Learning to live together: an exploration and analysis of managing cultural diversity in ten early childhood development centres in South Africa

This study explores how South African Early Childhood Development (ECD) Practitioners and families meet the needs of the increasing number of children from diverse cultural backgrounds in their care. Research participants were identified through ten ECD centres located in two urban communities in the Eastern and Western Cape Provinces of South Africa. The values and attitudes held by Practitioners and families vis-à-vis cultural diversity was investigated, along with the knowledge and strategies they employ to manage cultural diversity in ECD programmes. The intercultural education model provides the necessary tools to address the challenges identified.

Cultural relativism in the Universal Periodic Review of the Human Rights Council

This Working Paper aims to offer an up-to-date list of cultural relativist players and arguments with respect to human rights, constituted by China, Viet Nam, Myanmar, Iran, Pakistan, Yemen, Syria, Malaysia and Cuba. This working paper argues that Indonesia, Iraq, Colombia and Mexico are not in the same cultural relativist group of states maintained by renowned scholars, notably Cristina Cerna and Dianne Otto. As such, apart from this form of cultural relativism based on the respect for the self-determination of indigenous peoples and communities, this working paper exposes two different categories of radical cultural relativism based on revolutionary discourse and/or radical Islamism, as well as targets the credibility on the latter two based on the information facilitated by the United Nations (UN) Human Rights Council (HRC) Universal Periodic Review (UPR).

Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

Banks and development: Jewish communities in the Italian Renaissance and current economic performance

Are differences in local banking development long-lasting? Do they affect long-term economic performance?I answer these questions by relying on an historical development that occurred in Italian cities during the 15thcentury. A sudden change in the Catholic doctrine had driven the Jews toward money lending. Cities thatwere hosting Jewish communities developed complex banking institutions for two reasons: first, the Jews werethe only people in Italy who were allowed to lend for a profit and, second, the Franciscan reaction to Jewishusury led to the creation of charity lending institutions, the Monti di Pietà, that have survived until today andhave become the basis of the Italian banking system. Using Jewish demography in 1500 as an instrument, Iprovide evidence of (1) an extraordinary persistence in the level of banking development across Italian cities (2)large effects of current local banking development on per-capita income. Additional firm-level analyses suggestthat well-functioning local banks exert large effects on aggregate productivity by reallocating resources towardmore efficient firms. I exploit the expulsion of the Jews from the Spanish territories in Italy in 1541 to arguethat my results are not driven by omitted institutional, cultural and geographical characteristics. In particular,I show that, in Central Italy, the difference in current income between cities that hosted Jewish communitiesand cities that did not exists only in those regions that were not Spanish territories in the 16th century.

Cultural Planning and community sustainability: The case of the Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT 2010-20)

The government of Catalonia has developed a planning framework that seeks to establish the provision of cultural facilities throughout the country. The Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT) is based on an analysis of historical gaps and establishes a minimum spatial scheme. The plan responds to problems associated with the absence of a former similar instrument, which has led to an inconsistent and inappropriate cultural infrastructure that fails to fulfill its fundamental mission of securing the cultural rights of the population. The paper sets forth the aims of this policy and describes the objectives and basic characteristics of the plan and the expected outcomes. With the plan, the government of Catalonia seeks to rebalance the infrastructure within the territory and to ensure universal access to basic cultural services, while avoiding a logic of standardization and taking local communities into account. With the development of local plans in the municipalities, local governments encourage community participation processes to adapt and decide on priorities for action based on needs assessments and cultural opportunities for local sustainable development. The local plans focus on local cultural strengths, take advantage of opportunities, and aim to realize the cultural dynamics of a place through establishing an infrastructure that can best respond to the needs and cultural demands of the local communities, taking into account economic, social, and environmental sustainability.

Una aproximació al coneixement del medi natural, social i cultural de l'educació primària a partir de la comprensió de la diversitat i la pluri identitat.

Projecte de recerca col·laborativa entre professors d’universitat, mestres i membres del Centre de Recursos Pedagògics del Gironés, realitzada durant l'any 2005. L'objectiu ha estat innovar el coneixement del medi natural, social i cultural. Davant l’actual procés de globalització de la societat que ha implicat, entre d’ altres coses, l’arribada de forts corrents migratoris i la presència d’alumnes d’arreu del món a les escoles catalanes, i en especial a les comarques de Girona, es revisa el Coneixement del Medi com una de les vies tradicionals i necessàries de l’adquisició de la identitat, treballant alhora l’acceptació de la diversitat cultural i de punts de vista que aquesta pot aportar. Els objectius fixats pel treball han estat elaborar una proposta didáctica interdisciplinar, oberta i flexible, per a treballar als diferents cicles de l'Educació Infantil i Primària, experimentant-la en diferents escoles; generar la plana web www.coneixmedi.net que recull les experiències i aportacions de les diferents escoles que hi participen i facilita la comunicació entre els alumnes dels centres; valorar els resultats de l'experiència, fent èmfasi en les percepcions dels nens i nenes participants i en la repercusió dins de l'escola i en d'altres centres i finalment validar un model d'innovació basat en la col·laboració i l'ús de recursos compartits. El pla general de funcionament s’ha articulat seguint el cicle bàsic de la recerca-acció. Entre els resultats obtinguts destaquen molt positivament l’elaboració de nou material basat en el treball de la diversitat, el coneixement de les actituds que es donen en els mestres, les famílies o els alumnes davant de la diversitat i l’alt nivell de participació i d’implicació de la major part dels membres del grup en la proposta i els intercanvis d’experiències i de reflexions generades.

