Language extinction and linguistic fronts

Language diversity has become greatly endangered in the past centuries owing to processes of language shift from indigenous languages to other languages that are seen as socially and economically more advantageous, resulting in the death or doom of minority languages. In this paper, we define a new language competition model that can describe the historical decline of minority languages in competition with more advantageous languages. We then implement this non-spatial model as an interaction term in a reactiondiffusion system to model the evolution of the two competing languages. We use the results to estimate the speed at which the more advantageous language spreads geographically, resulting in the shrinkage of the area of dominance of the minority language. We compare the results from our model with the observed retreat in the area of influence of the Welsh language in the UK, obtaining a good agreement between the model and the observed data

Markets and linguistic diversity

The choice of language is a crucial decision for firms competing in cultural goods and media markets with a bilingual or multilingual consumer base. To the extent that multilingual consumers have preferences over the intrinsic characteristics (content) as well as over the language of the product, we can examine the efficiency of market outcomes regarding linguistic diversity. In this paper, I extend the spokes model and introduce language as an additional dimension of product differentiation. I show that: (i) if firms supply their product in a single language (the adoption model) then the degree of linguistic diversity is inefficiently low, and (ii) if some firms supply more than one linguistic version (the translation model) then in principle the market outcome may exhibit insufficient or excessive linguistic diversity. However, excessive diversity is associated to markets where the fraction of products in the minority language is disproportionately high with respect to the relative size of the linguistic minority.

Gènere i bilingüisme: connectant experiències i teories. Introductory paper in Santaemilia, José, Patricia Bou, Sergio Maruenda i Gora Zaragoza International Perspectives on Gender and Language

Peer-reviewed

Education as a mirror of Spanish society: challenges and policies towards multiple diversity

The ways in which the dominant cultural majority frames the educationalsystem determine perceptions of its own identity and understandings ofthe ‘other.’ In this article I take a political approach, by examining themanagement of cultural diversity within Spanish education policies, treating“education as the mirror of society”. This article analyzes Spanish challengesand policies approaches towards the management of immigrationrelated diversity in education. The main finding is that there is not one approach,but several, due to both the decentralized character of the educationsystem and the multiplicity of diversity that is at stake (i.e. language,religion, culture etc.)

Identidad nacional, lengua y escuela = National identity, language and school

La globalización cuestiona la existencia de una relación mimética entre ciudadanía y Estado-nación. Las identidades homogéneas, sustentadas ideológicamente en nociones como «lengua nacional», plantean problemas en sociedades en las que ha crecido espectacularmente la diversidad lingüística e identitaria. Cataluña es un territorio en el que una parte de la población afirma una identidad catalana distinta a la española y viceversa. Además, se ha teorizado que la identidad catalana y la lengua catalana coexisten mutuamente. Por eso, se suceden voces que defienden la presencia del catalán en la educación escolar como fuente de la identidad nacional catalana, mientras que otras voces defienden su presencia simplemente como una buena manera de aprender el catalán cuando no se puede aprender en el medio social y familiar. En los últimos años, Cataluña ha recibido casi un millón de personas extranjeras que han modificado notablemente su situación sociolingüística. Las últimas encuestas manifiestan que un 6,3% de la población utiliza habitualmente una lengua distinta del catalán y del castellano. En este marco, mostramos las construcciones identitarias de un grupo de adolescentes de origen extranjero que están en el segundo ciclo de la ESO. Los datos fueron recogidos mediante dos grupos de discusión de seis-siete estudiantes de distinto origen, lengua propia y tiempo de residencia en Cataluña. Los resultados muestran la importancia del lugar de origen en la construcción de la identidad. Además, los participantes que afirman sentimientos catalanes o españoles no los relacionan con la lengua sino con los intercambios sociales que han establecido con sus iguales de origen naciona. Las intervenciones muestran también las dificultades para promover identidades múltiples desde el contexto escolar que eviten actitudes racistas y xenófobas y sirvan para promover proyectos colectivos de futuro en los que se pueda vivir desde una cierta diferencia

