Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

Identification-commitment inventory (ICI-Model): confirmatory factor analysis and construct validity

The aim of this study is to confirm the factorial structure of the Identification-Commitment Inventory (ICI) developed within the frame of the Human System Audit (HSA) (Quijano et al. in Revist Psicol Soc Apl 10(2):27-61, 2000; Pap Psicól Revist Col Of Psicó 29:92-106, 2008). Commitment and identification are understood by the HSA at an individual level as part of the quality of human processes and resources in an organization; and therefore as antecedents of important organizational outcomes, such as personnel turnover intentions, organizational citizenship behavior, etc. (Meyer et al. in J Org Behav 27:665-683, 2006). The theoretical integrative model which underlies ICI Quijano et al. (2000) was tested in a sample (N = 625) of workers in a Spanish public hospital. Confirmatory factor analysis through structural equation modeling was performed. Elliptical least square solution was chosen as estimator procedure on account of non-normal distribution of the variables. The results confirm the goodness of fit of an integrative model, which underlies the relation between Commitment and Identification, although each one is operatively different.

Dissociation from BiP and Retrotranslocation of Unassembled Immunoglobulin Light Chains Are Tightly Coupled to Proteasome Activity

Unassembled immunoglobulin light chains expressed by the mouse plasmacytoma cell line NS1 (KNS1) are degraded in vivo with a half-life of 50-60 min in a way that closely resembles endoplasmic reticulum (ER)-associated degradation (Knittler et al., 1995). Here we show that the peptide aldehydes MG132 and PS1 and the specific proteasome inhibitor lactacystin effectively increased the half-life of KNS1, arguing for a proteasome-mediated degradation pathway. Subcellular fractionation and protease protection assays have indicated an ER localization of KNS1 upon proteasome inhibition. This was independently confirmed by the analysis of the folding state of KNS1and size fractionation experiments showing that the immunoglobulin light chain remained bound to the ER chaperone BiP when the activity of the proteasome was blocked. Moreover, kinetic studies performed in lactacystin-treated cells revealed a time-dependent increase in the physical stability of the BiP-KNS1complex, suggesting that additional proteins are present in the older complex. Together, our data support a model for ER-associated degradation in which both the release of a soluble nonglycosylated protein from BiP and its retrotranslocation out of the ER are tightly coupled with proteasome activity.

Un estudi de les argumentacions d’estudiants anglesos i catalans en activitats de resolució de problemes no formals en ciències i de les estratègies didàctiques dels professors que afavoreixen l’argumentació a les classes

Una de les contribucions de la recerca sobre concepcions prèvies dels estudiants en ciències durant els darrers 25 anys ha estat mostrar la influència del context sociocultural dels nois i noies en les idees i concepcions que desenvolupen i mantenen des de la seva infància. Hi ha l’acord que algunes diferències en les concepcions poden dependre de la cultura social en la qual s’integren. Alguns investigadors també pensen que els esquemes argumentatius també poden ser influenciats per la cultura de les comunitats. Els contextos Català i Anglès semblen similars, ambdós formen part del context cultural de les societats desenvolupades; per tant, podem pensar que els esquemes argumentatius que els estudiants apliquen, poden tenir moltes similituds, però també importants diferències. Les dades analitzades provenen de les respostes escrites dels estudiants individuals i de les transcripcions de 8 grups de discussió sobre quatre tasques. L’anàlisi es fa a tres nivells: 1)comparació del nombre d’arguments entre tasques i entre països, 2) qualitativa i descriptiva comparació entre tipus d’esquemes argumentatius per tasques i per països i 3) explicació de tipus d’esquemes argumentatius que es donen molt, i identificació d’estructures argumentatives complexes que lliguen diversos esquemes en un argument més gran i que poden caracteritzar l’argumentació d’alguns grups (aplicant Toulmin) i que poden ser indicadors d’aspectes cooperatius i de canvis de punts de vista en les discussions. Els resultants ens indiquen que encara que els estudiants Catalans dediquen més temps a les discussions, la ratio nombre d’esquemes per unitat de temps és similar als dos països. S’han trobar algunes diferències entre tipus d'esquemes per països i per tasques, també que molts arguments es basen en valors i idees preconcebudes. S’han pogut identificar també algunes estructures argumentatives complexes no gaire comunes.

