A Methodology to measure shareholder value orientation and shareholder value creation aimed at providing a research basis to investigate the link between both magnitudes

Does shareholder value orientation lead to shareholder value creation? This article proposes methods to quantify both, shareholder value orientation and shareholder value creation. Through the application of these models it is possible to quantify both dimensions and examine statistically in how far shareholder value orientation explains shareholder value creation. The scoring model developed in this paper allows quantifying the orientation of managers towards the objective to maximize wealth of shareholders. The method evaluates information that comes from the companies and scores the value orientation in a scale from 0 to 10 points. Analytically the variable value orientation is operationalized expressing it as the general attitude of managers toward the objective of value creation, investment policy and behavior, flexibility and further eight value drivers. The value creation model works with market data such as stock prices and dividend payments. Both methods where applied to a sample of 38 blue chip companies: 32 firms belonged to the share index IBEX 35 on July 1st, 1999, one company represents the “new economy” listed in the Spanish New Market as per July 1st, 2001, and 5 European multinational groups formed part of the EuroStoxx 50 index also on July 1st, 2001. The research period comprised the financial years 1998, 1999, and 2000. A regression analysis showed that between 15.9% and 23.4% of shareholder value creation can be explained by shareholder value orientation.

Did the cooperative start life as a Joint-Stock company? business law and cooperatives in Spain, 1869–1931

Studies of Spanish cooperatives date their spread from the Law on Agrarian Syndicates of 1906. But the first legislative appearance of cooperatives is an 1869 measure that permitted general incorporation for lending companies. The 1931 general law on cooperatives, which was the first act permitting the formation of cooperatives in any activity, reflects the gradual disappearance of the cooperative’s "business" characteristics. In this paper we trace the Spanish cooperative’s legal roots in business law and its connections to broader questions of the freedom of association, the formation of joint-stock enterprises, and the liability of investors in business and cooperative entities. Our account underscores the similarities of the organizational problems approach by cooperatives and business firms, while at the same time respecting the distinctive purposes cooperatives served.

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

Entrepreneurial structure of the mercantile company in pre-industrial Catalonia

The mercantile company was the basic form of enterprise in pre-industrial Catalonia. The aim of this paper is to study the formation and development of the mercantile companies in Barcelona whose end was the wholesale and retail sale of textiles in the botigues de teles (textile retail shops) throughout the eighteenth century. These firms were officially registered before a notary and their deeds reveal how these establishments were administered and managed.The study covers a sample of 121 mercantile companies, and the articles and documentation that were put into effect by 32 notaries who were active in Barcelona in the 18th century have been consulted in their entirety. From an initial selection of documentation, a total of 228 deeds registering companies have been found, 107 of which (47%) relate to the creation of companies whose various activities were centred in taverns, textile manufacturing, braiding.... While the 121 companies, which make up our sample and which account for 53% of the deeds registered with the notaries mentioned above, focused exclusively on the management of textile retail shops located in the commercial heart of the city. Thus one point of interest that the documentation reveals is that the majority of the mercantile companies registered by Barcelona notaries throughout the 18th century were establishments which traded in textiles. The first part of the article focuses on the structural characteristics of these enterprises, the number and socio-professional status of the partners and the extent of each partner s involvement in the administration and management. The second part of the article examines the capital investment made by each partner, their rights and obligations agreed on, the sharing out of profits and possible losses and the duration of the companies. The final aim of the paper is to highlight the evolution of these companies through one specific case.

IFRS introduction and its effect on listed companies in Spain

From the beginning of January 2005 publicly traded companies in the European Union have to comply with the International Financial Reporting Standards (IFRS) for their consolidated accounts, as required by 1606/2002 European Commission Regulation. It had been suggested that the new accounting rules will facilitate not only the process of international harmonization of financial statements, but also efficient performance of financial markets and capital flows worldwide. This study analyzes the first results of IFRS implementation by Spanish non-financial listed companies.

