Replacement therapy for iron deficiency improves exercise capacity and quality of life in patients with cyanotic congenital heart disease and/or the Eisenmenger syndrome

La teràpia suplementària de ferro millora la capacitat d’exercici i la qualitat de vida en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica i/ o síndrome d’Eisenmenger El dèficit de ferro és una troballa comú en la cardiopatia congènita cianòtica, i pot ser la causa d’una reducció en la capacitat d’exercici. Actualment, està indicada la reposició dels dipòsits de ferro en aquest grup de malalts, éssent les evidències científiques escasses. En el present treball investiguem la seguretat i eficàcia del tractament amb ferro en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica. Per tal motiu, vint-i-cinc malalts amb una cardiopatia congenita cianòtica i dèficit de ferro van ser inclosos de forma prospectiva entre Agost del 2008 i Gener del 2009. El tractament utilitzat fou fumarat ferròs oral, fins a una dosi màxima de 200 mg tres vegades al dia. En l’anàlisi basal i als tres mesos de seguiment es va utilitzar el test de qualitat de vida “CAMPHOR”, el test de la marxa dels 6 minuts i la prova d’esforç amb consum d’oxigen. L’edat mitja fou 39.9+/-10.9 anys, 80% dones. Catorze malalts tenien la síndrome d’Eisenmenger, sis una malaltia cianòtica complexa i cinc circulació de Fontan. Cap d’ells va haver d'interrompre el tractament degut a efectes adversos. Després de tres mesos de tractament, l’hemoglobina (19.0+/-2.9g/dL a 20.4+/-2.7g/dL, p&0.001), ferritina (13.3+/-4.7mug/L a 54.1+/-24.2mug/L, p&0.001) i saturació de transferrina (17.8+/-9.6% a 34.8+/-23.4%, p&0.001) van augmentar significativament. També hi va haver una millora significativa en la puntuació del test de qualitat de vida (20.7+/-10.9 a 16.2+/-10.4, p=0.001) i el test de la marxa (371.7+/-84.7m a 402.8.0+/-74.9m, p=0.001). No es van evidenciar canvis significatius en els valors de consum d’oxigen (40.7+/-9.2% a 43.8+/-12.4%, p=0.15). En definitiva, la teràpia suplementària amb ferro en els malats amb una cardiopatia congènita cianòtica i dèficit de ferro és segura i millora la qualitat de vida i la capacitat funcional. En aquest grup de malalts, per tant, és aconsellable identificar el dèficit de ferro i restaurar-ne els seus dipòsits.

Reaching the Heart of the University : Libraries and the Future of OER

University libraries are well positioned to run or support OER production and publication operations. Many university libraries already have the technical, service, and policy infrastructure in place that would provide economies of scale for nascent and mature OER projects. Given a number of aligning factors, the University of Michigan (U-M) has an excellent opportunity to integrate Open.Michigan, its OER operation, into the University Library. This paper presents the case for greater university library involvement in OER projects generally, with U-M as a case study.

La insuficiència cardíaca i la qualitat de vida: aplicació del qüestionari “Minnesota Living With Heart Failure” a l’àmbit d’atenció primària

Conèixer la qualitat de vida (QV) mitjançant el qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en una població afecta d’insuficiència cardíaca atesa al nivell d’atenció primària mitjançant un estudi descriptiu transversal i observacional. La major part dels pacients són dones d’edat avançada amb disfunció diastòlica, d’etiologia hipertensiva. L’aplicació del MLWHFQ ha presentat puntuacions baixes. S’ha trobat significació estadística amb la classe funcional i el nombre d’ingressos en l’últim any, en malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica i insuficiència renal crònica. No s’ha trobat correlació significativa amb la fracció d’ejecció, el tractament, ni amb la causa de la insuficiència cardíaca.

Bilinear models for spatio-temporal point distribution analysis: application to extrapolation of left ventricular, biventricular and whole heart cardiac dynamics

In this work we describe the usage of bilinear statistical models as a means of factoring the shape variability into two components attributed to inter-subject variation and to the intrinsic dynamics of the human heart. We show that it is feasible to reconstruct the shape of the heart at discrete points in the cardiac cycle. Provided we are given a small number of shape instances representing the same heart atdifferent points in the same cycle, we can use the bilinearmodel to establish this. Using a temporal and a spatial alignment step in the preprocessing of the shapes, around half of the reconstruction errors were on the order of the axial image resolution of 2 mm, and over 90% was within 3.5 mm. From this, weconclude that the dynamics were indeed separated from theinter-subject variability in our dataset.

Cerebral infarction in diabetes: Clinical pattern, stroke subtypes,and predictors of in-hospital mortality

Background: To compare the characteristics and prognostic features of ischemic stroke in patients with diabetes and without diabetes, and to determine the independent predictors of in-hospital mortality in people with diabetes and ischemic stroke.Methods: Diabetes was diagnosed in 393 (21.3%) of 1,840 consecutive patients with cerebral infarction included in a prospective stroke registry over a 12-year period. Demographic characteristics, cardiovascular risk factors, clinical events, stroke subtypes, neuroimaging data, and outcome in ischemic stroke patients with and without diabetes were compared. Predictors of in-hospital mortality in diabetic patients with ischemic stroke were assessed by multivariate analysis. Results: People with diabetes compared to people without diabetes presented more frequently atherothrombotic stroke (41.2% vs 27%) and lacunar infarction (35.1% vs 23.9%) (P < 0.01). The in-hospital mortality in ischemic stroke patients with diabetes was 12.5% and 14.6% in those without (P = NS). Ischemic heart disease, hyperlipidemia, subacute onset, 85 years old or more, atherothrombotic and lacunar infarcts, and thalamic topography were independently associated with ischemic stroke in patients with diabetes, whereas predictors of in-hospital mortality included the patient's age, decreased consciousness, chronic nephropathy, congestive heart failure and atrial fibrillation. Conclusion: Ischemic stroke in people with diabetes showed a different clinical pattern from those without diabetes, with atherothrombotic stroke and lacunar infarcts being more frequent. Clinical factors indicative of the severity of ischemic stroke available at onset have a predominant influence upon in-hospital mortality and may help clinicians to assess prognosis more accurately.