Método de musicalización de ECG

La música no només pot emprar-se per a l'evocació de sentiments, sinó també per a la transmissió d'informació. En aquest treball es proposa un mètode, en aquest sentit, basat en una forma general de musicalització que vincula algorítmicament la composició musical i el fenomen que es monitoritza. El procediment que resulta ha estat dissenyat específicament per als electrocardiogrames (ECG). Les composicions musicals generades, ofereixen melodies agradables, en el cas de subjectes sans, que s'alteren notablement i es tornen dissonants si els pacients manifesten determinades enfermetats o disfuncions.

Infarto agudo de miocardio con mínima elevación del segmento ST: características, evolución y pronóstico.

En la pràctica diària hi ha síndromes coronàries amb elevació del segment ST que no compleixen de forma estricta els criteris diagnòstics de la definició universal de l'infart. Un 7,2% dels IAM de la nostra mostra presentaven una elevació del ST menor als criteris diagnòstics de l’IAM. El 70,4% d'aquests pacients no van rebre cap tractament de reperfusió en fase aguda. A la coronariografia el 73.4% dels pacients presentaven malaltia dels segments proximals o mitjos. Aquests IAM van presentar una baixa taxa de complicacions intrahospitalàries, però en el seguiment a 26,5 mesos destaca una important necessitat de noves revascularitzacions.

Desarrollo de un modelo in vivo murino de isquemia y reperfusión miocárdica

En aquellos pacientes que sufren un infarto de miocardio (IM), entender los procesos causantes de la muerte celular secundaria a la isquemia/reperfusión (I/R) es esencial para desarrollar estrategias capaces de prevenirla. La reciente disponibilidad de cepas de ratones transgénicos convierte al modelo murino con isquemia transitoria en una herramienta de gran interés para el estudio de los procesos causantes de esta muerte. El objetivo de este trabajo experimental ha sido establecer en nuestro laboratorio un modelo de I/R miocárdica in vivo en ratón mediante la oclusión de la arteria coronaria descendente anterior izquierda (ADA) con el fin de poder ser utilizado en futuros protocolos experimentales usando ratones transgénicos disponibles en el laboratorio.

Defectos paradójicos en regiones con necrosis miocárdica. análisis mediante gated-spect de perfusión miocárdica.

Objectius: Valorar el significat dels defectes paradoxals (DP) segmentaris (captació en esforç més gran que en repòs) a la gated-SPECT (Single Photon Emission Computer Tomography) de perfusió miocàrdica amb compostos tecneciats en regions amb necrosi miocàrdica. Material i mètodes: Es van revisar 1764 SPECT de perfusió miocàrdica estrès-repòs consecutives de pacients amb infart (IM) previ i es van identificar 117 pacients (6,6%) en els quals els DPs corresponien a una regió amb necrosi miocàrdica. Es van valorar els criteris gammagràfics de viabilitat (intensitat del defecte, valor d'aquesta intensitat ponderat pel nombre de segments compromesos-VIP-, la motilitat i l'engrossiment miocàrdic sistòlic) en els segments d'aquestes regions i les característiques de l'artèria responsable en els 96 pacients en els quals s'havia practicat una coronariografia. Resultats: Es van analitzar 160 necrosis, 125 (75%) paradoxals (67 (54%) en regió AnteroSeptoApical i 58 (46%) en regió InferoLateral) i 35 (25%) no paradoxals (19 (54%) ASA i 16 ( 46%) IL). Els valors de severitat de la necrosi i del VIP van ser inferiors en l'estudi d'estrès respecte al repòs i la diferència d'aquests va ser sempre negativa, evidenciant un comportament gammagràfic paradoxal. Per contra, aquests valors van ser inferiors al repòs respecte a l'estrès en les necrosi no paradoxals posant de manifest un comportament gammagràfic de mínima o nul reversibilitat. Així mateix, es van trobar alteracions lleus en la motilitat i engrossiment de les necrosi paradoxals i moderats en les necrosi no paradoxals. Es van trobar 102 necrosis amb DP i coronariografia dels quals, 84 (88%) tenien permeabilitat a l'artèria responsable de la necrosi i 12 pacients (12%) tenien circulació colateral per compensar l'oclusió de l'artèria responsable. Conclusions: Tots els segments amb DP en regions amb necrosi complien criteris gammagràfics de viabilitat en les imatges d'estrès, considerant aquestes imatges millors per a l'avaluació d'aquest tipus de lesions. El vas responsable de la regió amb DP es trobava permeable o bé presentava circulació colateral evident en els casos en què la coronària es trobava closa.

