Resultats a llarg termini del tractament quirúrgic de les fractures d’húmer proximal intervingudes mitjançant sutures aïllades o associades a claus d’Ender modificats

Valorem els resultats funcionals i de qualitat de vida a mig i a llarg termini de 38 fractures de l’húmer proximal, tractades en 17 casos amb fixació amb sutures transòssies i en 21 associant claus d’Ender modificats. Els pacients intervinguts amb sutures transòssies obtingueren millors resultats funcionals amb diferències significatives. Les fractures en 3 parts en valg obtingueren millors resultats funcionals que les desplaçades en var No s’observaren diferències de qualitat de vida segons tècnica quirúrgica i tipus de fractura. La fixació amb sutures associades o no a claus d’Ender modificats és una tècnica, útil, segura i amb baix índex de complicacions.

Fractures pèlviques: quina classificació prediu millor la inestabilitat hemodinàmica

Les fractures de pelvis en el context del pacient politraumàtic amb freqüència s’acompanyen d’altres lesions, que en conjunt poden generar una situació de inestabilitat hemodinàmica. En el nostre estudi, retrospectiu sobre 100 fractures de pelvis en pacients politraumàtics atesos al Hospital Vall d’Hebron en un període de tres anys, hem volgut valorar quina classificació de fractures de pelvis (Tile/Young-Burgess) ens prediu millor la inestabilitat hemodinàmica. No s’han observat diferències estadísticament significatives entre les dues classificacions, en relació a la inestabilitat hemodinàmica. Per tant, el patró de fractura no ens útil per a predir la inestabilitat hemodinàmica.

Revisió dels resultats de les fractures diafisàries de tíbia

Estudi d’avaluació dels resultats del tractament de fractures diafisàries de tíbia mitjançant la tècnica quirúrgica d’enclavat endomedul•lar fresat i bloquejat, amb un seguiment mig de 14 mesos. Els criteris d’inclusió han estat les fractures tancades i obertes, segons la Classificació de la AO i la Classificació de Gustilo-Anderson per les fractures obertes, excloent fractures amb traç articular o afectació metafisària. Es tracta d’un estudi retrospectiu de totes les històries clíniques, realitzant una valoració radiològica pre i postquirúrgica. Posteriorment s’ha realitzat una valoració clínica mitjançant l’escala de Karlström i Olerud. Finalment, s’ha dut a terme una revisió actualitzada de la literatura.

Estudio retrospectivo de las fractures pertrocantéreas de fémur. Análisis del posicionamiento del tornillo cefálico en el tratamiento con clavo endomedular

La fixació interna de les fractures pertrocantériques es una de les intervencions quirúrgiques més freqüents en Traumatologia. És precisament en les fractures més conminutes i inestables en les que el sistema de fixació i la seva correcta col•locació té major importància per evitar, en la major mesura possible, els desplaçaments secundaris de la fractura. El propòsit d’aquest treball és realitzar una revisió clínica quirúrgica d’aquestes fractures per demostrar el valor predictiu que tenen sobre l’èxit o fracàs de la osteosíntesis la col•locació del cargol cefàlic en el cap femoral i la distància al àpex.

Epidemiologia de les fractures perinatals a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Relació entre el tipus de fractura de clavícula i la paràlisi braquial obstètrica.

Les fractures de clavícula perinatals són una complicació impredictible i inevitable dels nounats i un percentatge presentarà paràlisi braquial (PBO) que freqüentment s'autoresolt. S'estudien els factors de risc de la fractura i és el primer treball que estudia la relació entre el tipus de fractura clavicular i la presència de PBO al naixement i la permanència d'aquesta complicació. L'afectació del terç proximal de clavícula i la distòcia d'espatlles són factors de risc per al desenvolupament de la PBO inicial, però no el desplaçament de la fractura. La permanència de la complicació no s'ha relacionat amb cap factor de risc.

Financial Development, Financial Fragility, and Growth

This paper studies the apparent contradiction between two strands of the literature on the effects of financial intermediation on economic activity. On the one hand, the empirical growth literature finds a positive effect of financial depth as measured by, for instance, private domestic credit and liquid liabilities (e.g., Levine, Loayza, and Beck 2000). On the other hand, the banking and currency crisis literature finds that monetary aggregates, such as domestic credit, are among the best predictors of crises and their related economic downturns (e.g., Kaminski and Reinhart 1999). The paper accounts for these contrasting effects based on the distinction between the short- and long-run impacts of financial intermediation. Working with a panel of cross-country and time-series observations, the paper estimates an encompassing model of short- and long-run effects using the Pooled Mean Group estimator developed by Pesaran, Shin, and Smith (1999). The conclusion from this analysis is that a positive long-run relationship between financial intermediation and output growth co-exists with a, mostly, negative short-run relationship. The paper further develops an explanation for these contrasting effects by relating them to recent theoretical models, by linking the estimated short-run effects to measures of financial fragility (namely, banking crises and financial volatility), and by jointly analyzing the effects of financial depth and fragility in classic panel growth regressions.

