15 resultados para harsh parenting
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
The impact of personality and job characteristics on parental rearing styles was compared in 353 employees. Hypotheses concerning the relationships between personality and job variables were formulated in accordance with findings in past research and the Belsky’s model (1984). Structural equation nested models showed that Aggression-hostility, Sociability and job Demand were predictive of Rejection and Emotional Warmth parenting styles, providing support for some of the hypothesized relationships. The findings suggest a well-balanced association of personality variables with both parenting styles: Aggression-Hostility was positively related to Rejection and negatively to Emotional Warmth, whereas Sociability was positively related to Emotional Warmth and negatively related to Rejection. Personality dimensions explained a higher amount of variance in observed parenting styles. However, a model that considered both, personality and job dimensions as antecedent variables of parenting was the best representation of observed data, as both systems play a role in the prediction of parenting behavior.
Resumo:
The creation, reform and/or restructuring of the police in post-conflict societies remains one of the key challenges for practitioners and scholars in the contemporary fields of peace and security, particularly due to the changing nature of conflicts. Since the 1990s the world has witnessed a proliferation of international police missions, with regional organisations gradually acquiring a prominent role. This paper analyses the 2003-2005 period of the European Union Police Mission (EUPM) in Bosnia and Herzegovina. Much is at stake in this mission, both in terms of the development of the EU´s external identity but also for Bosnia and Herzegovina’s road to EU membership and sustainable peace. This paper will argue that by 2005 the balance sheet was mixed. EUPM fell short of fulfilling its overall goal of ‘Europeanising’ Bosnian police services, and of its desire to be seen as providing that additional ingredient in police matters that would set it apart from the earlier UN mission. Nevertheless, despite its shortcomings, the Mission did not merit the harsh criticisms it was faced with. Its lack of success was not entirely the Mission’s doing. The paper focuses on three aspects: political and economic viability and sustainability, security levels in Bosnia and Herzegovina, and institution and capacity building. The explanatory framework used in this paper is based on the democratic policing discourse. In doing so the argument developed here will also shed light on the nature of so-called “best European practices” in police matters.
Resumo:
Este proyecto se centra en el análisis de señales GPS, utilizando un receptor software desarrollado con Matlab en un proyecto de investigación para la Agencia Espacial Europea (ESA), llevado a cabo por parte del departamento de Telecomunicaciones e Ingeniería de Sistemas de la ETSE. Este software utiliza técnicas de procesado de señal de alta sensibilidad (HS-GNSS) que permite al usuario determinar su posición en entornos de difícil propagación como puede ser el caso de los escenarios interiores. Los datos experimentales se analizan en función del nivel de multipath que afecta a la señal de cada uno de los satélites, y la degradación que los escenarios interiores provocan en las señales, a causa del mobiliario, paredes, personas, etc. Para analizar los datos experimentales, se ha utilizado una métrica presentada en el congreso internacional EuCAP 2009, con la que es posible caracterizar las señales en función del nivel de multipath.
Resumo:
Els deserts constitueixen aproximadament un terç de la superfície terrestre i estan caracteritzats per la seva aridesa extrema. Els Sàhara, la zona àrida més gran del Nord d’Àfrica és, amb diferencia, el desert més gran del mon. Ocupa una extensió de més de 9 milions de kilòmetres quadrats, expandint-se 5500 km a través del nord d’Àfrica, des de l’oceà Atlàntic fins el mar Roig. El desert d’Aràbia es troba a l’est del Sàhara i és aproximadament una octava part més petit. Tot i el seu clima tan extrem, les flores i faunes dels deserts acostumen a ser relativament riques, el que fa que ens preguntem com aquestes biotes han estat adquirides i com es mantenen. En aquest projecte utilitzem els rèptils com a model d’estudi, un dels habitants més comuns dels deserts. El propòsit d’aquest projecte era utilitzar filogènies moleculars de diversos taxons de rèptils dels deserts del nord d’Àfrica i Aràbia per respondre Quan i Com els deserts han adquirit la seva fauna de rèptils endèmica (origen i diversificació), i de quina manera aquestes faunes s’han mantingut fins ara (adaptació). Però més enllà de les dades morfològiques i les eines de filogènia molecular, els paràsits representen una alternativa excitant i innovadora dins del camp de la biologia evolutiva. En aquest sentit, aquest projecte de beca proposava anar més lluny i utilitzar els paràsits com a eina (biological tags) per millor entendre l’historia evolutiva dels seus hostes en base a una aproximació biogeogràfica i co-evolutiva. Els objectius durant aquest primer any de projecte han sigut: 1) Estudiar l’origen i diversificació de la fauna de rèptils endèmica dels deserts del Sàhara i Aràbia, 2) caracteritzar la comunitat d’ecto- haemoparàsits de les espècies d’estudi, 3) posar a punt un estudi comparatiu de la filogeografia i estructuració genètica d’hostes i paràsits.
