Lifestyle of the Elderly Receiving Home Care in Spain

The aim of this study is to examine the lifestyle characteristics and health status of the elderly in order to identify aspects that might help promote active ageing. Participants were 26 elderly citizens aged 75 or over who were the recipients of home care services in Vilafranca del Penedès (Barcelona, Spain). They were recruited by means of convenience sampling, and a case study approach was adopted. Fieldwork was conducted in April 2007, with a specially designed questionnaire administered in the context of an in-depth interview. Quantitative data were analyzed with SPSS 15, while qualitative data were analysed and grouped by category. The results indicated that 53.8% of the elderly interviewees perceived their health status as being regular, most did not have adequate nutrition and hydration, while 42.3% had chewing problems and 65.3% presented slight dependence. Most of them received visits at home, but did not go on leisure outings. The only exercise they took was walking. These findings highlight the need to promote and strengthen activities for healthy ageing, and to ensure that people over 75 receive adequate care. Programmes should be implemented to improve those aspects that are currently under-addressed.

Lifestyle of the Elderly Receiving Home Care in Spain

The aim of this study is to examine the lifestyle characteristics and health status of the elderly in order to identify aspects that might help promote active ageing. Participants were 26 elderly citizens aged 75 or over who were the recipients of home care services in Vilafranca del Penedès (Barcelona, Spain). They were recruited by means of convenience sampling, and a case study approach was adopted. Fieldwork was conducted in April 2007, with a specially designed questionnaire administered in the context of an in-depth interview. Quantitative data were analyzed with SPSS 15, while qualitative data were analysed and grouped by category. The results indicated that 53.8% of the elderly interviewees perceived their health status as being regular, most did not have adequate nutrition and hydration, while 42.3% had chewing problems and 65.3% presented slight dependence. Most of them received visits at home, but did not go on leisure outings. The only exercise they took was walking. These findings highlight the need to promote and strengthen activities for healthy ageing, and to ensure that people over 75 receive adequate care. Programmes should be implemented to improve those aspects that are currently under-addressed.

Lifestyle of the Elderly Receiving Home Care in Spain

The aim of this study is to examine the lifestyle characteristics and health status of the elderly in order to identify aspects that might help promote active ageing. Participants were 26 elderly citizens aged 75 or over who were the recipients of home care services in Vilafranca del Penedès (Barcelona, Spain). They were recruited by means of convenience sampling, and a case study approach was adopted. Fieldwork was conducted in April 2007, with a specially designed questionnaire administered in the context of an in-depth interview. Quantitative data were analyzed with SPSS 15, while qualitative data were analysed and grouped by category. The results indicated that 53.8% of the elderly interviewees perceived their health status as being regular, most did not have adequate nutrition and hydration, while 42.3% had chewing problems and 65.3% presented slight dependence. Most of them received visits at home, but did not go on leisure outings. The only exercise they took was walking. These findings highlight the need to promote and strengthen activities for healthy ageing, and to ensure that people over 75 receive adequate care. Programmes should be implemented to improve those aspects that are currently under-addressed.

Punts forts i punts febles en la recerca infermera realitzada a l’ atenció domiciliària

L'atenció domiciliària és el sector de salut que ha experimentat un major increment en els darrers anys al nostre país. No obstant això, la recerca en atenció domiciliària està encara poc desenvolupada. Objectiu: identificar els punts forts i els punts febles de la recerca infermera en l'àmbit domiciliari. Mètode: Un primer anàlisi realitzat per la investigadora principal permet conèixer les necessitats de les persones que són ateses per l'atenció domiciliària així com els aspectes de cures lligats a una major qualitat de vida. En un segon anàlisi es va realitzar un grup de discussió sobre els punts febles i els punts forts de la investigació infermera. Resultats: els punts forts estan relacionats amb la satisfacció professional, el millor coneixement de l'entorn i necessitats del pacient, els punts febles estan vinculats a la manca de recursos, a la manca de temps i formació, i a la falta de grups i línies d" investigació. Conclusions: Les dades obtingudes mitjançant l'anàlisi dels aspectes que envolten la investigació infermera en l'àmbit de l'atenció primària suggereixen una sèrie de propostes amb l'objectiu de disminuir les dificultats observades a més de potenciar la recerca. Les propostes són: en l'àmbit de la formació universitària, en l'àmbit de la gestió sanitària i en l'àmbit professional. Pensem que això pot servir de punt de reflexió a futures investigacions, de manera que augmenti el nombre d'infermeres que investiguin en els seus camps de treball.

