Síntesis por reacción en estado sólido del clorapatito de plomo (Piromorfita)

En el presente trabajo se estudia la síntesis de la reacción en el estado sólido entre el Pbs(PO4)a y el PbCla y la influencia de la temperatura sobre dicha reacción. La fase sintetizada, sometiendo la mezcla a diferentes tiempos de calefacción y a diversos intervalos de temperaturas, ha sido estudiada mediante difracción de rayos X.

Hadoop : processament distribuït de gran volum de dades en el núvol d'Apache

Avui en dia es genera un volum increïble de dades de diferents tipus i que provenen de multitud d'orígens. Els sistemes d'emmagatzematge i processament distribuït són els elements tecnològics que fan possible capturar aquest allau de dades i permeten donar-ne un valor a través d'anàlisis diversos. Hadoop, que integra un sistema d'emmagatzematge i processament distribuïts, s'ha convertit en l'estàndard de-facto per a aplicacions que necessiten una gran capacitat d'emmagatzematge, inclús de l'ordre de desenes de PBs. En aquest treball farem un estudi de Hadoop, analitzarem l'eficiència del seu sistema de durabilitat i en proposarem una alternativa.

Estudi de noves estratègies encapsuladores d’antimalàrics i distribució de nanovectors polimèrics en Anopheles atroparvus

En aquest treball s’ha estudiat el comportament de compostos antimalàrics com els fàrmacs i els polímers en diferents situacions. Una de les barreres que ha estat identificada com a principal obstacle per a una millora de l’eficàcia dels compostos antimalàrics, és la limitació en la quantitat de fàrmac que pot ser encapsulada dins un liposoma, i que depèn de la seva solubilitat en medi aquós. Amb la inspiració de la descripció d’un nou tipus de nanocàpsules amb aplicacions oncològiques capaces d’encapsular grans quantitats de fàrmacs (protocells, Ashley et al., 2011). Els constructes formats per liposomes amb un nucli d’òxid de silici altament porós capaç de contenir el fàrmac, s’anomenen “protocells”, que en comparació als liposomes, tenen una major selectivitat i estabilitat, i permeten alliberar altes concentracions de droga directament al citosol de les cèl·lules cancerígenes. Aquest estudi es basa en la fabricació d’aquests nous nanovectors que continguin fàrmacs antimalàrics i té com a objectiu futur dirigir-los a eritròcits infectats per malària (pRBCs). Una altra part del treball és l’estudi de la distribució del polímer ISA-FITC en Anopheles atroparvus. Sabent que els polímers han estat utilitzats com a transportadors antimalàrics, es va pensar en l’opció d’eliminar el paràsit a dins del mateix mosquit, com una alternativa a tots el estudis realitzats fins ara centrats en les etapes d’infecció de l’hoste. Per aquest motiu es va idear l’experiment pensant en aquest polímer amb la intenció final de veure la seva localització en un mosquit Anopheles lliure del paràsit. OBJECTIUS: Determinació de la capacitat encapsuladora de tres tipus de nanopartícules, fabricades amb el mateix material però amb característiques de mida i càrrega diferents, incubant-les amb cinc fàrmacs antimalàrics. El blau de metilè, la primaquina, la cloroquina, la quinina i la curcumina, cadascun d’ells amb característiques de pH, solubilitat i estructura diferents. Alguns d’ells són fàrmacs que no s’han emprat en altres estudis degut a la seva toxicitat o elevada inespecificitat (la qual es pretén reduir un cop encapsulats en protocells). Construcció de “protocells” un cop determinada la millor nanopartícula encapsuladora i fàrmac candidat i determinació de la concentració de fàrmac que podien contenir, i el ritme d’alliberament d’aquest en PBS (simulant les condicions fisiològiques dels pRBCs). Estudi de la localització del polímer antimalàric ISA-FITC en l’anatomia del mosquit Anopheles Atroparvus. PROCEDIMENTS: Mètodes espectrofotomètrics Microscopia Cryo-electrònica de transmissió Microscopia confocal de fluorescència

The structure of human tRNALys3 anticodon bound to HIV genome is stabilized by modified nucleosides and adjacent mismatch base pairs