Resumo:
We study the interplay of preferences and market productivities on parenting, and show the preferences, when identified, provide a better explanation of caring decisions than has, so far, been demonstrated in the literature. We qualify the standard finding the parental education in a key determinant of care by showing important interaction effects with marital homogamy. We find that homogamy has opposite effects on child care and couple specialization for high and low educated parents. Identification has been made possible by a unique couple-based time diary study for Denmark
Resumo:
Philip II of Spain accumulated debts equivalent to 60% of GDP. He also defaulted four times onhis short-term loans, thus becoming the first serial defaulter in history. Contrary to a commonview in the literature, we show that lending to the king was profitable even under worst-casescenario assumptions. Lenders maintained long-term relationships with the crown. Lossessustained during defaults were more than compensated by profits in normal times. Defaultswere not catastrophic events. In effect, short-term lending acted as an insurance mechanism,allowing the king to reduce his payments in harsh times in exchange for paying a premium intranquil periods. © 2010 Elsevier Inc. All rights reserved.
Resumo:
Schmidtea mediterranea (Platyhelminthes, Tricladida, Continenticola) is found in scattered localities on a few islands and in coastal areas of the western Mediterranean. Although S. mediterranea is the object of many regeneration studies, little is known about its evolutionary history. Its present distribution has been proposed to stem from the fragmentation and migration of the Corsica-Sardinia microplate during the formation of the western Mediterranean basin, which implies an ancient origin for the species. To test this hypothesis, we obtained a large number of samples from across its distribution area. Using known and new molecular markers and, for the first time in planarians, a molecular clock, we analysed the genetic variability and demographic parameters within the species and between its sexual and asexual populations to estimate when they diverged. Results: A total of 2 kb from three markers (COI, CYB and a nuclear intron N13) was amplified from ~200 specimens. Molecular data clustered the studied populations into three groups that correspond to the west, central and southeastern geographical locations of the current distribution of S. mediterranea. Mitochondrial genes show low haplotype and nucleotide diversity within populations but demonstrate higher values when all individuals are considered. The nuclear marker shows higher values of genetic diversity than the mitochondrial genes at the population level, but asexual populations present lower variability than the sexual ones. Neutrality tests are significant for some populations. Phylogenetic and dating analyses show the three groups to be monophyletic, with the west group being the basal group. The time when the diversification of the species occurred is between ~20 and ~4 mya, although the asexual nature of the western populations could have affected the dating analyses. Conclusions: S. mediterranea is an old species that is sparsely distributed in a harsh habitat, which is probably the consequence of the migration of the Corsica-Sardinia block. This species probably adapted to temperate climates in the middle of a changing Mediterranean climate that eventually became dry and hot. These data also suggest that in the mainland localities of Europe and Africa, sexual individuals of S. mediterranea are being replaced by asexual individuals that are either conspecific or are from other species that are better adapted to the Mediterranean climate.
Resumo:
En aquest article s’ofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relació amb la filosofia estoica i la seva dependència respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca —atenint-se a la Professió de fe del vicari savoià— la dimensió religiosa i espiritual de la seva cosmovisió. Sobre la base d’aquests supòsits es revisa l’impacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crítiques que la seva pedagogia va merèixer dels ideòlegs del Noucentisme (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presència de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovació Pedagògica, viscut durant les primeres dècades del segle xx a Catalunya, constitueix més un horitzó que no pas una realitat bastida sistemàticament i sòlidament.
Resumo:
Cultivation of black truffle, Tuber melanosporum Vitt., has become an important agricultural alternative in rural Mediterranean regions due to its success in relatively harsh conditions, its high market value and diminishing production in natural areas. In addition, truffle cultivation requires relatively low agricultural inputs, promotes reforestation and economic restoration of rural lands and land-use stability. However, there remain major issues regarding the management practices to ensure successful black truffle production. We therefore conducted an experiment to evaluate 3 levels of irrigation based on monthly water deficit and the effects of currently applied weed control systems and fertilization. Treatment effects were evaluated by examining the mycorrhizal status of out-planted 1-yr-old Quercus ilex L. seedlings and seedling growth parameters after 18 months in 3 distinct experimental truffle plantations located in the foothills of the Spanish Pyrenees. We found that replacing one-half of the water deficit of the driest month (moderate irrigation) promoted the proliferation of T. melanosporum mycorrhizae, while high irrigation reduced fine root production and truffle mycorrhizae. Glyphosate weed control improved seedling survival by up to 16% over control seedlings without jeopardizing truffle mycorrhizae in the first year. Fertilization did not improve seedling growth or influence its mycorrhizal status. We describe the persistent relationship between this ectomycorrhizal fungus and Q. ilex by quantifying old and new mycorrhizae and we discuss the ecological implications of the symbiosis.
