whereas CRF mediates the reinstatement induced by stress.

Nicotine-induced antinociception, rewarding effects and physical dependence are decreased in mice lacking the preproenkephalin gene

It has been shown previously that the endogenous opioid system may be involved in the behavioral effects of nicotine. In the present study, the participation of endogenous enkephalins on nicotine responses has been investigated by using preproenkephalin knock-out mice. Acute nicotine-induced hypolocomotion remained unaffected in these mice. In contrast, antinociception elicited in the tail-immersion and hot-plate tests by acute nicotine administration was reduced in mutant animals. The rewarding properties of nicotine were then investigated using the place-conditioning paradigm. Nicotine induced a conditioned place preference in wild-type animals, but this effect was absent in knock-out mice. Accordingly, in vivo microdialysis studies revealed that the enhancement in dopamine extracellular levels in the nucleus accumbens induced by nicotine was also reduced in preproenkephalin-deficient mice. Finally, the somatic expression of the nicotine withdrawal syndrome precipitated in nicotine-dependent mice by mecamylamine was significantly attenuated in mutant animals. In summary, the present results indicate that endogenous opioid peptides derived from preproenkephalin are involved in the antinociceptive and rewarding properties of nicotine and participate in the expression of physical nicotine dependence.

Salivary cotinine concentrations in daily smokers in Barcelona, Spain: a cross-sectional study

Background: Characterizing and comparing the determinant of cotinine concentrations in different populations should facilitate a better understanding of smoking patterns and addiction. This study describes and characterizes determinants of salivary cotinine concentration in a sample of Spanish adult daily smoker men and women. Methods: A cross-sectional study was carried out between March 2004 and December 2005 in a representative sample of 1245 people from the general population of Barcelona, Spain. A standard questionnaire was used to gather information on active tobacco smoking and passive exposure, and a saliva specimen was obtained to determine salivary cotinine concentration. Two hundred and eleven adult smokers (>16 years old) with complete data were included in the analysis. Determinants of cotinine concentrations were assessed using linear regression models. Results: Salivary cotinine concentration was associated with the reported number of cigarettes smoked in the previous 24 hours (R2 = 0.339; p < 0.05). The inclusion of a quadratic component for number of cigarettes smoked in the regression analyses resulted in an improvement of the fit (R2 = 0.386; p < 0.05). Cotinine concentration differed significantly by sex, with men having higher levels. Conclusion: This study shows that salivary cotinine concentration is significantly associated with the number of cigarettes smoked and sex, but not with other smoking-related variables.

3,4-Methylenedioxy-methamphetamine induces in vivo regional up-regulation of central nicotinic receptors in rats and potentiates the regulatory effects of nicotine on these receptors

Nicotine (NIC), the main psychostimulant compound of smoked tobacco, exerts its effects through activation of central nicotinic acetylcholine receptors (nAChR), which become up-regulated after chronic administration. Recent work has demonstrated that the recreational drug 3,4-methylenedioxymethamphetamine (MDMA) has affinity for nAChR and also induces up-regulation of nAChR in PC 12 cells. Tobacco and MDMA are often consumed together. In the present work we studied the in vivo effect of a classic chronic dosing schedule of MDMA in rats, alone or combined with a chronic schedule of NIC, on the density of nAChR and on serotonin reuptake transporters. MDMA induced significant decreases in [3H]paroxetine binding in the cortex and hippocampus measured 24 h after the last dose and these decreases were not modified by the association with NIC. In the prefrontal cortex, NIC and MDMA each induced significant increases in [3H]epibatidine binding (29.5 and 34.6%, respectively) with respect to saline-treated rats, and these increases were significantly potentiated (up to 72.1%) when the two drugs were associated. Also in this area, [3H]methyllycaconitine binding was increased a 42.1% with NIC + MDMA but not when they were given alone. In the hippocampus, MDMA potentiated the a7 regulatory effects of NIC (raising a 25.5% increase to 52.5%) but alone was devoid of effect. MDMA had no effect on heteromeric nAChR in striatum and a coronal section of the midbrain containing superior colliculi, geniculate nuclei, substantia nigra and ventral tegmental area. Specific immunoprecipitation of solubilised receptors suggests that the up-regulated heteromeric nAChRs contain a4 and b2 subunits. Western blots with specific a4 and a7 antibodies showed no significant differences between the groups, indicating that, as reported for nicotine, up-regulation caused by MDMA is due to post-translational events rather than increased receptor synthesis.

Efficacy of virtual reality for triggering smoking craving: relation with level of presence and nicotine dependence

Virtual Reality environments that reproduce typical contexts associated with tobacco use may be useful for aiding smoking cessation. The main objective of this study was to assess the capacity of eight environments to produce the craving to smoke and determine the relation of craving to nicotine dependence and level of presence. The results show that all the environments were able to generate the desire to smoke; a direct relation was found between sense of presence and craving.