Seguimiento telefónico enfermero a pacientes con insuficiencia cardiaca

El crecimiento de la población con enfermedad crónica supone un aumento de la demanda asistencial. Para dar respuesta a esta situación el Instituto Catalán de la Salud puso en marcha en el área de la ciudad de Barcelona el 'Centre de Seguiment de Malalties Croniques' (Centro de Seguimiento de Enfermedades Crónicas -CSMC-). La finalidad del centro es promover el autocuidado, empoderar al paciente y dar soporte asistencial a distancia. El CSMC es un dispositivo de seguimiento telefónico proactivo enfermero que atiende a pacientes con Insuficiencia Cardiaca (IC) de forma transversal entre Atención Primaria (AP) y Atención Hospitalaria (AH), compartiendo la historia clínica informatizada, que incluye el proceso y lenguaje enfermero. Desde el centro se trabajan los conocimientos, las habilidades y la motivación de los pacientes. Desde su inicio se ha dado cobertura a 1.400 pacientes, cuya edad media es de 78 años y la mayor parte se encuentran en clase funcional 2-3, según la New York Heart Association (NYHA). Se han observado tendencia positivas en el autocuidado, cumplimiento farmacológico, adherencia al autocontrol del peso y el aumento de la cobertura vacunal antineumocócica. La atención telefónica está siendo una estrategia útil para la gestión compartida en el seguimiento ambulatorio del paciente crónico, pudiéndose extrapolar a usuarios con otras enfermedades crónicas.

¿Cómo repercute el cuidar en los cuidadores familiares de personas dependientes?

Es bien conocido que existe una fuerte presión sobre los/as cuidadores/as familiares derivada de la demanda de cuidados de personas dependientes y la menor disponibilidad de cuidadores debido a los cambios sociodemogáficos que está experimentando la familia. A pesar de que el hecho de cuidar a otras personas puede ser considerado como una actividad enriquecedora y solidaria, son pocos los estudios que hacen referencia a este aspecto del cuidar. La mayoría de ellos se centran en el hecho de que cuidar a un familiar dependiente no está exento de repercusiones en su salud y calidad de vida.

Seguimiento telefónico enfermero a pacientes con insuficiencia cardiaca

El crecimiento de la población con enfermedad crónica supone un aumento de la demanda asistencial. Para dar respuesta a esta situación el Instituto Catalán de la Salud puso en marcha en el área de la ciudad de Barcelona el 'Centre de Seguiment de Malalties Croniques' (Centro de Seguimiento de Enfermedades Crónicas -CSMC-). La finalidad del centro es promover el autocuidado, empoderar al paciente y dar soporte asistencial a distancia. El CSMC es un dispositivo de seguimiento telefónico proactivo enfermero que atiende a pacientes con Insuficiencia Cardiaca (IC) de forma transversal entre Atención Primaria (AP) y Atención Hospitalaria (AH), compartiendo la historia clínica informatizada, que incluye el proceso y lenguaje enfermero. Desde el centro se trabajan los conocimientos, las habilidades y la motivación de los pacientes. Desde su inicio se ha dado cobertura a 1.400 pacientes, cuya edad media es de 78 años y la mayor parte se encuentran en clase funcional 2-3, según la New York Heart Association (NYHA). Se han observado tendencia positivas en el autocuidado, cumplimiento farmacológico, adherencia al autocontrol del peso y el aumento de la cobertura vacunal antineumocócica. La atención telefónica está siendo una estrategia útil para la gestión compartida en el seguimiento ambulatorio del paciente crónico, pudiéndose extrapolar a usuarios con otras enfermedades crónicas.

¿Cómo repercute el cuidar en los cuidadores familiares de personas dependientes?

Es bien conocido que existe una fuerte presión sobre los/as cuidadores/as familiares derivada de la demanda de cuidados de personas dependientes y la menor disponibilidad de cuidadores debido a los cambios sociodemogáficos que está experimentando la familia. A pesar de que el hecho de cuidar a otras personas puede ser considerado como una actividad enriquecedora y solidaria, son pocos los estudios que hacen referencia a este aspecto del cuidar. La mayoría de ellos se centran en el hecho de que cuidar a un familiar dependiente no está exento de repercusiones en su salud y calidad de vida.