Recuento de células progenitoras endoteliales en pacientes con ictus tratados previamente con estatinas

Estudio prospectivo de pacientes con ictus isquémico agudo cuyo objetivo es estudiar la influencia del tratamiento con estatinas sobre el recuento plasmático de Células Progenitoras Endoteliales (CPEs) determinadas por citometría de flujo. Se incluyeron 131 pacientes, el 32.1% pre-tratados con estatinas. El recuento de CPEs fue superior en los pacientes pre-tratados en el momento basal (p=0.015) y a los 7 días (p=0.029), pero equivalente a los 3 meses (p=0.49). El pre-tratamiento con estatinas se asocia a mayor recuento de CPEs en fase aguda y subaguda del infarto, sugiriendo un posible efecto reparador endotelial de las estatinas en la isquemia cerebral.

PGC-1α regula la respuesta celular frente a estrés oxidativo en el miocardio tras síndrome coronario agudo

PGC-1α es un factor de transcripción maestro en la regulación mitocondrial de genes de protección frente a estrés oxidativo. Decidimos analizar el papel de la molécula en la regulación celular miocárdica tras infarto agudo. Evaluamos 38 pacientes con diagnóstico de SCACEST sometidos a estrategia de reperfusión. Encontramos que los pacientes con nivel basal de expresión reducido y mayor inducción de PGC-1α tras el evento presentaban infartos más extensos estimados por resonancia cardiaca. Concluimos que PGC-1α participa en la regulación de la respuesta celular frente a isquemia, en base a la activación de enzimas de protección mitocondrial.

Sensitivity and specificity of the electrocardiogram to detect chronic myocardial infarction of the anteroseptal wall.

L`electrocardiograma és la primera eina diagnòstica fàcilment disponible per la detecció de l´infart a la práctica clínica. El seu valor va ser donat principalment amb estudis antics anatomopatològics. La ressonància magnètica cardíaca actualment és la tècnica d`elecció per la detecció de l`infart. Aquest estudi investiga el valor de l`electrocardiograma ( sensibilitat i especificitat) per detectar infarts de la zona anteroseptal. Conclusiò: la sensibilitat y la especificitat de quatre patents electrocardiogràfiques de la zona anteroseptal va ser valorada. Així mateix, encara que s`observin extenses ones Q en les derivacions anteriors la necrosis és usualment limitada si VL no está afectat. 3

Disseny i implementació d’un sistema experimental de telefonia IP per a la Unitat de Tecnologies de la Informació i Comunicació de l’Institut Català de la Salut a Girona

L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i implementar un servei de telefonia IP per a la Unitat de Tecnologies de la Informació i Comunicació (UTIC) de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona. En primer lloc, es descriu el funcionament actual del servei de telefonia de l'ICS a Girona i la seva infraestructura de xarxa. A continuació s’estudia els fonaments de la VoIP. Es segueix amb el disseny, les eines escollides i la implementació realitzada, per acabar amb les conclusions

Association of early repolarization with risk of cardiac mortality in the general population

Early repolarization, which is characterized by an elevation of the J-point on 12-lead electrocardiography, is a common finding that has been considered as benign for decades. However, in the last years, it has been related with vulnerability to idiopathic ventricular fibrillation and with cardiac mortality in the general population. Recently, 4 potential ECG predictors that could differentiate the benign from the malignant form of early repolarization have been suggested. Any previous study about early repolarization has been done in Spain. Aim. To ascertain whether the presence of early repolarization pattern in a resting electrocardiogram is associated with a major risk of cardiac death in a Spanish general population and to determine whether the presence of potential predictors of malignancy in a resting electrocardiogram increases the risk of cardiac mortality in patients with early repolarization pattern. Methods. We will analyse the presence of early repolarization and the occurrence of cardiac mortality in a retrospective cohort study of 4,279 participants aged 25 to 74 years in the province of Girona. This cohort has been followed during a mean of 9.8 years. Early repolarization will be stratified according to the degree of J-point elevation (≥0.1 mV or ≥0.2 mV), the morphology of the J-wave (slurring, notching or any of these two), the ST-segment pattern (ascending or descending) and the localization (inferior leads, lateral leads, or both). Association of early repolarization with cardiac death will be assessed by adjusted Cox-proportional hazards models

