Inseguridad ciudadana subjetiva/miedo al delito: límites para la viabilidad de la transferencia de políticas de seguridad

Proyecto de investigación realizado a partir de una estancia en el Centre of Criminology de la University of Toronto, Canadà, entre 2006 y 2008. El miedo al delito como ámbito temático lleva 40 años de andadura y cuenta con cientos de investigaciones en su acervo. Dicha subdisciplina ha utilizado la expresión “miedo al delito” para referirse a un conjunto de conceptos académicos que ella misma va desarrollando, así como a lo que considera una experiencia subjetiva que pretende estudiar. Tanto el concepto como la experiencia han sido vagamente catalogados de respuesta emocional frente al delito o imágenes asociadas a éste. A pesar de los estudios más empíricos y de las teorías más positivistas, que tratan el miedo al delito como un fenómeno que puede ser medido y a cuyo conocimiento nos podemos ir aproximando cada vez con mayor precisión, con el trabajo de este proyecto se puede concluir que el miedo al delito constituye un elemento semántico-conceptual de las categorías académica y popular de delito. Los enfoques culturalistas o hermenéuticos han apuntado esta cuestión pero, simultáneamente, han seguido admitiendo la complementariedad entre enfoques. En principio, admitir el valor constitutivo del miedo al delito en la noción de delito parece que no excluye la necesidad de conocer si los temores a ser víctima de un delito han aumentado en nuestra ciudad, ni el saber por qué ello ha sido así. Apropiarse de tales saberes tal vez sea la única forma de aislar factores discretos que puedan ser manipulados en políticas públicas para erradicar el temor cuyo incremento se supone verificado con las mediciones. Sin embargo, puesto que lo registrado han sido actitudes cognitivas y no emociones, los eventuales programas de intervención deberían ser ideados en el mejor de los casos, con la misma complejidad que la propia formación de creencias lo que lo haría inoperativo. Acción bianual.

Experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE)

El laboratori de física és el lloc que permet apropar la Física i la seva realitat quotidiana, tant la tecnològica com la científica, a l'estudiantat mitjançant experiències i demostracions motivadores. En general, les pràctiques de laboratori se solen realitzar per parelles, encara que no necessàriament, propiciant un treball en equip. Ara bé, pensant en aquelles estudiantes i aquells estudiants que no poden seguir el calendari de sessions presencials establert, per raons justificables, s’ha generat un material docent innovador consistent en la filmació de vídeos d’algunes de les pràctiques que actualment s'estan duent a terme en el laboratori de Física de l'EPSEM. Les filmacions van acompanyades per uns tutorials que permeten introduir la pràctica i il·lustrar tots els conceptes teòrics que hi intervenen i algunes simulacions. A més, també hi ha disponible uns tests d'autoavaluació i d'avaluació que acreditin l'aprenentatge de l'estudiant. L’objectiu és procurar, a partir d’una experimentació virtual, minimitzar la manca d’adquisició d’algunes habilitats pròpies de l’experimentació real al laboratori. Els productes creats han estat inclosos en el web del Departament de Física Aplicada de la UPC a l'EPSEM, on es proporciona tot un conjunt d’eines i informacions pensades per facilitar una millor forma de treballar en un laboratori. En aquest web es poden trobar, les normes generals per a la realització de les pràctiques i per a l’elaboració dels informes preceptius, el guió i l’esquema del muntatge de cada experimentació, així com enllaços a webs relacionats amb la física, que poden resultar molt útils per a l’alumnat. El pas endavant que suposa el material desenvolupat, ampliable en un futur, és sens dubte una alternativa educativa complementaria per garantir una formació més integral de les nostres estudiantes i dels nostres estudiants, en correspondència amb l’esperit de fomentar l'autoaprenentatge que traspua el procés d'integració a l'EEES. Veure: http://www.epsem.upc.edu/~practiquesfisica/

Matemàtiques a distància: anàlisi de dues experiències

Els invents del teléfon i la televisió i la feina deis carters van popularitzar un treball de formació anomenat usualment ensenyament per correspondencia. Amb aixb es tractava d'eixamplar I'educació per a tothom qui no pogués seguir el ritme de I'escola oficial. Ara, I'ús de la informatica ens permet anar més Iluny i parlem d'educació a distancia i telematica educativa (vegeu el monografic TE, 16). En particular, fer matematiques a distancia té com a objectiu facilitar I'accés a processos formatius a una part de la població que, d'altra forma, tindria dificultats per fer-ho: malalts, persones grans, interns a les presons, etc.

Distància de seguretat

Segons el temperament de cada persona i l"estrès del moment,una mirada o un gest pot fer que sentim traspassada aquesta distància de seguretat.

Estudi sobre l’ecologia del stopover en passeriformes migrants de llarga distància al delta de l’Ebre

Durant la migració, els ocells normalment necessiten realitzar diverses parades per reomplir les reserves energètiques. La durada d’aquestes parades, és el factor més important alhora de determinar l’èxit o el fracàs de la migració, especialment en els migrants transsaharians, els quals prioritzen el temps respecte altres factors. En aquest estudi s’estima la durada d’aquestes parades mitjançant tècniques de captura-marcatge-recaptura (CMR), analitzant si existeixen diferències entre els períodes migratoris pre-nupcial i post-nupcial, i comparant els resultats amb els obtinguts emprant altres metodologies utilitzades fins a finals dels anys 90.

Projecte d'aplicació de dispositius mòbils Android : seguiment de pacients a distància

El projecte consisteix en una aplicació per a realitzar el seguiment de pacients a distància, evitant així desplaçaments innecessaris al centre de salut. Està format per una pàgina web, on el personal sanitari gestiona el sistema, i una aplicació Android, que és la que fa servir el pacient. El personal sanitari introdueix la medicació, les visites o les tasques periòdiques a fer pel pacient al sistema. El pacient consulta la informació en l’aplicació del seu mòbil, rebent avisos de recordatori i amb la possibilitat enviar respostes als formularis creats per el personal sanitari de manera periòdica.

El fòrum de discussió com a espai d'interacció educativa en entorns semipresencials o a distància

El paradigma de l’educació del segle XXI planteja la formació virtual com una alternativa important al sistema tradicional d’ensenyament i d’aprenentatge. Malgrat els avantatges d’aquest tipus de formació, no podem obviar alguns dels seus possibles riscos, entre els quals destaca el perill de convertir-se en una formació individual i solitària amb una elevada taxa d’abandonament o la visió reduccionista de convertir-la en un mer succedani de la formació tradicional o d’autoaprenentatge per a aquelles persones que no poden acudir a un centre de formació presencial. Per a superar aquestes i altres limitacions és necessari un marc teòric que emfatitzi la dimensió acadèmica i social de l’aprenentatge. En aquest sentit, les relacions col·laboratives tenen un paper fonamental en la construcció social del coneixement compartit. Aquest article presenta una experiència didàctica d’utilització del fòrum o llista de discussió, concebut com l’espai que permet generar aquest coneixement en entorns de formació semipresencial o a distància. Es tracta d’una proposta pedagògica que té la finalitat de promoure la interacció educativa i l’aprenentatge col·laboratiu entre tots els participants en una aula virtual. Es considera que aquest procés formatiu que es dóna en una comunitat d’aprenentatge és un factor clau per a garantir que l’experiència de formació a través de la Xarxa esdevingui una experiència enriquidora i estimulant per al procés d’aprenentatge dels estudiants.