Selección de péptidos sintéticos del Virus de la Hepatitis G (GBV-C/HGV) inhibidores del Péptido de Fusión HIV-I

El GB virus C (GBV-C) o virus de l'hepatitis G (HGV) es un virus format per una única cadena de RNA que pertany a la familia Flaviviridae. En els últims anys, s'han publicat nombrosos treballs en els quals s'associa la coinfecció del GBV-C i del virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb una menor progressió de l'esmentada malaltia així com amb una major supervivència dels pacients una vegada que la SIDA s'ha desenvolupat. El mecanisme pel qual el virus GBV-C/HGV exerceix un “efecte protector” en els pacients amb VIH encara no està descrit. L’estudi de la interacció entre els virus GBVC/HGV i VIH podria donar lloc al desenvolupament de nous agents terapèutics per al tractament de la SIDA.Treballs recents mostren com la capacitat inhibitòria del virus del GBV-C/HGV és deguda a la seva glicoproteina estructural E2. S’ha vist que aquesta proteina seria capaç d’inhibir la primera fase de replicació de VIH, així com la unió i la fusió amb les membranes cel•lulars. Sobre la base d’aquests estudis, l’objectiu d’aquest treball ha estat seleccionar inhibidors del pèptid de fusió del VIH utilitzant pèptids sintètics de la proteina E2 del GBV-C/HGV. El treball realitzat ha consistit en estudiar, utilitzant assajos biofísics de leakage i de lipid mixing, la capacitat dels pèptids de la proteina estructural del virus del GBV-C/HGV per inhibir la interacció i el procés de desestabilització de membranes induïdes pel pèptid de fusió de la glicoproteina de l’embolcall, GP41, del VIH. Aquests assajos, com es descriu en treballs anteriors, han resultat útils per a la selecció i la identificació de compostos amb activitat específica anti-GP41. Es pot afirmar que efectivament els pèptids seleccionats de la proteina E2 del virus del GBV-C/HGV inhibeixen l’activitat del pèptid de fusió del VIH probablement com a consequència d’un canvi conformacional en aquest darrer.

Projecte : Catàleg Videogràfic

L'objectiu d'aquest treball és aplicar en una aplicació funcional algunes de les tecnologies disponibles a les especificacions J2EE. El projecte escollit és l'elaboració d'un catàleg de material videogràfic que permeti emmagatzemar dades informatives sobre els items disponibles i establir relacions entre ells que facilitin la seva localització i identificació.

Diseño de una herramienta para la visualización de moleculas

L'objectiu d'aquest TFC consisteix a desenvolupar i implementar l'eina de visualització molecular opengl: HVM. Aquesta aplicació, que permet la visualització i la inspecció de molècules, és de gran utilitat en àrees com la química, la farmàcia, la docència, etc., i admet definicions de molècules mitjançant un fitxer d'entrada (una variació simplificada del format XMOL XYZ), construint-ne el model, cosa que afavoreix que s'hi pugui navegar, com també la selecció i la identificació dels seus elements i el càlcul de distàncies i angles de torsió entre ells. A més, permet la definició d'un eix sobre el qual es pot generar una rotació del model i gravar una seqüència de sortida.

Reconeixement de veu mitjançant xarxes neuronals

La interacció home-màquina per mitjà de la veu cobreix moltes àrees d’investigació. Es destaquen entre altres, el reconeixement de la parla, la síntesis i identificació de discurs, la verificació i identificació de locutor i l’activació per veu (ordres) de sistemes robòtics. Reconèixer la parla és natural i simple per a les persones, però és un treball complex per a les màquines, pel qual existeixen diverses metodologies i tècniques, entre elles les Xarxes Neuronals. L’objectiu d’aquest treball és desenvolupar una eina en Matlab per al reconeixement i identificació de paraules pronunciades per un locutor, entre un conjunt de paraules possibles, i amb una bona fiabilitat dins d’uns marges preestablerts. El sistema és independent del locutor que pronuncia la paraula, és a dir, aquest locutor no haurà intervingut en el procés d’entrenament del sistema. S’ha dissenyat una interfície que permet l’adquisició del senyal de veu i el seu processament mitjançant xarxes neuronals i altres tècniques. Adaptant una part de control al sistema, es podria utilitzar per donar ordres a un robot com l’Alfa6Uvic o qualsevol altre dispositiu.

Psychosocial analysis of the collective processes in the United States after September 11

This article studies alterations in the values, attitudes, and behaviors that emerged among U.S. citizens as a consequence of, and as a response to, the attacks of September 11, 2001. The study briefly examines the immediate reaction to the attack, before focusing on the collective reactions that characterized the behavior of the majority of the population between the events of 9/11 and the response to it in the form of intervention in Afghanistan. In studying this period an eight-phase sequential model (Botcharova, 2001) is used, where the initial phases center on the nation as the ingroup and the latter focus on the enemy who carried out the attack as the outgroup. The study is conducted from a psychosocial perspective and uses "social identity theory" (Tajfel & Turner, 1979, 1986) as the basic framework for interpreting and accounting for the collective reactions recorded. The main purpose of this paper is to show that the interpretation of these collective reactions is consistent with the postulates of social identity theory. The application of this theory provides a different and specific analysis of events. The study is based on data obtained from a variety of rigorous academic studies and opinion polls conducted in relation to the events of 9/11. In line with social identity theory, 9/11 had a marked impact on the importance attached by the majority of U.S. citizens to their identity as members of a nation. This in turn accentuated group differentiation and activated ingroup favoritism and outgroup discrimination (Tajfel & Turner, 1979, 1986). Ingroup favoritism strengthened group cohesion, feelings of solidarity, and identification with the most emblematic values of the U.S. nation, while outgroup discrimination induced U.S. citizens to conceive the enemy (al-Qaeda and its protectors) as the incarnation of evil, depersonalizing the group and venting their anger on it, and to give their backing to a military response, the eventual intervention in Afghanistan. Finally, and also in line with the postulates of social identity theory, as an alternative to the virtual bipolarization of the conflict (U.S. vs al-Qaeda), the activation of a higher level of identity in the ingroup is proposed, a group that includes the United States and the largest possible number of countries¿ including Islamic states¿in the search for a common, more legitimate and effective solution.