Absorption and pharmacokinetics of green tea catechins in beagles

The present study evaluates for the first time in dogs, the kinetics of green tea catechins and their metabolic forms in plasma and urine. Ten beagles were administered 173 mg (12·35 mg/kg body weight) of catechins as a green tea extract, in capsules. Blood samples were collected during 24 h after intake and urine samples were collected during the following periods of time: 02, 26, 68 and 824 h. Two catechins with a galloyl moiety and three conjugated metabolites were detected in plasma. Most of the detected forms in plasma reached their maximum plasma concentration (Cmax) at around 1 h. Median Cmax for (2)-epigallocatechin-3-gallate (EGCG), (2)-epicatechin-3-gallate (ECG), (2)-epigallocatechin glucuronide (EGCglucuronide), (2)-epicatechin glucuronide (EC-glucuronide), (2)-epicatechin sulphate (EC sulphate) were 0·3 (range 0·11·9), 0·1 (range 00·4), 0·8 (range 0·23·9), 0·2 (range 0·1 1·7) and 1 (range 0·33·4) mmol/l, respectively. The areas under the plasma concentration v. time curves (AUC0!24) were 427 (range 1021185) mmol/l £ min for EGC-glucuronide, 112 (range 53919) mmol/l £ min for EC-sulphate, 71 (range 26306) mmol/l £ min for EGCG, 40 (range 12258) mmol/l £ min for EC-glucuronide and 14 (range 0·1124) mmol/l £ min for ECG. The values of mean residence time (MRT0!24) were 5 (range 216), 2 (range 111), 10 (range 213), 3 (range 216) and 2·4 (range 118) h for EGCG, ECG, EGC-glucuronide, EC-glucuronide and EC sulphate, respectively. In urine, catechins were present as conjugated forms, suggesting bile excretion of EGCG and ECG. Green tea catechins are absorbed following an oral administration and EGC-glucuronide is the metabolic form that remains in the organism for a longer period of time, suggesting that this compound could suffer an enterohepatic cycle.

Análisis y desarrollo de métodos para la detección de apneas en electrocardiograma

El proyecto nace de la necesidad de ofrecer un método de análisis de apneas por somnolencia que pueda ser utilizado con señales biológicas adquiridas sin contacto, como por ejemplo el ECG. Obtener señales biológicas con sensores sin contacto es muy importante en la monitorización de conductores, ya que la somnolencia al volante es una de las causas de accidente de tráfico más frecuentes, según el último estudio de la DGT. La apnea es un indicador de que el usuario tiene síntomas de cansancio y por ello, en este proyecto, se hace un estudio de variabilidad de señales derivadas del ECG para detectar zonas de fatiga y después caracterización morfológica de la apnea para localizarlas en las regiones de fatiga.

Absorption and pharmacokinetics of green tea catechins in beagles

The present study evaluates for the first time in dogs, the kinetics of green tea catechins and their metabolic forms in plasma and urine. Ten beagles were administered 173 mg (12·35 mg/kg body weight) of catechins as a green tea extract, in capsules. Blood samples were collected during 24 h after intake and urine samples were collected during the following periods of time: 0-2, 2-6, 6-8 and 8-24 h. Two catechins with a galloyl moiety and three conjugated metabolites were detected in plasma. Most of the detected forms in plasma reached their maximum plasma concentration (Cmax) at around 1 h. Median Cmax for (2)-epigallocatechin-3-gallate (EGCG), (2)-epicatechin-3-gallate (ECG), (2)-epigallocatechin glucuronide (EGCglucuronide), (2)-epicatechin glucuronide (EC-glucuronide), (2)-epicatechin sulphate (EC sulphate) were 0·3 (range 0·1-1·9), 0·1 (range 0-0·4), 0·8 (range 0·2-3·9), 0·2 (range 0·1 1·7) and 1 (range 0·3-3·4) mmol/l, respectively. The areas under the plasma concentration v. time curves (AUC0!24) were 427 (range 102-1185) mmol/l £ min for EGC-glucuronide, 112 (range 53-919) mmol/l £ min for EC-sulphate, 71 (range 26-306) mmol/l £ min for EGCG, 40 (range 12-258) mmol/l £ min for EC-glucuronide and 14 (range 0·1-124) mmol/l £ min for ECG. The values of mean residence time (MRT0!24) were 5 (range 2-16), 2 (range 1-11), 10 (range 2-13), 3 (range 2-16) and 2·4 (range 1-18) h for EGCG, ECG, EGC-glucuronide, EC-glucuronide and EC sulphate, respectively. In urine, catechins were present as conjugated forms, suggesting bile excretion of EGCG and ECG. Green tea catechins are absorbed following an oral administration and EGC-glucuronide is the metabolic form that remains in the organism for a longer period of time, suggesting that this compound could suffer an enterohepatic cycle.