Performance of mechanical ventilators at the patient's home: a multicentric quality control study

Background: Quality control procedures vary considerably among the providers of equipment for home mechanical ventilation (HMV). Methods: A multicentre quality control survey of HMV was performed at the home of 300 patients included in the HMV programmes of four hospitals in Barcelona. It consisted of three steps: (1) the prescribed ventilation settings, the actual settings in the ventilator control panel, and the actual performance of the ventilator measured at home were compared; (2) the different ventilator alarms were tested; and (3) the effect of differences between the prescribed settings and the actual performance of the ventilator on non-programmed readmissions of the patient was determined. Results: Considerable differences were found between actual, set, and prescribed values of ventilator variables; these differences were similar in volume and pressure preset ventilators. The percentage of patients with a discrepancy between the prescribed and actual measured main ventilator variable (minute ventilation or inspiratory pressure) of more than 20% and 30% was 13% and 4%, respectively. The number of ventilators with built in alarms for power off, disconnection, or obstruction was 225, 280 and 157, respectively. These alarms did not work in two (0.9%), 52 (18.6%) and eight (5.1%) ventilators, respectively. The number of non-programmed hospital readmissions in the year before the study did not correlate with the index of ventilator error. Conclusions: This study illustrates the current limitations of the quality control of HMV and suggests that improvements should be made to ensure adequate ventilator settings and correct ventilator performance and ventilator alarm operation.

A Multi-state model for the analysis of functional decline and mortality of frail elderly patients

L’objectiu d’aquest estudi, que correspon a un projecte de recerca sobre la pèrdua funcional i la mortalitat de persones grans fràgils, és construir un procés de supervivència predictiu que tingui en compte l’evolució funcional i nutricional dels pacients al llarg del temps. En aquest estudi ens enfrontem a l’anàlisi de dades de supervivència i mesures repetides però els mètodes estadístics habituals per al tractament conjunt d’aquest tipus de dades no són apropiats en aquest cas. Com a alternativa utilitzem els models de supervivència multi-estats per avaluar l’associació entre mortalitat i recuperació, o no, dels nivells funcionals i nutricionals considerats normals. Després d’estimar el model i d’identificar els factors pronòstics de mortalitat és possible obtenir un procés predictiu que permet fer prediccions de la supervivència dels pacients en funció de la seva història concreta fins a un determinat moment. Això permet realitzar un pronòstic més precís de cada grup de pacients, la qual cosa pot ser molt útil per als professionals sanitaris a l’hora de prendre decisions clíniques.

La Perspectiva biofísica de la relació home-natura: economia ecològica

L'estudi de la relació entre l'activitat econòmica i el medi que ens envolta és antiga en economia. No obstant és cert que darrerament la teoria econòmica sembla haver-la oblidada. És per això que quan sortí la disciplina que avui s’anomena "economia ecològica" va implicar una ruptura amb la manera amb la qual la teoria econòmica convencional descrivia nostra relació amb el medi ambient. El present capítol pretén descriure breument el que creiem són les característiques principals que la fan diferent de la resta de disciplines: la inconmensurabilitat de valors, la seva anàlisi en termes biofísics, i les seves repercussions al nivell de la generació de polítiques, que la fan ser un exemple del que es coneix com a ciència post-normal.

Plataforma Computing@home

En este proyecto se han visto dos sistemas de computación distribuida diferentes entre ellos: Condor y BOINC. Se exploran las posibilidades para poder conseguir que ambos sistemas logren trabajar conjuntamente, escogiendo la parte más efectiva de cada uno de los sistemas con el fin de complementarse.

Women at home, at school and in the factory. The particular discourse of domesticity done by the Spanish Escuela Economista (1861-1909)

The texts by the Spanish Economist School (second half of the 19th century) contain an assessment of the role of women in the economy and society that is transgressor in front of the prevailing discourse that defended a unique and exclusive role for all women: being at home and a mother. Most members of that economic trend defended female work in the factories, basing themselves on wage arguments and even asked for a professional training for those who in many cases could not even write and read for the fact of being a woman. The texts of those economists give new ideas about the economic and social role of women in a Spain dominated by a discourse that denied the necessity of female work for the working families.

Home i natura a la Vall de Riells

Considerant l’absència d’estudis ambientals previs a la Vall de Riells (Bigues i Riells, Vallès Oriental), i l’evident necessitat de gestió de l’espai a causa de la sobrefreqüentació antròpica, s’ha realitzat aquesta diagnosi ambiental. En ella es descriuen de manera integrada els principals elements del medi físic, biòtic i socioeconòmic, per tal de proporcionar les eines necessàries per avaluar les problemàtiques de l’espai i fomentar la seva gestió i conservació.

L'Home d'Orce: una controvèrsia pública

L’any 1983, el fragment de crani VM-0, trobat a Venta Micena (Orce, Granada), va ser atribuït al gènere Homo per Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí. Un any més tard, el mateix fragment va ser atribuït a Equus per altres investigadors mitjançant el diari El País. No és fins a tres anys més tard que es publica el primer article científic seguint aquesta atribució. Només Josep Gibert continua defensant el caràcter humà de VM-0, que mai serà totalment acceptat per la comunitat científica. Els mitjans de comunicació, concretament els diaris, esdevenen l’espai de debat científic. Aquest debat, i el gran rebombori que causen els diaris, tenen influència en el desenvolupament "normal" de la ciència.