Communication, cultural identities and the Olympic Games: the Barcelona’92 experience

This document includes the results of the research undertaken by the author on the media planning and coverage of the Barcelona'92 and its cultural implications.

L' esport a la Televisió de Catalunya: la creació d'un canal esportiu-cultural: Canal 33

Aquest treball es va presentar a l’Assignatura de Campus “Esport, Olimpisme i Societat” del curs 1995/96 i tracta de l'evolució de la programació esportiva a la Televisió de Catalunya des de la seva creació, així com dels orígens i història del Canal 33.

The Cultural Olympiad of Barcelona in 1992: Good points and bad points. Lessons for the Future

This text was presented at the Symposium “Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design”, held in Chicago on the 23-24 June 2008. It provides with an analysis of good and bad points of the Cultural Olympiad of Barcelona’92 in order to discover, from that past experience, any lessons for future Cultural Olympiads and Olympic Movement cultural policy in general, as well as to rethink, in a critical way, Catalan cultural policies.

La Olimpiada Cultural de Barcelona en 1992: luces y sombras. Lecciones para el futuro

Este texto fue presentado en el Simposio “Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design”, celebrado en Chicago del 23 al 24 de junio de 2008. Proporciona un análisis de las luces y sombras de la Olimpiada Cultural de Barcelona’92 con el fin de descubrir, a partir de esa experiencia previa, cualquier lección para las Olimpíadas Culturales futuras y la política cultural del movimiento olímpico en general, así como repensar, de una manera crítica, las políticas culturales catalanas.

The Cultural Olympiad: objectives, programme and development

Working paper analysing the Cultural Olympiad of Barcelona in 1992. This was published as a chapter of the book entitled "Olympic Games, media and cultural exchanges: the experience of the last four summer Olympic Games" and edited by M. Ladrón de Guevara and M. Bardají.

Earnings management and cultural values

Using theory and empirical data from social psychology to measure for cultural differences between countries, we study the effect of individualism as defined by Hofstede (1980) and egalitarianism as defined by Schwartz (1994, 1999, 2004) on earnings management. We find a significant influence of both cultural measures. In line with Licht et al. (2004), who argue that individualistic societies may be less susceptible to corruption, we find that countries scoring high on individualism tend to have lower levels of earnings management. In addition, we find that egalitarianism, defined as a society's cultural orientation with respect to intolerance for abuses of market and political power, is negatively related with earnings management. Our results are robust to different specifications and controls. The main message of this paper is that besides formal institutions, cultural differences are relevant to explain earnings management behaviour. We think that our work adds to the understanding of the importance of cultural values in managerial behaviour across countries contributing to the literature on earnings management and law and institutions.

Trans-Atlantic Pedagogy for Teaching Pre-Service Teachers ICT: Bringing forward cultural issues

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Toronto, Canadà, des d’octubre del 2006 a febrer del 2007. El projecte Barchito és un projecte Interrnacional que va involucrar tres universitats: La Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Toronto (Canadà) i la Universitat de Roosevelt (USA). El seu objectiu principal era posar en contacte estudiants de les tres universitats (de tres cursos diferents) per discutir al voltant de temes com ara l'ensenyament/aprenentatge i elements culturals de cada país. Aquest projecte presenta la natura de l'experiència des de la visió dels participants: alumnat i professorat. Superant diferències inicials de llengua, els participants van aprendre d'altra cultura, van aprendre sobre altres maneres d'ensenyar i van aprendre, en definitiva, sobre ells mateixos. L'eina d'aprenentatge col.laboratiu els va ajudar a sobrepassar el context immediat, emprant per això, l'eina tecnològica anomenada: Knowledge Forum.

L'oferta cultural en les polítiques de màrqueting de les ciutats

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Université René Descarte - Sorbonne Paric V, França, des d’agost fins desembre del 2006. Les diferents activitats culturals de caràcter temporal s’utilitzen, cada cop més, com una eina clau en la promoció turística, econòmica o social de les ciutats. Sovint, aquests ús es fa sense tenir uns objectius clars ni unes eines d’avaluació reals dels resultats obtinguts, fet que condiciona l’efectivitat de les polítiques. S’ha analitzat quins tipus de polítiques s’utilitzen a nivell europeu i valorar-ne la seva efectivitat. Concretament, s’ha establert contacte amb una cinquantena d’establiments culturals –alguns d’ells dels més importants del món -, que han mostrat la seva experiència en el camp. Així mateix s’ha pogut parlar amb responsables de grans esdeveniments culturals. Tot i l’augment de la preocupació per part dels diferents equipaments culturals per la imatge que projecten, aquest fet no es tradueix en canvis destacables en les seves polítiques. Actualment, únicament els grans museus nacionals disposen dels instruments financers i de personal necessaris per portar a terme actuacions que influeixin en la imatge que projecten. Tot i així hi ha una preocupació generalitzada del conjunt d’equipaments per la seva imatge, preocupació que es tradueix en algunes iniciatives innovadores, portades a terme amb pocs mitjans, però amb uns resultats molt satisfactoris.