Absorption and pharmacokinetics of green tea catechins in beagles

The present study evaluates for the first time in dogs, the kinetics of green tea catechins and their metabolic forms in plasma and urine. Ten beagles were administered 173 mg (12·35 mg/kg body weight) of catechins as a green tea extract, in capsules. Blood samples were collected during 24 h after intake and urine samples were collected during the following periods of time: 0-2, 2-6, 6-8 and 8-24 h. Two catechins with a galloyl moiety and three conjugated metabolites were detected in plasma. Most of the detected forms in plasma reached their maximum plasma concentration (Cmax) at around 1 h. Median Cmax for (2)-epigallocatechin-3-gallate (EGCG), (2)-epicatechin-3-gallate (ECG), (2)-epigallocatechin glucuronide (EGCglucuronide), (2)-epicatechin glucuronide (EC-glucuronide), (2)-epicatechin sulphate (EC sulphate) were 0·3 (range 0·1-1·9), 0·1 (range 0-0·4), 0·8 (range 0·2-3·9), 0·2 (range 0·1 1·7) and 1 (range 0·3-3·4) mmol/l, respectively. The areas under the plasma concentration v. time curves (AUC0!24) were 427 (range 102-1185) mmol/l £ min for EGC-glucuronide, 112 (range 53-919) mmol/l £ min for EC-sulphate, 71 (range 26-306) mmol/l £ min for EGCG, 40 (range 12-258) mmol/l £ min for EC-glucuronide and 14 (range 0·1-124) mmol/l £ min for ECG. The values of mean residence time (MRT0!24) were 5 (range 2-16), 2 (range 1-11), 10 (range 2-13), 3 (range 2-16) and 2·4 (range 1-18) h for EGCG, ECG, EGC-glucuronide, EC-glucuronide and EC sulphate, respectively. In urine, catechins were present as conjugated forms, suggesting bile excretion of EGCG and ECG. Green tea catechins are absorbed following an oral administration and EGC-glucuronide is the metabolic form that remains in the organism for a longer period of time, suggesting that this compound could suffer an enterohepatic cycle.

Diabetes mellitus: la pandemia del siglo XXI

La diabetes mellitus (DM) constituye uno de los principales problemas de salud pública debido a su elevada prevalencia, al hecho de que puede afectar a personas de cualquier edad, sexo, clase social y área geográfica, a su elevada morbilidad y mortalidad y a su elevado coste sanitario. Tanto la DM tipo 1 (DM1) como la DM tipo 2 (DM2) cursan con hiperglucemia lo que puede originar complicaciones agudas hiperglucémicas e hipogucémicas, debido al tratamiento, y graves complicaciones crónicas macrovasculares y microvasculares, que pueden producir infarto de miocardio, accidente vascular...

Diabetes mellitus: la pandemia del siglo XXI

La diabetes mellitus (DM) constituye uno de los principales problemas de salud pública debido a su elevada prevalencia, al hecho de que puede afectar a personas de cualquier edad, sexo, clase social y área geográfica, a su elevada morbilidad y mortalidad y a su elevado coste sanitario. Tanto la DM tipo 1 (DM1) como la DM tipo 2 (DM2) cursan con hiperglucemia lo que puede originar complicaciones agudas hiperglucémicas e hipogucémicas, debido al tratamiento, y graves complicaciones crónicas macrovasculares y microvasculares, que pueden producir infarto de miocardio, accidente vascular...