Emotion and Linguistic Diversity

In this paper we shall try to explain why speakers experience their languages so passionately. One explanation is based on the role language plays in the construction of the community and in the fact that it is a clear mark of belonging. Furthermore, we support another reason. Speakers experience their language as something received from their ancestors and that they are obliged to transmit to their descendents, an imperative which carries an extraordinary emotional charge. In fact, fear of the death of a language is experienced as an act of irreparable non-fulfilment. Why? We believe that language is one of the most evident signs of community, much more than the sum of the individuals of which it is composed. Indeed, it is a long-lasting entity projected into both the past and the future and which, moreover, accumulates within the language the whole of the culture. In the survival of the community and the language we find a response, even though it may be illusory, to the need for transcendence: our ancestors live on in our language and we, if we meet our obligations, live on in the language of our descendents

El plan de lengua y cohesión social en Catañunya: primeros datos de una investigación = Language and Social Cohesion Plan in Catalonia: Initial research data

Los programas de inmersión lingüística han constituido y constituyen dentro del Sistema Educativo catalánla principal forma para que el alumnado de lengua familiar no-catalana aprenda una nueva lengua, el catalán,sin que, en su proceso de aprendizaje, vea mermado ni el desarrollo de su propia lengua ni su rendimientoacadémico. El éxito de la inmersión lingüística en las décadas anteriores ha sido frecuentemente utilizado comouno de los argumentos orientativos para justificar la política lingüística que se sigue en la escolarización de lainfancia extranjera. Sin embargo, los resultados obtenidos por investigaciones recientes parece que no avalanempíricamente dicho argumento. Este artículo analiza dichos resultados y expone, a partir del Plan para laLengua y Cohesión Social puesto en marcha por el Departamento de Educación de la Generalitat de Cataluña,cuáles son los retos que se presentan a su Sistema Educativo dentro del nuevo marco que supone el aumento de ladiversidad cultural y lingüística en la actual sociedad catalana

Defining the criteria for the evaluation of self-study multimedia language learning materials: do they facilitate or inhibit learner autonomy?

Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia

Investigating independent language learning in classroom-based EFL Learners

La recerca efectuada sobre les estratègies d’aprenentatge de llengües ha demostrat que els aprenents que utilitzen estratègies metacognitives (planificació, revisió i avaluació) desenvolupen estratègies cognitives més eficaces (Anderson, 2002). Aquest article descriu les activitats que 43 estudiants de llengua estrangera de la Universitat de Vic van emprendre de forma independent i dedueix les estratègies metacognitives que van utilitzar sense cap formació prèvia en estratègies. Els estudiants van completar un dossier on expressaven les necessitats d’aprenentatge, la planificació i supervisió de les activitats i finalment l’avaluació de l’aprenentatge que havien portat a terme de manera independent fora de les hores lectives. La primera fase de l’anàlisi de les dades revela que, tot i que els estudiants foren capaços d’expressar les necessitats d’aprenentatge en general, la formulació d’objectius i la supervisió de les activitats fou escassa. La discussió gira entorn de la formació dels estudiants de llengües estrangeres en estratègies metacognitives i la integració de l’aprenentatge autònom dins el currículum docent.