Neglected risks, financial innovation, and financial fragility

We present a standard model of financial innovation, in which intermediaries engineer securities with cash flows that investors seek, but modify two assumptions. First, investors (and possibly intermediaries) neglect certain unlikely risks. Second, investors demand securities with safe cash flows. Financial intermediaries cater to these preferences and beliefs by engineering securities perceived to be safe but exposed to neglected risks. Because the risks are neglected, security issuance is excessive. As investors eventually recognize these risks, they fly back to safety of traditional securities and markets become fragile, even without leverage, precisely because the volume of new claims is excessive.

Financial development, financial fragility and growth

This paper studies the apparent contradiction between two strands of the literature on the effects of financial intermediation on economic activity. On the one hand, the empirical growth literature finds a positive effect of financial depth as measured by, for instance, private domestic credit and liquid liabilities (e.g., Levine, Loayza, and Beck 2000). On the other hand, the banking and currency crisis literature finds that monetary aggregates, such as domestic credit, are among the best predictors of crises and their related economic downturns (e.g., Kaminski and Reinhart 1999). The paper accounts for these contrasting effects based on the distinction between the short- and long-run impacts of financial intermediation. Working with a panel of cross-country and time-series observations, the paper estimates an encompassing model of short- and long-run effects using the Pooled Mean Group estimator developed by Pesaran, Shin, and Smith (1999). The conclusion from this analysis is that a positive long-run relationship between financial intermediation and output growth co-exists with a, mostly, negative short-run relationship. The paper further develops an explanation for these contrasting effects by relating them to recent theoretical models, by linking the estimated short-run effects to measures of financial fragility(namely, banking crises and financial volatility), and by jointly analyzing the effects of financial depth and fragility in classic panel growth regressions.

Neglected risks, financial innovation and financial fragility

We present a standard model of financial innovation, in which intermediaries engineer securities with cash flows that investors seek, but modify two assumptions. First, investors (and possibly intermediaries) neglect certain unlikely risks. Second, investors demand securities with safe cash flows. Financial intermediaries cater to these preferences and beliefs by engineering securities perceived to be safe but exposed to neglected risks. Because the risks are neglected, security issuance is excessive. As investors eventually recognize these risks, they fly back to safety of traditional securities and markets become fragile, even without leverage, precisely because the volume of new claims is excessive.

Usefulness of bone densitometry in postmenopausal women with clinically diagnosed vertebral fractures.

Objective: To analyse whether bone mineral density (BMD) assessment is required in postmenopausal women presenting with low trauma vertebral fracture. Methods: Women with vertebral fracture diagnosed over a 10 year period were recruited from our database. The following were excluded: (a) patients with high energy trauma; (b) patients with malignancies; (c) patients with a metabolic bone disease other than osteoporosis. All postmenopausal women were included in whom BMD had been evaluated at both the lumbar spine and femoral neck by dual energy x ray absorptiometry during the six months after the diagnosis. Patients with a potential cause of osteoporosis other than age and menopause were not considered. A total of 215 patients were identified. Results: The mean (SD) age of the patients was 65.9 (6.9) years. BMD at the lumbar spine was 0.725 (0.128) g/cm2 and the T score was ¿2.94 (1.22); BMD at the femoral neck was 0.598 (0.095) g/cm2 and the T score was ¿2.22 (0.89). The BMD of the patients was significantly lower than that of the general population at both the lumbar spine and femoral neck. When the lowest value of the two analysed zones was considered, six patients (3%) showed a normal BMD, 51 (23.5%) osteopenia, and 158 (73.5%) osteoporosis. The prevalence of osteoporosis at the femoral neck increased with age; it was 25% in patients under 60, 35% in patients aged 60¿70, and 60% in patients over 70. Conclusion: These results indicate that bone densitometry is not required in postmenopausal women with clinically diagnosed vertebral fractures if it is performed only to confirm the existence of a low BMD.