Resumo:
La irrupció dels mitjans digitals està generant en les famílies amb adolescents noves formes d'estar junts i de relacionar-se amb l'exterior, que són viscuts sovint amb ansietat per part dels pares. Per estudiar les normes que tant els pares com els seus fills estan generant per regular-les, i com aquestes regulacions es relacionen amb la reproducció de l'avantatge i el desavantatge generalitzat, es proposa superar l'orientació restringida dels riscos i oportunitats i fixar-se en canvi en la manera comles cultures i identitats familiars generen equilibris particulars en les tensions normatives del treball, el consum i l'autenticitat. Mitjançant una recerca empírica qualitativa amb 23 famílies de dos centres d'educació secundària de l'àrea metropolitana de Barcelona, es constata que enlloc de buscar com normes o estils parentals concrets es relacionen amb diferents posicions socials, és preferible analitzar com les diferents cultures i identitats familiars regulen l'adquisició d'autonomia per part dels fills. Aspectes com la familiaritat i reflexivitat vers la tecnologia, l'establiment de rutines i horaris familiars o els contextos relacionals esdevenen així claus per entendre la reproducció de l'avantatge generalitzat. Aquests elements permeten contextualitzar dinàmicament la complexa combinació de les regulacions implícites i explícites en el procés de maduració dels fills.
Resumo:
Do mediterranean genera not included in Tachet et al. 2002 have mediterranean trait characteristics? Multiple-trait databases are increasingly used in community ecology in different regions of the world. In Europe, Tachet et al.(2002) compiled an aquatic macroinvertebrate database for 473 taxa using information on 11 biological traits described by 63 categories. However, less studied regions, at the time of the compilation of the database, such as the mediterranean Basin, can harbour exclusive genera, which were not included in Tachet"s database. In a large-scale study across the mediterranean Basin, we found 44 genera that were not included in Tachet"s database (NEW genera). Our main aim was to compile trait information for these NEW genera and assess whether these genera had specific traits that could explain their exclusivity to the Mediterranean region. We compared the trait characteristics of NEW genera to those of genera only found in Mediterranean or temperate regions that were included in the Tachet"s database (MED and TEM genera, respectively). We found that NEW genera had more mediterranean characteristics than TEM genera and that some trait categories of NEW genera were even more mediterranean-like than the traits of MED genera (e.g., diapause). Therefore, our results suggest that the specific biological traits of these NEW genera allow them to cope successfully and exclusively with the harsh environmental conditions of the mediterranean climate rivers, which could partially explain their absence in Tachet"s database. Other explanations, such as the limited dispersal ability of these NEW genera to reach and colonize temperate Europe or the rarity of these NEW genera, should also be considered. We provide biological traits of the NEW genera to be used in future studies on the mediterranean river ecology.
Resumo:
Maria Àngels Anglada tenia una clara consciència del lloc, que va deixar una empremta profunda en la seva obra literària. L’article analitza les visions que l’autora dóna de Vic, la ciutat natal, a través de la poesia, la narrativa i la prosa assagística. En particular, l’anàlisi se centra en el relat de fons autobiogràfic No em dic Laura. Aquest text vehicula una dura crítica política, social i moral del Vic sotmès a la dictadura franquista. I, alhora, constitueix la millor mostra del vigatanisme crític que caracteritza l’autora.
Resumo:
Per entendre l’experiència d’una pèrdua i dur a terme una intervenció amb una valoració holística del pacient amb dol, és útil conèixer que aquesta pèrdua és present a la vida humana i que tota persona és susceptible a viure-la. Cada pas que fem en el nostre camí perdem coses, des de persones a un objecte significatiu, fins a les coses més efímeres com és la joventut, els somnis o les idees que ens permeten l’enfrontament a les dures “realitats de la vida”L’objectiu d’aquest estudi és valorar el coneixement del concepte de dol, dol patològic i dóna a conèixer quin és el procés de dol a partir de la teoria de les etapes d’ Elisabet Kübler-Ross, Parkes i Worden com els pares de les tasques d’aquest procés. Per altra banda pretén, donar a conèixer la detecció d’un dol per així evitar la cronificació d’aquest i que el pacient pugui dur a terme un bonacompanyament del dolLa metodologia es realitzarà a partir d’un estudi d’anàlisis qualitatiu i quantitatiu, descriptiu i bivariant en els professionals d’infermeria de les àrees bàsiques de salut de la ciutat de Girona: Girona 1(CAP Santa Clara), Girona 2 (CAP Can Gibert del Pla), Girona 3 (CAP de Montilivi) i Girona 4(CAP Taialà)Per l’anàlisi estadística descriptiva i bivariant s’utilitzarà el programa SPSS v20 per l’anàlisi quantitativa i el programa N-Vivo 10 per l’anàlisi qualitativa. I per l’obtenció dels resultats es realitzarà una anàlisis descriptiva bivariant. Els resultats obtinguts en aquest estudi ens ajudaran a detectar necessitats relacionades amb la formació i l’aprenentatge dels professionals de l’atenció primària i la manca de recursos en relació al dol
Resumo:
Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.
Resumo:
Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.