Estudi estratègic del coblisme com a bé cultural

Aquest treball de final de carrera tracta sobre l’aplicació de les modernes tècniques de reflexió estratègica aplicades al sector de la cultura popular catalana, concretament la cultura popular catalana que engloba les manifestacions on el vincle comú és la formació musical pròpia: la cobla. Aprofitar aquest sector, a priori tant complex i tant allunyat en principi del món d’estratègia d’empresa com aquest, és l’excusa per veure el comportament d’aquestes eines i teories, i comprovar-ne la seva eficàcia i adaptabilitat als diferents casos de la realitat, a més de poder treballar un tema tant nou com la valoració d’intangibles. A la vegada, es produeix una síntesi de treballs orientats a l’organització d’entitats sense ànim de lucre existents en la bibliografia especialitzada, i que han tingut un inexistent ressò pràctic. Això pot ser un contrasentit en un país on l’associacionisme és tan arrelat i un dels pilars socials que ens vertebren i diferencien. En el cas de la música per a cobla, especialment destacable en un moment molt important i crític per estar en un temps de transició social molt fort. També, cal destacar vivament que té una sèrie de valors afegits de qualitat i complexitat que la situen en un interessant camí entre la cultura popular i les propostes de caràcter més comercial, en unes condicions actuals de gran desconeixement social. Les vinculacions entre estratègia, innovació, responsabilitat social i cultura del coneixement, donen a aquest treball un fort caràcter actual i adaptat a la realitat en les consideracions sobre el management en general.

Collections in Institutional Herbaria listed as Rhizopogon, but not belonging to this genus

Fifty-five collections misidentified and stored in various institutional herbaria, under severa1 Rhizopogon species narnes, are revised. Among these, twelve belong to Ascomycotina and 9 were identified to species level; the other collections, immature fruitbodies wcre impossible to identify with the data available. Forty-two collections are Basidiomycotina and only an immature Scleroderma remain without identification to the species level.

La actividad productiva de la fábrica de harinas “La Montserrat” (Girona) en el año agrícola de 1903-1904 = The Production Activities at the Company Harinera “La Montserrat” (Girona) over the Agricultural Year 1903-1904

Harinera La Montserrat, S.A, a company involved in the manufacturing and trading of cereals and flour, was founded in Girona in 1898 by José Ensesa y Cía., Sociedad en Comandita. With the objective to determine how the product activity of this business was structured, we have studied in detail the operations that were carried out over the agricultural year 1903-1904. We have focused on three main aspects. Firstly, the purchasing of wheat (origin, transportation, prices); secondly, the production of flour (using internal and external wheat, profits); and thirdly, its distribution (customers, destination). Finally, we have analyzed the profit and loos account for this period in order to find out if this business was profitable

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

Estudi estratègic del coblisme com a bé cultural

Aquest treball de final de carrera tracta sobre l’aplicació de les modernes tècniques de reflexió estratègica aplicades al sector de la cultura popular catalana, concretament la cultura popular catalana que engloba les manifestacions on el vincle comú és la formació musical pròpia: la cobla. Aprofitar aquest sector, a priori tant complex i tant allunyat en principi del món d’estratègia d’empresa com aquest, és l’excusa per veure el comportament d’aquestes eines i teories, i comprovar-ne la seva eficàcia i adaptabilitat als diferents casos de la realitat, a més de poder treballar un tema tant nou com la valoració d’intangibles. A la vegada, es produeix una síntesi de treballs orientats a l’organització d’entitats sense ànim de lucre existents en la bibliografia especialitzada, i que han tingut un inexistent ressò pràctic. Això pot ser un contrasentit en un país on l’associacionisme és tan arrelat i un dels pilars socials que ens vertebren i diferencien. En el cas de la música per a cobla, especialment destacable en un moment molt important i crític per estar en un temps de transició social molt fort. També, cal destacar vivament que té una sèrie de valors afegits de qualitat i complexitat que la situen en un interessant camí entre la cultura popular i les propostes de caràcter més comercial, en unes condicions actuals de gran desconeixement social. Les vinculacions entre estratègia, innovació, responsabilitat social i cultura del coneixement, donen a aquest treball un fort caràcter actual i adaptat a la realitat en les consideracions sobre el management en general.