Replication of human immunodeficiency virus (HIV) requires base pairing of the reverse transcriptase primer, human tRNA(Lys3), to the viral RNA. Although the major complementary base pairing occurs between the HIV primer binding sequence (PBS) and the tRNA's 3'-terminus, an important discriminatory, secondary contact occurs between the viral A-rich Loop I, 5'-adjacent to the PBS, and the modified, U-rich anticodon domain of tRNA(Lys3). The importance of individual and combined anticodon modifications to the tRNA/HIV-1 Loop I RNA's interaction was determined. The thermal stabilities of variously modified tRNA anticodon region sequences bound to the Loop I of viral sub(sero)types G and B were analyzed and the structure of one duplex containing two modified nucleosides was determined using NMR spectroscopy and restrained molecular dynamics. The modifications 2-thiouridine, s(2)U(34), and pseudouridine, Psi(39), appreciably stabilized the interaction of the anticodon region with the viral subtype G and B RNAs. The structure of the duplex results in two coaxially stacked A-form RNA stems separated by two mismatched base pairs, U(162)*Psi(39) and G(163)*A(38), that maintained a reasonable A-form helix diameter. The tRNA's s(2)U(34) stabilized the interaction between the A-rich HIV Loop I sequence and the U-rich anticodon, whereas the tRNA's Psi(39) stabilized the adjacent mismatched pairs.

Comparative effects of macro-sized aluminum oxide and aluminum oxide nanoparticles on erythrocyte hemolysis: influence of cell source, temperature and size

Al2O3 is the most abundantly produced nanomaterial and has been used in diverse fields, including the medical, military and industrial sectors. As there are concerns about the health effects of nanoparticles, it is important to understand how they interact with cells, and specifically with red blood cells. The hemolysis induced by three commercial nano-sized aluminum oxide particles (nanopowder 13 nm, nanopowder <50 nm and nanowire 2-6 nm × 200-400 nm) was compared to aluminum oxide and has been studied on erythrocytes from humans, rats and rabbits, in order to elucidate the mechanism of action and the influence of size and shape on hemolytic behavior. The concentrations inducing 50% hemolysis (HC50) were calculated for each compound studied. The most hemolytic aluminum oxide particles were of nanopowder 13, followed by nanowire and nanopowder 50. The addition of albumin to PBS induced a protective effect on hemolysis in all the nano-forms of Al2O3, but not on Al2O3. The drop in HC50 correlated to a decrease in nanomaterial size, which was induced by a reduction of aggregation Aluminum oxide nanoparticles are less hemolytic than other oxide nanoparticles, and behave differently depending on the size and shape of the nanoparticles. The hemolytic behavior of aluminum oxide nanoparticles differs from that of aluminum oxide.

Comparative effects of macro-sized aluminum oxide and aluminum oxide nanoparticles on erythrocyte hemolysis: influence of cell source, temperature and size

Al2O3 is the most abundantly produced nanomaterial and has been used in diverse fields, including the medical, military and industrial sectors. As there are concerns about the health effects of nanoparticles, it is important to understand how they interact with cells, and specifically with red blood cells. The hemolysis induced by three commercial nano-sized aluminum oxide particles (nanopowder 13 nm, nanopowder <50 nm and nanowire 2-6 nm × 200-400 nm) was compared to aluminum oxide and has been studied on erythrocytes from humans, rats and rabbits, in order to elucidate the mechanism of action and the influence of size and shape on hemolytic behavior. The concentrations inducing 50% hemolysis (HC50) were calculated for each compound studied. The most hemolytic aluminum oxide particles were of nanopowder 13, followed by nanowire and nanopowder 50. The addition of albumin to PBS induced a protective effect on hemolysis in all the nano-forms of Al2O3, but not on Al2O3. The drop in HC50 correlated to a decrease in nanomaterial size, which was induced by a reduction of aggregation Aluminum oxide nanoparticles are less hemolytic than other oxide nanoparticles, and behave differently depending on the size and shape of the nanoparticles. The hemolytic behavior of aluminum oxide nanoparticles differs from that of aluminum oxide.