Validació i adaptació de l'EuropASI a la població penitenciària catalana (Índex europeu de la severitat de l'addicció)

Aquest treball d'investigació fa una anàlisi de les possibilitats de l’escala EuropASI. Aquest instrument, adaptació europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents àrees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produïts per un tractament. També s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versió presó i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciàries. En aquesta investigació s'ha fet una revisió dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Després d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferències significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI és capaç de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherència interna en relació amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquiàtric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues són les que aporten major informació en el global de l'escala. La inclusió de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informació especifica que complementa la resta de les escales. Al treball també s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicació i amb la recomanació que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formació, així com algunes propostes relacionades amb l'escala.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: estabilitat de la matèria orgànica

L’avaluació de la capacitat de segrest de carboni d’un sòl denudat per l’extracció de calcàries i la seva posterior restauració amb fangs de depuradora s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi de l’estabilitat de la matèria orgànica del sòl (MOS) en funció de la dosi de fangs aplicada. Els resultats d’aquest treball demostren dos fets fonamentals per a l’estudi de la capacitat de segrest de carboni, els qual són: la conservació del contingut total de MOS i l’augment de la seva estabilitat fins a nivells més alts que els de la MOS de les parcel·les de control. Aquests resultats són explicables per (i) la conservació i augment de la MOS recalcitrant, i (ii) la protecció d’una porció més o menys rellevant de la MO làbil continguda amb els fangs gràcies a l’acció simultània dels mecanismes d’estabilització de la MOS, com són: l’estabilització bioquímica (humificació), química, física, a més de la pròpia hidrofobicitat de la MOS, aquests dos últims potenciats per l’addicció del fangs de depuradora.

Influència dels tractaments mèdics i psicoterapèutics en la disminució del delicte en població addicta a drogues

En l'àmbit judicial es constata una relació entre drogoaddicció i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqüència algun programa de desintoxicació o han sol·licitat suport mèdic o psicològic. L'estudi es proposa avaluar l'associació entre la conducta il·legal i l'abús de substàncies tòxiques, així com interpretar l'eficàcia dels tractaments terapèutics en la disminució d’aquesta associació, i les repercussions de les teràpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. És un estudi observacional prospectiu d’una mostra de 100 subjectes que tenen relació amb el consum de drogues d'abús, al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de l’estudi diuen que el sexe masculí hi està representat en un 94%, la mitjana d’edat és de 25,5 anys, amb baix nivell d’estudis i sense professió qualificada. Gairebé la meitat de la mostra són estrangers i solters. Els pacients estudiats són politoxicòmans amb un consum majoritari de cocaïna (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% d’heroïna. Destaca l’alta freqüència dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de l’ús de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, però en períodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocaïna. Els pacients tractats amb psicofàrmacs són detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoteràpia o lliure de drogues. Entre la població de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violència en els fets delictius, però aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicòmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments s’han d’iniciar en els primers estadis del consum, així com potenciar l’adhesió i el seguiment. Els centres penitenciaris de justícia juvenil, les comissaries i els jutjats de guàrdia són els llocs idonis per a l’abordatge del tractament del drogodependent.

Drogues d’abús en detinguts al jutjat de guàrdia: repercusió a l’àmbit de l’execució penal i l’Administració de justícia

L’estudi de la saliva com a matriu d’anàlisis de drogues d’abús en conductors es fa des dels anys 80. Els investigadors trobaven dificultats però el major inconvenient va ser l’existència de tècniques analítiques no prou sensibles per a la detecció de les drogues. A finals de les anys 90 la saliva es va considerar un fluid molt adequat i es van anar publicant treballs que investigaven aquesta temàtica. No obstant això encara no n ’hi ha molts treballs, especialment al nostre país. A Catalunya no s’han fet estudis encara que s’ha contribuït en alguns projectes realitats fora de la nostra comunitat. Objectius: Obtenir dades del consum de drogues d’abús en una mostra de conductors de vehicles a motor. Obtenir dades dels tòxics més freqüents trobats en les mostres analitzades. Relacionar el consum de tòxics amb alteracions en la conducta o conduccions temeràries en la població que es sotmet a l’estudi. Metodologia: Estudi d’una mostra de subjectes que són aturats per la Guàrdia Urbana de Barcelona, Girona ,Tarragona i policia local de el Prat de Llobregat conduint vehicles a motor. Obtenció d’una mostra de saliva als subjectes que es consideren que poden trobar-se sota la influència de les drogues. Anàlisis de les mostres per immunoassaig mitjançant el kit Cozart DDS com a test de camp i confirmació dels resultats per cromatografia de gasos i espectrometria de masses. Resultats: Es descriuen en els resultats obtinguts, les freqüències de consum, les principals drogues d’abús trobades i es valoren els símptomes clínics que presentaven els subjectes. Conclusions: Les drogues d’abús estan presents en conductors de vehicles a motor. El kit utilitzat per la determinació de drogues a peu de carretera és una bona eina atès que es confirmen els resultats especialment per a la cocaïna i opiacis.