Psychosocial analysis of the collective processes in the United States after September 11

This article studies alterations in the values, attitudes, and behaviors that emerged among U.S. citizens as a consequence of, and as a response to, the attacks of September 11, 2001. The study briefly examines the immediate reaction to the attack, before focusing on the collective reactions that characterized the behavior of the majority of the population between the events of 9/11 and the response to it in the form of intervention in Afghanistan. In studying this period an eight-phase sequential model (Botcharova, 2001) is used, where the initial phases center on the nation as the ingroup and the latter focus on the enemy who carried out the attack as the outgroup. The study is conducted from a psychosocial perspective and uses "social identity theory" (Tajfel & Turner, 1979, 1986) as the basic framework for interpreting and accounting for the collective reactions recorded. The main purpose of this paper is to show that the interpretation of these collective reactions is consistent with the postulates of social identity theory. The application of this theory provides a different and specific analysis of events. The study is based on data obtained from a variety of rigorous academic studies and opinion polls conducted in relation to the events of 9/11. In line with social identity theory, 9/11 had a marked impact on the importance attached by the majority of U.S. citizens to their identity as members of a nation. This in turn accentuated group differentiation and activated ingroup favoritism and outgroup discrimination (Tajfel & Turner, 1979, 1986). Ingroup favoritism strengthened group cohesion, feelings of solidarity, and identification with the most emblematic values of the U.S. nation, while outgroup discrimination induced U.S. citizens to conceive the enemy (al-Qaeda and its protectors) as the incarnation of evil, depersonalizing the group and venting their anger on it, and to give their backing to a military response, the eventual intervention in Afghanistan. Finally, and also in line with the postulates of social identity theory, as an alternative to the virtual bipolarization of the conflict (U.S. vs al-Qaeda), the activation of a higher level of identity in the ingroup is proposed, a group that includes the United States and the largest possible number of countries¿ including Islamic states¿in the search for a common, more legitimate and effective solution.

Trace me if you can: the use of intrinsic biogeochemical markers in marine top predators

Human activities have serious impacts on marine apex predators. Inadequate knowledge of the spatial and trophic ecology of these marine animals ultimately compromises the viability of their populations and impedes our ability to use them as environmental biomonitors. Intrinsic biogeochemical markers, such as stable isotopes, fatty acids, trace elements, and chemical pollutants, are increasingly being used to trace the spatial and trophic ecology of marine top predators. Notable advances include the emergence of the first oceanographic"isoscapes" (isotopic geographic gradients), the advent of compound-specific isotopic analyses, improvements in diet reconstruction through Bayesian statistics, and tissue analysis of tracked animals to ground-truth biogeochemical profiles. However, most researchers still focus on only a few tracers. Moreover, insufficient knowledge of the biogeochemical integration in tissues, fractionation and routing processes, and geographic and temporal variability in baseline levels continue to hamper the resolution and potential of these markers in studying the spatial and feeding ecology of top predators.

Reconeixement de veu mitjançant xarxes neuronals

La interacció home-màquina per mitjà de la veu cobreix moltes àrees d’investigació. Es destaquen entre altres, el reconeixement de la parla, la síntesis i identificació de discurs, la verificació i identificació de locutor i l’activació per veu (ordres) de sistemes robòtics. Reconèixer la parla és natural i simple per a les persones, però és un treball complex per a les màquines, pel qual existeixen diverses metodologies i tècniques, entre elles les Xarxes Neuronals. L’objectiu d’aquest treball és desenvolupar una eina en Matlab per al reconeixement i identificació de paraules pronunciades per un locutor, entre un conjunt de paraules possibles, i amb una bona fiabilitat dins d’uns marges preestablerts. El sistema és independent del locutor que pronuncia la paraula, és a dir, aquest locutor no haurà intervingut en el procés d’entrenament del sistema. S’ha dissenyat una interfície que permet l’adquisició del senyal de veu i el seu processament mitjançant xarxes neuronals i altres tècniques. Adaptant una part de control al sistema, es podria utilitzar per donar ordres a un robot com l’Alfa6Uvic o qualsevol altre dispositiu.