Clinical evolution of sacral stress fractures: influence of additional pelvic fractures

To evaluate the clinical evolution of sacral stress fractures in relation to the scintigraphic pattern and the presence of additional pelvic fractures. METHODS--This was a retrospective study of 14 patients with sacral fractures. RESULTS--Six patients had additional pelvic fractures. Four bone scintigraphic patterns were found. The resolution of symptoms was longer in patients with associated pelvic fractures (30 weeks v three weeks). No relation was found between the bone scintigraphic pattern and the time of evolution. CONCLUSION--Associated pelvic fractures delay the resolution of symptoms in patients with sacral fractures, regardless of scintigraphic pattern.

Clinical evolution of sacral stress fractures: influence of additional pelvic fractures

To evaluate the clinical evolution of sacral stress fractures in relation to the scintigraphic pattern and the presence of additional pelvic fractures. METHODS--This was a retrospective study of 14 patients with sacral fractures. RESULTS--Six patients had additional pelvic fractures. Four bone scintigraphic patterns were found. The resolution of symptoms was longer in patients with associated pelvic fractures (30 weeks v three weeks). No relation was found between the bone scintigraphic pattern and the time of evolution. CONCLUSION--Associated pelvic fractures delay the resolution of symptoms in patients with sacral fractures, regardless of scintigraphic pattern.

Endosseous dental implant fractures an analysis of 21 cases

Implant fracture is an infrequent cause of implant failure. The present study evaluates 21 fractured implants, with an analysis of patient age and sex, the type, length and diameter of the implant, positioning in the dental arch, the type of prosthetic rehabilitation involved, the number of abutments and pontics, the presence or absence of distal extensions or cantilevers, and loading time to fracture. Implant fracture was more common in males than in females (15:4), and the mean patient age was 56.9 years. Most cases (n = 19) corresponded to implant-supported fixed prostheses - 16 with cantilevers of different lengths- while only two fractured implants were supporting overdentures instead of fixed prostheses. The great majority of fractured implants (80.9%) were located in the molar and premolar regions, and most fractured within 3-4 years after loading. It is important to know and apply the measures required to prevent implant fracture, and to seek the best individualized solution for each case - though complete implant removal is usually the treatment of choice

nàlisi de les modificacions produïdes per llops en conjunts ossis actuals a Bialowieza i Biezcady (Polonia)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Université Toulouse-Le Mirail, França, entre octubre i novembre del 2006. Estudi experimental que s’emmarca en un projecte predoctoral que té com a objectius principals caracteritzar les modificacions produïdes per carnívors en conjunts ossis actuals, establir una metodologia que permeti identificar el predador o predadors que han intervingut i aplicar aquesta metodologia al registre arqueològic. S’han analitzat les modificacions produïdes per llops (Canis lupus) en conjunts ossis actuals procedents del Parc Nacional de Bialowieza y Biezcady a Polonia i que formen part de la neotafoteca amb dipòsit a la Universitat de Toulouse. L'anàlisi de les fractures i les mossegades als ossos fetes pels llops (Canis lupus) durant el consum, han revelat la important capacitat destructiva i modificadora d'aquests agents tafonòmics. Les dades obtingudes, d'aquest i altres estudis, serviran per confeccionar una metodologia vàlida per a l’estudi de la intervenció de llops en conjunts arqueològics. També serà possible crear un model del tipus de modificació que produeixen els llops. Aquest model estarà reforçat per experiments realitzats per altres investigadors i es podran aplicar als estudis tafonòmics de jaciments arqueo-paleontològics.

Conditions pour la consolidation de la paix en Côte d'Ivoire. Rapport narratif du séminaire Abidjan, septembre 2010.

Aquesta relatoria correspon al seminari internacional “Conditions pour la consolidation de la Paix en Côte d’Ivoire” coorganitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau, el Centre de Recherche et Action pour la Paix (CERAP), l’Université de Bouaké, i la missió del PNUD a Costa d’Ivori, que es va realitzar a Abidjan entre el 27 i el 29 de setembre de 2010. La situació al país en el moment de la realització del seminari era difícil davant la celebració d’eleccions presidencials pocs mesos després. A la relatoria es recullen diferents aspectes sociopolítics que indicaven les greus fractures a les que s’enfrontava el país, així s’analitzen les qüestions relatives a la propietat de la terra, els problemes relacionats amb la nacionalitat i ciutadania ivoriana, les possibilitats de reorganització de l’estat i la situació del jovent, majoritari a la població ivoriana. Malauradament, les dificultats prèvies a les eleccions és van agreujar amb un resultat ajustat i la proclamació dels dos candidats com a guanyadors. Aquest desafortunat escenari ha fet encara més valuosa la present relatoria.