Eliciting and fostering learners' metacognitive knowledge about language learning in self-directed learning programs: a review of data collection methods and procedures

Són molts els estudis que avui en dia incideixen en la necessitat d’oferir un suport metodològic i psicològic als aprenents que treballen de manera autònoma. L’objectiu d’aquest suport és ajudar-los a desenvolupar les destreses que necessiten per dirigir el seu aprenentatge així com una actitud positiva i una major conscienciació envers aquest aprenentatge. En definitiva, aquests dos tipus de preparació es consideren essencials per ajudar els aprenents a esdevenir més autònoms i més eficients en el seu propi aprenentatge. Malgrat això, si bé és freqüent trobar estudis que exemplifiquen aplicacions del suport metodològic dins els seus programes, principalment en la formació d’estratègies o ajudant els aprenents a desenvolupar un pla de treball, aquest no és el cas quan es tracta de la seva preparació psicològica. Amb rares excepcions, trobem estudis que documentin com s’incideix en les actituds i en les creences dels aprenents, també coneguts com a coneixement metacognitiu (CM), en programes que fomenten l’autonomia en l’aprenentatge. Els objectius d’aquest treball son dos: a) oferir una revisió d’estudis que han utilitzat diferents mitjans per incidir en el CM dels aprenents i b) descriure les febleses i avantatges dels procediments i instruments que utilitzen, tal com han estat valorats en estudis de recerca, ja que ens permetrà establir criteris objectius sobre com i quan utilitzar-los en programes que fomentin l’aprenentatge autodirigit.

The Third Language in Dubbing

Si tenim en compte que el procés de traducció és un procés complex, el procés de traducció d'un text audiovisual encara ho és més. A part dels problemes tècnics com per exemple la sincronització labial i temporal hi ha altres factors a tenir en compte com és l'ús d'estructures lingüístiques i textuals específiques d'aquest canal de comunicació. Moltes de les pel·lícules que sovint podem veure a la pantalla estan produïdes als Estats Units, i per tant estan en anglès, i hi ha una necessitat imperiosa de traduir-les al català i castellà. A part d'això, en algunes ocasions el text audiovisual original conté més d'una llengua; aquest és el cas de Raid on Rommel i Butch Cassidy and the Sundance Kid, entre d'altres. En aquests casos, ens trobem amb una nova dificultat: el traductor ha de traduir aquesta tercera llengua (o dialecte) a la corresponent cultura d'arribada. Aquest article vol presentar i exposar alguns exemples d'aquest tipus de dificultats així com també les diferents solucions que s'han aportat davant una "tercera" llengua.

Learning to live together: an exploration and analysis of managing cultural diversity in ten early childhood development centres in South Africa

This study explores how South African Early Childhood Development (ECD) Practitioners and families meet the needs of the increasing number of children from diverse cultural backgrounds in their care. Research participants were identified through ten ECD centres located in two urban communities in the Eastern and Western Cape Provinces of South Africa. The values and attitudes held by Practitioners and families vis-à-vis cultural diversity was investigated, along with the knowledge and strategies they employ to manage cultural diversity in ECD programmes. The intercultural education model provides the necessary tools to address the challenges identified.

Language knowledge and earnings in Catalonia

In this paper we are aimed to investigate the relationship between Catalan knowledge and individual earnings in Catalonia. Using data from 2006, we find a positive earning return to Catalan proficiency; however, when accounting for self-selection into Catalan knowledge, we find a higher language return (20% of extra earnings), suggesting that individuals who are more prone to know Catalan are also less remunerated than others (negative selection effect). Moreover, we also find important complementarities between language knowledge and completed education, which means that only more educated individuals benefit from Catalan knowledge.

Language knowledge and earnings in Catalonia

This paper investigates the economic value of Catalan knowledge for national and foreign first- and second-generation immigrants in Catalonia. Specifically, drawing on data from the “Survey on Living Conditions and Habits of the Catalan Population (2006)”, we want to quantify the expected earnings differential between individuals who are proficient in Catalan and those who are not, taking into account the potential endogeneity between knowledge of Catalan and earnings. The results indicate the existence of a positive return to knowledge of Catalan, with a 7.5% increase in earnings estimated by OLS; however, when we account for the presence of endogeneity, monthly earnings are around 18% higher for individuals who are able to speak and write Catalan. However, we also find that language and education are complementary inputs for generating earnings in Catalonia, given that knowledge of Catalan increases monthly earnings only for more educated individuals.